# Llums a la foscor > [!noteinfo] > [[../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[03. Envall|Envall]], [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[13. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 11.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang > [!cite] > «Quan va arribar la llum elèctrica, van desaparèixer mitat dels fantasmes i mitat de les bruixes.» > — El pare de l'**Anna Clarós**, de Sort, recordat per ella[^0] %%#no-public **Atribució tancada (10.09.2026).** «Un veí de Sort» i «el pare de l'Anna» eren la mateixa persona, i el vault ja ho tenia dit dues vegades: a la conversa del 3 de juny l'Anna diu «el meu pare deia: des que va arribar la llum al seu poble, que era Sort…», i a les notes del 8 de juny hi consta «Pare Anna de Sort, la mare de la Pobleta». El nom que l'Eva Perisé va proposar el 13 de juny —Josep Benavent— era una suposició seva dita en veu alta, i queda descartat.%% L'arribada de la llum elèctrica a la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]], va suposar un abans i després al territori. La llum va arribar a la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]] a la dècada del 1910, gràcies a molins i moles dels pobles –com [[territori/La Mola|La Mola]] de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]–. La [[territori/Central de Capdella|central hidroelèctrica de Capdella]] no va portar llum a la vall, podem dir més bé que va prendre la llum a la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]] per il·luminar només [[../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. Aquest episodi evidencia com la construcció de la Catalunya contemporània sempre ha tingut una voluntat centralista, descuidant gairebé la totalitat del territori per a la construcció d'una gran capital. ^d23eb2 *(Això és cert de l'origen, però no de tota la història: hi va haver una compensació, i encara dura. Vegeu [[#El contracte de les bombetes]].)* La central hidroelèctrica va entrar en funció al 1914. «Es diu que quan es va començar a comercialitzar l’energia produïda en aquesta vall, la primera va ser per il·luminar el Gran Teatre del Liceu de [[../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. I la donaven de franc perquè sabien que hi anaven els grans empresaris que tenien fàbriques que fins aleshores havien fet anar amb gas i carbó. Si aconseguien que s’interessessin per aquesta energia neta de l’aigua, demanarien també il·luminar les seves indústries amb ella» diu l'Albert Elfa a EIX[^1]. Quan havia funció al Gran Teatre del Liceu, es feia una trucada prèvia a la central de Capdella per assegurar que no hi hauria problemes de subministrament[^2]. A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], la llum va arribar gràcies a l'antiga mola: una bombeta per casa. La data que en dóna el museu és **1909**[^3] —tres anys abans que l'empresa desembarqui a la vall—, i és una de les coses que expliquen per què la Pobleta i [[03. Envall|Envall]], a dos quilòmetres l'una de l'altre, no vivien al mateix segle. En els dies de festa, quan arribaven músics per tocar al poble, els deien a l'[[territori/Hotel Arturo|Hotel Arturo]] (que tenia cambra frigorífica per a les begudes) i al de la carnisseria que tanquessin les neveres, perquè si no, no hi havia prou potència per tocar. Amb l'arribada de la llum, es va començar llavors a modificar les cases per optimitzar la il·luminació: petites finestres a la part superior de les parets, perquè la llum passés d'una habitació a una altra; forats en els sostres per a pujar i baixar les bombetes d'un pis a un altre. Del que era viure-hi sense, en queda la descripció de Joaquim Barbal, que hi posa les dues mancances juntes —la llum i l'aigua— com una sola condició: «al poble d'[[03. Envall|Envall]], molt humil, li mancava tota comoditat. **No disposava de llum elèctrica i l'aigua s'havia de portar des de les fonts amb la clàssica collada.