# La Laura de Casa Senterada d'Envall > [!noteinfo] > [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]] · Pàgina actualitzada el 09.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca Aquesta pàgina recull la conversa del **13 de juny de 2023** amb la Laura Fité, el Josep de Casa Teixidó i la seva filla Alba, a [[La Plana de Mont-ros|la Plana de Mont-ros]].[^L1] Cada afirmació porta el minut de l'enregistrament. %% NUS INTERN — no es publica Aquesta pàgina recull la conversa sencera del 13 de juny de 2023 amb la Laura, el Pepe i l'Alba (3:39:30). Tot el que se sap per la Laura hi torna a través d'aquí. Al final hi ha l'índex per minuts. La transcripció amb marques de temps és a [[../audio/2023.06.13 - Laura, Pepe i Alba - Completa|2023.06.13 — Laura, Pepe i Alba]]. El que va dins d'un comentari amb l'etiqueta #no-public no surt d'aquesta pàgina. %% %%Feliu de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] és més jove que la Laura però havien anat a l'escola junts. Va ser el Feliu qui m'ha posat en contacte amb la Laura%% ![[files/festa-major-envall01.jpg|Festa Major a Envall]] <span class="caption">Festa Major a [[../03. Envall|Envall]], meitat dels anys '50. La Laura és la nena de la dreta, amb el vestit de ratlles blanques.</span> ## La família La Laura %%Fité Monje%% va néixer a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] el 1946. Va viure a [[../03. Envall|Envall]] entre els 7 i els 17 anys. El 1963 tota la família va baixar a Barcelona. La Laura, filla d'[[../03. Envall|Envall]], va tornar a la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]] —a [[la Plana de Mont-ros]]— el 1971 i es va casar amb el Pepe de Casa Teixidó de [[Beranui]], pagesos fills de pagesos, fills de pagesos, que segueixen amb la tradició familiar.[^1] Els pares, ja grans, es van instal·lar a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i finalment a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] amb ella. Va ser durant la dècada dels 60 que la gent d'[[../03. Envall|Envall]] va renunciar a la terra a la recerca d'una altra vida. Fins a principis dels 80 els veïns d'[[../03. Envall|Envall]] hi van seguir pujant a estiuejar, cada vegada menys, fins que la tristesa de la ruïna es va fer massa pesada. Durant els saqueigs que va patir [[../03. Envall|Envall]] –militars de maniobres, veïns o *llunyans* sense escrúpols– de [[Casa Senterada]] van desaparèixer un preciós palanganer i una gramola. Aquelles portes forçades, les cases i l'església desvalisades, van ser el cop final de la història d'[[../03. Envall|Envall]] vell. Quan els primers fills es van fer prou grans per anar a escola sols, la família de la Laura va tornar a instal·lar-se a [[../03. Envall|Envall]]. La canalleta baixava a l'estudi pel [[El camí vell d'Envall|camí vell]] i pujava a les pastures amb les vaques i les ovelles. A baix, a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], estudiaven; i a [[Serraspina]] a l'estiu, acabada l'escola al juny, ajudaven com podien. Els pares recollien l'herba i el blat mentre els nens guardaven el bestiar. ^7673b8 La padrina de la Laura era de Casa Sabiel de Montenartró; el padrí era l'hereu de Casa Ventura, del mateix poble, al Pallars Sobirà. Dos o tres anys després de néixer l'hereu de Casa Ventura, el padrí de la Laura es va morir. Els sogres de la viuda, per temes de capítols, li van dir que s'havia de casar amb un germà d'ell o desheretarien el nen. Ella s'hi va negar, es va endur el nen a casa seva –Casa Sabiel–, amb els seus pares, i va baixar a Montcortès a fer de criada. Mentrestant, a [[../03. Envall|Envall]], la mare d'un matrimoni que tenia tres nenes va morir quan va néixer la petita. Allà passa que la viuda de Montcortès, filla de Montenartró, i l'home de Casa Senterada d'[[../03. Envall|Envall]] es van conèixer i es van casar. Potser en una festa major; això ho deixem a la nostra imaginació. Aleshores la mare de Montcortès va anar a buscar el seu fill –el pare de la Laura– i es va traslladar a [[../03. Envall|Envall]]. D'aquest nou matrimoni de viudos van néixer una nena i dos nens. Ja tenim una família de set nenes i nens (quatre i tres) d'edats diferents. D'aquests nens, una filla del matrimoni d'[[../03. Envall|Envall]] i el nen de Montenartró acaben casant-se, i seran els pares de la Laura. En morir-se els padrins de la Laura, els seus futurs pares, com que eren els grans de la família, acabaran fent de pares als seus germans petits. Quan aquests nens tenien 13 o 14 anys –preadolescents, diguem–, el padrí de la Laura –el viudo d'Envall– va morir als 49 anys. Aleshores la padrina de la Laura (la de Montenartró), una altra vegada viuda, se'n va a Barcelona, on tenia una germana que feia d'infermera a l'Hospital de Sant Pau. Uns anys després, quan els nens més grans començaven a ser més adults –16 anys o més–, la padrina decideix tornar a viure a [[../03. Envall|Envall]], però mai no hi va arribar: un dia, al passeig de Sant Joan, la van matar. La padrina de la Laura està enterrada a Montjuïc. Aleshores els fills grans, pares de la Laura, decideixen tornar a [[../03. Envall|Envall]] amb tots els germans. Ja casats (a [[../03. Envall|Envall]], com els padrins per part de la seva mare i com tots els avantpassats), van criar els seus germans com a fills seus. L'un el fan aprendre de paleta; l'altre, de fuster a [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla]] (fins que el seu cap va morir i ell va tornar a [[../03. Envall|Envall]], es va casar amb una noia del poble, se'n van anar a viure a Mentui, on ell feia de masover,[^lu9] i, amb dos nens, van acabar vivint a Barcelona). El paleta, ja adult cap als anys 50, després de fer l'aprenentatge a la zona, també se'n va a Barcelona. Era un home molt intel·ligent. Va muntar una empresa de construcció enorme i es va morir fa dos anys, després d'haver fet fortuna. Un dels edificis més grans que es feien a Barcelona el van fer el seu fill i el seu gendre.[^lu3] Tot això per dir que a la Laura li crida l'atenció com d'un poble tan petit com [[../03. Envall|Envall]] se n'hagi pogut fer fortuna a Barcelona (afegeixo que em sembla curiós que la fes de constructor mentre [[../03. Envall|Envall]] es queia a trossos)... Quan hi va haver la guerra, el pare de la Laura va marxar cap a Andorra; eren 21 nois, dels quals dos d'Envall. Passat Montenartró, una mica més amunt, van menjar maduixes silvestres i el pare de la Laura es va trobar malament i es va quedar enrere per anar al lavabo. De lluny va sentir trets: n'havien matat dos o tres, i els altres els van portar a Montjuïc. Ell va poder marxar cap a Andorra, però mesos després va tornar a Envall: la seva dona estava a punt de parir, i era el segon intent (abans de desertar havien tingut una nena que es va morir). El pare, doncs, va tornar com a desertor amb un company de Mentui, i es va saber. La criatura que estava a punt de néixer és la **Julia**, la germana que viu a Andorra.[^lu4] Per això el pare vivia amagat al paller de Casa Senterada: si haguessin sabut d'ell, l'haurien matat. Un dia, des de la Pobleta va pujar una tieta de Casa Casanou amb una senyora del poble —la Maria— a cuidar la mare de la Laura. El pare era a l'habitació amb la filla i es va haver d'amagar sota el llit quan la tieta hi va entrar amb la llevadora per veure la nena. I, com sempre passa a les pel·lícules, en la pols de sota el llit va tossir. La tieta va sentir la tos, va entendre que hi havia algú amagat i es va inventar el pretext per fer sortir l'altra dona de l'habitació: «Maria, hem de marxar, que la Leonor —la llevadora— la cansem».[^lu5] Un parell de mesos després el pare es va haver d'entregar i va marxar caminant cap a Montcortès.[^lu5] Ella es va quedar sola amb una germana (la petita de les tres que s'havien quedat òrfenes); i elles, amb dues vaques i un ruc, llauraven els camps i recollien l'herba... ho feien tot elles. Tenien gallines i conills i poca cosa més; van sobreviure d'aquesta manera. La conversa segueix, reflexionant sobre com «aquella vida era com una petita pel·lícula». Això em fa pensar com, en la comoditat de la vida contemporània, l'*aventura del viure* s'ha traslladat a la ficció cinematogràfica (la Laura, en canvi, diu que «la vida dels seus pares va ser un llibre bonic»). La família d'[[../03. Envall|Envall]] que es va ajuntar amb la padrina de la Laura era originària de [[Casa Senterada]] («de cent anys enrere»), que abans estava al costat de Casa Joanxic. En algun moment van baixar a viure on encara ara hi ha Casa Senterada, al costat del refugi (on van néixer els pares de la Laura). La branca del [[Laura|Pepe]] ve d'un altre lloc: van estar a **[[Pobellà]]**, després a [[Beranui]], i finalment a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]].