La Vajol - Ouroboros lab

# La Vajol: Retirada i camins de l'exili > [!noteinfo] > **30.03.2024** — Textos: [MuME i Memorial Democràtic](https://www.museuexili.cat/es/espacios-de-memoria/retirada-y-caminos-del-exilio-del-alt-emporda) (cartells informatius als llocs) — Pàgina actualitzada el 02.04.2024 — Temps de lectura: 7 mins. La Vajol va ser el [[../../Fragmentarium/Lloc|lloc]] escollit pel Govern de la República per protegir part del patrimoni economic i artistic de la República (mina Canta o mina d'en Negrín) durant la [[../Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]]. El mas de Can Barris va ser l'ultim refugi del president de la República, Manuel Azaña, abans de dirigir-se cap a l'exili. Centenars de persones que marxaven cap a l'exili van optar per passar per la Vajol. De la Vajol, passant pel Coll de Lli, van partir el 5 de febrer de 1939 Manuel Azaña (president de la República) i Diego Martínez Barrio (president de les Corts Espanyoles), acompanyats per Juan Negrin (president del Govern). Unes hores més tard van exiliar-se Lluís Companys (president de la Generalitat de Catalunya), José Maria de Aguirre (lehendakari basc) i les seves respectives comitives. A partir de 1979, la Vajol ha estat la població que ha acollit més actes commemoratius de l'exili republica i on s'han erigit més memorials (Generalitat de Catalunya, 1979 i 1989; Amical de Mauthausen, 1986; Monument a l'Exili, 2000; Fundació Sabino Arana, 2002). ![[files/La Vajol - Joan Anton Maragall.png|350]] Una nota que em va deixar Joan Anton Maragall en el 2016, mentre, en [[../../Info/Ecosistema/Hangar|Hangar]], estava pensant en el projecte [[../../Projects/En frontera/En frontera|A la Frontera]]. ## Can Barris ##### CAT A final de gener de 1939, bona part de l'administració del Govern republicà s'havia establert a la comarca de l'Alt Empordà seguint la retirada de l'Exèrcit Popular. El mas de Can Barris, a escassa distancia de la frontera francesa, va ser la seu de la Presidencia de la República Espanyola. Després de l'última reunió de les Corts a Figueres i l'inici de l'evacuació dels tresors de la República, els polítics republicans van decidir travessar la frontera i refugiar-se a l'Estat francès. El matí del diumenge 5 de febrer de 1939 els maxims representants de la República van arribar a les les Illes (Morellàs i les Illes), amb l'ajut d'un guia local, passant pel Coll de Lli. ![[files/Can Barris.jpg]] Can Barris, 30.03.2024 ##### ES A finales de enero de 1939, una buena parte de la administración del Gobierno republicano se había establecido en la comarca del Alt Empordà siguiendo la retirada del Ejército Popular. El mas de Can Barris, a escasa distancia de la frontera francesa fue la sede de la Presidencia de la República Española. Tras la última reunión de las Cortes en Figueres y el inicio de la evacuación de los tesoros de la República, los dirigentes políticos republicanos decidieron atravesar la frontera y refugiarse en Francia. La mañana del domingo 5 de febrero de 1939, los máximos representantes de la República llegaron a les Illes (Maureillas-las-Illas) con la ayuda de un guía local, pasando por el Collado de Lli. ## La mina Canta (o la mina d'en Negrín) ![[files/la mina canta.jpg]] La mina Canta, 30.03.2024 ##### CAT A mitjan 1937, en plena [[../Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]], la mina de la família Canta de la Vajol va ser confiscada. Juan Negrín, president del govern de la República, va decidir que aquest emplaçament, grácies a les seves virtuts geografiques i estratègiques, fos el contenidor de part del material confiscat per les Juntes Nacionals de Protecció del Patrimoni Artístic i dels lingots d'or i plata del Banc d'Espanya. A finals de 1937, amb obrers militaritzats procedents de Cartagena, es va