**»[^9] I en queda una cosa que fa més mal: **hi va faltar poc**. El Pau de [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]] explica que **els pals ja estaven tallats** per posar-hi la llum, que hi havia projecte d'aigua corrent a les cases i fins i tot un estudi d'enginyer per fer la carretera a [[territori/Serraspina|Serraspina]] amb un pendent que no passava del set per cent. No es va fer res de tot això, i no va ser per diners ni per l'administració: > «Oh, si haguéssom sigut ben avinguts, no s'haurí buidat de tot lo poble, no. Mireu, ja tenívom tallats los pals per posà-mos la llum i tamé projectat posar aigua corrent a les cases. […] Prò no hi va haver manera d'entendre-mos. **La un, que si pramon; l'atre, que si pravall.** Total, que voliven que passés pra enlaire i sense tocar cap finca. De les seues, eh? De les seues! Ara, les dels demés, pel mig!»[^10] És la mateixa mecànica que la [[04. Historia d'Envall|carretera]] i la mateixa que el [[territori/Serraspina|plet de la boixera]]: cadascú volia que passés per la finca de l'altre. **El poble no es va quedar sense llum perquè ningú no la hi volgués portar.** ^pals-envall A [[03. Envall|Envall]] la llum, de forma precària, va arribar el 2013, e la nova fase de repoblament. El poble vell es va resistir a la modernitat i va morir sense veure-la. Segon el Feliu, veí de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], molta gent s'ha marxat d'[[03. Envall|Envall]] per la llum. Altres veïns de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] diuen que va ser per l'[[../Themarium/Filosofia de la Terra/Agua|aigua]]. Al Josep Plasencia (impulsor del repoblament, que ha pogut recopilar història d'[[03. Envall|Envall]] parlant directament amb els veïns més grans abans que es morissin) van dir que als anys '60 els de [[territori/Casa Alberto|casa Alberto]], la casa forta d'[[03. Envall|Envall]], va fer un tracte amb la Mola de Sellui per a portar la llum al poble. Els va dir als seus veïns que si ells el deixaven passar pels seus terrenys, ell hauria pagat els pals. Els veïns no van voler. Casa Alberto va posar un generador però al cap de 10 anys, al començament de la dècada dels 70, la seva família va marxar també. ^cd42e0 La Mola de [[territori/La Plana de Mont-ros|la Plana]] (la mola del moliner de Castell, que ja no existeix) donava llum a [[territori/Estavill|Estavill]], Castell-estaò, [[territori/Antist|Antist]]. Com sovint passava, de dia molia i de nit donava llum. Aixó va quedar fins als 70/80 que ja no molien, només donaven llum. Endesa a Sort va llegar als '70. Encara als carrers de [[03. Envall|Envall]] no hi ha fanals que il·luminen les nits i les estrelles brillen com si el temps mai hagués passat. Connectat per radi freqüència a internet, em pregunto si és possible encara una idea de progrés on la *penombra* ens retorni a connectar amb l'enigma de l'ésser i al misteri de l'existir. > [!cite] > La llum que massa enllumena és una llum que aplana Ara, vivim constantment submergits en la llum, de dia i de nit. La llum de bombetes i fanals, d'aparadors i pantalles. No tenim cap contacte amb la foscor ni amb el món exterior a la ciutat. La llum que massa il·lumina és una llum que aplana: no hi ha estrelles cap a les quals projectar-nos, ni espais per omplir amb la nostra imaginació. Quin és l'espai d'imaginació en la llum de les pantalles? Què hem perdut, substituint la por imaginativa a allò desconegut amb la por prefabricada i segura de la ficció cinematogràfica? Quins són els fantasmes de l'ésser humà contemporani? Quins són els fantasmes d'un poble sense història? > [!cite] > «La llum a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] arribaba fins a l'ùltima casa. Els joves, nois i noies, anaven a jugar a la curva... era fantàstic, màgic... quan va arribar la llum a la curva, es va acabar el