[^L61] I de la casa d'ella hi ha una precisió de lloc que val la pena fixar: la [[Casa Senterada]] antiga era **passada [[Casa Joanxic|Casa Joanxic]], on hi havia les Pelles i els Corrals**. Es podien fer i desfer les cases perquè no calia res: «ni permisos, ni plànols, ni existia, ni s'hi pensava. Un tenia un terreny i se la feia».[^L61] ## Els avals Del que va passar just després de la guerra, a Envall i a la Pobleta, en queda poca cosa dita. La Laura ho explica sencer perquè li va passar a casa. El pare de la Laura no era de cap partit. Quan arriba el front, ell i el seu sogre es troben «col·locats allà», al bàndol que va guanyar. «Ells no eren ni de Franco ni eren d'esquerres ni eren de dretes ni eren de res.» Però els que van sobreviure «va semblar que eren els que havien guanyat, i que eren franquistes tots, i no ho eren, pobres». En diuen **els del Sometent**. Li donen un fusell.[^L15] I amb el fusell, un poder concret: **el dret de firmar**. Un paper que deia si una persona era bona persona o no ho era. Si l'alcalde firmava que algú s'havia de matar, es matava. Si un altre firmava el contrari, no. La Laura ho explica amb un cas. A [[Casa Alberto|casa l'Arturo]] de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], la mestressa tenia dos fills: un que es va quedar a casa i un altre que se'n va haver d'escapar cap a Amèrica «que se'l venien a matar». L'alcalde havia fet un paper conforme aquell home s'havia de matar. La mare, desesperada, va pujar a Envall a demanar al pare de la Laura que firmés el contrari. **Va firmar, i no el van matar.**[^L16] «Doncs això, el meu pare ha vingut a firmar papers amb gent de la Pobleta mateix, veïns que ho han vingut a fer tota la vida.» I va durar anys. La conclusió és de la mare de la Laura, i és la frase que ordena tot el material de la guerra en aquest projecte: > «El mateix que pot passar allà pot tornar a passar aquí. I la gent no els coneixeràs mai fins que hi ha un conflicte d'aquests. **Llavors saps qui és la bona persona i qui és la mala persona.**»[^L15] ## L'estudi Viure allà es feia pesat: no hi havia maquinària ni carretera. Es baixava a l'escola de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] pel camí vell, amb el cistellet del dinar al braç. Els cistellets els deixaven a casa d'uns parents per anar a dinar. Baixaven d'Envall, de Mentui, d'[[Estavill]] i fins i tot de Montcortès... de diversos pobles; i quan feia bon temps, a la primavera, es juntaven tots en un prat a dinar, petits, «no passava res, no ens perdíem, no hi havia por». La [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] era un poble més gran i la gent anava una mica més presumida... nosaltres baixàvem al col·legi amb les espardenyes més velles –perquè sabates no en portàvem– i una miqueta abans del poble ens canviàvem el calçat per un de més bo i les posàvem en un forat del mur del camí vell. A la tarda, quan tornàvem a pujar, cadascú tornava a agafar les seves espardenyes... sabates, no gaire. És que no hi havia diners, s'havia d'estalviar. Potser a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] anaven més arreglats i hi havia cases molt bé, però també n'hi havia de molta pobresa, potser més pobresa que a Envall. Però clar, no deixava de ser un poble gran. L'estudi era a la plaça del Portal –l'edifici original ja no hi és– i a sobre hi havia la casa del mestre i la de la mestra, perquè nens i nenes anaven separats. Al costat de l'estudi hi havia el pati, i al darrere, una quadra. Quan la Laura encara anava a l'escola, però ja era més grandeta, recorda que a la primavera pujaven al costat de l'estudi *els cavalls de la remunta*, que en deien.[^lu10] Això era l'exèrcit, que pujava a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] amb els cavalls per cobrir les eugues dels pagesos i tenir poltres. En aquella època les cases tenien eugues però no tenien cavalls, que eren molt cars. ^baa573 ## Guardar les vaques L'altra meitat de l'any escolar era a dalt. Acabada l'escola al juny, pujaven a [[Serraspina]] a guardar les vaques amb nou o deu anys. La feina començava deslligant els **vedells** perquè mamessin, i tornant-los a lligar quan havien acabat, abans de deixar sortir les vaques al camp. Després, el cistellet del dinar i tot el dia allà dalt. No portaven rellotge —«aquí ja no veiem ni el rotge»—, i tampoc els feia falta: des de Serraspina es veien unes roques a l'altra banda, cap a Cérulles, i **l'ombra que hi passava els deia l'hora**. Quan arribava a un punt eren les dotze; quan arribava a un altre, les cinc de la tarda. «Variava una mica, però poc.»[^L59] No sempre baixaven pel camí. «A vegades, en comptes d'anar per aquí, ens llançàvem per la paret. Perquè d'àgils ho érem molt.»[^L62] ## La botiga On ara hi ha la tintoreria hi havia la botiga dels pares de la Laura. Ella va néixer en aquella casa, a l'últim pis, al balcó que dona a l'era. Baixaven productes des d'[[../03. Envall|Envall]], caminant, per vendre'ls a la botiga. La botiga venia una mica de tot: comestibles, carn, sabates, espardenyes, fils, de tot. A [[../03. Envall|Envall]] no hi havia botigues: es menjava el que es collia, el que es tenia a casa de la collita. ## La casa i el menjar La casa era sempre la mateixa: **a baix el bestiar** —el conillar, les gallines—, després el rebost, la cuina amb el foc en un espai tancat, i les habitacions al pis de dalt. Canviava la categoria, no l'estructura: «més o menys guapes unes que unes altres, més desmoblades segons la categoria de la casa».[^L28] L'Alba hi porta una comparació de fora del valle. A l'**Ecomuseu d'Esterri d'Àneu** li van explicar que, en una casa una mica bona, el primer que veia qui pujava les escales era **un rellotge i una llibreria**: hi eren per ser vistos en aquell ordre. A les cases que ella recorda no hi havia llibreria, però sí el menjador amb la taula gran i el **bufet** on es guardaven la vaixella i les copes.[^L54] Cada casa matava un porc, o dos, o tres; tres ja era «una casa molt rica». Del porc en sortia el menjar de tot l'any: els pernils i les espatlles a la sal —**un dia de sal per quilo que pesava**—, i la costella i el que en quedava **confitat en oli**, «com ara fan amb l'ànec». Llonganisses, xoriços, botifarres. **Vedella no se'n menjava mai. Ni cavall.**[^L29] I les gallines anaven soltes pel carrer. «Quan ja marxava el sol, **cada gallina se'n tornava a casa seva**. No tinguis por que es canviessin de casa.»[^L30] ## El poble empedrat Els carrers d'Envall eren **tots empedrats**, però no amb llosa plana com ara: amb còdol rodó, «pedretes més redones i allò posadetes així». Les dones escombraven cadascuna el seu tros. Hi havia flors als balcons. «Estava molt net i molt curiós.»[^L31] ^empedrat De la Pobleta, la Laura recorda una cosa que ja no es veu: **el barranc passava descobert** pel mig del poble. Tot el que ara és la plaça del Portal era barranc obert, de tres o quatre metres d'amplada, amb un pont per passar d'una banda a l'altra; i baixava descobert per l'era del Marxant fins al riu. La família de Casa Casanova, que té el carrer per un costat i el barranc per l'altre, quan baixava fort **se n'anava a dormir a una altra casa**, i posaven un piló de pedra i unes taules per poder creuar.[^L32] ^barranc-pobleta ## La neu i el mercat Anar a l'estudi amb neu no era excepcional: es baixava amb botes de goma altes, «anaves a sobre de la neu», i quaranta centímetres «era normal, l'hivern era hivern». La paraula per a la bota d'aigua li torna dins la conversa, després de trenta anys sense dir-la: **catiusca**. «Fixa't, ara m'ha sortit aquesta paraula.»[^L33] A l'hivern, quan hi havia neu, els homes caçaven conills —**a la neu se'ls veia el rastre**— i procuraven matar-los un dia o dos abans del mercat perquè es conservessin. Les dones baixaven caminant a la Pobla amb un cistell d'ous en un braç i els conills morts a l'altre.