# La Laura de Casa Senterada d'Envall > [!noteinfo] > [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]] · Pàgina actualitzada el 12.07.2024 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca > [!attention] Transcripció sense editar en curs %%Feliu de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] es més jove de la Laura però havien anat a l'escola junts. Va ser el Feliu que m'ha posat en contacte amb la Laura%% ![[files/festa-major-envall01.jpg|Festa Major a Envall]] <span class="caption">Festa Major a [[../03. Envall|Envall]], meitat dels anys '50. Laura es la nena a la dreta amb el vestit de ratlles blanques. </span> ## La familia Laura %%Fité Monje%% va néixer a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] en el 1946. Va viure a [[../03. Envall|Envall]] entre els 7 i 17 anys. En el 1963 tota la família va baixar a Barcelona. Laura, filla de [[../03. Envall|Envall]], va tornar a la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]] —a [[la Plana de Mont-ros]]— en el 1971 i es va casar amb Pepe de Casa Teixidó de [[Beranui]], pagesos fills de pagesos, fills de pagesos, segueix amb la tradició familiar[^1]. Els pares, ja majors, es van instal·lar a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i finalment a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] amb ella. Va ser en la dècada dels 60 que la gent de [[../03. Envall|Envall]] va renunciar a la terra en cerca d'una altra vida. Fins al principi dels 80 els veïns de [[../03. Envall|Envall]] a estiuejar, cada vegada menys, fins que la tristesa de la ruïna es va fer massa pesada. Durant els saquejos que va sofrir [[../03. Envall|Envall]] –militars de maniobres, veïns o *llunyans* sense escrúpols– de [[Casa Senterada]] va desaparèixer un preciós palanganer i una gramola. Aquelles portes forçades, les cases i l'església desvalisades, van ser el cop final de la història de [[../03. Envall|Envall]] vell. Quan els primers fills es van fer prou grans per a poder anar a escola solos, la família de Laura va tornar a instal·lar-se a [[../03. Envall|Envall]]. La canalleta baixava a l'estudi pel [[El camí vell d'Envall|camí vell]] i subian a les pastures amb els vaques i ovelles. A baix, a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], estudiaven i a [[Serraspina]] per l'estiu, acabada l'escola al juny, ajudaven com podien. Els pares recollien herba, el blat, mentre els nens guardaven el bestiar. ^7673b8 La padrina de Laura era de Casa Sabiel de Montenartró, el padrí era l'hereu de Casa Ventura del mateix poble, al Pallars Sobirà. Després de dos o tres anys de naixement de l'hereu de Casa Ventura, el padrí de la Laura es va morir. Els sogres de la viuda, per temes de capitols les van dir que tenia que casar-se amb un germá d'ell o haurien desheretat el nen. Ella va rebutjar i es va portar el nen a casa seva –Casa Sabiel– amb els seus pares, i va baixar a Montcortès a fer de criada. Mentrestant a [[../03. Envall|Envall]], la mare de un matrimoni que tenia tres nenes, va morir quan la petita va neixer. Allí passa que la viuda de Montcortès, filla de Montenartró i l'home de Casa Senterada d'[[../03. Envall|Envall]], es van coneixer i es van casar. Pot ser a una festa major, allí ho deixem a la nostra imaginació. Doncs la mare de Montcortès va buscar el seu fill –el pare de la Laura– i es va traslladar a [[../03. Envall|Envall]]. De aquest nou matrimoni de viudos, va neixer una nena dos nens. Ja tenim una familia de 7 nenes i nens (4 i 3) de edat diferents. De aquests nens, una filla del matrimoni d'[[../03. Envall|Envall]] i el nen de Montenartró acaban casant-se i serán els pares de la Laura. Al morir-se els padrins de la Laura, els seus futurs pares, sent els grans de la familia, acabarán fent de pares als seus germans petits. Quan aquests nens tenien 13/14 anys –preadolescents diguem–, el padrí de la Laura –el viudo de Evall– amb 49 anys va morir. Doncs, la padrina de Laura (la de Montenartró) un'altra vegada viuda, es va a Barcelona, on tenia una germana que feia d'infermera a l'Hospital de San Pau. Uns anys després, quan els nens més grans començaven a ser més adults –16 o més anys–, la padrina decideix tornar a viure a [[../03. Envall|Envall]], peró mai va passar: un dia, al passeig de Sant Joan, la van matar. Ara la padrina de Laura está enterrada a Montjuic. Doncs, els fills grans, pares de la Laura, decideixen tornar a [[../03. Envall|Envall]] amb tots els germans. Ja casats (a [[../03. Envall|Envall]], com els padrins per part de la seva mare i tots els avantpassats també), van criar els seus germans com fills seus. Un ho fan prendere de paleta, l'altre de fuster a [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla]] (fins que el seu cap va morir i ell va tornar a [[../03. Envall|Envall]], es va casar amb una noia del poble, van a viure a Montui on ell feía de masover a Casa Adrell ==(???)