Llums a la foscor

Noteinfo

Marco Noris · Enllumenant el buit, projecte en fase de investigació des del refugi Casa Bigodé (Envall, Vall Fosca) · Info i crèdits · Pàgina actualitzada el 14.07.2024 · #enllumenantelbuit #pallars #vallfosca #ca-lang

Cite

«Quan va arribar la llum elèctrica, van desaparèixer mitat dels fantasmes i mitat de les bruixes.» (Un veí de Sort)

L'arribada de la llum elèctrica a la Vall Fosca, va suposar un abans i després al territori.

La llum va arribar a la Vall Fosca a la dècada del 1910, gràcies a molins i moles dels pobles –com La Mola de la Pobleta–. La central hidroelèctrica de Capdella no va portar llum a la vall, podem dir més bé que va prendre la llum a la Vall Fosca per il·luminar només Barcelona. Aquest episodi evidencia com la construcció de la Catalunya contemporània sempre ha tingut una voluntat centralista, descuidant gairebé la totalitat del territori per a la construcció d'una gran capital.

La central hidroelèctrica va entrar en funció al 1914. «Es diu que quan es va començar a comercialitzar l’energia produïda en aquesta vall, la primera va ser per il·luminar el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. I la donaven de franc perquè sabien que hi anaven els grans empresaris que tenien fàbriques que fins aleshores havien fet anar amb gas i carbó. Si aconseguien que s’interessessin per aquesta energia neta de l’aigua, demanarien també il·luminar les seves indústries amb ella» diu l'Albert Elfa a EIX[1]. Quan havia funció al Gran Teatre del Liceu, es feia una trucada prèvia a la central de Capdella per assegurar que no hi hauria problemes de subministrament[2].

A la Pobleta, la llum va arribar gràcies a l'antiga mola: una bombeta per casa. En els dies de festa, quan arribaven músics per tocar al poble, els deien a l'Hotel Arturo (que tenia cambra frigorífica per a les begudes) i al de la carnisseria que tanquessin les neveres, perquè si no, no hi havia prou potència per tocar. Amb l'arribada de la llum, es va començar llavors a modificar les cases per optimitzar la il·luminació: petites finestres a la part superior de les parets, perquè la llum passés d'una habitació a una altra; forats en els sostres per a pujar i baixar les bombetes d'un pis a un altre.

A Envall la llum, de forma precària, va arribar el 2013, e la nova fase de repoblament. El poble vell es va resistir a la modernitat i va morir sense veure-la. Segon el Feliu, veí de la Pobleta, molta gent s'ha marxat d'Envall per la llum. Altres veïns de la Pobleta diuen que va ser per l'aigua. Al Josep Plasencia (impulsor del repoblament, que ha pogut recopilar història d'Envall parlant directament amb els veïns més grans abans que es morissin) van dir que als anys '60 els de casa Alberto, la casa forta d'Envall, va fer un tracte amb la Mola de Sellui per a portar la llum al poble. Els va dir als seus veïns que si ells el deixaven passar pels seus terrenys, ell hauria pagat els pals. Els veïns no van voler. Casa Alberto va posar un generador però al cap de 10 anys, al començament de la dècada dels 70, la seva família va marxar també.

La Mola de la Plana (la mola del moliner de Castell, que ja no existeix) donava llum a Estavill, Castell-estaò, Antist. Com sovint passava, de dia molia i de nit donava llum. Aixó va quedar fins als 70/80 que ja no molien, només donaven llum. Endesa a Sort va llegar als '70.

Encara als carrers de Envall no hi ha fanals que il·luminen les nits i les estrelles brillen com si el temps mai hagués passat. Connectat per radi freqüència a internet, em pregunto si és possible encara una idea de progrés on la penombra ens retorni a connectar amb l'enigma de l'ésser i al misteri de l'existir.

Cite

La llum que massa enllumena és una llum que aplana

Ara, vivim constantment submergits en la llum, de dia i de nit. La llum de bombetes i fanals, d'aparadors i pantalles. No tenim cap contacte amb la foscor ni amb el món exterior a la ciutat. La llum que massa il·lumina és una llum que aplana: no hi ha estrelles cap a les quals projectar-nos, ni espais per omplir amb la nostra imaginació. Quin és l'espai d'imaginació en la llum de les pantalles? Què hem perdut, substituint la por imaginativa a allò desconegut amb la por prefabricada i segura de la ficció cinematogràfica? Quins són els fantasmes de l'ésser humà contemporani? Quins són els fantasmes d'un poble sense història?

Cite

«La llum a la Pobleta arribaba fins a l'ùltima casa. Els joves, nois i noies, anaven a jugar a la curva... era fantàstic, màgic... quan va arribar la llum a la curva, es va acabar el joc» (Anna, la Pobleta)

Això em fa tirar un fil de preguntes:
  • Quina integració entre por i vida em perdut?
  • Què va ser de la por de les bruixes i encantats de la Roca Curna?
  • Quins són els fantasmes d'un poble sense historia?
  • Quins són els nous fantasmes?
  • Quin és l'espai d'imaginació en la llum de les pantalles?
  • Què hem perdut, sostenint la por imaginativa a allò desconegut amb la por prefabricada i segura de la ficció cinematogràfica?

  1. Escales, C. (2020, noviembre). Albert Elfa: "La Vall Fosca va il·luminar la Revolució Industrial". Eix. https://eix.mnactec.cat/albert-elfa-la-vall-fosca-va-il%C2%B7luminar-la-revolucio-industrial↩︎

  2. Frigola, J. À. (2013, 16 de mayo). El museu hidroelèctric de Capdella. Sortides amb gràcia. https://sortidesambgracia.com/2013/05/16/el-museu-hidroelectric-de-capdella-2/↩︎

02. Llums a la foscor
Interactive graph