[^L33] ## Sant Jaume d'Envall «La església era molt bonica». Quan [[../03. Envall|Envall]] es va quedar buit, l'església es va quedar abandonada «amb tot». La família de la Laura hi pujava només a l'estiu, per fer vacances, i un any van veure que havien entrat a l'església. Hi havia una calaixera a la sagristia que la Laura recorda bé, perquè eren les criatures les que hi anaven a escombrar i a treure la pols, a la Mare de Déu, als sants... A la calaixera hi havia coses de valor: objectes de dir la missa, tovalles per a l'altar... Van rebentar la porta i s'ho van endur tot. S'havien endut també un Sant Jaume i una Santa Anna (patró i patrona del poble), la que hi havia al retaule de Santa Anna que ara és a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. Sembla que els retaules els volien portar al Museu de la Seu i els pares de la Laura s'hi van oposar de tal manera que al final es van quedar a l'església de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]; els van salvar els veïns baixant-los (entre ells, el Josep de Casa Marxant i el Quimet, segons l'entrevista que vaig tenir amb el mateix Josep) amb la complicitat del mossèn, que finalment va confessar que a la sagristia de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] hi tenia amagat el [[Sant Jaume d'Envall#^3dcebb|Sant Jaume]] i les campanes del campanar d'Envall. La Laura diu que les campanes no es van tornar a veure, però jo puc confirmar que a la sagristia de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] [[files/campana sagrestia pobleta.jpg|sí que hi ha guardada una campana]]. Tampoc la Santa Anna es va tornar a veure. Fa 10 o 12 anys, una noia de Casa Joanxic (la filla, que viu a Barcelona) va comprar una altra estatueta de la santa per al [[Sant Jaume d'Envall#^a6b898|retaule]]. La Laura recorda l'original molt diferent, rosa i blava, color pastel. ^0c2859 De l'interior, que ja no existeix, en queda la seva descripció: **l'altar major al davant** i, als costats, **dues arcades que eren els altars**; i al primer altar de l'esquerra, **dues imatges pintades directament a la paret** —no sabria dir si Mare de Déu o què—. Dels [[Sant Jaume d'Envall|caps grossos]] no en recorda cap.[^L63] La discussió dels pares amb el mossèn és de cap al **1971**, quan la Laura es casa i «encara era aquí»; la baixada física dels retaules amb el jeep, que explica el Josep de Casa Marxant, és posterior. Són dos moments diferents —el plet primer, el rescat després—, i això desencalla la contradicció que quedava oberta a [[Sant Jaume d'Envall]].[^lu8] ![[Sant Jaume d'Envall#^a6b898|retaule]] Hi ha una distinció que ella fa i que convé no perdre. Preguntada pels morts —pel que el Pau de [[Casa Joanxic|Casa Joanxic]] explicava d'haver vist un mort al [[El camí vell d'Envall|camí vell]]—, separa dues coses: la guerra, que va ser una, i el que passava als pobles abans i al marge, «per odis o pel que sigués». «Potser era algú que l'havien matat», diu, i no dona cap nom. El Pepe hi afegeix que d'això, al [[Serraspina|Pallars Sobirà]], n'hi va haver molt més que aquí.[^L57] ## El mossèn, el confessionari i la creueta «En aquella època manaven el mossèn, el mestre i l'alcalde. **Només manaven aquesta gent.**»[^L17] El mecanisme del mossèn era el confessionari. «Érem tan religiosos que per nosaltres el capellà era un déu», i la gent hi explicava tot el que passava a les cases. «No calia ser molt llest»: qui confessava sabia el poble sencer. L'Alba hi afegeix que han desaparegut molts confessionaris i que hi ha gent que en té molt mal record, «perquè la informació és poder».[^L17] La Laura va fer la primera comunió als nou anys i no volia confessar-se perquè no tenia res a dir: «mama, que jo no dic mentides». La mare insistia que alguna se li devia escapar. I la nena pensava, sentint els sermons sobre com s'han de criar els fills: «si no estan casats i no tenen fills, com ho saben?». El capellà que li va donar la comunió es va secularitzar anys després, es va casar i va acabar fent de professor a Barcelona.[^L18] També hi havia qui donava diners als capellans **per comprar-se un tros de cel** per quan es morissin. «La pobra gent, s'ho creia.»[^L19] I hi ha la creueta. El Pepe explica que a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] van matar el mossèn. La Laura precisa el lloc: pujant de baix cap a la carretera d'Envall, a la corba, surt a mà dreta el caminet del cementiri; just on comença, hi ha **la creueta de la missió**, encara feta de ciment. «Allí van disparar un capellà.» Any 1936.[^L20] ^creueta ## L'Amadeo d'Endolça L'[[Amadeo d'Endolça]] era molt bon home, una bona persona, «bastant feta a la seva manera». Anava a portar les cartes cap a [[Estavill]], feia com de correu. A mi m'han dit que també feia la fusta, el bosc. Un dia de Carnaval del 1951 o del 1952 es va disfressar amb una màscara de cartró d'un ruc, un cap sencer, amb les orelles i tot, i se'n va anar cap a casa de la Laura. La nena es va espantar tant que encara se'n recorda. Pocs anys després –la Laura tenia 10 o 11 anys–, mentre anava al col·legi baixant el carrer Major, on hi ha el bar de Felip, prop de la placeta del Sabater, amb altres nens de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] –baixaven tres o quatre, entre ells els de casa l'Arturo–,[^lu11] es creuen amb l'Amadeo, que venia d'un prat amb una serp penjada d'un bastó. «Quan va passar per naltres, clac! la va deixar! Em vaig escapar amb tanta pressa, de tanta por!» L'Alba hi afegeix que ella mateixa, anys després, alguna vegada en va trobar una anant a l'escola i **canviava el recorregut** per no tornar-hi a passar.[^lu11] ^a98227 ![[files/Amadeo Agullana 2.jpeg|Amadeo Agullana "d'Endolça"]] <span class="caption">L'Amadeo Agullana «d'Endolça», com el coneixen tots i totes.</span> ## Roca Curna i els encantats Pujant per l'esquerra del poble, ni pel camí de la Font que va cap a [[Serraspina]] ni pel del Dolmen, sinó **pel barranc entremig**, s'arriba a **[[Roca Curna]]**. La roca surt en volada i a sota fa com una cova. Hi havia horts, i el camí hi arribava perquè la gent els cultivava; l'aigua que anava al poble es collia una mica més avall.[^L35] Allà «deien que hi havia **bruixes o encantats**». Que **de nit treien els llençols a estendre** perquè no els veiessin, i que s'estaven amagats a la cova. La Laura no s'ho creu —«jo suposo que era la poca cultura que hi havia»— però ho ha sentit explicar tota la vida a la gent més vella. I ho separa net de la Roca del Corc, on sí que hi dormia gent: «allò era com una llegenda, anem a dir».[^L35] Els **encantats**, diu, «representen una gent que estan sempre amagats en una cova». L'Alba hi porta els Encantats de Sant Maurici: dos caçadors que van quedar petrificats per no haver fet bondat.[^L36] I hi ha la por, que és el que fa creïble tota la resta. La Laura era «poruga»: a Casa Senterada s'entrava, hi havia les escales, la cuina i el foc i el rebost, i les habitacions eren a dalt. «Si havia d'anar a dormir sola a dalt no podia, perquè ja estava morta de por.»[^L37] %% #no-public — contingut privat, no publicable. La Laura es nega a dir la casa i la seva negativa és una instrucció: si això s'usa mai, va sense casa i sense nom. Hi havia també, en algunes cases de categoria, qui es feia passar per bruixot. No era una creença: era un instrument. Diuen que amenaçaven el veí per un camí o per un tros de terra, i que un va arribar a dir-li a un altre que la seva dona ja seria morta; fins que l'amenaçat li va contestar que o marxava de casa seva o el matava allà mateix, «que si a la meva dona li passés alguna cosa, ja sé qui ha estat». Va passar a Envall. La Laura no diu la casa: «això és molt delicat», «els nets d'allò encara els conec». (Conversa del 13.06.2023, min. 02:39:36–02:43:00.) %% Del **Tarter de Mateu** —la tartera del camí de Roixou on la llegenda diu que van matar un tal Mateu que cobrava el pas als ramats— la Laura no en sap res: «doncs no ho sé, no, no, no». És un negatiu que val la pena registrar: la història corre a [[../03. Envall|Envall]] però a ella no li va arribar.[^L56] ## Els que passaven Als anys cinquanta encara passaven **famílies gitanes rodamons**. Anaven de poble en poble venent cistells, i sovint no cobraven diners: els donaven ous, menjar, el que fos.[^L39] Dormien on podien. A la **Roca del Corc**, baixant cap a la Pobleta —quan s'acaba la recta llarga, just abans de la corba—, la roca feia volada i a sota quedava un fons sec que la pluja no tocava; hi feien foc i s'hi escalfaven. I **sota el pont de la Pobleta**: la Laura, baixant a l'estudi, els hi va veure moltes vegades, a banda i banda del barranc, amb el foc encès. «El pont els servia de casa.» Eren matrimonis amb criatures.[^L39] El Pepe hi posa la peça que ho lliga al territori: a uns camps de baix, de [[Beranui]], hi havia **salanques** —el vímet amb què es fan els cistells—. «Els regalàvem els cistells per deixar-los anar a collir les salanques allí.» Un intercanvi, no una almoina.[^L40] De les **trementinaires**, la Laura no en té record propi: «jo ja no les he conegut». Sap que hi venien, amb els rucs, i que **venien de la Vansa** —a la gravació sona «de l'Avança, de la part de la Seu»—, que és exactament d'on eren.