==%%(0:11:32)%% i, amb dos nens, van viure a Barcelona). El paleta, cap als anys 50 adult, després de fer aprenentatge a la zona, també va a Barcelona. Era una home molt intel·ligent. Va montar una empresa de construcció enorme i es va morir fa dos anys després de haver fet fortuna. Un dels edificis més grands de Barcelona ho va fer (0:12:12) el seu fill o el seu gendre. I el fill de Ana Obregón, ell que va morir de cancer, frecuentaba una de les netes de aquest home, tiet de la Laura. Tot aixó per dir que a la Laura le crita l'atenció com de un poble tan petit com [[../03. Envall|Envall]] hagi pogut fer fortuna a Barcelona (afegeixo que em sembla curiós que va fer fortuna com costructor mentre [[../03. Envall|Envall]] es caia a trossos)... Quan hi va haver la guerra el pare de la Laura va marxar cap Andorra, eran 21 nois, dels quals dos d'Envall. Passant Montenartró, una mica més amunt, van manjar maduixes silvestres i el pare de la Laura es va sentir malament i es va quedar per anar al lavabo. De lluny, va sentir tiros: havien matat dos o tres nois, mentres els altres els van portar a Montjuic. Ell va poder marxar cap a Andorra peró mesos despres va tornar a Envall: la seva dona estaba a punt de parir, era el segon intent (abans de desertar havien tingut una nena que es va morir). Doncs el pare va tornar com desertor amb un company de Mentui i es va saber. Per aixó, el pare vivia amagat al pallars de Casa Senterada, si haguessin sabut d'ell ho haurien matat. %%(00.14.00: la criatura i el desertor, no entiendo que pasa con la nena que nace) %%Un dia, des de la Pobleta va pujar una tieta de Casa Casanou amb una senyora de poble (0:14:57 qui es?) a cuidar de la mare de la Laura; el pare estava en la habitació amb la filla i va tenir que amagar-se sota el llit quan la tieta va entrar a l'habitació amb la partera per veure la nena. I com sempre passa en les pel·lícules, en la pols sota el llit va tossir ==(%%0:15:10%% aquí no entiendo como distraen la tía)== «María hem de marxar que la Leonor (la partera) es va a cansar» (???). Un parell de mesos després el pare es va que entregar a la guerra. Aquí (0:15:25) no entiendo qué dice Laura però sí, el pare va tenir que entregar-se a la guerra. Ella es va quedar sola amb una germana (la petita de les tres que es van quedar òrfenes); i elles amb dues vaques i un ruc llauraven els camps i recollien l'herba... ho feien tot elles. Tenien gallines i conills i poc més, van sobreviure d'aquesta manera. La conversa sigueix, reflexionant sobre com «aquella vida era com una petita pelicula». Aixó em fa pensar com en la comoditat de la vida contemporània, l'*aventura del viure* s'ha traslladat a la ficció cinematogràfica (la Laura en canvi diu que «la vida dels seus pares va ser un llibre bonic»). La familia d'[[../03. Envall|Envall]] que es va juntar amb la padrina de Laura era originaria de [[casa Senterada]] («de cent anys enrere») que abans estaba al costat de Casa Juanxic. En algun moment van baixar a viure on encara ara hi ha casa Senterada, al costat del refugi (on els pares de la Laura van neixer). ## L'estudi Viure allí es feia pesat, no havia maquinaria i no havia carretera. Es baixava a l'escola de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] per el camí vell, amb el cistellet amb el dinar al braç. Els cistellets els deixaven a casa d'uns parents per anar a dinar. Baixaven de Envall, Mentui, [[Estavill]], i de debó de Montcortès... de diversos pobles, i quan feia bon temps a la primavera, es juntaven tots en un prat a dinar, petits, «no passava res, no ens perdíem, no hi havia por». La [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] era un poble més gran, la gent anaba una mica més presumit... nosaltres baixavem al col·legi amb les espardenys més velletes –perquè sabates no em portaven– i una miqueta abans del poble ens canviàvem els calçats amb uns més bons i posàvem a un forat del mur del camí vell. A la tarda quan tornàvem a pujar, cadascú tornava à a agafar les seves espardenyes... sabates no gaire. És que