> [!languages] [[#CAT]] | [[#ESP]] | [[#ENG]] | [[#ITA]] # «Rodolo placentós pel segle XI» > [!dateinfo] 22/09/2020 — Extracte de l'article de Núvol [Errant per l'Alta Ribagorça](https://www.nuvol.com/art/errant-per-alta-ribagorca-122035) de Bernat Puigtobella. #### CAT > **Rodolo placentós pel segle XI** > Vilamajó ha dissenyat un segon itinerari artístic amb dues intervencions artístiques a Pont de Suert i tres en esglésies romàniques del segle XI que formen part del conjunt romànic de la Vall de Boí, concretament Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí i Sant Feliu de Barruera, on **Marco Noris**, artista italià resident a Catalunya, ha fet una de les aportacions més reeixides d’un festival que es proposa posar en diàleg la creació contemporània amb el patrimoni del país. Noris és un artista que camina, que necessita trepitjar el terreny per entrar en comunió amb el [[../../Del caminar y del territorio/Paisaje/Paisaje|paisatge]]. A l’església de Barruera ha penjat un tapís que es mimetitza i confon amb les pedres de l’absis. L’artista treballa amb un paper de seda molt resistent, que en les seves excursions pel bosc ha posat en contacte amb la terra i l’aigua, amb el fang. Noris ens explicava que durant una llarga estada al [[../../About/Centre d'Art i Natura|Centre d’Art i Natura]] de [[../../Del caminar y del territorio/Territorio/Farrera|Farrera]], on va fer una residència, es va fer portar un paper molt resistent d’Alemanya. Amb la voluntat de reproduir sobre el paper el que veus a terra quan camines per la muntanya, Noris va enterrar aquest paper sota terra durant tres setmanes. El tapís-retaule que ha instal·lat a l’església de Sant Feliu és la substantació de la terra sobre el paper, un exercici de geotaxidèrmia que s’intergra perfectament a l’absis de pedra del romànic. És com si hagués escorxat la pell de la terra per traslladar-la sobe el paper. No és casual que el títol de la peça sigui justament *Pells*. > Amb la seva intervenció, Noris ha volgut transformar aquest espai de culte per tal que tothom s’hi pugui sentir acollit, més enllà de la religió que tingui cadasacú. El dia que la fotògrafa del festival va entrar per primer cop a l’església per retratar la seva instal·lació no va veure el tapís, de tant integrat que es troba entre les pedres del romànic. No estem gaire lluny de la pintura matèrica amb què Tàpies traslladava l’expressió de l’agonia als murs escrostonats.” ![[files/Errant2020-Iolanda_Sebé.jpg]] → [Errant per l'Alta Ribagorça](https://www.nuvol.com/art/errant-per-alta-ribagorca-122035) #### ESP «Vilamajó ha diseñado un segundo itinerario artístico con dos intervenciones artísticas en Pont de Suert y tres en iglesias románicas del siglo XI que forman parte del conjunto románico del Valle de Boí, concretamente Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí y Sant Feliu de Barruera, donde Marco Noris, artista italiano residente en Cataluña, ha realizado una de las contribuciones más exitosas de un festival que se propone poner en diálogo la creación contemporánea con el patrimonio del país. Noris es un artista que camina, que necesita pisar el terreno para entrar en comunión con el paisaje. En la iglesia de Barruera ha colgado un tapiz que se mimetiza y confunde con las piedras del ábside. El artista trabaja con un papel de seda muy resistente, que en sus excursiones por el bosque ha puesto en contacto con la tierra y el agua, con el barro. Noris explicaba que durante una larga estancia en el [[../../About/Centre d'Art i Natura|Centre d’Art i Natura]] de [[../../Del caminar y del territorio/Territorio/Farrera|Farrera]], donde hizo una residencia, hizo traer un papel muy resistente de Alemania. Con la voluntad de reproducir sobre el papel lo que ves en la tierra cuando caminas por la montaña, Noris enterró este papel bajo tierra durante tres semanas. El tapiz-retablo que ha instalado en la iglesia de Sant Feliu es la sustanciación de la tierra sobre el papel, un ejercicio de geotaxidermia que se integra perfectamente en el ábside de piedra del románico. Es como si hubiera desollado la piel de la tierra para trasladarla sobre el papel. No es casual que el título de la pieza sea justamente Pieles. Con su intervención, Noris ha querido transformar este espacio de culto para que todo el mundo se pueda sentir acogido, más allá de la religión que tenga cada uno. El día que la fotógrafa del festival entró por primera vez a la iglesia para retratar su instalación no vio el tapiz, tan integrado que se encuentra entre las piedras del románico. No estamos muy lejos de la pintura matérica con la que Tàpies trasladaba la expresión de la agonía a las paredes desconchadas.»  #### ENG «Vilamajó has designed a second artistic itinerary with two artistic interventions in Pont de Suert and three in 11th-century Romanesque churches that are part of the Romanesque ensemble of the Vall de Boí, specifically Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí, and Sant Feliu de Barruera, where Marco Noris, an Italian artist residing in Catalonia, has made one of the most successful contributions to a festival that aims to dialogue contemporary creation with the country's heritage. Noris is an artist who walks, who needs to tread the terrain to commune with the landscape. In the church of Barruera, he has hung a tapestry that blends and confuses with the stones of the apse. The artist works with a very resistant silk paper, which, during his excursions through the forest, he has brought into contact with the earth and water, with the mud. Noris explained that during a long stay at the [[../../About/Centre d'Art i Natura|Centre d’Art i Natura]] de [[../../Del caminar y del territorio/Territorio/Farrera|Farrera]], where he did a residency, he had a very resistant paper brought from Germany. With the intention of reproducing on the paper what you see on the ground when you walk through the mountains, Noris buried this paper underground for three weeks. The tapestry-altarpiece installed in the church of Sant Feliu is the substantiation of the earth on paper, an exercise in geotaxidermy that integrates perfectly into the stone apse of the Romanesque. It is as if he had skinned the earth to transfer it onto paper. It is no coincidence that the title of the piece is precisely Skins. With his intervention, Noris wanted to transform this place of worship so that everyone could feel welcome, beyond the religion that each one may have. The day the festival's photographer entered the church for the first time to photograph his installation, she did not see the tapestry, so integrated it is among the stones of the Romanesque. We are not far from the material painting with which Tàpies conveyed the expression of agony on the peeling walls.» #### ITA «Vilamajó ha progettato un secondo itinerario artistico con due interventi artistici a Pont de Suert e tre chiese romaniche dell'undicesimo secolo che fanno parte dell'insieme romanico della Vall de Boí, nello specifico Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí e Sant Feliu de Barruera, dove Marco Noris, un artista italiano residente in Catalogna, ha realizzato uno dei contributi più riusciti a un festival che si propone di mettere in dialogo la creazione contemporanea con il patrimonio del paese. Noris è un artista che cammina, che ha bisogno di calpestare il terreno per entrare in comunione con il paesaggio. Nella chiesa di Barruera ha appeso un arazzo che si mimetizza e confonde con le pietre dell'abside. L'artista lavora con una carta di seta molto resistente, che durante le sue escursioni nel bosco ha messo a contatto con la terra e l'acqua, con il fango. Noris ha spiegato che durante una lunga permanenza al [[../../About/Centre d'Art i Natura|Centre d’Art i Natura]] de [[../../Del caminar y del territorio/Territorio/Farrera|Farrera]], dove ha fatto una residenza, ha fatto portare una carta molto resistente dalla Germania. Con l'intenzione di riprodurre sulla carta ciò che si vede a terra quando si cammina in montagna, Noris ha seppellito questa carta sotto terra per tre settimane. L'arazzo-retablo installato nella chiesa di Sant Feliu è la sostanziazione della terra sulla carta, un esercizio di geotassidermia che si integra perfettamente nell'abside di pietra del romanico. È come se avesse scorticato la pelle della terra per trasferirla sulla carta. Non è un caso che il titolo dell'opera sia appunto Pelli. Con la sua intervenzione, Noris ha voluto trasformare questo spazio di culto affinché tutti si possano sentire accolti, al di là della religione che ognuno possa avere. Il giorno in cui il fotografo del festival è entrato per la prima volta nella chiesa per fotografare la sua installazione, non ha visto l'arazzo, così integrato tra le pietre del romanico. Non siamo lontani dalla pittura materica con cui Tàpies trasmetteva l'espressione dell'agonia sui muri scrostati.» #pells #project #press