[^L41] ## Barcelona En aquella època emigrava molta gent cap a Barcelona. «Ens vam trobar molta gent de la nostra edat d'aquí dalt.» Van fer com una colla, també amb la Roser de l'Arturo i el seu germà Àngel, i amb el Joan Arnall del Quimet, de Casa Nova, ja mort.[^lu7] La Laura, a Barcelona, va tenir sort. A prop de l'Hospital de Sant Pau hi havia tres cases juntes construïdes pel seu tiet. A l'època en què van marxar, aquells pisos es van vendre: la mateixa família de la Laura en va comprar un, una tieta també... i, per casualitat, una gent de Senterada que vivia a Esterri, uns altres d'aquí sobre de [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla]], uns altres d'un pantà aquí al costat, uns germans també, els avis de l'Arnau Paris, el cuiner, també es van comprar el pis a la mateixa escala... i tot sense parlar-ne entre ells: sense voler-ho, s'havia creat un poble del Pallars al mig de Barcelona (aquí em sembla entendre que a la mateixa escala van viure les filles de la Laura a la seva època a Barcelona). De les tres filles, **la gran s'ha quedat a Barcelona** i les altres dues han tornat; una s'hi ha endut el marit, que és de Barcelona i «ja és d'aquí». Mentre estudiaven a la universitat van viure al pis d'aquella mateixa escala, i els companys no entenien que saludessin tothom: «però com pot ser que us saludin?». Els ho havien d'explicar.[^L65] Deixats els estudis, va fer de modista a Barcelona —cosir i brodar li agradaven des de sempre— i, diu l'Alba, era **sardanista**: anava a ballar sardanes «com la que més».[^lu12] Fins i tot va anar a desfilades a l'**Hotel Ritz**[^lu13] amb l'[Assumpta Bastida i Pibernat](https://ca.wikipedia.org/wiki/Assumpta_Bastida_i_Pibernat). Un dia la Montserrat Caballé cantava al Liceu. La Caballé tenia una amiga infermera que no es podia pagar l'entrada al teatre –en aquella època era molt car, s'hi havia d'anar vestit de llarg i no s'hi podia anar de qualsevol manera com ara–. Doncs l'hi va pagar la mateixa Caballé, i l'amiga va anar on treballava la Laura, que li va fer un vestit rosa llarg amb una capa negra de vellut per sobre.[^lu6] Eren cases de molta categoria, en aquells temps, a Barcelona. Més tard, ja a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]], va seguir cosint: els vestits de les filles els va fer tots ella.[^lu6] ## Casa Teixidó, Beranui Quan va tornar a la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]], la Laura es va instal·lar a Casa Teixidó de [[Beranui]]. El Pepe diu «vaig néixer a [[Beranui]], moriré a [[Beranui]]» perquè, encara que ara aquella localitat sigui [[la Plana de Mont-ros]],[^2] en aquella època, quan per comoditat la família del Pepe havia construït les cases noves al costat de la carretera, allò era terme de [[Beranui]] (i per l'altre costat comença el terme de [[Gramenet]], el poble despoblat que hi ha amunt, cap a [[Serraspina]]). El motiu de baixar no va ser només la comoditat: eren ramaders, i **els camions que pujaven a comprar el bestiar no podien fer les corbes** fins a [[Beranui]]. Per això van fer la granja —i després la casa— a baix, on tenien terra i on hi havia carretera.[^L64] Casa Entema, Casa Agustí i Casa Teixidó eren de [[Beranui]]. I a l'altra part del poble hi ha una casa —a la gravació sona «casa del Valle»— que era de [[Gramenet]]; el límit entre els dos termes el marca la casa que la transcripció fa «Casa Túnica del Barranc».[^lu14] I a l'altre costat del riu hi havia la Mola, que pertany a Castell. Abans només hi havia l'ermita de la Mare de Déu de [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] (que sembla que va donar nom al poble), on la gent dels pobles anava a fer els aplecs. La primera casa que hi va haver és Casa Jaumarró, a la placeta de l'església, «fa 100, 120 anys?». Tota la família del Pepe i de la Laura viu a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]], però tenen casa a [[Beranui]] i a [[Beranui]] pertanyen. El Pepe i l'Alba són més de Beranui, mentre que la Laura és més de la Pobleta i d'Envall, «és que estava criada allí», «ens repartim el cor». ^a55df7 Penso en la identitat dividida entre el cor i l'administració pública. El sentiment de pertinença a un territori no té escala: es pot dividir en nuclis cada cop més petits fins a arribar a la petita magnitud d'una casa sota el poble, del pati de jocs, de l'habitació de la infància. Abans tot era habitat i tothom es coneixia, fins i tot els de Peramea o de Montcortès. Abans tot era més familiar... quan algú del poble baixava a comprar a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] (els pobles de més amunt anaven a la Torre; els de més avall, a la Pobleta), s'encarregava de comprar per a les altres famílies que s'havien quedat sense pa o sense sal o el que fos... era una cosa molt familiar.[^lu15] ## Les festes majors Amb 12 o 13 anys (finals dels anys 50), quan ja la deixaven anar a les festes majors, hi anaven caminant des d'Envall. Si tenien familiars, de vegades es quedaven a dormir als pobles, però la normalitat era tornar caminant. Quan et coneixien, entre el ball de tarda i el ball de nit les cases et convidaven a sopar. Per anar a la festa major d'Useu des d'Envall trigaven tres hores. Des de Montcortès, acabada la festa, a la nit, amb lluna plena, tornaven caminant creuant el mont (Obaga del Guem) en lloc de fer servir el camí de Ruixou: «i contents i feliços que ens deixessin anar a la festa major!», «ni frontals ni hòsties, lluna plena i a caminar!». De vegades, sense lluna, tenien piles. La Laura recorda una vegada, ja més gran, que va pujar a Envall des de la ciutat amb un cosí seu per anar a la festa major de [[La Plana de Mont-ros|la Plana]]. I a la matinada, quan havien de marxar, la felicitat va ser que lo Pepito de Ribera, de la Pobleta, va plegar tot lo jovent que va poder cap a la Pobleta amb el seu tractor i el remolc. I des de la Pobleta, caminant cap a Envall. Les **discoteques** van arribar un parell d'anys després que es casessin; abans hi havia hagut balls «molt xulos», de tarda. I hi havia una regla que ordenava la nit tant com la lluna: **a les deu, a casa**. Ho deien els pares i es complia.[^L55] «Festa Major a Envall la fèieu?» «I tant!» La [[../04. Historia d'Envall#La Festa Major|Festa major]] la feien tots els pobles, Envall inclòs. Hi havia músics, tocaven l'harmònica... «éll la sap tocar!», referint-se al Pepe. ## Els jocs, i el nom de les places Jugaven a **la corriola**, a **pilota** —de mà i de peu— i al **frontó**, que aquí en deien «a les basques». I als **conillets**: amagar-se i buscar-se. A la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] el joc es feia **per dins de les cases**, totes: «jo a les cases de la Pobleta me les havia sabut totes», diu, i s'hi amagaven al pati de l'estudi a l'hora del recreo. Que un joc de nens consistís a entrar a totes les cases del poble diu, sense proposar-s'ho, com eren aquelles portes. A [[../03. Envall|Envall]] es jugava **a les eres** —les places del treball, els dies que no s'hi batia— i a la placeta de davant de [[Casa Senterada]].[^L46] Els noms d'aquelles places, en canvi, no els sap. Avui al cadastre la placeta de davant de casa seva consta com a **plaça de Santa Anna** i la de l'església com a **plaça de Sant Jaume**; el carrer Major és «un trosset de cinc metres». Preguntada si el nom de Santa Anna ve de la seva padrina, que n'era devota, diu que no, i que no ho sabria dir. Ho explica ella mateixa: «clar, jo tenia setze anys quan vaig marxar d'Envall; llavors moltes coses ja no te n'enteraves».[^L47] ## El calendari: Sant Antoni, Carnaval, la mona Per **Sant Antoni** guarnien els animals. Els cavalls de treball, que eren molt dòcils, els vestien «molt guapos»: al cap els posaven el **cabestre** cobert de tatxes de ferro brodades i pintades de vermell i de verd, i també els en posaven a l'esquena i a la sella. «Era guapo, eh?» A Casa Teixidó encara en queden.[^L24] A propòsit d'aquells guarniments, el Pepe recorda què tenia el poble encara quan la gent en va marxar: **una sella, una lletriera, una campana**, «vàries coses importants».[^L53] Per **Carnaval** es disfressaven «amb totes les poquetes coses que es tenien», es pintaven, i es feia una plega i una calderada.[^L25] Per **Setmana Santa**, la canalla anava per totes les cases amb un cistell a fer **la plega dels ous**. I el dia de la mona el poble sencer s'ajuntava a fer **truitades** amb el que s'havia recollit.