# Walter Benjamin
> [!noteinfo]
> 03.05.2023 · #Benjamin #people
![[../../Arte/Artistas/Francesc Abad#^758cf9]]
## Memorial Walter Benjamin
### ESP
Las circunstancias posteriores a la muerte de Walter Benjamin han contribuido a una cierta mitificación de su figura. El doctor Vila que certifico’ su [[../De la ley natural/Morte|muerte]] la inscribe literalmente como "Benjamin Walter", alejándose así cualquier parentesco y relación judía. Benjamin es enterrado a toda prisa en el cementerio católico, en el nicho 563. Nicho, que, durante 5 años, ha dejado pagado Henny Gurland. Pasados estos 5 años los restos de Walter Benjamin son depositadas en la fosa común del cementerio de Portbou, honrando de esta manera, desde la inconsciencia, la [[../Memoria/Memoria|memoria]] de aquel que había dicho: "La historia no es sólo una historia de los triunfadores, los dominadores, los supervivientes, es primariamente la historia del sufrimiento del mundo’.’ Son estos los seres anónimos, privados del nombre y la [[../Memoria/Memoria|memoria]], los que sustentan la historia. El memorial "Pasajes", del escultor Dani Karavan, invoca directamente la experiencia del de olor y permite rememorar el profundo sentido de la tragedia que va asociado a la experiencia del [[../Exilio/Exilio|exilio]]. El cementerio de Portbou fue visitado en octubre de 1940 por la filósofa Hanna Arendt, amiga personal de Benjamin: quien poco tiempo después escribió “el cementerio da a Ia bahía, directamente sobre el Mediterráneo, está tallado en la piedra y se desliza en el acantilado. Es uno de los lugares más fantásticos y más bellos que he visto en mi vida’.’
#### Pasajes
Después de siete años de [[../Exilio/Exilio|exilio]] por diferentes puntos de Europa, el último pasaje de la vida de Walter Benjamin tuvo lugar en Portbou. Pensador de frontera y una de las mentes más lúcidas de la modernidad, demostró una extraordinaria capacidad para Ilevar el pensamiento hasta sus propios limites. Su claridad intelectual releyó Ia historia cultural europea desde una perspectiva rompedora con su tiempo, adelantándose a Io que se desarrollaría a Io largo de la segunda mitad del siglo XX.
“Passatges” es el nombre del Memorial que el artista israelí Dani Karavan realizó en Portbou en homenaje a Walter Benjamin con motivo del 50 aniversario de su [[../De la ley natural/Morte|muerte]]. Siguiendo el modelo del pensamiento benjaminiano, la obra conecta los rastros de dolor del pasado, la memoria y el [[../Exilio/Exilio|exilio]] con la posibilidad de un [[../Tiempo/Futuro|futuro]] renovado.
### CAT
Les circumstàncies posteriors a la mort de Walter Benjamin han contribuït a una certa mitificació de la seva figura. El doctor Vila que va certificar la seva mort la inscriu literalment com "Benjamin Walter", allunyant-se així qualsevol parentiu i relació jueva. Benjamin és enterrat a tot córrer en el cementiri catòlic, en el nínxol 563. Nínxol, que, durant 5 anys, va deixar pagat Henry Gurland. Passats aquests 5 anys les restes de Walter Benjamin van ser dipositades a la fossa comuna del cementiri de Portbou, honorant d’aquesta manera, des de la inconsciència, la memòria d'aquell que havia dit: “La historia no és solament una historia dels triomfadors, dels dominadors, dels supervivents, és primàriament la historia del sofriment del món.” Són aquests els éssers anònims, privats del nom i la memòria, els qui sustenten la historia. El memorial “Passatges", de l’escultor Dani Karavan, invoca directament l’experiència del dolor i permet rememorar el profund sentit de la tragèdia que va associada l’experiència de l’exili. El cementiri de Portbou va ser visitat I’octubre de 1940 per la filòsofa Hanna Arendt, amiga personal de Benjamin, que poc temps després va escriure: “el cementiri dóna a la badia, directament sobre el Mediterrani, està tallat en la pedra i es llisca en el penya-segat. És un dels llocs més fantàstics i més bells que jo he vist mai a Ia meva vida".
#### Passatges
Després de set anys d’exili per diferents punts d’Europa, el darrer passatge de la vida de Walter Benjamin tingué [[../../Fragmentarium/Lloc|lloc]] a Portbou. Pensador de frontera i una de les ments me's lúcides de la modernitat, va demostrar una extraordinaria capacitat per portar el pensament fins als seus propis limits. La seva claredat intel-lectual va rellegir la histo‘ria cultural europea des d’una perspectiva trencadora amb el seu temps, avangant-se al que es desenvoluparia al Ilarg de la segona meitat del segle XX.
“Passatges” es el nom del Memorial que l’artista israeliá Dani Karavan va realitzar a Portbou en homenatge a Walter Benjamin, amb motiu del 50e‘ aniversari de la sevaj mort. Seguint el model del pensament benjaminiá, l’obra connecta els rastres de dolor del passat, la memória i l’exili amb la possibilitat d’un [[../Tiempo/Futuro|futur]] renovat.
## Biblio
<iframe style="background:white;"src="http://www.blockwb.net/materials.html" width=100% height="400"></iframe>
- Benjamin, W. _Iluminaciones_. Translated by Jesús Aguirre and Roberto Blatt. Primera edición. Clásicos radicales. [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]: Taurus, 2018.
- Benjamin, W. (2005). _Libro de los Pasajes_. Akal.
- Benjamin, W. (s. f.). _[[../../Memoria/Tesis sobre el concepto de historia|Tesis sobre la historia y otros fragmentos]]_. 75.
- Benjamin, W. (2010). _La obra de arte en la época de su reproductilidad mecánica_. Casimiro.
- Benjamin, W. (2015). _L’opera d’arte nell’epoca della sua riproducibilità tecnica_. Einaudi.
- Benjamin, W., Lucas, A., & Martínez de Velasco, L. (1993). _La metafísica de la juventud_ (1. ed). Ed. Paidós.
- Krebs J., V., & Jochamowitz, E. (s. f.). _Catástrofe y despertar. El tiempo en Walter Benjamin_.
- Macón, C. (s. f.). _Benjamin y el fin de la historia: Hacia una revisión de la agencia_.
- Mate, R. (2006). _Medianoche en la historia: Comentarios a las tesis de Walter Benjamin «[[../../Memoria/Tesis sobre el concepto de historia|Sobre el concepto de historia]]»_. Editorial Trotta.
- Naishtat, F., Gallegos, E. G., & Yébenes Escardó, Z. (Eds.). (2015). _Ráfagas de dirección múltiple: Abordajes de Walter Benjamin_ (Primera edición). Universidad Autónoma Metropolitana, Unidad Cuajimalpa.
- Ríos López, M. (2016). _La Historia Como Paisaje En Ruinas_. Zenodo. [https://doi.org/10.5281/ZENODO.54987](https://doi.org/10.5281/ZENODO.54987)
<iframe style="border: 0; width: 100%; height: 450px;" allowfullscreen frameborder="0" src="https://raindrop.io/Noris/para-leer-28421570/embed/theme=auto&search=%23benjamin"></iframe>
---
> [!EXAMPLE] Contents
>
>```dataview
>
>TABLE dateformat(file.mtime, "dd.MM.yyyy - HH:mm") AS "Last modified"
>FROM #benjamin
> SORT file.mtime DESC
>```
Not found
This page does not exist