# Llums a la foscor > [!noteinfo] > [[../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[03. Envall|Envall]], [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[12. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 28.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang > [!cite] > «Quan va arribar la llum elèctrica, van desaparèixer mitat dels fantasmes i mitat de les bruixes.» > — El pare de l'**Anna Clarós**, de Sort, recordat per ella[^0] %%#no-public **Atribució tancada (10.09.2026).** «Un veí de Sort» i «el pare de l'Anna» eren la mateixa persona, i el vault ja ho tenia dit dues vegades: a la conversa del 3 de juny l'Anna diu «el meu pare deia: des que va arribar la llum al seu poble, que era Sort…», i a les notes del 8 de juny hi consta «Pare Anna de Sort, la mare de la Pobleta». El nom que l'Eva Perisé va proposar el 13 de juny —Josep Benavent— era una suposició seva dita en veu alta, i queda descartat.%% L'arribada de la llum elèctrica a la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]], va suposar un abans i després al territori. La llum va arribar a la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]] a la dècada del 1910, gràcies a molins i moles dels pobles –com [[territori/La Mola|La Mola]] de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]–. La [[territori/Central de Capdella|central hidroelèctrica de Capdella]] no va portar llum a la vall, podem dir més bé que va prendre la llum a la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]] per il·luminar només [[../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. Aquest episodi evidencia com la construcció de la Catalunya contemporània sempre ha tingut una voluntat centralista, descuidant gairebé la totalitat del territori per a la construcció d'una gran capital. ^d23eb2 *(Això és cert de l'origen, però no de tota la història: hi va haver una compensació, i encara dura. Vegeu [[#El contracte de les bombetes]].)* Aquella llum encara hi passa pel davant. Per sobre d'[[03. Envall|Envall]] creuen dues línies de molt alta tensió, que el Josep compta per vanos: «Aquí passen 440.000 volts per cada vano. O sigui, hi ha **dues autopistes elèctriques**. I aquí no venia la llum.» I ho tanca amb la frase que diu tot aquest capítol en una línia: **«La primera llum que va anar a Barcelona passava per aquí davant i no va arribar mai aquí.»**[^jp2] ^autopista La central hidroelèctrica va entrar en funció al 1914. «Es diu que quan es va començar a comercialitzar l’energia produïda en aquesta vall, la primera va ser per il·luminar el Gran Teatre del Liceu de [[../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. I la donaven de franc perquè sabien que hi anaven els grans empresaris que tenien fàbriques que fins aleshores havien fet anar amb gas i carbó. Si aconseguien que s’interessessin per aquesta energia neta de l’aigua, demanarien també il·luminar les seves indústries amb ella» diu l'Albert Elfa a EIX[^1]. Quan havia funció al Gran Teatre del Liceu, es feia una trucada prèvia a la central de Capdella per assegurar que no hi hauria problemes de subministrament[^2]. A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], la llum va arribar gràcies a l'antiga mola: una bombeta per casa. La data que en dóna el museu és **1909**[^3] —tres anys abans que l'empresa desembarqui a la vall—, i és una de les coses que expliquen per què la Pobleta i [[03. Envall|Envall]], a dos quilòmetres l'una de l'altre, no vivien al mateix segle. En els dies de festa, quan arribaven músics per tocar al poble, els deien a l'[[territori/Hotel Arturo|Hotel Arturo]] (que tenia cambra frigorífica per a les begudes) i al de la carnisseria que tanquessin les neveres, perquè si no, no hi havia prou potència per tocar.