# Historia d'Envall > [!noteinfo] > [[../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[03. Envall|Envall]], [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[13. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 11.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang > [!info]- Cronologia (ùltima actualització: 09.09.2026) | ANY | ESDEVENIMENT | | ---- | ---- | | 834 | Amb el [[../Fragmentarium/Toponimo\|topònim]] [[territori/Invalle\|Invalle]] se situen unes terres que foren venudes per Levesind a la congregació del monestir d’Alaó per dos sous. [[03. Envall\|Envall]] es correspondria amb el lloc d’_Invalle_ de la interpolació de _l’auctoritas de_ l’acta fundacional del monestir de Gerri. | | 1164 | Consta l’església de Sant Martí _de Evalli_ ([enciclopedia.cat](https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-denvall-abans-sant-marti-la-torre-de-cabdella)). | | 1220 | Guillem Bellera confirmava a l’abat de Gerri la donació que, anteriorment, li havia fet de la vila d’([enciclopedia.cat](https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-denvall-abans-sant-marti-la-torre-de-cabdella)). | | 1380 | Al fogatge, [[03. Envall\|Envall]] consta amb 2 focs —uns 10 habitants— en poder del monestir de Santa Maria de Gerri.[^11] | | 1553 | El fogatge hi torna a comptar 2 focs, aquesta vegada amb el nom de les cases: Casa d'Arnau d'Envall i Casa de Joan Sullà.[^11] | | 1548 |Procés contra bruixes i bruixots a la [[08. Vall Fosca\|Vall Fosca]] per bruixeria a [[territori/Serraspina\|Serraspina]]. | | | Interrogatori i [procés](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-469) dels homes de Montcortés sobre les comes d'Envall.| | 1614 | [Queixa](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-1193) de les universitats de Montcortés, Capestany i Bretui contra [[03. Envall\|Envall]] per pastures ([Arxius en línia](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-1193))| | 1619 | [Procés](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-468) entre els síndics d'[[03. Envall\|Envall]], abadia de Gerri, contra els batlles de Peramea, Montcortés i altres. | | 1715 | [[territori/Certificacions d'Envall\|Certificacions]] (taxes i habitatges).| | 1718 | 35 habitants a [[03. Envall\|Envall]]. A [[territori/Serraspina\|Serraspina]] encara n'hi consten 6; el lloc es despobla al llarg d'aquell mateix segle.[^11] | | 1777 | Com a possessió de Gerri i sota l’advocació de sant Jaume, la antiga esglèsia de Sant Martí d'Envall s'esmenta com sufragània de Sant Feliu de la Pobleta de Bellvei, dependència que es manté en l’actualitat. | 1798 |Apareix la finca Tussal d'[[03. Envall\|Envall]] en un [document de venta](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-64). | | 1812-1847 | [[03. Envall\|Envall]] i [[territori/Serraspina\|Serraspina]] tenen **ajuntament propi**, constituït arran del desplegament de la Constitució de Cadis. Se suprimeix el febrer del 1847 i s'agrega a la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta de Bellveí]], perquè la llei municipal del 1845 exigia un mínim de 30 veïns per mantenir-lo.[^11] | | 1814 |[Reventa](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-68) de la finca. | | 1830 |[[materiales/1830 - Respostes generals del terme d'Envall.pdf\|Respostes generals del terme d'Envall]] del terme d'[[03. Envall\|Envall]] [[materiales/1830 - Documentación del Catastro de Patiño.pdf\|(Catastro de Patiño)]]. | | 1831 | 54 habitants, dins el senyoriu de l'abat de Gerri.[^11] | | 1845 | _Envalle_, la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]] i un convent de trinitaris a [[territori/Serraspina\|Serraspina]], apareixen en el _[[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz\|Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]_ de Pascual Madoz. | | 1855 | Llei Madoz d'1 de maig: la darrera desamortització general. Les vendes s'allarguen dècades i abasten també béns de propis i comuns, que és el marc en què [[territori/Serraspina\|Serraspina]] surt a subhasta i acaba en mans de l'ajuntament de la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]].