no hi havia diners, havia que estalviar. Pot ser a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] anaven més arreglats i hi havia cases molt bé, però tenia cases de molta pobresa també, pot ser més pobresa que a Envall. Peró clar, no deixava de ser un poble gran. L'estudi estava a la plaça del Portal, –l'edifici original ja no está– i sobre havia la casa del de mestre i de la mestra, perquè nens i nenes anaven separats. Al costat de l'estudi estava el pati %% (aquí diu alguna cosa sobre els pares) %%i al darrere hi havia una quadra. Quan la Laura encara anava a l'escola, pero era més grandeta, recorda quan a la primavera pujaven al costat de l'estudi *els cavalls de la remunta* que es deia. Això era l'exèrcit que pujava a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] amb els cavalls per muntar les eques dels pagesos per tenir pollits. En aquella època les cases tenien eques però no tenien caballs, que eran molt car. ^baa573 ## La botiga On hi ha la tintoreria ara, havia la botiga dels pares de la Laura. Ella va neixer en aquella casa, a l'ùltim pis al balcó que da a l'era. Baixaven producte des de [[../03. Envall|Envall]], caminant, per vendre a la botiga. La botiga venia una mica de tot, comestibles, carn, sabates, espardenyes, fils, de tot. A [[../03. Envall|Envall]] no havia botigues, es manjava lo que es collia, que es tenia en casa de la collida. ## Sant Jaume d'Envall «La església era molt bonica». Quan [[../03. Envall|Envall]] es va quedar buit, l'església es va quedar abandonada «amb tot». La familia de la Laura pujaven només a l'estiu per fer vacances i un any van veure que havien entrat a la església. Havia una calaixera a la sagrestia que la Laura es recorda bé perquè eren les criatures a escombrar i treure els pols, de la Marededeu, dels Sants... a la calaixera havia dins coses de valor, objectes de dir la misa, tovalles per l'altar... van reventar la porta i es van portar tot. S'havien portat també un Sant Jaume i una Santa Anna (patró i patrona del poble), la que estava en el retaule de Santa Anna que ara està a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. Sembla que els retaules els volien portar al Museu de La Seu i els pares de la Laura es van oposar de tal manera que al final es van quedar a la església de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], els van salvar baixar els veïns (entre els, el Josep de casa Marxant i el Quimet segón l'entrevista que vaig tenir amb el mateix Josep) amb la complicitat del mossèn (==quan es va a casar. Quan?== la Laura encara estaven a [[../03. Envall|Envall]]) que finalment va confessar que en la sagrestia de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] tenia amagat el [[Sant Jaume d'Envall#^3dcebb|Sant Jaume]] i les campanes del campanari d'Envall. Laura diu que les campanes no es van a tornar a veure, però jo puc confirmar que en la sagrestia de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] [[files/campana sagrestia pobleta.jpg|sí que està guardada una campana]]. Tampoc la Santa Anna es va tornar a veure. Fa 10/12 anys una noia de casa Juanxic (la filla, que està a Barcelona) va comprar un'altra estatueta de la santa per al [[Sant Jaume d'Envall#^a6b898|retaule]]. La Laura recorda l'original molt diferent, rosa i blava color pastel. ^0c2859 ![[Sant Jaume d'Envall#^a6b898|retaule]] ## L'Amadeo d'Endolça L'[[Amadeo d'Endolça]] era un molt bon home, una bona persona, «bastant feta a la seva manera». Anava a portar les cartes cap a [[Estavill]], feía com de correu. A mi m'han dit que feia també la fusta, el bosc. Un día de carnaval del 1951 o del 1952, es va disfressar amb una mascara de cartró d'un bruc, un cap senser, amb les orelles i tot i es va anar cap a la casa de la Laura. La nena es espantar tant, que encara se'l recorda. Pocs anys després –la Laura tenia 10/12 anys–, %%0:31:21 també estava la seva ona? dona?%% mentres anava al col·legi baixant el carrer major on hi ha el llar de Felip amb altres nens de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], ==(tres o quatre, els fills de l'Arturo també \[?\])==, es creuan amb l'Amadeo que venia d'un prat amb una serp penjada a un bastó. «Quan va passar per naltres, clac! la va deixar! Em vaig escapar amb tanta pressa, de tanta por!» %%0:32:02 l'Alba diu que trobaven serps, de camí a l'escola, acabaven canviant recorregut per la por de trobar-ne d'altres. O algo axí%% ^a98227 ![[files/Amadeo Agullana 2.jpeg|Amadeo Agullana "d'Endolça"]] <span class="caption">L'Amadeo Agullana "d'Endolça", con ho conneixen tots i totes.