> [!languages] [[Refugium, refugia - cat|cat]] · [[Refugium, refugia|esp]] · [[Refugium, refugia - eng|eng]] # Refugium, refugia > [!noteinfo] > 2013/2019 · [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · Presentació projecte · [Refugium, refugia portafoli](https://marconoris.com/refugiumrefugia) · Pàgina actualitzada el 29.06.2024  Fa uns anys, durant una visita al Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera, vaig conèixer per primera vegada l’existència del [[../../Themarium/Memoria/Rivesaltes/Rivesaltes|camp Joffre de Ribesaltes]], un antic camp de concentració al sud de França que es va obrir en els anys trenta del segle passat per allotjar exiliats espanyols . El camp va quedar obert gairebé 70 anys, sent també usat com a camp de concentració durant l'ocupació nazi i posteriorment com a camp d'internament d'harkis algerians. La història de [[../../Themarium/Memoria/Rivesaltes/Rivesaltes|Ribesaltes]] és un relat dramàtic que creua tot el segle XX i es presta a ser usat per totes les investigacions sobre els esdeveniments més tràgics de la història europea contemporània. [[../../Themarium/Memoria/Rivesaltes/Rivesaltes|Ribesaltes]] no és exclusivament un [[../../Fragmentarium/Lloc|lloc]] geogràfic, és també -o sobretot ara que les ruïnes han   deixat espai a la memòria- un espai emocional col·lectiu. El treball exposat al MUME -realitzat majoritàriament entre els anys 2013 i 2016 i renovat ara amb una nova proposta expositiva- neix de la runa del camp, botxí i testimoni de l'horror de les deportacions nazis i del drama de l'exili de milers d'éssers humans. La memòria de [[../../Themarium/Memoria/Rivesaltes/Rivesaltes|Ribesaltes]] és viva i s'enllaça avui amb els actuals camps que al voltant del món i en les portes d'Europa allotgen milions de vides, milions de refugiats, milions de drames: les ruïnes del camp són el passat que connecta amb el present i amb l'actualitat política migratòria de la Unió Europea. No obstant això aquest no és un treball sobre [[../../Themarium/Memoria/Rivesaltes/Rivesaltes|Ribesaltes]]. Tampoc pretén ser una investigació històrica. La història funciona aquí més aviat, com a guia per a un viatge per la memòria emocional col·lectiva, buscant la universalitat de l'experiència individual, més enllà d'èpoques, confins i nacionalitats. > [!links] > - [Marco Noris, visual artist - Refugium, refugia](https://marconoris.com/refugiumrefugia/) > - [Exposició: Refugium, refugia](https://www.museuexili.cat/ca/programacio-cultural/historic/exposicions-temporals/event/1262-exposicio-refugium-refugia-de-marco-noris) > [!Docs] > - [[../../News/2017-2019/2019-10-11 Visita MuME 18 enero 2020|2019-10-11 Visita MuME 18 enero 2020]] > - [[Maremortum|Maremortum (Draft)]] > - [[Nota sobre la exposición al MuME]] > - [[¿Qué hicieron de vos, hijo que no acabó de vivir? ¿acabó de morir?]] La paraula refugi té el seu origen en la paraula llatina *[[Refugium]]*. Aquest terme s'usava indistintament per referir-se al [[../../Fragmentarium/Lloc|lloc]] cap al qual es fuig o indicar una via d'escapament. En altres paraules, feia  referència a un [[../../Fragmentarium/Lloc|lloc]] a recer dels perills (no necessàriament físics i immediats) o a un mitjà per   escapar d'una situació perillosa. Significa també "retorn, tornada" i s'oposa al concepte de "deserció". El plural -*refugia*- es referia a llocs amagats de les cases romanes on el pare de la   família podia amagar els seus béns si hi havia algun atac d'enemics o algun incendi. Objecció,  escapament, retirada, sortida. Termes que indiquen un recolliment que fa un moviment cap a fora, en tot cas un estat permanent de trànsit i perill. L'obra presentada a *“[Refugium, refugia](https://marconoris.com/refugiumrefugia)”* retrata els llocs físics i emocionals del [[../../Fragmentarium/Desarraigo|desarrelament]], llocs on freqüentment l'enterrament segueix al desterrament, on la necessitat d'empara és acompanyada per la seva negació i on la solució a la tragèdia és només el mal menor. Els camps són al mateix temps refugi i condemna i certifiquen la pèrdua de dignitat i identitat del refugiat, fracturat, apartat de les seves arrels, de la seva terra, del seu passat. Fosses comunes, forats, túmuls, caixes... refugis reals o simbòlics, alternatives cíniques a les cíniques polítiques europees. El refugiat com a condició intrínseca del desterrat, on, en la  mateixa impossibilitat de tornar a casa, es troba l'absoluta i definitiva impossibilitat de tenir-ne una altra, perquè el [[../../Fragmentarium/Desarraigo|desarrelament]] és un trauma   irreversible que afecta els fonaments mateixos de l'ésser humà. #### Agraïments Aquest treball ha estat possible gràcies al suport de [[../../Info/Ecosistema/La Escocesa/La Escocesa|La Escocesa]] i [[../../Info/Ecosistema/Hangar|Hangar]], centres de creació a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. També agraeixo a Jordi Font, Miquel Serrano, Alfons Quera i tots els companys del MuME, [[../../Arte/Artistas/Paula Bruna|Paula Bruna]], [[../../Info/Ecosistema/Carlos Puyol|Carlos Puyol]], Miquel Bardagil, Mireia Martínez i Raül Segarra, [[../../Info/Ecosistema/Tere Badia|Tere Badia]], Kike Bela, Pep Dardanyà, [[../../Info/Ecosistema/Piramidón|Piramidón]], Yann Molina, Elodie Montes, Judith López, Pilar Mestre, Mar Arza... #exile #ruins #memory #RefugiumRefugia #project #ca-lang