[^12] | | 1892 |La finca Tussal d'[[03. Envall\|Envall]] és [comprada](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-71) per Pere Vidal Gallart. | | 1897 |Debitori de José Isus Piqué veí d'[[territori/Antist\|Antist]] en favor de José Casal Rabasa pagès d'[[03. Envall\|Envall]]. | | 1910/20 |Dècada del 1910: arriba [[02. Llums a la foscor\|llum elèctrica]] a la [[08. Vall Fosca\|Vall Fosca]]. | | 1911/12 |[[territori/La Mola\|La Mola]] comença a donar lluma a la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]]. | | 1914 aprox. | Obre la [[territori/Central de Capdella\|central de Capdella]]. | | 1915 | [Demanda de desnonament](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-152) que fa Pedro Vidal contra José Casal Rabassa d'Envall de la finca anomenada Tussal. | | 1960/70 | [[files/Envall anys 60.png\|Entre el final dels '60 i el principi dels '70]] comença la fase final del [[../Fragmentarium/Despoblamiento\|despoblament]].| | 1963 | La família de la [[territori/Laura\|Laura]] de [[territori/Casa Senterada\|Casa Senterada]], marxa a [[../Territorium/Barcelona\|Barcelona]] | | c. 1967 | S'obre la pista fins a [[03. Envall\|Envall]], pagada entre els veïns. L'asfaltat arriba més tard. | | 1970/80 |Decada '70 van marxar totes les families. | | 1970 |[[materiales/Fusió voluntària de Monrós, la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella\|Fusió voluntària de Monrós, la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella]]. | | 1982 aprox.| Ningú mai més va tornar a l'estiu a Envall. | | 1984 |[Memòria elaborada](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPJ350-2-T2-150) d'una línia elèctrica a 25 Kv de la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]] de Bellveí a Envall. | | 2002 |Josep Plasencia arriba a Envall i comença el repoblament. | | 2013 | [[02. Llums a la foscor\|Arriba la llum elèctrica a Envall]] (i els vàters). | | | A [[territori/Casa Joanxic\|Casa Joanxic]], va neixer en Roi, el primer nen que va neixer a Envall després del Ramonet de [[territori/Casa Joanxic\|Casa Joanxic]]. | | 2016 |Es costitueix la [[territori/Envall Coop\|cooperativa d'Envall]]. | | 2021 | S'obre al públic el [Refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) | | 2023 | [[00. Enllumenant el buit\|Enllumenant el buit]]. | | | Envall [[territori/files/Envall-comparació 1.jpeg\|abans i ara]]. | Aquest text és el resultat d'una conversa amb el [[territori/Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]] sobre la història d'[[03. Envall\|Envall]], que ell va reconstruir poc a poc des que es va instal·lar al poble el 2002, completada amb informacions d'altres veïns i veïnes. Llevat que s'indiqui el contrari, la veu que explica és la seva; quan qui parla en primera persona sóc jo, es diu. ^233084 Les terres d'[[03. Envall\|Envall]] estan habitades des de fa milers d'anys, com testifica el [[territori/Serra de la Cabaneta|dolmen de la Cabaneta]], que dona nom a tot el Serrat. Aquell [[../Fragmentarium/Lloc|lloc]] màgic està just allà on, milers d'anys després, es van definir límits de terme i de comarca. El terme d'[[03. Envall\|Envall]] està molt clar des de on va fins on arriba i està envoltat de termes comuns. Hi ha un terme comú aquí dalt que es diu [[territori/Serraspina|Serraspina]], que és comú amb [[03. Envall\|Envall]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], [[territori/Beranui|Beranui]] i Gramenet (ara en ruina) i hi ha un terme comú aquí dalt que es diu Riuxou, que és d'[[03. Envall\|Envall]], Montcortès, [[territori/Bretui|Bretui]] i Cabestany. Entre els dos termes comuns hi ha el petit terme d'[[03. Envall\|Envall]], on hi ha vestigis de l'edat del bronze[^d1], que és just quan aquí la població de nòmades transhumants, que anaven amb el ramat, se va començar a fer sedentària. Si aquelles poblacions enterraven els seus morts als confins del terme dels pobles, és perquè hi havia algun assentament proper, perquè els termes tenen una dimensió humana i no té cap sentit anar a cultivar les patates lluny de