</span> ## Barcelona En aquella época emigrava molta gent cap a Barcelona. Ens vem trovar molta gent de la nostra edat d'aqui adalt. Doncs vam fer com una colla, també amb la Roser de l'Arturo i el seu germá Àngel, sortien junts %%i no se quien del Quimet, que s'ha mort: 0:38:18)%%. La Laura a Barcelona va tenir sort. A prop de l'Hospital de Sant Pau havien tres cases juntes construides per el tiet de la Laura. A l'època de quan es van maxar, aquestos pisos es van vendre, la mateixa familia de Laura va comprar un, una tieta també... i per casualitat una gent de Senterada visquint a Esterri, uns altres aquì de sobre [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla]], uns altres de un pantá aquí al costat, uns germans també, esl avis de l'Arnau Paris, el cuiner, també es van comprar el pis en la mateixa escala... els i tot sense parlar entre ells: sense voler-ho s'havia creat un poble del Pallars en el mig de Barcelona (aquí em sembla de entendre que a la mateixa escala van viure les filles de la Laura a la seva època a Barcelona). Deixats els estudis va fer de modista a Barcelona. Fins i tot va anar a desfiles %%al Hotel Rich (??? Ritz?) 0:36:20%% amb la [Assumpta Bastida i Pibernat](https://ca.wikipedia.org/wiki/Assumpta_Bastida_i_Pibernat). Un dia la Montserrat Caballé cantaba al Liceu. Tenia una amiga enfermera (==aqui no entenc si era amiga de la Laura o de la Montserrat)== que no podia pagar l'entrada al teatre –en aquella época era molt car, havia que anar vestits de llarg i no es podia anar vestits de qualsevol manera com ara–. Doncs se lo va pagar ella ==(la Montserrat?)== i va anar on treballava la Laura, que le va fer un vestit rosa llarg amb una capa negra de viu ==(???)== per sobre. Eran cases de molta categoria, amb aquells temps a Barcelona. ==A [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] feia vestits als fills?== ## Casa Teixidó, Beranui Quan va tornar a la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]], la Laura es va a instal·lar a casa Teixidó de [[Beranui]]. El Pepe diu «vaig neixer a [[Beranui]], moriré a [[Beranui]]» perquè encara que ara aquella localitat es [[la Plana de Mont-ros]][^2], en aquella época, quan per comoditat la familia del Pepe havia construit les noves cases al costat de la carretera, aquel era terme de [[Beranui]] (i per l'altre costat comença el terme de Gramenet). Casa Entema, casa Agustí, casa Teixidó, eren de [[Beranui]]. I a l'altra part del poble, hi ha casa ==Alvalle (???)==, ells eran de Gramenet. I de l'altre costat del riu havia la mola que parteneix a Castell. Abans només havia l'ermita de Mare de Déu de [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] (que sembla va donar nom al poble), on la gent dels pobles anaven fent els aplecs. La primera casa que va haver es casa Jaumarró, a la plaçeta de la església «fa 100, 120 anys?». Tota la familia del Pepe i de la Laura viuen a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] però tenen casa a [[Beranui]] i a [[Beranui]] pertanyen. El Pepe i l'Alba son més de Beranui mentres la Laura es més de la Pobleta i Envall, «es que estaba criada allí» «ens repartim el cor». ^a55df7 Penso a la identitat dividida entre el cor i l'administració pùblica. El sentiment de pertinença a un territori no té escala, es pot dividir en nuclis cada cop més petits fins arribar a la petita magnitud d'una casa sota el poble, al pati de jocs, a l'habitació de la infància. Abans tot era habitat i tots se coneixien, fins i tot els de Peramea o Montcortès. Abans tot era més familiar... quan algú del poble baixava a comprar a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] (els poble de més adalt anaben a la Torre, els de més abaix a la Pobleta), s'encarregava de comprar per les altres families que s'havien quedat sense pa o sense sal o el que sigui... era una cosa molt familiar %%0:44:19%% ## Les festes majors Amb 12 o 13 anys (final dels anys '50), que ja la deixaven anar a les festes major, hi anaven caminant d'Envall. Si tenien familars, a vegades es quedaven a dormir als pobles però la normalitatat era tornar caminant. Quan et coneixien, entre el ball de tarde i el ball de nit, les cases t'invitaven a sopar. Per anar a la festa major d'Useu des de Envall, trigaven tres hores. Des de Montcortès, acabada la festa, a la nit, amb lluna plena tornanven caminant creuant el mont (Obaga del Guem) en lloc de fer servir el camí de Ruixou, «i contents i feliços que ens deixessin anar a la festa major!» «ni frontals ni hòsties, lluna plena i a caminar!». A vegades, sense lluna, tenien piles. La Laura recorda una vegada, ja més gran, que va pujar a Envall des de la ciutat amb un cosí seu per anar a la festa major a [[La Plana de Mont-ros|La Plana]]. I a la matinada, quan haviem de marxar, la felicitat va siguer quan lo Pepito de Rivera de la Pobleta va pillar tot lo jovent que podia cap a la Pobleta amb el seu tractor amb remolc. I després de la Pobleta caminant cap a Envall. «Festa Major a Envall la fèieu?» «I tant!» La [[../04. Historia d'Envall#La Festa Major|Festa major]] la feien tots els pobles, Envall inclòs. Hi havia músics, tocaven l'harmònica... «éll la sap tocar!» referint-se al Pepe. ## Fires, xarxa i felicitat «Era un vida molt diferent. Vull dir, no son més feliços ara del que érem llavors eh! Miro els joves ara i no els veig tan feliços per *los adelantos* i per tot lo que hi ha... naltres érem molt feliços!» «Pot ser que no es pot comparar, es una cosa tan diferent que no la pots comparar, era una cosa molt diferent.» Ara no está clar si l'important ho tenim. Tenim moltes coses a nivell individual peró abans havia un nexe molt més gran, tothom s'ajudava, no com ara que en les ciutats la gent de la mateixa escala no es coneix. La relació entre families a Envall era bona, entre elles s'ajudaven però la casa més gran del poble, Casa Alberto, manava i podia ser abusona, com passave en tots els pobles. Moltes vegades se n'anava per justícia, «els advocats de Sort també feien viatge eh!», els més pobres sempre tenien que vigilar que la casa rica no s'apropiés d'alguna cosa, que fos un camí o un tros de terra... aquest també hi era. La Laura parla de Casa Alberto amb prudencia, les relacions no sempre eran dolentes, de fet la relació entre Casa Senterada i Casa Alberto era directa: un tiet de la Laura estaba casat amb una filla de Casa Alberto. I la padrina de Casa Alberto estaba casada Casa Senterada. Entre pobles tothom es coneixia, era una mena de xarxa que es connectava durant esdeveniments especials com les fires. A la Pobleta n'hi havia quatre. Una al febrer, d'un dia, de compravenda d'animals amb marxants i paradetes. Una altra al juny i una altra a l'agost. La més important era la d'octubre, quan les besties havien baixat dels pastos i s'aprofitava per fer compravenda d'animals entre veïns, vaques, cabres, tocinos. També havia gent que portava parades amb roba, com ara, igual més petites perquè la gent venia caminant. «Era una relació de tracte», molt propera i directa, enxarxada. No com ara que cadascun va a lo seu. Durava tres dies i es l'ùnica que encara es fa, en una versió molt més reduïda. Aquí penso a com el sistema econòmic i productiu ens fa pensar que ja no necessitem l'altre. La xarxa es fa feble perquè hi ha menys nusos, cada vegada mé llunys i la trama es fa més oberta. Però sí que “de l'altra banda” hi ha algú. Que fa el pa que mengem, la roba que vestim, els llibres que llegim... Una altra cosa que Laura recorda de llavors, es que generalment la gent no enganyava, la paraula donada era una escritura. Si a una fira havia un tracte de una bèstia o de lo que fos, es donaven la mà i alló constava com fos un escrit. Ara sentent que no pots fiar-te de la gent, la modernitat líquida[^3]... Pot ser no havia malicia, la terra no enguanya... tot era manual i el fet de poder-ho portar tot tu mateix, que un pàges podia empacar sol la seva terra, com la que portan ara la familia de Casa Teixidó, el pàges, el seu tractor i la empacadora. La Laura agafava el Jeep, posave una escala de fusta a darrere i les tres filles a colocar les paques per anar a fer un renguer a cada prat i aió es moltiplicava, a vegades deian «com és que els meus cosins pujan de Barcelona per fer vacances i naltres no?». ## Aiguats L'aiguat del 1937, tremendo que va fer malbé la vall, es va portar tot el prat debaix de la casa Teixidor. Feia de nom "El pedregal", perquè només hi havia pedres i sorra. Era tanta la sorra que la van fer servir per pujar pisos de la casa debaix. Quan s'han casat, ja havien fet la granja i van decidir arreglar el prat. De moment porta uns 50 anys sense que se'l torni a emportar el riu... sí que el any 1982 va baixar una altra riuada i la mitat se'l va portar. Llavors encara no hi havia la carretera, quan van fer la carretera que va passar en