[^L26] I a la festa major hi havia el **músic**, que venia d'un altre poble perquè no tots en tenien. Eren acordionistes. La casa on s'allotjava li donava llit i menjar mentre durava la festa, i li pagava. El ball es feia **a l'era de [[Casa Alberto]] o a la de Casa Miquel**, que eren les grans, amb el llum penjat al mig.[^L27] ^ball-era ## Fires, xarxa i felicitat «Era una vida molt diferent. Vull dir, no son més feliços ara del que érem llavors, eh! Miro els joves ara i no els veig tan feliços per *los adelantos* i per tot lo que hi ha... naltres érem molt feliços!» «Pot ser que no es pot comparar, és una cosa tan diferent que no la pots comparar, era una cosa molt diferent.» Ara no està clar si tenim l'important. Tenim moltes coses a nivell individual, però abans hi havia un nexe molt més gran, tothom s'ajudava, no com ara, que a les ciutats la gent de la mateixa escala no es coneix. La relació entre famílies a Envall era bona, entre elles s'ajudaven, però la casa més gran del poble, Casa Alberto, manava i podia ser abusiva, com passava a tots els pobles. Moltes vegades s'anava per justícia, «els advocats de Sort també feien viatge, eh!»; els més pobres sempre havien de vigilar que la casa rica no s'apropiés d'alguna cosa, que fos un camí o un tros de terra... això també hi era. La Laura parla de Casa Alberto amb prudència: les relacions no sempre eren dolentes; de fet, la relació entre Casa Senterada i Casa Alberto era directa, perquè un tiet de la Laura estava casat amb una filla de Casa Alberto, i la padrina de Casa Alberto estava casada a Casa Senterada. Entre pobles tothom es coneixia; era una mena de xarxa que es connectava durant esdeveniments especials com les fires. A la Pobleta n'hi havia quatre. Una al febrer, d'un dia, de compravenda d'animals, amb marxants i paradetes. Una altra al juny i una altra a l'agost. La més important era la d'octubre, quan les bèsties havien baixat de les pastures i s'aprofitava per fer compravenda d'animals entre veïns: vaques, cabres, porcs. També hi havia gent que portava parades amb roba, com ara, encara que més petites, perquè la gent venia caminant. «Era una relació de tracte», molt propera i directa, enxarxada. No com ara, que cadascú va a la seva. Durava tres dies i és l'única que encara es fa, en una versió molt més reduïda. Aquí penso en com el sistema econòmic i productiu ens fa creure que ja no necessitem l'altre. La xarxa es fa feble perquè hi ha menys nusos, cada vegada més lluny, i la trama es fa més oberta. Però sí que «de l'altra banda» hi ha algú. Que fa el pa que mengem, la roba que vestim, els llibres que llegim... Una altra cosa que la Laura recorda d'aleshores és que generalment la gent no enganyava: la paraula donada era una escriptura. Si en una fira hi havia un tracte d'una bèstia o del que fos, es donaven la mà i allò constava com si fos un escrit. Ara sents que no et pots fiar de la gent, la modernitat líquida...[^3] Potser no hi havia malícia; la terra no enganya... Tot era manual, i el fet de poder-ho portar tot tu mateix, que un pagès pogués empacar sol la seva terra, com la que porten ara la família de Casa Teixidó: el pagès, el seu tractor i l'empacadora. La Laura agafava el jeep, posava una escala de fusta al darrere i les tres filles a col·locar les paques per anar fent un renguer a cada prat, i això es multiplicava; de vegades deien: «com és que els meus cosins pujan de Barcelona per fer vacances i naltres no?». ## Fer cumó Aquí hi ha la mecànica exacta, que a [[Fer cumó]] faltava. Quan s'havia d'arreglar un camí, cada casa hi posava **jornals segons la seva categoria**: la casa rica **tres**, la mitjana **dos**, la pobra **un**. «Tres jornals volia dir tres dies de treball.» La rica en feia més perquè tenia més terra, més bèsties i feia servir més els camins.[^L34] El Pepe hi afegeix que la mateixa proporció regia **el bestiar a la muntanya comunal**: qui era més potent hi podia fer anar més caps. «Però sempre amb unes condicions»: si venia un any dolent, no podies fer-hi anar tants, «perquè els pobres no hi haurien pogut ni tant».[^L34] «Estava molt ben organitzat, eh?» ## Qui decideix avui El que el [[Fer cumó|cumó]] resolia —que el poble decidís sobre el poble— avui no té on passar, i tots dos ho diuen amb una claredat que no admet consol. «Els pobles que tenien poder i el tenien de poder, i "escolta, què et sembla això?" Ara s'ha acabat.» El motiu és aritmètic abans que polític: **d'[[../03. Envall|Envall]] en queden dos propietaris**. La resta són gent de fora que no hi torna i a qui, diu el Pepe, ja no li importa; i les obres del poble —un carrer, un camí— es decideixen sense que ningú hagi consultat res. «Qui ha sortit del poble? El Josep. La gent de la cooperativa. Només ell, perquè no hi ha ningú més.» I la conclusió, dues vegades: **«les coses s'han de parlar»**. El que proposa la Laura no és una idea nova sinó la vella: «tenim d'acompanyar-nos tots, la gent del poble i els propietaris, i fer una reunió, i dir com ho plantegem». *Com era abans.* Hi ha encara dues observacions que val la pena no perdre. La primera, del Pepe: que hi ha pobles on **la gent que ha vingut de fora hi té més interès que el fill del poble**. La segona, d'ella, i és una absolució: els fills dels que van marxar «no hi tenen cap culpa» —qui va deixar caure les cases va ser la generació anterior, la seva—, i per això ja no en tenen el sentiment. «Canvia molt.»[^L58] ## Aiguats L'aiguat del 1937, tremend, va fer malbé la vall: es va endur tot el prat de sota Casa Teixidó. Es deia «lo Pedregal», perquè només hi havia pedres i sorra. Era tanta la sorra que la van fer servir per pujar pisos de la casa de sota. Quan es van casar, ja havien fet la granja i van decidir arreglar el prat. De moment porta uns 50 anys sense que el riu se'l torni a endur... Sí que l'any 1982 va baixar una altra riuada i la meitat se la va endur. Aleshores encara no hi havia la carretera; quan la van fer, i va passar pel mig de la propietat, a canvi van fer un mur per protegir el prat de noves riuades. El Pepe hi afegeix el que ha vist des d'aleshores i el treu de l'anècdota: a la [[../../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla]], avall del poble, hi ha horts i cases i xalets **on van prometre que no s'hi edificaria mai**. Es va edificar. I quan recorda com va baixar l'aigua, la frase que li surt és la que resumeix el problema sencer: **«ja no hi ha memòria»**.[^L60] El [[Laura|Pepe]] i la Laura hi expliquen el mecanisme, que no és el que sembla. Si la vora del riu és neta, l'aigua passa i se'n va. El que la fa desbordar són **els arbres**: la força de l'aigua els tomba, s'amunteguen, **fan barrera**, i és allà on comencen els desastres. Per això, diuen, a la vora del riu no n'hi hauria d'haver. I ara passa el contrari: si en talles un, «encara te la carregues».[^L67] ## La tecnologia A Casa Teixidó tenien una sala plena de maquinària d'abans, que feien servir a mà o amb bous o rucs, deixant-s'hi l'esquena fa 60 o 70 anys, i que ara sembla peces de museu, arqueologia feta servir per decorar jardins. En molt poc temps ha canviat tot: els padrins abans no tenien ni telèfon ni res... Quan la Laura i el Pepe es van casar (a la tornada de Barcelona, anys 70) només hi havia telèfon públic als pobles de la vall, un telèfon per a tot lo poble. A [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] hi havia el de Ca d'Antema. Si et trucaven a tu, venien a avisar-te: «mira, t'ha telefonat fulano, que li truqueu». Aquell telèfon públic té una funció que la Laura recorda bé: mentre festejaven, **el Pepe baixava de [[Beranui]] fins al de Ca d'Antema per trucar-la a Barcelona**, on ella ja en tenia un a casa.[^L66] En aquella època hi havia una tele per poble. I abans, quan la Laura era més jove, tampoc no hi havia tele. Com a molt hi havia alguna ràdio, però no a totes les cases, perquè no tothom tenia cèntims. Recorda que, quan era petita, al poble s'escoltava la Pirenaica. Tots amagats –era una emissora prohibida–, a la nit la gent gran anava a Casa Miquel a escoltar la ràdio. La Laura recorda encara el misteri que generava la prohibició als nens d'assistir a les sessions nocturnes: no entenia què passava. La primera tele la va tenir a Barcelona. Recorda l'Eurovisió del 1969, quan va guanyar la Salomé,[^4] que anaven a veure el festival a casa d'un jove que, treballant, s'havia pogut comprar una petita televisió en blanc i negre. «I com era estar a Envall sense llum?» Hi havia llumenetes d'oli, portàtils. Després van venir les llums de carbur, molt més potents. A Envall la llum elèctrica va arribar el 2013. La cosa sorprèn: pensar en la [[../02. Llums a la foscor|precarietat de la llum elèctrica]] quan des de la central de Sallente es proveïa de llum Barcelona des del 1914... ![[../02. Llums a la foscor#^d23eb2|02. Llums a la foscor]] ## Les llums Abans de la llum elèctrica hi havia el llum d'oli: «era com una llàntia», amb un **ble** que sortia per un trosset i que s'encenia amb mistos. Te'l portaves a on anaves —escales amunt, a les habitacions de dalt— i n'hi havia més d'un per casa. La Laura va fer tots els deures del batxillerat amb aquell llum, «perquè a l'hivern, a les sis de la tarda, ja era de nit».