casa. Antigament no tenia sentit tenir una terra amb un _puesto_ que no podies anar a cultivar i aquí encara les terres, totes les terres són de la gent que viu al poble. Doncs, fa molts anys que hi havia poblement aquí. Amb poblament podem parlar de 20 persones o 40 o 15, perquè és la dimensió del territori i els recursos que una àrea delimitada té a disposició. Al costat d'[[03. Envall\|Envall]], hi ha la serra dels Serrats, una cabanera, una _Cañada Real_[^1], un pas públic de 70 metres d'amplitud, entre dues propietats particulars. L'interès estratègic d'aquest poble no és molt més que estar bé prop de la cabanera. Aquí vivien de l'agricultura però, com que hi passava ramat, i com que aquí hi havia una fira ramadera, això porta a pensar que una mica la tradició de les cases fortes d'aquest poble –perquè aquí hi havia una de les cases més fortes de la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]–, tenia a veure amb el comerç d'animals. [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]], la casa forta d'[[03. Envall\|Envall]], tenien moltes terres, tenien cases, paller, i una borda molt, molt gran. Quan la fira de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] ja no tenia potència, aquí guanyaven diners criant mules, que eren els tractors d'abans. Els últims que hi van viure van fer diners venent mules de Salàs. Una família podia vendre dos o tres mules a l'any, tenia més diners que un que feia [[../Themarium/Filosofia de la Terra/L'età del pane|economia de subsistencia]] total, que es criava dos corders i es bevia llet de vaca i feia una mica de gra i punt. Hi va haver una època no molt llunyana que amb una mula et pagaves la construcció d'una casa i l'activitat puntera del poble hauria tingut a veure amb el comerç d'animals. _Els Serrats_ és la cabanera més important de l'antiga transhumància d'aquesta part del Pirineu. Des d'aquí, si tu te fixes a nivell de desnivell és una pujada suau cap a les pastures de Llessui. Clar, per passar cap al Pallars Sobirà o passes pel Congost de Collegats, o passes pel Congost de Rinyà, o passes per les muntanyes. Encara es veu allà el vestigi de la que ve d'Aragó. \[indicando\] Veus aquella muntanya que té un pic que fa així i que pel mig, s'intueix un tros que no hi ha bosc? Allò és una cabanera. Passen, per dir, 5.000 ovelles i allò no és de particulars. Aquella cabanera baixa a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] puja per aquí i se'n va cap al Pallars Sobirà, i d'aquí hi ha ramals. És un pas on no hi ha finques particulars i ningú ho ha cultivat, perquè li passen els ramats. Doncs [[03. Envall\|Envall]] està en un puesto bastant estratègic, un _puesto_ que antigament, quan l'economia s'hi sostenia molt amb la transhumància, era com un'_àrea d'autopista_: si per aquí passa l'autopista antiga, allá a [[territori/Serraspina|Serraspina]] hi ha les bordes i aqui a prop, _en vall_, hi ha el poble. O sigui, tots els ramats que venien de [[../Territorium/Lleida|Lleida]] i d'Aragó, passaven per aquí. Això era com l'_autopista_ de la transhumància. Abans no s'anava pels congostos, s'anava per les muntanyes, perquè els congostos eren perillosos, puestos on podien fer una emboscada. Per l'altre costat hi ha la Vall d'Arán, l'Alta Ribagorça... per passar els ramats cap al Pallars Sobirà passaven per aquí. De fet, la Fira Ramadera de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] als peus de l'_autopista_, té un origen molt antic i es fa als principis d'octubre, en l'època quan tornen els ramats de les pastures: els ramats baixaven per l'autopista i es trobaven aquí baix per fer compravendes. Allá a [[territori/Serraspina|Serraspina]] antigament, molt probablement fa molts anys, hi havia hagut o bé un poble, o bé algun puesto de poblament perquè hi ha una borda exageradament gran, amb tres naus i una era al mig; les bordes no són així aquí, normalment són més petites i de nau individual. ![[files/Gavín - Borda de Casa Alberto.jpg]] <span class="caption">Borda de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] a [[territori/Serraspina|Serraspina]], 