el mig de la proprietat, a canvi van ficar un muro per protegir el prat de noves riuades. ## La tecnologia A casa Teixidor tenien una sala plena de maquinaria d'abans que feien servir a mà o amb bous o brucs, deixant-se l'esquena fa 60 o 70, i que ara semble peces de museu, arqueologia feta servir per decorar jardins. En molt poc temps ha canviat tot, els padrins abans no tenien ni telèfon ni res... Quan la Laura i el Pepe es van casar (a la tornada de Barcelona, anys '70) nomès havia telèfon públic als pobles de la vall, un telèfon per tot lo poble. A [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] havia el de Ca d'Antema. Si et trucaven a tu, venien a avisar-te «mira, t'ha telèfonat fulano, que li truqueu». En aquella època havia una tele per poble. I abans, quan la Laura era mes jove, tampoc hi havia tele. Com molt hi havia alguna radio, però no a totes les cases perque no tothom tenia cèntims. Recorda que, quan era petita al poble s'escoltava la Pirenaica. Tots amagats –era una emissora prohibida– a la nit la gent gran anava a casa Miquel a escoltar a la radio. Laura recorda encara el misteri generat per la prohibició als nens d'assistir a les sessions nocturns, no entenia què passava. La primera tele la va tenir a Barcelona. Recorda l'Eurovisió del 1969, quan va ganar la Salomé [^4], que anaven a veure el festival a casa de un jove que, treballant, va poder comprar una petita televisió en blanc i negre. «I com era estar a Envall sense llum?» Hi havia llumenetes a l'oli portàtiles. Després va haber les llums a carburo, molt més potents. A Envall la llum eléctrica va arribar el 2013. La cosa sorprèn, pensar en la [[../02. Llums a la foscor|precarietat de la llum elèctrica]], quan des de la central de Sallente, es proveïa de llum Barcelona des del 1914... ![[../02. Llums a la foscor#^d23eb2|02. Llums a la foscor]] ## Despoblament i modernitat Da molta pena veure el derrumbament i el [[../../Fragmentarium/Despoblamiento|despoblament]] dels pobles. La gent s'ha vist obligada a marxar, als anys '60 no hi havia una carretera, la feia era molt pesada, no hi havia cap maquinaria, no hi havia res, «era com 200 anys enrere»: la generació de la Laura s'ha vist transitar dos segles en poques dècades. La Laura pensa que se els governs d'aquella època s'haguessin dedicat a fer carreteres i a invertir al territori abans que la gent marxés, les coses ara serien diferents. Convinem que 40 anys de dictadura han estat, en això també, una tragèdia per al territori. Penso a la zona muntanyosa de la meva terra i en el diferent desenvolupament econòmic entre Itàlia i Catalunya...La Alba diu que «em centralitzat tot tant nosaltres...». Després d'haver trepitjat tota Catalunya, tinc molt clar que tot el territori està pensant en funció i al servei de Barcelona. Tornant a la pregunta del principi, si que era molt bonic però era molt dur, *ojalá* alguna cosa hagués pogut evolucionar... totes aquestes esquenes que están ara trinxades picant herba, portant pedres del riu per fer fonaments de les cases, sense vacances, sense descans treballant amb situacions climatiques dures... El Pepe observa que amb l'arribada de la maquinaria, es va donar la possibilitat de pensar en una manera diferent de viure i de treballar la terra, més eficient i no tan dura com abans. S'ha perdut una oportunitat i hem fet un altre canvi, hem deixat la llibertat per la comoditat. Es pot simplificar d'aquesta manera? Fa anys un dia un veí que porta molts anys pujant va dir amb to nostàlgic «que bucòlic viure aquí!». I el Pepe le va a contestar «vine a viure aquí una setmana a l'hivern a veure!» «Es que si no ve gent jove, l'escola no es reactive i ens quedem sols i marginats , repoblar signif ica benestar en molts aspectes, com menys gent hi ha, menys serveis tindràs. El que ens pot enriquir es que gent jove pugi a viure aqui, que tinguin criatures...». El Pepe avisa que a alguns pobles tot està bé fins que vens a passar un rato, peró si decideixes instal·larte, de cop i volta et transformes en un estranger invasor. La Laura recorda l'escola a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]], que quan es van casar al 1971, encara havia. Casi tots els pobles tenien escola però des-de els anys '60 anaven tancant per el [[../../Fragmentarium/Despoblamiento|despoblament]]. L'escola de [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] va tancar al 1972. Doncs que va fer el govern? Tota la canalla en un autocar cap a [[../../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla]] i els pobles cada vegada més deserts: la gent acabava per marxar a barcelona o a la mateixa [[../../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla]] i al final no va quedar cap autocar. Ara fan 22 anys que l'escola de [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] va tornar a obrir, amb sis criatures (el mínim per lei)... ara son 45 o 50. «El que em sap greu és que no hi hagi un casal aquí adalt» diu el Pepe. «La culpa es dels governs, he vist la plaça Lesseps de Barcelona tres, quatre, cinc vegades estar en obra. Quan aqui i ha gent que no té deposit d'aigua. Aixó és just? El territori interessa només en funció de les segones cases. Tendriem que repartir-ho tot per a que, siguis d'un poble rural o siguis de ciutat, puguis viure bé». Quan la Laura era jove, a la Pobla hi havia un ambient i unes oportunitats laborals per a homes i dones., havia botigues de materials de construcció, d'electrodomèstics, fàbriques de camises... Cap govern va voler invertir en això i al final tots han hagut de marxar en ramat a Barcelona. Més escribo, més se'm fa evident la fragilitat del sistema en què vivim ara i les possibles alternatives que s'haguessin pogut implantar. És una elecció política que fa ràbia, sobretot pensant en allò que ha donat la Vall Fosca a Barcelona, amb la seva central elèctrica que per dècades il·luminava la capital i no la mateixa vall. Un altre cas en què els governs sacrifiquen el territori en nom de l'eficiència econòmica «no podem viure tots a Barcelona, es impossible». Laura recorda el sue viatge a la Selva Negra de Alemania, que ja fa 20/30 anys cobraven subvenció perquè no abandonessin el territori... no es podia comparar amb la miseria d'aquí. ## Equilibri metabolic entre ésser humà i naturalesa Abans es creava un equilibri entre ésser humà i naturalesa gràcies també al control, manteniment i neteja del territori per part del pagès. Ara entre prohibicions i [[../../Fragmentarium/Despoblamiento|despoblament]], la massa forestal es descontrola i pel pagès la feina de neteja es fa molt difícil al punt que acaben per encarregar la tasca a una empresa. El camp estava net, el bosc controlat i la Laura no recorda cap incendi al territori. A finals d'hivern sempre se limpiaven els prats i se cremava tot. Si tallaves un [[../../Fragmentarium/Árbol|arbre]], no passava res. Si feies un foc, no passava res. Ara hi ha molta burocracia i tens que demanar permisos i pagar impostos per qualsevol cosa, «si és que tens arbres al costat de la carretera, si altres a costats del riu, si vols tallar segons quin arbre». El concepte es, que s'hauria de planificar la gestió del territori des de les necessitats del lloc i no des de les lleis pensades per i des de l'àmbit urbà. Seria més lògic i sostenible que el sistema actual. > Lo que hicieron los pueblos indígenas en América del Norte en general, la parte austral de América del Sur y las tierras bajas de Bolivia fue una tremenda cantidad de gestión del paisaje por medio del fuego. Especialmente en las pampas y las Grandes Llanuras, despejaron árboles que pudieran invadir para tener praderas para el bisonte, el búfalo y el guanaco. Tenían un papel muy activo en mantener ese paisaje y extender su tamaño. Las Grandes Llanuras son probablemente un 30% más grandes de lo que habrían sido sin la quema. Pero en bosques como los de las montañas del Oeste, el fuego no solo creó los paisajes que deseaban, sino que sus quemas controladas los mantuvieron más abiertos, más accesibles y mucho menos vulnerables a los grandes incendios que tenemos ahora.[^5] A propòsit de les relacions entre camp i ciutat, s‟observa l'absurditat d'aplicar al Pirineu les mateixes lleis que s'apliquen a la ciutat, que sigui per la gestió del territori o per les normes Covid «perquè no es fa un PROCICAT pirinàic?». O coses com la matança del porc. Un ritual que s'ha fet tota la vida i ara es prohibeix, obligant-te a anar a un escorxador i, per un altre costat afavorint els camps de concentració de les granges porcines industrials «abans tothom tenia porcs per a ús personal, ara et surt el compte només si en tens molts». La prosperitat es veia altrament «als any '70 es recomanava a les dones la llet en pols en comptes de donar el pit perquè sostenien que tenia més aliments que la llet natural». Les generacions s'han trencat; generalitzant, abans podien viure junts (alguns bé, altres pitjor) però