# Historia d'Envall > [!noteinfo] > [[../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[03. Envall|Envall]], [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[13. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 05.06.2024 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang > [!info]- Cronologia (ùltima actualització: 30.01.2024) | ANY | ESDEVENIMENT | | ---- | ---- | | 834 | Amb el [[../Fragmentarium/Toponimo\|topònim]] [[territori/Invalle\|Invalle]] se situen unes terres que foren venudes per Levesind a la congregació del monestir d’Alaó per dos sous. [[03. Envall\|Envall]] es correspondria amb el lloc d’_Invalle_ de la interpolació de _l’auctoritas de_ l’acta fundacional del monestir de Gerri. | | 1164 | Consta l’església de Sant Martí _de Evalli_ ([enciclopedia.cat](https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-denvall-abans-sant-marti-la-torre-de-cabdella)). | | 1220 | Guillem Bellera confirmava a l’abat de Gerri la donació que, anteriorment, li havia fet de la vila d’([enciclopedia.cat](https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-denvall-abans-sant-marti-la-torre-de-cabdella)). | | 1548 |Procés contra bruixes i bruixots a la [[08. Vall Fosca\|Vall Fosca]] per bruixeria a [[territori/Serraspina\|Serraspina]]. | | | Interrogatori i [procés](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-469) dels homes de Montcortés sobre les comes d'Envall.| | 1614 | [Queixa](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-1193) de les universitats de Montcortés, Capestany i Bretui contra [[03. Envall\|Envall]] per pastures ([Arxius en línia](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-1193))| | 1619 | [Procés](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-468) entre els síndics d'[[03. Envall\|Envall]], abadia de Gerri, contra els batlles de Peramea, Montcortés i altres. | | 1715 | [[territori/Certificacions d'Envall\|Certificacions]] (taxes i habitatges).| | 1777 | Com a possessió de Gerri i sota l’advocació de sant Jaume, la antiga esglèsia de Sant Martí d'Envall s'esmenta com sufragània de Sant Feliu de la Pobleta de Bellvei, dependència que es manté en l’actualitat. | 1798 |Apareix la finca Tussal d'[[03. Envall\|Envall]] en un [document de venta](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-64). | | 1814 |[Reventa](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-68) de la finca. | | 1830 |[[materiales/1830 - Respostes generals del terme d'Envall.pdf\|Respostes generals del terme d'Envall]] del terme d'[[03. Envall\|Envall]] [[materiales/1830 - Documentación del Catastro de Patiño.pdf\|(Catastro de Patiño)]]. | | 1845 | _Envalle_, la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]] i un convent de trinitaris a [[territori/Serraspina\|Serraspina]], apareixen en el _[[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz\|Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]_ de Pascual Madoz. | | 1892 |La finca Tussal d'[[03. Envall\|Envall]] és [comprada](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-71) per Pere Vidal Gallart. | | 1897 |Debitori de José Isus Piqué veí d'[[territori/Antist\|Antist]] en favor de José Casal Rabasa pagès d'[[03. Envall\|Envall]]. | | 1910/20 |Dècada del 1910: arriba [[02. Llums a la foscor\|llum elèctrica]] a la [[08. Vall Fosca\|Vall Fosca]]. | | 1911/12 |[[territori/La Mola\|La Mola]] comença a donar lluma a la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]]. | | 1914 aprox. | Obre la [[territori/Central de Capdella\|central de Capdella]]. | | 1915 | [Demanda de desnonament](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-152) que fa Pedro Vidal contra José Casal Rabassa d'Envall de la finca anomenada Tussal. | | 1960/70 | [[files/Envall anys 60.png\|Entre el final dels '60 i el principi dels '70]] comença la fase final del [[../Fragmentarium/Despoblamiento\|despoblament]].| | 1963 | La família de la [[territori/Laura\|Laura]] de [[territori/Casa Senterada\|Casa Senterada]], marxa a [[../Territorium/Barcelona\|Barcelona]] | | 1970/80 |Decada '70 van marxar totes les families. | | 1970 |[[materiales/Fusió voluntària de Monrós, la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella\|Fusió voluntària de Monrós, la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella]]. | | 1982 aprox.