joc» (Anna, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]) %%La potencia era tan poca que, quan venien la gent malalta (de pulmó i tuberculosis, els metgses receptaven la muntanya per recuperarse, només per l'aire, també per manjar... al posguerra a [[../Territorium/Barcelona|Barcelona]] se passava gana mentres que a la muntanya havia de tot, animals, formatges, etc. aquest va ser el principi del turisme aquí adalt. Després els fills van continuar a venir, etc. Però a casa de particulars. Per exemple la familia de la Anna tenia un parent metge que receptava quer pugessen i pujaven a casa de la padrina de Anna) **(per completar)**%% > [!Question] Això em fa tirar un fil de preguntes: > > - Quina integració entre por i vida em perdut? > - Què va ser de la por de les bruixes i encantats de la [[territori/Roca Curna|Roca Curna]]? > - Quins són els fantasmes d'un poble sense historia? > - Quins són els nous fantasmes? > - Quin és l'espai d'imaginació en la llum de les pantalles? > - Què hem perdut, sostenint la por imaginativa a allò desconegut amb la por prefabricada i segura de la ficció cinematogràfica? ^f3a8b5 ## El contracte de les bombetes El Josep parlava d'un **contracte de setze bombetes** i de la muntanya venuda a canvi de llum. La xifra concreta deu ser un tracte particular, però la forma és exacta, i explica com funcionava tot plegat: **abans no es contractava potència, es contractaven bombetes**. Deies quantes en volies —una, tres, cinc— i pagaves per unitats. I com que no n'hi havia per a totes alhora, les llums anaven **commutades**: n'encenies una i se t'apagava l'altra.[^4] ^bombetes D'on surt aquest contracte és una història menys èpica i més interessant que la de la llum que se'n va a [[../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. L'empresa desembarca a la vall **a finals de 1911 i el 1912** amb quatre mil homes sols per fer les obres. Quan les obres s'acaben, aquells quatre mil marxen, però la central necessita gent per funcionar —i l'ofereix amb **horari, sanitat i educació**, coses que a les cases de pagès no hi eren. La mà d'obra se'n va de les cases fortes cap a la indústria, i comença el conflicte. La casualitat, que no ho és: **aquelles cases fortes eren l'alcalde i els regidors**. D'aquí ve que l'empresa es vegi «entre cometes, obligada» a compensar el territori per l'aprofitament privat d'una aigua pública: llum a preu reduït per als **enllumenats públics d'alguns pobles** —no de tots— i per als **veïns del municipi**.[^5] El contracte **es va signar el 1927 i es va signar a perpetuïtat**. Quan es va signar, aquells preus eren caríssims i no compensaven res; avui, en canvi, són un avantatge real —i per això fa vint anys que hi ha plet. Consta que el conveni reconeixia **10 quilowatts gratuïts** i, per damunt d'aquest consum, una tarifa simbòlica, per a les persones nascudes al municipi entre 1927 i 1978 i els seus descendents, i per a les empadronades abans del 1978. El 2009 Endesa va passar a facturar a preu de mercat, la base imposable es va multiplicar per deu, i el conflicte d'ara és **l'IVA**: els veïns sostenen que l'impost s'ha de calcular sobre la tarifa pactada, no sobre el preu de mercat, i la companyia ha amenaçat de tallar la llum diverses vegades des del 2016.[^6] La propietat, mentrestant, ha canviat de mans: **Endesa conserva el nom, però la propietària és la italiana Enel**, que en va prendre el control total el febrer de 2009.[^7] (min. 54:00–54:30) La llum de la Vall Fosca continua sent un afer privat, com el 1911. ^contracte-27 > [!cite] > «La llum tornarà, la que no tornarà és la llum de la ment.» > — Un veí de Capdella, en una festa major, mentre la llum se n'anava una vegada i una altra De totes les frases que ha donat aquesta recerca, aquesta és la que diu més de pressa el que el projecte busca. La circumstància és domèstica i quasi còmica: la línia anava a 120 volts, i a la que s'endollava res, tot fora. La gent s'ho prenia amb la paciència de sempre —*ja tornarà*—, i enmig d'aquell «ja tornarà» algú va dir això. **Va morir**; l'Eva en sap el nom i em va dir expressament que el podia demanar per citar-lo.