[^L11] Després van sortir els de **carbur**, «que feien molta més llum». Era «un catxarret que portava una ansa com si fos una olla». El Pepe hi posa la nota pràctica que a ningú se li acut: el carbur **s'havia de comprar**. La llum, en un poble sense central, era una despesa privada.[^L12] I això és el que fa el contrast tan violent amb el que ve després. I a la llum d'aquells llums es treballava. Les dones feien mitja i jerseis; la Laura els feia a casa, i **sabia filar la llana**: tenia els aparells de filar a casa seva. «Sabia filar la llana, sabia tot.»[^L51] ## Sallente, la muntanya foradada De la central de [[Central de Capdella|Capdella]] en diuen que és «dels anys 12, 14 i 15». La de **Sallente** és molt posterior —«el 80, 80 i pico»— i és una altra cosa: una central **reversible** construïda dins la muntanya.[^L13] L'Alba l'explica com qui ha estat a dins. S'hi entra per un semicercle «com una entrada d'un garatge molt gran»; els treballadors hi baixen amb jeeps; s'hi fan quatre-cents o cinc-cents metres amb cotxe abans d'arribar a les plantes. La pintura és específica, escollida, «com que eren suïssos». A dins «hi ha caixes així» i, a baix, «turbines gegants». I sobretot: **tot està triplicat**. Tres plantes senceres, tota la maquinària per duplicat i per triplicat, «per si falla una cosa, falla l'altra».[^L13] Hi ha, a més, un **túnel llarguíssim** que ningú mira: comença en una pista just després del pas canadenc —«sentireu un clac-clac molt fort»— i entra dins la muntanya per sortir a la presa. El van fer perquè els treballadors no haguessin de pujar per fora amb les nevades i el perill d'allaus.[^L14] La frase de l'Alba, que val per tot el projecte: «**hi ha coses amagades en aquesta vall**».[^L14] La Laura hi afegeix el que sempre torna: «les centrals d'aquí, però la llum anant tota a Barcelona». ## Despoblament i modernitat Fa molta pena veure l'esfondrament i el [[../../Fragmentarium/Despoblamiento|despoblament]] dels pobles. La gent s'ha vist obligada a marxar: als anys 60 no hi havia carretera, la feina era molt pesada, no hi havia cap maquinària, no hi havia res, «era com 200 anys enrere». La generació de la Laura s'ha vist transitar dos segles en poques dècades. La Laura pensa que si els governs d'aquella època s'haguessin dedicat a fer carreteres i a invertir al territori abans que la gent marxés, les coses ara serien diferents. Convenim que 40 anys de dictadura han estat, en això també, una tragèdia per al territori. Penso en la zona muntanyosa de la meva terra i en el diferent desenvolupament econòmic entre Itàlia i Catalunya... L'Alba diu que «hem centralitzat tot tant, nosaltres...». Després d'haver trepitjat tota Catalunya, tinc molt clar que tot el territori està pensat en funció i al servei de Barcelona. Tornant a la pregunta del principi: sí que era molt bonic, però era molt dur; *ojalá* alguna cosa hagués pogut evolucionar... totes aquestes esquenes que ara estan trinxades de picar herba, de portar pedres del riu per fer fonaments de les cases, sense vacances, sense descans, treballant en condicions climàtiques dures... El Pepe observa que amb l'arribada de la maquinària es va donar la possibilitat de pensar una manera diferent de viure i de treballar la terra, més eficient i no tan dura com abans. S'ha perdut una oportunitat i hem fet un altre canvi: hem deixat la llibertat per la comoditat. Es pot simplificar d'aquesta manera? Fa anys, un dia un veí que porta molts anys pujant va dir amb to nostàlgic: «que bucòlic viure aquí!». I el Pepe li va contestar: «vine a viure aquí una setmana a l'hivern, a veure!». «És que si no ve gent jove, l'escola no es reactiva i ens quedem sols i marginats. Repoblar significa benestar en molts aspectes: com menys gent hi ha, menys serveis tindràs. El que ens pot enriquir és que gent jove pugi a viure aquí, que tinguin criatures...» El Pepe avisa que a alguns pobles tot està bé mentre véns a passar una estona, però que si decideixes instal·lar-t'hi, de cop i volta et transformes en un estranger invasor. L'Alba ho matisa des de dins i sense estalviar-se res: «com més puges a alta muntanya, la gent és més ferèstega», no per dolenta sinó per tancada, perquè hi entra poca veu de fora. Treballant a **Espot** ho va veure pels dos costats: entre ells deien que ella no era d'allà; davant d'un foraster, que sí, que era «de la Vall Fosca». Al cap d'uns mesos ja era d'ells. La seva conclusió és que marxar i tornar és el que ho desfà, i que el que compta no és d'on véns sinó si et cap que al veí li vagi bé.[^L50] La Laura recorda l'escola de [[La Plana de Mont-ros|la Plana]], que quan es van casar, el 1971, encara hi era. Gairebé tots els pobles tenien escola, però des dels anys 60 les anaven tancant pel [[../../Fragmentarium/Despoblamiento|despoblament]]. L'escola de [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] va tancar el 1972. Doncs què va fer el govern? Tota la canalla en un autocar cap a [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla]], i els pobles cada vegada més deserts: la gent acabava marxant a Barcelona o a la mateixa [[../../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla]], i al final no va quedar cap autocar. Ara fa 22 anys que l'escola de [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] va tornar a obrir, amb sis criatures (el mínim per llei)... ara en són 45 o 50. «El que em sap greu és que no hi hagi un casal aquí dalt», diu el Pepe. A l'altra banda de la vall hi havia una escola que no era pública: **la de l'empresa de la llum, a [[Central de Capdella|Capdella]]**, per als fills dels treballadors. Els nens hi pujaven i baixaven a dinar, i l'empresa hi feia **dos autocars** per recollir-los —un arribava fins a la Plana i ja se'n tornava ple, l'altre pujava fins a dalt—. Quan la gent va marxar, «no va deixar venir ni mig autocar de canalla».[^L48] I hi ha una pèrdua que no entra al compte del despoblament. Preguntada pel que va venir després, la Laura no respon amb avenços sinó amb la droga: abans «podies anar tranquil, els pares et podien deixar anar a tot arreu». Després va veure morir molta joventut, a [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla]] i a Tremp, als vint anys. «Quantíssims.»[^L49] «La culpa és dels governs. He vist la plaça Lesseps de Barcelona tres, quatre, cinc vegades en obres. Quan aquí hi ha gent que no té dipòsit d'aigua. Això és just? El territori interessa només en funció de les segones cases. Tendríem que repartir-ho tot per a que, siguis d'un poble rural o siguis de ciutat, puguis viure bé.» Quan la Laura era jove, a la Pobla hi havia un ambient i unes oportunitats laborals per a homes i dones: hi havia botigues de materials de construcció, d'electrodomèstics, fàbriques de camises... Cap govern no va voler invertir-hi i al final tots han hagut de marxar en ramat a Barcelona. Com més escric, més se'm fa evident la fragilitat del sistema en què vivim ara i les possibles alternatives que s'haurien pogut implantar. És una elecció política que fa ràbia, sobretot pensant en allò que ha donat la Vall Fosca a Barcelona, amb la seva central elèctrica que durant dècades va il·luminar la capital i no la mateixa vall. Un altre cas en què els governs sacrifiquen el territori en nom de l'eficiència econòmica: «no podem viure tots a Barcelona, és impossible». La Laura recorda el seu viatge a la Selva Negra d'Alemanya, on ja fa 20 o 30 anys cobraven subvenció perquè no abandonessin el territori... no es podia comparar amb la misèria d'aquí. ## Marxar, i el que costa tornar Als anys seixanta, diu, «era com dos-cents anys enrere»: sense carretera, sense maquinària, sense res. «Nosaltres hem passat de dos-cents anys enrere al nivell d'ara.» I la seva tesi és política: si els governs haguessin fet les carreteres **abans**, la gent no hauria marxat. «Quan les van fer, la gent ja havia marxat.»