[^mo2] Amb l'arribada de la llum, es va començar llavors a modificar les cases per optimitzar la il·luminació: petites finestres a la part superior de les parets, perquè la llum passés d'una habitació a una altra; forats en els sostres per a pujar i baixar les bombetes d'un pis a un altre. Del que era viure-hi sense, en queda la descripció de Joaquim Barbal, que hi posa les dues mancances juntes —la llum i l'aigua— com una sola condició: «al poble d'[[03. Envall|Envall]], molt humil, li mancava tota comoditat. **No disposava de llum elèctrica i l'aigua s'havia de portar des de les fonts amb la clàssica collada.**»[^9] I en queda una cosa que fa més mal: **hi va faltar poc**. El Pau de [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]] explica que **els pals ja estaven tallats** per posar-hi la llum, que hi havia projecte d'aigua corrent a les cases i fins i tot un estudi d'enginyer per fer la carretera a [[territori/Serraspina|Serraspina]] amb un pendent que no passava del set per cent. No es va fer res de tot això, i no va ser per diners ni per l'administració: > «Oh, si haguéssom sigut ben avinguts, no s'haurí buidat de tot lo poble, no. Mireu, ja tenívom tallats los pals per posà-mos la llum i tamé projectat posar aigua corrent a les cases. […] Prò no hi va haver manera d'entendre-mos. **La un, que si pramon; l'atre, que si pravall.** Total, que voliven que passés pra enlaire i sense tocar cap finca. De les seues, eh? De les seues! Ara, les dels demés, pel mig!»[^10] És la mateixa mecànica que la [[04. Historia d'Envall|carretera]] i la mateixa que el [[territori/Serraspina|plet de la boixera]]: cadascú volia que passés per la finca de l'altre. **El poble no es va quedar sense llum perquè ningú no la hi volgués portar.** ^pals-envall A [[03. Envall|Envall]] la llum, de forma precària, va arribar el 2013, amb la nova fase de repoblament.[^mo3] El poble vell es va resistir a la modernitat i va morir sense veure-la. Segon el Feliu, veí de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], molta gent s'ha marxat d'[[03. Envall|Envall]] per la llum.[^ln1] Altres veïns de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] diuen que va ser per l'[[../Themarium/Filosofia de la Terra/Agua|aigua]]. Al Josep Plasencia (impulsor del repoblament, que ha pogut recopilar història d'[[03. Envall|Envall]] parlant directament amb els veïns més grans abans que es morissin) van dir que als anys '60 els de [[territori/Casa Alberto|casa Alberto]], la casa forta d'[[03. Envall|Envall]], va fer un tracte amb la Mola de Sellui per a portar la llum al poble. Els va dir als seus veïns que si ells el deixaven passar pels seus terrenys, ell hauria pagat els pals. Els veïns no van voler. Casa Alberto va posar un generador però al cap de 10 anys, al començament de la dècada dels 70, la seva família va marxar també. ^cd42e0 La llum convencional, doncs, no hi va entrar fins al **2013**, i hi va entrar de mala manera. Des de la subvenció fins que hi va haver corrent van passar **set anys**: la línia la va fer l'Ajuntament, i Endesa no la volia donar d'alta perquè l'obligava a mantenir-la en un lloc on gairebé no vivia ningú. Es va acabar connectant de favor, a còpia de trucades de l'alcalde amb algun cap. La conseqüència encara dura: **els comptadors d'[[03. Envall|Envall]] estan matriculats a [[territori/Estavill|Estavill]]**, el poble del costat, de manera que el poble té llum però com a punt de subministrament no hi és, i no s'hi pot donar d'alta cap comptador nou. Amb les obres dels carrers s'hi han deixat els tubs per legalitzar-ho — deu anys després.[^jp1] Abans del 2013 hi havia hagut generadors: el del Josep, i un que els de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] havien tingut molt abans.