| Ningú mai més va tornar a l'estiu a Envall. | | 1984 |[Memòria elaborada](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPJ350-2-T2-150) d'una línia elèctrica a 25 Kv de la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]] de Bellveí a Envall. | | 2002 |Josep Plasencia arriba a Envall i comença el repoblament. | | 2013 | [[02. Llums a la foscor\|Arriba la llum elèctrica a Envall]] (i els vàters). | | | A [[territori/Casa Juanxic\|Casa Juanxic]], va neixer en Roi, el primer nen que va neixer a Envall després del Ramonet de [[territori/Casa Juanxic\|Casa Juanxic]]. | | 2016 |Es costitueix la [[territori/Envall Coop\|cooperativa d'Envall]]. | | 2021 | S'obre al públic el [Refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) | | 2023 | [[00. Enllumenant el buit\|Enllumenant el buit]]. | | | Envall [[territori/files/Envall-comparació 1.jpeg\|abans i ara]]. | > [!attention] Atenció > Material sense editar. En fase d'elaboració/correcció/integració. Aquest text, integrat per algunes informacions de veïns i veïnes, es el resultat d'una conversa amb Josep Plasencia sobre la historia d'[[03. Envall\|Envall]] que ell va reconstruir poc a poc des-de que es va instal·lar al poble el 2002. ^233084 Les terres d'[[03. Envall\|Envall]] està habitades des de fa milers d'anys, com testifica el [[territori/Serra de la Cabaneta|dolmen de la Cabaneta]], que dona nom a tot el Serrat. Aquell [[../Fragmentarium/Lloc|lloc]] màgic està just allà on, milers d'anys després, es van definir límits de terme i de comarca. El terme d'[[03. Envall\|Envall]] està molt clar des-de on va fins on arriba i està en voltat de termes comuns. Hi ha un terme comú aquí dalt que es diu [[territori/Serraspina|Serraspina]], que és comú amb [[03. Envall\|Envall]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], [[territori/Beranui|Beranui]] i Gramanet (ara en ruina) i hi ha un terme comú aquí dalt que es diu Riuxou, que és d'[[03. Envall\|Envall]], Montcortès, [[territori/Bretui|Bretui]] i Cabestany. Entre els dos termes comuns hi ha el petit terme d'[[03. Envall\|Envall]], on hi ha vestigis de l'edat del bronze, que és just quan aquí la població de nomades transhumans, que anaven amb el ramat, se va començar a fer sedentària. Si aquelles poblacions enterraven els seus morts als confins del terme dels pobles, és perquè hi havia algun assentament proper, perquè els termes tenen una dimensió humana i no té cap sentit anar a cultivar les patates lluny de casa. Antigament no tenia sentit tenir una terra amb un _puesto_ que no podies anar a cultivar i aquí encara les terres, totes les terres són de la gent que viu al poble. Doncs, fa molts anys que hi havia poblement aquí. Amb poblament podem parlar de 20 persones o 40 o 15, perquè és la dimensió del territori i els recursos que una àrea delimitada té a disposició. Al costat d'[[03. Envall\|Envall]], hi ha la serra dels Serrats, una cabanera, una _Cañada Real_[^1], un pas públic de 70 metres d'amplitut, entre dues propietats particulars. L'interès estratègic d'aquest poble no és molt més que estar bé prop de la cabanera. Aquí vivien de l'agricultura però, com que passaven remat, i com que aquí hi havia una fira ramadera, això porta a pensar que una mica la tradició de les cases fortes d'aquest poble –perquè aquí hi havia una de les cases més fortes de la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]–, tenia que vere amb el comerç d'animals. [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]], la casa forta d'[[03. Envall\|Envall]], tenien moltes terres, tenien cases, paller, i una borda molt, molt gran. Quan la fira de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] ja no tenia potència, aquí guanyaven diners criant mules, que eren els tractors d'abans. Els últims que hi van viure van fer diners venent mules de Salàs. Una família podìa vendre dos o tres mules a l'any, tenia més diners que un que feia [[../Themarium/Filosofia de la Terra/L'età del pane|economia de subsistencia]] total, que es criava dos corders i es bevia llet de vaca i feia una mica de gra i punt. Va haber un'época no molt llunyana que amb una mula et pagaves la construcció d'una casa i l'activitat puntera del poble hauria tingut a veure amb el comerç d'animals. _Els Serrats_ es la cabanera més important de l'antiga transhumància d'aquesta part del Pirineu. Des d'aquí, si tu te fixes a nivell de desnivell és una pujada suau cap a les pastures de Llessui. Clar, per passar cap al Pallars Sobirà o passes pel Congost de Collegats, o passes pel Congost de Rinyà, o passes per les muntanyes. Encara es veu allà el vestigi de la que ve d'Aragó. \[indicando\] Veus aquella muntanya que te un pic que fa així i que pel mig, s'intueix un tros que no hi ha bosc? Allò és una cabanera. Passen, per