[^L42] El càlcul de l'època el diu net: **amb deu o dotze vaques es comprava un pis a Barcelona**. Per això la gent que baixava de la muntanya, en vendre les bèsties, gairebé tothom se'n va poder comprar un, sense hipoteca. «Ara potser en necessites dues-centes o tres-centes.»[^L43] I ara el problema és el contrari i igual de dur: **hi ha feina i no hi ha casa**. A la Plana hi ha divuit pisos de protecció oficial fets fa pocs anys —«almenys aquí unes quantes famílies s'hi han posat»— i prou. La pastissera de la Pobleta se'n va perquè no troba local: el forner ja jubilat no li'l vol llogar, i el forn està tancat. «És una pena.»[^L44] El diagnòstic final és del Pepe i de la Laura alhora, i val per a tot el projecte: **el pagès que plega no torna**. Amb el pinso i l'herba pels núvols i la sequera, hi ha hagut qui ha hagut de vendre les vaques a matar. I aixecar de nou una casa de pagès —el tractor, l'empacadora, la dedicació de tot l'any— és impossible. «Quan ha plegat, ja ha plegat.» Per això, diu ella, és quan passa això que se'ls hauria de protegir: perquè si no, «les terres ja queden oblidades» i cada dia se'n perd una mica més.[^L45] ## Equilibri metabòlic entre ésser humà i naturalesa L'Alba ho resumeix mirant el que encara es veu des de casa: **cada tros de terra estava aprofitat**. Els bancals, els marges, els murs que queden al davant són la prova d'una feina que ja no es fa.[^L68] Abans es creava un equilibri entre ésser humà i naturalesa gràcies també al control, el manteniment i la neteja del territori per part del pagès. Ara, entre prohibicions i [[../../Fragmentarium/Despoblamiento|despoblament]], la massa forestal es descontrola i per al pagès la feina de neteja es fa tan difícil que acaben encarregant la tasca a una empresa. El camp estava net, el bosc controlat, i la Laura no recorda cap incendi al territori. A finals d'hivern sempre es netejaven els prats i es cremava tot. Si tallaves un [[../../Fragmentarium/Árbol|arbre]], no passava res. Si feies un foc, no passava res. Ara hi ha molta burocràcia i has de demanar permisos i pagar impostos per qualsevol cosa: «si és que tens arbres al costat de la carretera, si n'hi ha d'altres al costat del riu, si vols tallar segons quin arbre». El concepte és que s'hauria de planificar la gestió del territori des de les necessitats del lloc i no des de les lleis pensades per i des de l'àmbit urbà. Seria més lògic i sostenible que el sistema actual. El Pepe hi posa una memòria que no encaixa amb la d'ella. A **Cap del Turó** hi havia dues granges, i la que tocava més el bosc es va cremar: va començar un foc a baix, amb vent, i es va endur la granja; van haver de vendre els animals. Ella no recorda cap incendi; ell en recorda un.[^L52] > Lo que hicieron los pueblos indígenas en América del Norte en general, la parte austral de América del Sur y las tierras bajas de Bolivia fue una tremenda cantidad de gestión del paisaje por medio del fuego. Especialmente en las pampas y las Grandes Llanuras, despejaron árboles que pudieran invadir para tener praderas para el bisonte, el búfalo y el guanaco. Tenían un papel muy activo en mantener ese paisaje y extender su tamaño. Las Grandes Llanuras son probablemente un 30% más grandes de lo que habrían sido sin la quema. Pero en bosques como los de las montañas del Oeste, el fuego no solo creó los paisajes que deseaban, sino que sus quemas controladas los mantuvieron más abiertos, más accesibles y mucho menos vulnerables a los grandes incendios que tenemos ahora.[^5] A propòsit de les relacions entre camp i ciutat, s'observa l'absurditat d'aplicar al Pirineu les mateixes lleis que s'apliquen a la ciutat, sigui per a la gestió del territori o per a les normes de la covid: «per què no es fa un PROCICAT pirinenc?». O coses com la matança del porc. Un ritual que s'ha fet tota la vida i ara es prohibeix, obligant-te a anar a un escorxador i, per un altre costat, afavorint els camps de concentració de les granges porcines industrials: «abans tothom tenia porcs per a ús personal, ara et surt a compte només si en tens molts». La prosperitat es veia altrament: «als anys 70 es recomanava a les dones la llet en pols en comptes de donar el pit perquè sostenien que tenia més aliment que la llet natural». Les generacions s'han trencat; generalitzant, abans podien viure junts (alguns bé, altres pitjor), però hi havia un respecte i un amor que unia les famílies i, més enllà, les comunitats. Hem renunciat a allò més natural i proper, a allò que ens fonamenta com a éssers humans, per substituir-ho amb tecnologia que ens allunya del real. En dues generacions ha canviat tot molt, però no han canviat els valors bàsics que necessitem per viure, les coses més importants: amor, respecte, etcètera. «Ens han venut la moto.» És per això que ara hi ha un moviment per recuperar els valors d'abans i renovar-los per plantejar altres maneres d'estar al món. ## Els rols socials Quan la Laura era jove hi havia un respecte pels padrins: «els padrins eren molt respectats». Vivien amb tota la família; a les cases convivien fins a tres generacions. No hi havia jubilació: els fills que es quedaven a casa (l'hereu o la pubilla) s'ocupaven de cuidar els pares. Heretant i cuidant els pares, es generava un intercanvi generacional natural. La Laura porta 52 anys conduint. Es va treure el carnet el segon any després de casar-se. Va ser la segona dona que va conduir a la Vall Fosca. Hi havia una dona que feia de correu, la Montse, que ara té 92 anys. En aquella època, les dones, per treure's el carnet, tenien l'obligació de fer un servei social durant tres mesos. Els homes no. Fer serveis per al govern: fer vestits per a la canalla... el que et demanaven. Les senyores grans la veien i deien: «Aquesta nena què s'ha pensat? Venir de Barcelona i passar per davant dels homes traient-se el carnet de conduir!» Era una crítica tremenda! Hi havia fins i tot homes joves que hi estaven en contra, «però el Pepe no, era modern», riu la Laura. Al cap de quatre o cinc anys d'això va pujar un tractor a la Plana i diverses senyores de l'edat de la Laura i dos homes hi van fer pràctiques per treure's el carnet. Cinc anys després que ella, que va obrir camí passant per totes les crítiques. %%Juga a Tuti (un antic joc de cartes) amb el Pepe%% Revendiquen un casal per a gent gran. «Si fas alguna cosa, la gent acabarà aprofitant-ho. Poses un banc, i la gent s'asseurà». «Una cosa que m'agrada molt ara mateix a Envall és que no hi ha llum elèctrica al carrer», dic. «Però la llum és un punt de vida, si no són llums que són estratosfèriques. La vida de poble no és això, no és una pantalla» diu l'Alba. «Abans havia llums que anaven amb oli, llumenet, qué diu. hi havia uns llums que anaven amb oli. És que ara no en tinc cap aquí, potser vaig a la granja que n'hi havia algun de penjat per allà. Era com una llàntia que omplies amb oli, feia llum i te'l portaves a on anaves. Després van sortir les llums de carburó que feien més llum». (1:42:00) [^1]: La borda de [[Casa Botiguer]] d'[[../03. Envall|Envall]] és ara usada pels seus bestiars. Un fil que connecta el passat al present, a través de l'esquerda en les ruïnes del [[../../Themarium/Tiempo/Tiempo|temps]]. [^2]: [[La Plana de Mont-ros]] és una antiga caseria esdevinguda poble amb el pas del temps. És 5,5 km al sud de la [[La Torre de Cabdella|Torre de Cabdella]], i a 2,8 km. en línia recta amb el seu antic cap de municipi, el poble de [[Mont-ros]], amb el qual es comunica a través de la carretera esmentada i per pistes rurals asfaltades. El poble de [[la Plana de Mont-ros]] està dividit en dos barris; més al sud, Casa Entema, amb mitja dotzena de cases al voltant, i més al nord, el nucli principal, amb el santuari, la central elèctrica i la major part de cases del poble. Encara, al nord-oest hi ha la Mola del Castell, antic molí i actual explotació ramadera. [La Plana de Mont-ros - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure](https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Plana_de_Mont-ros) [^3]: Bauman, Zygmunt. *Modernidad Líquida*, 2022, Buenos Aires, Fondo de Cultura Económica de España, 232 pp. [^4]: María Rosa Marco Poquet (Barcelona, 21 de junio de 1939), conocida artísticamente como Salomé, es una cantante española. Fue una de las cuatro ganadoras del Festival de Eurovisión 1969, con la canción Vivo cantando. [Wikipedia](https://es.wikipedia.org/wiki/Salom%C3%A9%20(cantante)) [^5]: Pedregal, A. *Charles C. Mann: “Los pueblos indígenas pensaban en la construcción de paisajes futuros.”