[^jp1] Des de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] hi afegeixen un altre entrebanc: un dels pals havia d'anar en una finca particular, el propietari s'hi va queixar i, diuen, això ho va allargar dos anys més.[^ln2] ^llum-2013 %%#no-public — Llum i normalització, 00:38–00:51: el Feliu diu «a la finca de Ringo» i l'Anna Claró el corregeix: «a la finca de Rivera, i Rivera es va queixar». Es dona per bona la de l'Anna. Casa Ribera és la del Josep Ribera; no s'ha comprovat que sigui la mateixa, i és un conflicte de propietat amb una persona viva.%% L'[[../Themarium/Filosofia de la Terra/Agua|aigua]] va seguir el mateix camí, i també la va haver de reclamar. Quan el Josep hi vivia sol no tenia subministrament: a l'estiu se la portava del barranc, i quan s'acabava trucava perquè li pugessin una cuba. Qui la va acabar portant va ser l'Ajuntament, perquè ell hi insistia —**«l'aigua és un bé públic»**— i perquè, com a empadronat, tocava. De la llum en diu el mateix que set mesos abans: estava adjudicada, i el retard no va ser cosa seva, sinó de l'Ajuntament.[^jp30] La Mola de [[territori/La Plana de Mont-ros|la Plana]] (la mola del moliner de Castell, que ja no existeix) donava llum a [[territori/Estavill|Estavill]], Castell-estaò, [[territori/Antist|Antist]]. Com sovint passava, de dia molia i de nit donava llum. Aixó va quedar fins als 70/80 que ja no molien, només donaven llum. Endesa a Sort va llegar als '70.[^mo4] I no era un cas aïllat. El Feliu recorda que a Peramea, a [[territori/Bretui|Bretui]] i a Montcortès **la llum només hi arribava de nit**. L'Anna ho compara amb Arsèguel, a l'Alt Urgell, on de dia l'energia servia per a la presa i de nit la donaven al poble: «i això deu ser el mateix que deuria passar aquí».[^ln3] Encara als carrers de [[03. Envall|Envall]] no hi ha fanals que il·luminen les nits i les estrelles brillen com si el temps mai hagués passat. Connectat per radi freqüència a internet, em pregunto si és possible encara una idea de progrés on la *penombra* ens retorni a connectar amb l'enigma de l'ésser i al misteri de l'existir. > [!cite] > La llum que massa enllumena és una llum que aplana Ara, vivim constantment submergits en la llum, de dia i de nit. La llum de bombetes i fanals, d'aparadors i pantalles. No tenim cap contacte amb la foscor ni amb el món exterior a la ciutat. La llum que massa il·lumina és una llum que aplana: no hi ha estrelles cap a les quals projectar-nos, ni espais per omplir amb la nostra imaginació. Quin és l'espai d'imaginació en la llum de les pantalles? Què hem perdut, substituint la por imaginativa a allò desconegut amb la por prefabricada i segura de la ficció cinematogràfica? Quins són els fantasmes de l'ésser humà contemporani? Quins són els fantasmes d'un poble sense història? > [!cite] > «La llum a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] arribaba fins a l'ùltima casa. Els joves, nois i noies, anaven a jugar a la curva... era fantàstic, màgic... quan va arribar la llum a la curva, es va acabar el joc» (Anna, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]])[^mo1] %%La potencia era tan poca que, quan venien la gent malalta (de pulmó i tuberculosis, els metgses receptaven la muntanya per recuperarse, només per l'aire, també per manjar... al posguerra a [[../Territorium/Barcelona|Barcelona]] se passava gana mentres que a la muntanya havia de tot, animals, formatges, etc. aquest va ser el principi del turisme aquí adalt. Després els fills van continuar a venir, etc. Però a casa de particulars. Per exemple la familia de la Anna tenia un parent metge que receptava quer pugessen i pujaven a casa de la padrina de Anna) **(per completar)** — visita a la Mola, 8.6.2023, min. 13:04–14:26%% > [!Question] Això em fa tirar un fil de preguntes: > > - Quina integració entre por i vida em perdut? > - Què va ser