dir, 5.000 ovelles i allò no és a particular. Aquella cabanera baixa a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] puja per aquí i se'n va cap al Pallars Sobirà, i d'aquí hi ha ramals. És un pas on no hi ha finques particulars i ningú ho ha cultivat, perquè li passen els ramats. Doncs [[03. Envall\|Envall]] està en un puesto bastant estratègic, un _puesto_ que antigament, quan l'economia s'hi sostenia molt amb la transhumància, era com un'_àrea d'autopista_: si per aquí passa l'autopista antiga, allá a [[territori/Serraspina|Serraspina]] hi ha les bordes i aqui a prop, _en vall_, hi ha el poble. O sigui, tots els remats que venien de [[../Territorium/Lleida|Lleida]] i d'Aragó, passaven per aquí. Això era com l'_autopista_ de la transhumància. Abans no es anava pels congostos, se anava per les muntanyes, perquè els congostos eren perillosos, puestos on podíen fer una emboscada. Per l'altre costat hi ha la Vall d'Arán, l'Alta Ribagorça... per passar els remats cap al Pallars Sobirà passaven per aquí. De fet, la Fira Ramadera de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] als peus de l'_autopista_, té un origen molt antiga i es fa als principis d'octubre, en l'època quan tornen els remats de les pastures: els remats baixavan per l'autopista i es trobaven aquí baix per fer compravendes. Allá a [[territori/Serraspina|Serraspina]] antigament, molt probablement fa molts anys, hi havia hagut o bé un poble, o bé algun puesto de poblament perquè hi ha una borda exageradament gran, amb tres naus i una era al mig; les bordes no són així aquí, normalment són més petites i de nau individual. ![[files/Gavín - Borda de Casa Alberto.jpg]] <span class="caption">Borda de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] a [[territori/Serraspina|Serraspina]], 21 juliol 2002. Una hipòtesi és que les bordes aquesta zona tenen els seus horígens a l'antic convent de Trinitaris ([[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz]]). © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> ![[files/Gavín - Borda Casa Miquel.jpg]] <span class="caption">Borda de Casa Miquel a [[territori/Serraspina|Serraspina]], 21 juliol 2002. En aquesta zona es fan trovar restos humans debaix de loses de pedra. AIxó podria avalar la hipòtesi del convent a [[territori/Serraspina|Serraspina]]. © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> Quan es va a fer la desamortització[^2], a mitjans de segle XIX, el ministre d'hisenda va encarregar al [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz|Pascual Madoz]] un [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz|diccionari enciclopèdic]][^3] on surten tots els pobles d'Espanya, colònies incloses, amb un cens i una miqueta d'història. A l'enciclopedia [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz#^41386d|surt també Envall]], llavors vivien 54 persones amb 12 cases. Al voltant del 1845 a [[territori/Serraspina|Serraspina]] hi havia un convent de trinitaris, així com testifica el Madoz en el seu diccionari, allá on ara hi ha les bordes. Té lògic pensar que allò es va reconvertir: si tens un'_autopista_ i hi ha economia per aquí, segurament hi haurà hagut l'Església, que era l'empresa més grand que hi havia. Aixó es confirmaria amb l'informació que la familia de [[territori/Laura]] ens dona, que l'actual edifici de [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] era una casa de frares (es deia Casa del Frare) i quan els frares es van marxar, una familia que era allà on ara està [[territori/Casa Juanxic|Casa Juanxic]], va comprar l'edifici i es va traslladar. Encara hi ha gent que diu que a [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] hi havia el retable de Santa Anna que després es va donar a l'Església d'[[03. Envall\|Envall]]. [[territori/Senterada|Senterada]] vol dir beneïda, doncs imaginem-nos: [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] –o sigui Casa Beneïda–, que antigament s'ha dit Casa del Frare que tenien un retaule de Santa Anna que el van donar a l'Església, que eren molts devots de Santa Anna i que antigament a Sarraspina hi havia hagut un convent ara desaparegut... doncs es pot pensar que en algun moment d'un passat més o menys remot, la zona es va reconfigurar, el convent es va convertint en borda, els frares baixen en en vall i s'instal·la a Casa del Frare (que després serà beneïda) amb el retaule de santa anna, a costat de l'església, fora del clos emmurallat. ![[files/Gavín - Font de la Capella.jpg]] <span class="caption">A [[territori/Serraspina|Serraspina]] hi