* (2022). [Memoria histórica | Charles C. Mann: “Los pueblos indígenas pensaban en la construcción de paisajes futuros” - El Salto - Edición General](https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/entrevista-1491-pueblos-indigenas-pensaban-construccion-paisajes-futuros-donde-querian-ir) ## Casar-se Hi havia matrimonis pactats, i la Laura no els dissimula: «era molt trist, però passava molt». Les famílies es posaven d'acord —«el meu fill, mira, no hi ha cap noia que s'hi vulgui casar»—, els feien conèixer i es casaven. I hi havia un lloc i un dia: **un dels tres dies de la fira d'octubre de la [[Fira Ramadera de la Pobleta|Pobleta]] es considerava el dia d'aparellar parelles**. Els pares i les mares hi anaven a fer tractes com es feien amb el bestiar, i casa rica amb casa rica: «ja teníem destinat aquell de la casa rica amb l'altre de la casa rica».[^L21] ^fira-parelles L'altra cara és la solteria dels hereus, i l'explicació que en dóna és econòmica, no sentimental. Les noies no volien entrar en una casa de pagès: la feina era duríssima —«vés a cavar, vés a recollir l'herba»— i, a més, hi arribaves de forastera, amb la sogra al davant i tota la jerarquia de la casa feta. «Allí arribava la noia nova, i ella era la forastera; els altres eren de casa.» Preferien anar a servir, a aprendre de modista, a una casa gran d'un poble o d'una ciutat. I els nois es quedaven solters.[^L22] L'Alba li discuteix la paraula amb què això s'anomenava —el mot que es feia servir per als solters—: «és un punt de vista», diu, com el de la noia de vint-i-quatre anys que encara no s'havia casat i ja era «pobreta».[^L22] I no hi havia separacions. «Havies d'aguantar tota la vida, que era molt trist.» %% #no-public — contingut privat, no publicable Del Pau de [[Casa Joanxic|Casa Joanxic]] i la seva dona diuen que fora de casa ell era prou bon home i que a dins era una altra cosa; que ella no era gaire espavilada, que ell la maltractava, i que ella deia que no la enterressin amb ell. Ho diu més d'una font. (Conversa del 13.06.2023, min. 02:01:21–02:02:10.) %% ## Baixar a estudi, cada dia A la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] ho recorden com una imatge fixa: la Laura, una noia que es deia Roser i un xaval que es deia Ramon —mort de covid— **baixaven a peu cada dia**, hivern i estiu, amb neu o sense, pel [[El camí vell d'Envall|camí vell]]. I en acabar l'estudi, ja pràcticament fosc, tornaven a pujar.[^lu1] Els qui podien es portaven la berena. El Feliu explica que la seva mare li feia baixar cada dia menjar de casa per a un dels nens d'Envall, perquè mengés alguna cosa calenta abans de començar: li tenia preparat **un vasellet amb un rovell d'ou**. A ell, de petit, allò li semblava una bogeria: «jo no havia menjat rovell d'ou mai de la meva vida». ## Com contactar-hi A través de la seva filla, l'**Alba**. El Feliu va donar el número i la fórmula per trucar-hi: «digues que truques de part del Feliu, del Manuel». La Laura, diuen, és a casa gairebé cada dia, i «estarà contenta d'explicar-t'ho».[^lu2] [^lu1]: [Conversa amb Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023](../audio/2023.06.08%20-%20La%20Pobleta.%20Anna,%20Josep%20i%20Feliu%20-%20transcripci%C3%B3.md), min. 43:30–44:40. [^lu2]: Ibíd., min. 33:00–36:20. [^lu3]: Ibíd. de la conversa del 13.06.2023, min. 11:30–12:20. L'anècdota que segueix en aquest punt de la gravació afecta tercers vius i aliens a la recerca: queda al fitxer d'àudio i no es reprodueix enlloc més. `#no-public` [^lu4]: Ibíd., min. 13:40–14:46. La Julia consta a [[Casa Senterada]] com a germana que viu a Andorra, amb casa a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. [^lu5]: Ibíd., min. 14:46–15:40. **Partera** aquí vol dir la que fa parir, la llevadora: per tant **la Leonor és la llevadora**, i la dona que puja amb la tieta es diu **Maria**. El nom de la mare de la Laura segueix sense saber-se. *(A 14:46 la paraula torna en un tram inintel·ligible; si mai cal afinar-ho, és aquell minut.)* [^lu6]: Ibíd., min. 36:02–37:10. [^lu7]: Ibíd., min. 38:10–38:25. Grafia del cognom per confirmar. [^lu8]: Ibíd., min. 25:10–26:40; i [[../audio/2023.06.08 - La Pobleta. Anna, Josep i Feliu - transcripció|conversa del 8 de juny de 2023]], min. 14:50–18:20. [^lu9]: Ibíd., min. 11:18. El nom de la casa no se sent: la transcripció automàtica fa «casa al rei de Mentui», i el que segueix, «de Masloves», és **de masovers**. La forma «Casa Adrell» de la primera versió d'aquesta nota no té suport a l'àudio. **Es resol millor per llista que per oïda**: contrastar amb els noms de casa de Mentui (Bellmunt i Figueras, *Pallars Jussà*) o preguntar-ho a la mateixa Laura. [^lu10]: Ibíd., min. 21:03. **Resolt escoltant l'àudio**: el tram que cap de les dues transcripcions automàtiques no encerta diu justament això —que al costat de l'escola hi havia el pati i la quadra, i que allà hi pujaven els cavalls de la remunta de l'exèrcit. [^lu11]: Ibíd., min. 31:18–32:20. La grafia del nom del noi de casa l'Arturo no és segura. **En aquest tram no es diu res de cap dona de l'Amadeo**: el dubte que hi havia anotat aquí es dissol. [^lu12]: Ibíd., min. 35:52 i 01:12:40 aprox. [^lu13]: Ibíd., min. 36:02. La Laura diu «Rich» i les dues transcripcions també: és el **Ritz**. L'hotel va obrir el 1919 amb aquest nom i es va dir Ritz durant tots els anys que ella recorda; el nom actual, El Palace, és molt posterior. [El Palace Barcelona — història](https://www.hotelpalacebarcelona.com/es/historia). [^lu14]: Ibíd., min. 39:49–40:20. **Gramenet és el poble despoblat i en ruïnes** que hi ha amunt, a prop de [[Serraspina]] (vegeu [[Gramenet]]): el seu terme baixa fins a la Plana, i per això mitja Plana hi pertany. Els dos noms de casa no són segurs; ho pot aclarir l'Alba en un moment. · La forma correcta és **Gramenet de Beranui**, com diuen ella i l'Alba; el vault s'ha normalitzat (vegeu [[Gramenet]]). [^lu15]: Ibíd., min. 44:19. [^L1]: Conversa amb Laura Fité Monje, Josep de Casa Teixidó i Alba, [[La Plana de Mont-ros|la Plana de Mont-ros]], 13 de juny de 2023. Transcripció completa amb marques de temps a [[../audio/2023.06.13 - Laura, Pepe i Alba - Completa|2023.06.13 — Laura, Pepe i Alba]]. Totes les notes que segueixen remeten a aquest enregistrament. [^L11]: Ibíd., min. 45:46–46:10 (la lluna plena) i 01:43:41–01:44:05 (el llum d'oli i els deures). [^L12]: Ibíd., min. 01:42:08–01:43:00. [^L13]: Ibíd., min. 01:46:06–01:48:30. [^L14]: Ibíd., min. 01:48:59–01:50:40. [^L15]: Ibíd., min. 01:55:53–01:59:30. [^L16]: Ibíd., min. 02:00:10–02:01:15. [^L17]: Ibíd., min. 02:22:40–02:24:40 i 02:26:43. [^L18]: Ibíd., min. 02:23:35–02:25:30. [^L19]: Ibíd., min. 02:33:57–02:34:40. [^L20]: Ibíd., min. 02:29:20–02:30:10. [^L21]: Ibíd., min. 02:01:45–02:03:10 i 02:09:56–02:10:40. [^L22]: Ibíd., min. 02:04:30–02:08:30. [^L24]: Ibíd., min. 02:13:56–02:15:10. [^L25]: Ibíd., min. 02:15:48–02:16:05. [^L26]: Ibíd., min. 02:16:07–02:16:50. [^L27]: Ibíd., min. 02:21:39–02:23:20. [^L28]: Ibíd., min. 02:18:28–02:20:20. [^L29]: Ibíd., min. 02:17:00–02:18:40. [^L30]: Ibíd., min. 02:19:30–02:21:10. [^L31]: Ibíd., min. 02:56:50–02:59:00. [^L32]: Ibíd., min. 02:51:29–02:53:20. [^L33]: Ibíd., min. 02:54:30–02:56:20. [^L34]: Ibíd., min. 02:59:27–03:01:10. [^L35]: Ibíd., min. 02:32:13–02:35:30 i 02:46:35–02:48:40. [^L36]: Ibíd., min. 02:46:35–02:47:30. [^L37]: Ibíd., min. 02:37:10–02:37:40. [^L39]: Ibíd., min. 02:44:20–02:45:40 i 02:49:30–02:50:40. [^L40]: Ibíd., min. 02:45:55–02:46:20. [^L41]: Ibíd., min. 02:55:10–02:56:30. [^L42]: Ibíd., min. 01:10:12–01:11:30. [^L43]: Ibíd., min. 03:11:53–03:12:40. [^L44]: Ibíd., min. 03:26:07–03:28:10. [^L45]: Ibíd., min. 03:31:33–03:34:20. --- *L'índex per minuts de tota la conversa —45 entrades, amb el minut de cada tema— és a [[Laura - índex de la conversa]], que és fitxer de treball i no es publica.* [^L46]: Ibíd., min. 02:10:45–02:11:30 i 02:13:22–02:13:45. [^L47]: Ibíd., min. 02:11:48–02:13:10. [^L48]: Ibíd., min. 01:14:13–01:15:10. [^L49]: Ibíd., min. 01:45:42–01:46:06. [^L50]: Ibíd., min. 01:52:30–01:54:00. [^L51]: Ibíd., min. 01:44:05–01:44:23. [^L52]: Ibíd., min. 03:04:09–03:04:50. [^L53]: Ibíd., min. 02:15:03–02:15:30. [^L54]: Ibíd., min. 02:18:21–02:19:30. [^L55]: Ibíd., min. 02:36:10–02:36:29. [^L56]: Ibíd., min. 02:28:07–02:29:22. [^L57]: Ibíd., min. 02:30:47–02:32:08. [^L58]: Ibíd., min. 03:16:35–03:20:10. [^L59]: Ibíd., min. 03:35:20–03:36:25. [^L60]: Ibíd., min. 03:05:23–03:06:40. [^L61]: Ibíd., min. 00:36 i 17:26–18:30. [^L62]: Ibíd., min. 18:53. [^L63]: Ibíd., min. 28:44–29:35. [^L64]: Ibíd., min. 38:54–39:32. [^L65]: Ibíd., min. 34:21, 51:43 i 54:27–54:55. [^L66]: Ibíd., min. 01:03:39–01:04:00. [^L67]: Ibíd., min. 01:07:54–01:08:45. [^L68]: Ibíd., min. 01:09:09.