de la por de les bruixes i encantats de la [[territori/Roca Curna|Roca Curna]]? > - Quins són els fantasmes d'un poble sense historia? > - Quins són els nous fantasmes? > - Quin és l'espai d'imaginació en la llum de les pantalles? > - Què hem perdut, sostenint la por imaginativa a allò desconegut amb la por prefabricada i segura de la ficció cinematogràfica? ^f3a8b5 ## La celístia El Josep hi viu a la inversa que nosaltres, i ho explica com una destresa que encara funciona: «jo vaig a les fosques pel carrer pràcticament sempre», i només alguna vegada, al carrer cobert, ha hagut d'encendre el mòbil. **«Amb lluna plena veus els colors.»** I els estels que s'arriben a veure en un poble sense fanals «saps, al·lucines».[^jp6] Ho diu amb un argument de cos: a partir de les nou del vespre no hauries d'estar exposat a llum brillant, perquè els ritmes circadians se'n ressenten — per això els mòbils tenen mode nocturn. I amb un de territori, que és el que pica: **hi ha pobles on no viu ningú i tenen un munt de fanals encesos tota la nit, a les quatre de la matinada.** La llum ja no il·lumina ningú; només tira cap amunt, desorienta els ocells i esborra el cel.[^jp6] La paraula que fa servir per a tot això no és seva: és d'en **Kike Herrero**, astrofísic que viu al Pallars i que té una empresa de divulgació que es diu **Celístia**. *Celístia* vol dir exactament això: **la claror dels estels**, del llatí *caelestia*.[^jp7] És el nom que la llengua d'aquí ja tenia per a una llum amb la qual s'hi veu — i que només es pot fer servir quan no n'hi ha cap altra. I el que es perd amb la llum no és només el cel. És una tècnica del cos: la mirada feta a la foscor, el sentit de l'orientació — «si ara anem amb el GPS per arribar als llocs, hi ha un moment que no sabem orientar-nos».[^jp6] ## El contracte de les bombetes El **contracte de setze bombetes** no era cap tracte particular: era el tracte fundacional. El primer el fan **inversors suïssos i gent de Barcelona** amb uns pobles que «no sabien res», i **es cedeix la muntanya a canvi de setze bombetes incandescents**. «Van cedir la muntanya a canvi de setze bombetes pel poble. Van posar setze bombetes.» Així queda la cosa fins que, el **1927**, l'empresa vol ampliar obres i l'Ajuntament aprofita per demanar molt més —«us esteu forrant i ens heu donat setze bugies incandescents».[^jp4] La forma d'aquell tracte explica com funcionava tot plegat: **abans no es contractava potència, es contractaven bombetes**. Deies quantes en volies —una, tres, cinc— i pagaves per unitats. I com que no n'hi havia per a totes alhora, les llums anaven **commutades**: n'encenies una i se t'apagava l'altra.[^4] ^bombetes I quan el conveni va reconèixer deu quilowatts gratuïts, la manera de no passar-se'n va ser física: **una sola bombeta per a dues habitacions**, posada al mig de l'envà o passada d'una banda a l'altra segons on es fes falta.[^jp5] És el mateix gest que a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] va obrir finestretes a dalt de les parets i forats als sostres: la llum era tan escassa que l'arquitectura de la casa s'hi va adaptar. D'on surt aquest contracte és una història menys èpica i més interessant que la de la llum que se'n va a [[../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. L'empresa desembarca a la vall **a finals de 1911 i el 1912** amb quatre mil homes sols per fer les obres. Quan les obres s'acaben, aquells quatre mil marxen, però la central necessita gent per funcionar —i l'ofereix amb **horari, sanitat i educació**, coses que a les cases de pagès no hi eren. La mà d'obra se'n va de les cases fortes cap a la indústria, i comença el conflicte. La casualitat, que no ho és: **aquelles cases fortes eren l'alcalde i els regidors**. D'aquí ve que l'empresa es vegi «entre cometes, obligada» a compensar el territori per l'aprofitament privat d'una aigua pública: llum a preu reduït per als **enllumenats públics d'alguns pobles** —no de tots— i per als **veïns del municipi**.