ha la font de la Capella. Aquest topònim podria confirmar una presencia religiosa propera - [Ubicació de la font](http://srv.icgc.cat/vissir3/index.html?6hqXUAxAP). En la foto, la font de la Capella el 21 juliol 2002 © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> Els de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] van dir que on hi ha el corral del Batlle en [[03. Envall\|Envall]], abans allò era una casa molt gran, que estava junta, que es la van desfer i la van tornar a muntar i que era la casa originària del poble, la casa forta del poble i probablement l'única. Podem suposar que si encara hi ha constància del _corral de Batlle_ al cor emmurallat d'[[03. Envall\|Envall]], donc que hi havia una _Casa del Batlle_ que coincidia amb les edificacions al voltant del corral, o siguis les futures cases d'[[03. Envall\|Envall]] vell: el carrer cobert, la porta, el Palancó, el corral del Batlle, [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]], [[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]], [[territori/Casa Capvert|Casa Capvert]], Casa Coleto, etc. ![[files/Gavín - Envall de Serraspina 2002.jpg]] <span class="caption"> [[03. Envall\|Envall]] des del camí de [[territori/Serraspina|Serraspina]], 21 juliol 2002 © Arxiu Gavín de les Avellanes. A l'època encara s'apreciaven restes del clos amurallat.</span> [[03. Envall\|Envall]] va ser un clos amurallat fins al segle XIX. Podien tancar el poble per a defensar-ho de robatoris, pillatges, bandolers o per defensar-ho durant guerres de bandos o guerres carlines... Dins havia només un carrer per dins que no tenia sortida, anava a una era que estava tancada. A les cases se entrava només per el carrer interior, des de fora no havia portes, salvo les dues d'entrada al poble, i les ùniques apertures eran petites fenestres. No era una muralla peró les cases feien de muralla. Les cases están fetes a trossos, que canviaben sense cap problemes per adaptarles a noves necessitats... se casaven, fills... se juntava un troç de casa amb un altre, a vegada sense molt sentits, hi ha cases que tenen habitacions dins de un'altra... coses aparentement il·logiques que semblen improvisades. Adalt del poble hi ha un edifici que al pis de baix s'entra per una casa i al pis de dalt s'entra per un'altra... Al refugi es ve, un dia van arribar fins allí, un altra dia van fer un troç, després van fer un altre, un altre dia movien un espai... a [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]] van fer el forn al carrer com fos un afegit a la façana. L'església de Sant Jaume es de base romànica però ha estat reformada en època barroca –barroc civil–, es va refer probablement per a donar un aire de riquesa a l'església i llavors a tot el poble, perquè simplicitat del romànic en el segle XVII el fondo demostrava que eren pobres. Se suposa que si van arribar a reformar l'església, de la qual la Maria Barbal deia "És evident que hi hagué intenció que fos un poble viu per sempre." amb aire de riquesa era perquè era un puesto pròsper o almenys de valor. Després de mirar els restes de l'Sant Jaume, la Maria Barbal va veure [[03. Envall\|Envall]] amb una Ilum diferent i va escriure «és evident que hi hagué intenció que fos un poble viu per sempre». ## Envall al segle XX ![[files/Envall anys 60.png]] <span class="caption"> [[03. Envall\|Envall]] dècada dels '60</span> <button class="center">[[territori/Laura|Laura de Casa Senterada]]</button> Tothom vivint al principi dels 60, 7 cases i unes 40 persones. La Marina ([[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]]) es va el 1963, el Juanito (Casa Seterada) també[^4]. Al principi del segle XX, 90 persones, 9 cases. Però amb la guerra dos cases es van marxar, les que estaven adalt, fora del poble (casa del Manco i casa del Chocho). Durant la [[../Themarium/Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]] va pujar un cotxe de la [FAI](https://es.wikipedia.org/wiki/Federaci%C3%B3n_Anarquista_Ib%C3%A9rica) a [[03. Envall\|Envall]] i l'Emiliet de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] es recordava (l'Emiliet tenia 5 anys al 38), que van cremar coses a l'església, bancs, cuadres... ell era petit i els ajudava a tirar coses a la foguera... tots del poble acollonits... el Pau de [[territori/Casa Juanxic|Casa Juanxic]] (que era del 14 o 17) va agafar un sant i ho va amagar en algun puesto del muntanya.. van salvar almenys un sant i un retable, que ara están a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]][^5]. Havien sentit