començar a construir un edifici camuflat de tres partes sobre la mina. S'hi va installar un generador de corrent elèctric i muntacarregues per accedir a la cambra cuirassada construida a l'interior. La gestió de la mina era responsabilitat directa del ministre d'Economia i Hisenda, Francisco Méndez Aspe. L'or i la plata provenien de la Caja General de Reparaciones, organisme creat per Negrin des del Ministeri d'Hisenda per confiscar els béns materials d'aquells que eren sospitosos d'afavorir els interessos de Franco dins la zona republicana i que servien per reparar l'economia de l'Estat danyada pel cop militar feixista. ##### ES A mediados de 1937, en plena [[../Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]], la mina de la familia Canta de la Vajol fue confiscada. Juan Negrín, presidente del Gobierno de la República, decidió que este emplazamiento, gracias a sus virtudes geográficas y estratégicas, fuera el contenedor de parte del material incautado por las Juntas Nacionales de Protección del Patrimonio Artístico y de los lingotes de oro y plata del Banco de España. A finales de 1937, a con obreros militarizados procedentes de Cartagena, se empezó a construir un edificio camuflado de tres plantas sobre la mina. Se instaló un generador de corriente eléctrica y dos montacargas para poder acceder al cuarto acorazado construido en su interior. La gestión de la mina era responsabilidad directa del Ministro de Economía y Hacienda, Francisco Méndez Aspe. El oro y la plata provenían de la Caja General de Reparaciones, organismo creado por Negrín desde el Ministerio de Hacienda para confiscar los bienes materiales de aquéllos que eran sospechosos de favorecer los intereses de Franco en zona republicana y que servían para reparar la economía que había sido dañada por el golpe militar fascista. ## Monument a l'Exili ![[files/Monument a l'Exili 01.jpeg]] ![[files/Monument a l'Exili 02.jpeg]] La Vajol, Monument a l'Exili, 30.03.2024 ##### CAT El Monument a l'Exili fou erigit amb ajuts públics (Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona i Ajuntament de la Vajol) i amb la participació de diversos particulars. L'escultura, realitzada per Lola Reyes i Joan Garcia-Codina, va ser inaugurada el 8 d'abril de 2000. Evoca un home que dóna la mà a la seva lla que, només amb una cama, s'aguanta amb l'ajut d'una crossa. Es tracta de dos personatges reals, Mariano Gracia i la seva lla Alicia, arribant a Prats de Molló a principi de febrer de 1939, camí de l'exili. Aquest episodi va ser captat per la càmera de Roger Viollet i va aparèixer al setmanari francès L'illustration. Es tracta d'una de les images més conegudes i simboliques de l'exili republicà. ##### ES El Monumento al Exilio fue erigido con ayudas públicas (Generalitat de Cataluña, Diputación de Girona y Ayuntamiento de la Vajol) y con la participación de var particulares. La escultura, realizada por Lola Reyes y Joan García-Codina, fue inaugurada el 8 de abril de 2000. Evoca a un hombre que da la mano a su hija que, con sólo una pierna, se aguanta con la ayuda de una muleta. Se trata de dos personales reales, Mariano Gracia y su hija Alicia, llegando a Prats de Molló a principios de febrero de 1939, camino del exilio. Este episodio fue captado por la cámara de Roger Viollet y apareció en el semanario francés "L'illustration". Se trata de una de las imágenes más conocidas y simbólicas del exilio republicano. ![[files/Família Gracia II.png]] ![[files/Família Gracia.png]] Família Gracia cami de l'exili arribant a Prats de Molló / Familia Gracia camino del exilio llegando a Prats de Molló - [Família Gracia cami de l'exili arribant a Prats de Molló](https://www.perplexity.ai/search/Famlia-Gracia-cami-..nz140GSM2d2wOKbQLe8A) #enFrontera #exile #memory #LaVajol #ca-lang #es-lang