[^5] El contracte **es va signar el 1927 i es va signar a perpetuïtat**. Quan es va signar, aquells preus eren caríssims i no compensaven res; avui, en canvi, són un avantatge real —i per això fa vint anys que hi ha plet. Consta que el conveni reconeixia **10 quilowatts gratuïts** i, per damunt d'aquest consum, una tarifa simbòlica, per a les persones nascudes al municipi entre 1927 i 1978 i els seus descendents, i per a les empadronades abans del 1978. El 2009 Endesa va passar a facturar a preu de mercat, la base imposable es va multiplicar per deu, i el conflicte d'ara és **l'IVA**: els veïns sostenen que l'impost s'ha de calcular sobre la tarifa pactada, no sobre el preu de mercat, i la companyia ha amenaçat de tallar la llum diverses vegades des del 2016.[^6] La propietat, mentrestant, ha canviat de mans: **Endesa conserva el nom, però la propietària és la italiana Enel**, que en va prendre el control total el febrer de 2009.[^7] (min. 54:00–54:30) La llum de la Vall Fosca continua sent un afer privat, com el 1911. ^contracte-27 > [!cite] > «La llum tornarà, la que no tornarà és la llum de la ment.» > — Un veí de Capdella, en una festa major, mentre la llum se n'anava una vegada i una altra De totes les frases que ha donat aquesta recerca, aquesta és la que diu més de pressa el que el projecte busca. La circumstància és domèstica i quasi còmica: la línia anava a 120 volts, i a la que s'endollava res, tot fora. La gent s'ho prenia amb la paciència de sempre —*ja tornarà*—, i enmig d'aquell «ja tornarà» algú va dir això. **Va morir**; l'Eva en sap el nom i em va dir expressament que el podia demanar per citar-lo.[^8] ## Estufes enceses a l'agost Que la llum arribés no volia dir que n'hi hagués prou. A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], encara als anys seixanta i setanta, la nevera feia com si tremolés —«és que tremolava»— i la tele sovint no es veia: no hi havia potència. El dia de la festa major, diuen, passava algú per les cases a fer desendollar les neveres, perquè n'hi hagués per a la festa.[^ac1] A l'estiu passava el contrari. A l'agost, quan gairebé no es gastava i la línia pujava massa —«240, 280»—, en una casa del poble **hi encenien totes les estufes** per gastar llum, perquè a les altres cases no es cremessin els electrodomèstics. I obrien les finestres per no morir-se de calor.[^ac2] Amb el [[#^contracte-27|conveni]], a la [[territori/La Torre de Cabdella|Torre]], que és on fa més fred, moltes cases s'hi van posar radiadors elèctrics. No tenien una regulació tan fina: quan no feia fred continuaven engegats, i calia obrir les finestres per ventilar. A [[territori/Cabdella|Capdella]], a casa d'uns tiets, amb estufes de resistència fetes per ells mateixos, als anys seixanta: «estàvem a 10 o 15 sota zero fora, eh? Obríem les finestres».[^ac3] ## L'únic poble sense llum La frase la diu la [[territori/Laura|Laura]] de passada, explicant per què Envall es va buidar abans que els altres, i no admet matís: > **«No hi va arribar la llum. És l'únic poble de la Vall que no li va arribar la llum.»**[^lf20] Val la pena posar-la al costat del que hi ha en aquesta mateixa pàgina: la vall que va encendre Barcelona el **1913**, el conveni del **1927** que donava deu quilowatts de franc als nascuts al municipi, i **[[territori/Envall Coop|les dues línies de molt alta tensió]]** que passen per davant del poble. Envall va quedar fora de totes tres. La llum hi va arribar el **2013**, cinquanta anys després que en marxés l'última família. ^unic-sense-llum ## La llum abans de la llum *(La segona transformació de la vall, seixanta anys després de [[territori/Central de Capdella|Capdella]], és [[territori/Sallente|Sallente]]: una central dins la muntanya.)