que oujaven a cremar coses i s'han apressurat a salvar el que podien. Imaginate un poble als anys 30, en la muntanya sense llum i sense carretera que les vinguessin a cremar coses a l'esglesia com els hauria sentat[^6]... una cosa incomprensible, no tenien idea de res, fins i tot els nens s'acordaven molt bé. Al Pallars la [[../Themarium/Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]] va ser bastant ràpida i bastant de ajusticiament de gent, probablement els que es van marxar devian ser rojos, com les due cases de fora del poble. Per la carretera va passar lo mateix de la electricitat, però aquesta vegada van haver hòsties perquè tampoc volien posar-la. Sembla que en algun moment havia una màquina que estava fent coses abaixa a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i un del poble va aprofitar per abrir un troç de pista fins al seu bancal. I quan la màquina estava allí van baixar d'[[03. Envall\|Envall]] i algú de les cases fortes va donar permís per passar per el seu bancal i el pare lo va hostiar. No m'han dit qui, però m'imagino fos el de [[territori/Casa Alberto|casa Alberto]]. O ells o Casa Miquel i el vell no volia... no tenia cotxe. no lo feian servir, ja pujaven per el camí... Les terres de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] o Miquel están arrendades... [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] tenia uns 130 hectàrees de terra i Miquel 80 o així. Hi ha la borda de [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]], la de Jonxic, la de Mosquera que está molt lluny, aquí abaix la de Botiguer (al costat del [[territori/El camí vell d'Envall|camí vell]]) i la de Capern no es sap, pot ser en ruina. Miseries se moltes pero no se cal explicarles, envídies, rumors[^7]. ![[files/Gavín - Envall 2002.jpg]] <span class="caption">[[03. Envall\|Envall]], 21 juliol 2002. A la esquerra, [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]]. A la dreta, [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] i Casa Miquel © Arxiu Gavín de les Avellanes. </span> Aquí a prop del refugi hi ha un codonyer, però un codonyer bord que surten codonys així de petits, amargs... al principi als propietaris no els caia gens be, les primeres vegades que me'ls he trobat era tot en plan amenaçes «com entri en algunas cases, com toquis alguna cosa», després m'estimaven molt. I quan van començara conèixer-me, a estimar-me, l'Emiliet em va dir «ascolta, aquest codonyer es meu, pots collir els que vulguis, jo en collire però tu pots collir els que vulguis»... i al cap de dos mesos venen els vells de Casa Miquel i em diuen «ascolta, de aquest codonyer pots collir els que vulguis, que es nostre»... jo crec que es d'Alberto per m'han donat permís els dos jaja... Curiós sobre todo quan es una cosa borda que va sortir fa mil anys en un terreny abandonat... ser generós amb coses no teves que magnanim... «tu pots disfrutar del paisatge, t'autoritzo». No havia cap lavabo en tot el poble però [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] ens va fer una comuna, ens van fer una fusta amb forat que baixaba el tubo per la façana i sortia a l'hort. Tots els altres anaven al corral, entre dos vaques o dos animals. No havia cap lavabo al poble[^8]. Havia dos forns, a [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]], i a [[territori/Casa Alberto|casa Alberto]] i es turnaven: cada casa feia el pa una vegada a la setmana a una de les dues cases[^9]. També coïen en calç, a [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] tenien pedres de calç de quan feien obres, es feien el guix ells. Suposo que baixaven aquí al barranc de la Giserada[^10], baixaven roques calcàries i es veien ells el guix. Les teules eran totes fetes a ma, fetes a la cuixa, algunes queden... es veuen les ditades, la forma de la cuixa... no es sap on les feien. Em va dir el [[territori/Casa Juanxic|Joanxic]] que abans la gent tenia dinamita, era molt comú, pot ser per les mines. La feien servir per per petar pedres i tal.. Es podia comprar i es gastava dinamita. Lo que més he trobat van ser sabates, havia molt poca cosa però sabates por tot arreu i tal.. havia un tipo de sabates molt vastas fetes amb rodes de vehicles i quatre cintes lligades, una mena de sandalies molt vastes que es portaven amb mitjons molt gruixuts... havien de fer molt de mal als peus. I qué més... quatre eines de ferro.. pocas cosas... a [[territori/Casa Senterada|casa Senterada]] teníen una gramola. Josep va trobar varies llaunes de l'_ejercito de tierra_ de Tremp, (?) de color