[^8] ## La llum abans de la llum *(La segona transformació de la vall, seixanta anys després de [[territori/Central de Capdella|Capdella]], és [[territori/Sallente|Sallente]]: una central dins la muntanya.)* Què hi havia, exactament, abans que arribés l'electricitat. La [[territori/Laura|Laura de Casa Senterada]] ho recorda amb precisió d'objecte, i el [[territori/Laura|Pepe]] hi posa la nota que sol quedar fora d'aquest relat. ![[territori/Laura#Les llums]] ## La foscor com a litúrgia I per Setmana Santa la foscor no s'aguantava: **es feia**. A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], l'ofici de Tenebres anava apagant els ciris d'un canelobre triangular un per un fins a deixar l'església negra i muda; callaven les campanes, es tapaven els sants amb draps negres, i al final hi entrava el soroll —les matraques pels carrers, i les llances dels armats picant a terra davant del monument. Uns dies l'any, la foscor deixava de ser la condició del lloc i passava a ser un acte. Tot el passatge, a [[territori/L'ofici de Tenebres|L'ofici de Tenebres]]. #Pallars #vallfosca #enllumenantelbuit [^3]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 01:13:41–01:13:52. [^4]: Ibíd., min. 50:30–51:04. [^5]: Ibíd., min. 51:29–53:15. [^6]: Ibíd., min. 53:27–53:56 («es va firmar el 27»). Les xifres i el conflicte de l'IVA, contrastats a *[Endesa torna a amenaçar la Vall Fosca amb talls de llum pel conflicte amb un conveni històric](https://directa.cat/endesa-torna-a-amenacar-la-vall-fosca-amb-talls-de-llum-pel-conflicte-amb-un-conveni-historic/)*, La Directa. **Els termes exactes del conveni de 1927 estan sense veure de primera mà**: convindria demanar-ne còpia a l'Ajuntament de la Torre de Cabdella. [^7]: Enel i Acciona van prendre el control d'Endesa el 2007; el febrer de 2009 Acciona en va sortir i Enel es va quedar sola. Vegeu *[Se cumplen 15 años de la salida de Acciona de Endesa](https://www.eldiario.es/economia/cumplen-15-anos-salida-acciona-endesa-enel-tomara-control-total_1_10934294.html)*, eldiario.es, 18.02.2024. [^8]: [Conversa amb Eva Perisé](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 24:36; el context i l'oferiment del nom, a 24:53–25:08. **Pendent: demanar-li el nom.** [^9]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Tremp: Garsineu, 1999), capítol «Envall». [[materiales/Barbal - Envall|Transcripció al vault]]. [^10]: Ibíd., comentaris del Pau Nadal, Joanxic. [^0]: Conversa amb Anna Clarós i Inés a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 3 de juny de 2023: «el meu pare deia: "des que va arribar la llum al seu poble, que era Sort, es va deixar de parlar tant de fantasmes"». [[audio/2023.06.03 - La Pobleta - Ines - Anna|Transcripció]]. La formulació que es cita aquí —«mitat dels fantasmes i mitat de les bruixes»— és la que va quedar recollida a les notes de la conversa del 8 de juny de 2023: [[audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, Josep, Feliu|Anna, Susanna, Josep i Feliu]], on també consta que el pare de l'Anna era de Sort i la mare de la Pobleta. [^1]: Escales, C. (2020, noviembre). *Albert Elfa: "La Vall Fosca va il·luminar la Revolució Industrial"*. Eix. [https://eix.mnactec.cat/albert-elfa-la-vall-fosca-va-il%C2%B7luminar-la-revolucio-industrial](https://eix.mnactec.cat/albert-elfa-la-vall-fosca-va-il%C2%B7luminar-la-revolucio-industrial) [^2]: Frigola, J. À. (2013, 16 de mayo). *El museu hidroelèctric de Capdella*. Sortides amb gràcia. [https://sortidesambgracia.com/2013/05/16/el-museu-hidroelectric-de-capdella-2/](https://sortidesambgracia.com/2013/05/16/el-museu-hidroelectric-de-capdella-2/)