* Què hi havia, exactament, abans que arribés l'electricitat. La [[territori/Laura|Laura de Casa Senterada]] ho recorda amb precisió d'objecte, i el [[territori/Laura|Pepe]] hi posa la nota que sol quedar fora d'aquest relat. ![[territori/Laura#Les llums]] ## La foscor com a litúrgia I per Setmana Santa la foscor no s'aguantava: **es feia**. A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], l'ofici de Tenebres anava apagant els ciris d'un canelobre triangular un per un fins a deixar l'església negra i muda; callaven les campanes, es tapaven els sants amb draps negres, i al final hi entrava el soroll —les matraques pels carrers, i les llances dels armats picant a terra davant del monument. Uns dies l'any, la foscor deixava de ser la condició del lloc i passava a ser un acte. Tot el passatge, a [[territori/L'ofici de Tenebres|L'ofici de Tenebres]]. #Pallars #vallfosca #enllumenantelbuit [^3]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 01:13:41–01:13:52. [^4]: Ibíd., min. 50:30–51:04. [^5]: Ibíd., min. 51:29–53:15. [^6]: Ibíd., min. 53:27–53:56 («es va firmar el 27»). Les xifres i el conflicte de l'IVA, contrastats a *[Endesa torna a amenaçar la Vall Fosca amb talls de llum pel conflicte amb un conveni històric](https://directa.cat/endesa-torna-a-amenacar-la-vall-fosca-amb-talls-de-llum-pel-conflicte-amb-un-conveni-historic/)*, La Directa. **Els termes exactes del conveni de 1927 estan sense veure de primera mà**: convindria demanar-ne còpia a l'Ajuntament de la Torre de Cabdella. [^7]: Enel i Acciona van prendre el control d'Endesa el 2007; el febrer de 2009 Acciona en va sortir i Enel es va quedar sola. Vegeu *[Se cumplen 15 años de la salida de Acciona de Endesa](https://www.eldiario.es/economia/cumplen-15-anos-salida-acciona-endesa-enel-tomara-control-total_1_10934294.html)*, eldiario.es, 18.02.2024. [^8]: [Conversa amb Eva Perisé](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 24:36; el context i l'oferiment del nom, a 24:53–25:08. **Pendent: demanar-li el nom.** [^jp1]: [[audio/2023.06.07 - Josep, história i visita del Poble|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 09:39–11:18. [^jp2]: Ibíd., min. 50:15–50:37. **La xifra és seva i cal contrastar-la**: la molt alta tensió a Catalunya és de 400 kV. I *autopista elèctrica* no és una imatge que s'inventi ell: és com se'n diu al Pallars des que hi ha oposició organitzada a la MAT — la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica convocava actes a la Pobla de Segur el 2017. [^jp4]: Ibíd., min. 55:23–57:02. El Josep data la primera central el **1913**; el vault té les obres a finals del 1911 i el 1912 i l'entrada en funcionament el 1914, de manera que la seva data és aproximada. El que aporta que no teníem és **d'on surten les setze bombetes** i que el 1927 és una renegociació, no un primer acord. [^jp5]: Ibíd., min. 56:40–57:02. [^jp6]: Ibíd., min. 51:32–55:09. [^jp7]: En Kike Herrero, astrofísic (doctor per la UB, exoplanetes), treballa a l'Observatori del Montsec (IEEC), viu a Torallola i va fundar **[Celístia Pirineus](https://www.viujussa.cat/en/serveis/celistia-pirineus/)** amb en Xavier Palau. El Josep li diu «l'Enrique» i situa la seva feina al «Centre d'Observació dels Pirineus», barrejant el nom de l'empresa amb el del Centre d'Observació de l'Univers. *Celístia*: «claror dels estels», del llatí *caelestia* ([GDLC](https://www.diccionari.cat/GDLC/celistia)). [^jp30]: [[audio/2023.11.10 - Historia Josep|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 10 de novembre de 2023, min. 00:05–01:08. [[audio/2023.11.10 - Historia Josep|Transcripció