verd amb l'escut del _Ejercito de tierra_. A la festa major venia un acordeonista i es posava aqui devant a la plaça i ballaven. Josep Ribera quan era jove (anys '50 i '60, ara te 88 anys) des-de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] anaba a la festa Major de [[territori/Sant Jaume d'Envall|Sant Jaume d'Envall]]. A [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]], la casa forta, feien la cambra –un local petit, tancadet–, menjaves coques i olives i prenies vi. Havies que pagar alguna cosa per prendre vi, 1 peseta per exemple. Un any va haber un grup de nois que van manjar i beure molt, van fer els _gamberros_ i es van marxar sense pagar. La gent d'[[03. Envall\|Envall]], «que en aquell época eran una mica rarets» els van empaitar perquè paguessin. Josep diu que la festa Major, encara que Sant Jaume cau el 25 de juliol, la celebraven al principi de setembre perquè al juliol la gent del camp estavan segant als camps %%(audio 17.06.23)%%. Todes les cases menys [[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]], tenien casa, paller i era. N'hi havia que ho tenien junt, n'hi havia que ho tenien separat. Casa Capert ho tenia separat. Casa Albert, tot junt i a més a més tenia dues cases més > [!cite] > > El meu tio ahir em va dir: > Gent d'Amball gent del carrall > Gent de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] gent de la punyeta > > A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] diuen que els d'[[03. Envall\|Envall]] es barallaven continuament... els avocats estavan a Sort, perquè era partit judicial i deian que els avocats de Sort vivien de la gent d'[[03. Envall\|Envall]] (una exageració per suposat), perquè sempre estaven en un plet, per un pas, per un camí, per un tros de la muntanya, per les bordes... Els deien _matajutges_. > > (Anna Clarós, Casa Jaumarró, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]) ## La Festa Major ![[materiales/Els acordionistes de la Vall Fosca#^2c68e1|Els acordionistes de la Vall Fosca]] March i Jordana, E. (2018). _[[materiales/Els acordionistes de la Vall Fosca|Els acordionistes de la Vall Fosca: relats, vivències, episodis, records]]._ Garsineu Edicions. #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca [^1]: _Cañada real_: «Se denominan cañadas reales a aquellas cañadas de uso tradicional en la [[../Themarium/Filosofia de la Terra/Trashumancia]] en España, reguladas por edicto real de Alfonso X el Sabio en 1273. Si bien los caminos trazados por las cañadas luego conocidas como reales eran recorridos usados desde el antiguo por el pastoreo trashumante, el decreto de Alfonso X perseguía la regulación, ordenación y protección de ciertos caminos que por su importancia, uso o ubicación merecían ser preservados de posibles violaciones. Así, junto con la creación del Concejo de la Mesta, quedaron definidas las cañadas reales». [Cañada real](https://es.wikipedia.org/wiki/Ca%C3%B1ada_real) [^2]: [Desamortización española](https://es.wikipedia.org/wiki/Desamortizaci%C3%B3n_espa%C3%B1ola): dicho con las palabras de Francisco Tomás y Valiente, la desamortización española presentó «las características siguientes: apropiación por parte del Estado y por decisión unilateral suya de bienes inmuebles pertenecientes a «manos muertas»; venta de los mismos y asignación del importe obtenido con las ventas a la amortización de los títulos de la deuda» [^3]: [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz]], P. (1845). _Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar_. [^4]: La edat dels nostres pares. [^5]: Durant els anys 80 el Josep de Casa Marxant amb el mossén i el Quimet, sembla que van baixar dos retaules i uns sants per iniciativa del Josep que veia que l'església estava caient-se. [^6]: Penso al cartel commemoratiu a la sortida de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. [^7]: Com sembla difícil que la [[../Themarium/Memoria/Memoria|memoria]] es quedi am les coses bones de la gent. Més recullo informació, més em topo amb rumors i miseries. Pot ser toca deixar anar les petites históries i quedarse amb l'experiencia del fer i desfer comunitat. La petita comunitat endogámica que no va saber sobreviure a si mateixa i l'envestida del [[../Themarium/Tiempo/Tiempo|temps]] [^8]: Diuen enconomia de subsistència jo dic, economia d'emergència, una vida en emergència. [^9]: Compartir recursos, com la cooperativa. Tenen pensat forn cooperatiu, aprofitant la calor generada per el forn para qui la necessiti. També forn de ceràmica, exterior [^10]: Cap a Lessui?