hi havia un respecte i un amor que unia les families i més enllà les comunitats. Hem renunciat a allò més natural i proper, a allò que ens fonamenta com a éssers humans, per substituir-lo amb tecnologia que ens allunya del real. En dos generacions ha canviat tot molt però no han canviat els valors bàsics que necessitem per viure, les coses més importants: amor, respecte, etc. «ens han venut la moto». És per això que ara hi ha un moviment per recuperar els valors abans i renovar-los per plantejar altres maneres d'estar al món. ## Els rols socials Quan la Laura era jove, hi havia un respecte pels padrins «els padrins eren molt respectats». Viviven amb tota la família, en les cases conviviven fins a tres generacions. No hi havia jubilació, els fills que es quedaven a casa (l'hereu o la pubilla) s'ocupaven de cuidar els pares. Heretant i cuidant els pares, es generava un intercanvi generacional natural. La Laura porta 52 anys conduint. Es va treure el carnet al segon any després de casar-se. Va ser la segona dona que va conduir a la Vall Fosca. Hi havia una dona que feia de correu, la Montse, que ara té 92 anys. A aquella època, les dones per a treure el carnet tenien l'obligació de fer un servei social per tres mesos. Els homes no. Fer serveis per al govern: fer vestits per a la canalla... el que et demanaven. Les senyores grans la veien i deien: «Aquesta nena què s'ha pensat? Venir de Barcelona i passar per davant dels homes traient-se el carnet de conduir!» Era una crítica tremenda! Hi havia fins i tot homes joves que estaven en contra, «però el Pepe no, era modern», riu la Laura. Als quatre o cinc anys d'això, va pujar a la Plana un tractor i diverses senyores de l'edat de la Laura i dos homes van fer pràctiques allà per a treure's el carnet. Cinc anys després de la Laura, que va obrir camí passant per totes les crítiques. %%Juga a Tuti (un antic jo de cartes) amb el Pepe%% Revendiquen un casal per a gent gran. «Si fas alguna cosa, la gent acabarà aprofitant-ho. Poses un banc, i la gent s'asseurà». «Una cosa que m'agrada molt ara mateix a Envall és que no hi ha llum elèctrica al carrer», dic. «Però la llum és un punt de vida, si no són llums que són estratosfèriques. La vida de poble no és això, no és una pantalla» diu l'Alba. «Abans havia llums que anaven amb oli, llumenet, qué diu. hi havia uns llums que anaven amb oli. És que ara no en tinc cap aquí, potser vaig a la granja que n'hi havia algun de penjat per allà. Era com una llàntia que omplies amb oli, feia llum i te'l portaves a on anaves. Després van sortir les llums de carburó que feien més llum». (1:42:00) [^1]: La borda de [[Casa Botiguer]] d'[[../03. Envall|Envall]] és ara usada pels seus bestiars. Un fil que connecta el passat al present, a través de l'esquerda en les ruïnes del [[../../Themarium/Tiempo/Tiempo|temps]]. [^2]: [[La Plana de Mont-ros]] és una antiga caseria esdevinguda poble amb el pas del temps. És 5,5 km al sud de la [[La Torre de Cabdella|Torre de Cabdella]], i a 2,8 km. en línia recta amb el seu antic cap de municipi, el poble de [[Mont-ros]], amb el qual es comunica a través de la carretera esmentada i per pistes rurals asfaltades. El poble de [[la Plana de Mont-ros]] està dividit en dos barris; més al sud, Casa Entema, amb mitja dotzena de cases al voltant, i més al nord, el nucli principal, amb el santuari, la central elèctrica i la major part de cases del poble. Encara, al nord-oest hi ha la Mola del Castell, antic molí i actual explotació ramadera. [La Plana de Mont-ros - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure](https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Plana_de_Mont-ros) [^3]: Bauman, Zygmunt. *Modernidad Líquida*, 2022, Buenos Aires, Fondo de Cultura Económica de España, 232 pp. [^4]: María Rosa Marco Poquet (Barcelona, 21 de junio de 1939), conocida artísticamente como Salomé, es una cantante española. Fue una de las cuatro ganadoras del Festival de Eurovisión 1969, con la canción Vivo cantando. [Wikipedia](https://es.wikipedia.org/wiki/Salom%C3%A9%20(cantante)) [^5]: Pedregal, A. *Charles C. Mann: “Los pueblos indígenas pensaban en la construcción de paisajes futuros.”* (2022). [Memoria histórica | Charles C. Mann: “Los pueblos indígenas pensaban en la construcción de paisajes futuros” - El Salto - Edición General](https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/entrevista-1491-pueblos-indigenas-pensaban-construccion-paisajes-futuros-donde-querian-ir)