completa]]. [^9]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Lleida: l'autor, 1999), capítol «Envall». [[materiales/Barbal - Envall|Transcripció al vault]]. [^10]: Ibíd., comentaris del Pau Nadal, Joanxic. [^0]: Conversa amb Anna Clarós i Inés a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 3 de juny de 2023, min. 21:02–21:18: «el meu pare deia: "des que va arribar la llum al seu poble, que era Sort, es va deixar de parlar tant de fantasmes"». [[audio/2023.06.03 - La Pobleta - Ines - Anna|Transcripció]]. I [[audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, visita a la Mola|Visita a la Mola amb Anna Claró i Susanna Castells]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 00:26–01:20 i 01:49:02–01:49:12, on el pare és de Sort i la mare de la Pobleta (00:31) i on l'Anna ho diu així: «des que va arribar l'elèctrica ja es van fer desaparèixer la meitat de les bruixes, la meitat dels fantasmes i la meitat dels esperits». La formulació de la cita és la de les notes preses aquell dia. [^mo1]: [[audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, visita a la Mola|Visita a la Mola amb Anna Claró i Susanna Castells]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 05:14–05:35. [^mo2]: [[audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, visita a la Mola|Visita a la Mola amb Anna Claró i Susanna Castells]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 12:36–13:04. [^mo3]: [[audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, visita a la Mola|Visita a la Mola amb Anna Claró i Susanna Castells]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 05:56–06:01. [^mo4]: [[audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, visita a la Mola|Visita a la Mola amb Anna Claró i Susanna Castells]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 10:38–12:27. A la gravació, l'Anna hi anomena Estavill i Castell. [^1]: Escales, C. (2020, noviembre). *Albert Elfa: "La Vall Fosca va il·luminar la Revolució Industrial"*. Eix. [https://eix.mnactec.cat/albert-elfa-la-vall-fosca-va-il%C2%B7luminar-la-revolucio-industrial](https://eix.mnactec.cat/albert-elfa-la-vall-fosca-va-il%C2%B7luminar-la-revolucio-industrial) [^2]: Frigola, J. À. (2013, 16 de mayo). *El museu hidroelèctric de Capdella*. Sortides amb gràcia. [https://sortidesambgracia.com/2013/05/16/el-museu-hidroelectric-de-capdella-2/](https://sortidesambgracia.com/2013/05/16/el-museu-hidroelectric-de-capdella-2/) [^lf20]: [[audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Conversa amb la Laura Fité Monje a la Plana de Mont-ros]], 7 de novembre de 2023, min. 01:53:05–01:53:22. [[audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Transcripció completa]]. Al mateix tram hi dona la seqüència del buidatge: ella marxa el **1963**, els de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] baixen un parell d'anys més tard i els de [[territori/Casa Joanxic|Joanxic]] tres o quatre després, cap a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. [^ac1]: [[audio/2023.06.11 - Anna, charla a la Pobleta|Conversa amb l'Anna Claró, el seu marit i altres veïns]], [[territori/La Pobleta de Bellveí|la Pobleta de Bellveí]], 11 de juny de 2023, min. 00:28–01:16. [^ac2]: [[audio/2023.06.11 - Anna, charla a la Pobleta|Conversa amb l'Anna Claró i el seu marit]], la Pobleta, 11 de juny de 2023, min. 01:16–01:50 i 02:21–02:37. [^ac3]: [[audio/2023.06.11 - Anna, charla a la Pobleta|Conversa amb l'Anna Claró i el seu marit]], la Pobleta, 11 de juny de 2023, min. 01:58–02:21 (la Torre) i 02:37–03:09 (Capdella). [^ln1]: [[audio/2023.06.08 - Llum i normalització (Feliu I Anna)|Conversa amb l'Anna Claró, el seu marit i el Feliu]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 00:51–00:56. [^ln2]: *Ibíd.*, min. 00:38–00:51. [^ln3]: *Ibíd.*, min. 00:00–00:28.