21 juliol 2002. Una hipòtesi és que les bordes aquesta zona tenen els seus orígens a l'antic convent de Trinitaris ([[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz]]). © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> ![[files/Gavín - Borda Casa Miquel.jpg]] <span class="caption">Borda de Casa Miquel a [[territori/Serraspina|Serraspina]], 21 juliol 2002. En aquesta zona s'hi han trobat restes humanes sota lloses de pedra. Això podria avalar la hipòtesi del convent a [[territori/Serraspina|Serraspina]]. © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> Quan es va fer la desamortització[^2], a mitjans de segle XIX, el ministre d'hisenda va encarregar al [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz|Pascual Madoz]] un [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz|diccionari enciclopèdic]][^3] on surten tots els pobles d'Espanya, colònies incloses, amb un cens i una miqueta d'història. A l'enciclopedia [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz#^41386d|surt també Envall]], llavors vivien 54 persones amb 12 cases. Al voltant del 1845 a [[territori/Serraspina|Serraspina]] hi havia un convent de trinitaris, així com testifica el Madoz en el seu diccionari, allá on ara hi ha les bordes. És lògic pensar que allò es va reconvertir: si tens un'_autopista_ i hi ha economia per aquí, segurament hi haurà hagut l'Església, que era l'empresa més gran que hi havia. Això es confirmaria amb la informació que la família de la [[territori/Laura|Laura]] ens dona, que l'actual edifici de [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] era una casa de frares (es deia Casa del Frare) i quan els frares van marxar, una família que era allà on ara està [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]], va comprar l'edifici i es va traslladar. Encara hi ha gent que diu que a [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] hi havia el retaule de Santa Anna que després es va donar a l'Església d'[[03. Envall\|Envall]]. [[territori/Senterada|Senterada]] vol dir beneïda, doncs imaginem-nos: [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] –o sigui Casa Beneïda–, que antigament s'ha dit Casa del Frare que tenien un retaule de Santa Anna que el van donar a l'Església, que eren molts devots de Santa Anna i que antigament a Serraspina hi havia hagut un convent ara desaparegut... doncs es pot pensar que en algun moment d'un passat més o menys remot, la zona es va reconfigurar, el convent es va convertint en borda, els frares baixen a Envall i s'instal·len a Casa del Frare (que després serà beneïda) amb el retaule de Santa Anna, a costat de l'església, fora del clos emmurallat. ![[files/Gavín - Font de la Capella.jpg]] <span class="caption">A [[territori/Serraspina|Serraspina]] hi ha la font de la Capella. Aquest topònim podria confirmar una presència religiosa propera - [Ubicació de la font](http://srv.icgc.cat/vissir3/index.html?6hqXUAxAP). En la foto, la font de la Capella el 21 juliol 2002 © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> Els de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] van dir que on hi ha el corral del Batlle en [[03. Envall\|Envall]], abans allò era una casa molt gran, que estava junta, que es la van desfer i la van tornar a muntar i que era la casa originària del poble, la casa forta del poble i probablement l'única. Podem suposar que si encara hi ha constància del _corral de Batlle_ al clos emmurallat d'[[03. Envall\|Envall]], doncs que hi havia una _Casa del Batlle_ que coincidia amb les edificacions al voltant del corral, o sigui les futures cases d'[[03. Envall\|Envall]] vell: el carrer cobert, la porta, el Palancó, el corral del Batlle, [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]], [[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]], [[territori/Casa Capvert|Casa Capvert]], Casa Coleto, etc. ![[files/Gavín - Envall de Serraspina 2002.jpg]] <span class="caption"> [[03. Envall\|Envall]] des del camí de [[territori/Serraspina|Serraspina]], 21 juliol 2002 © Arxiu Gavín de les Avellanes. A l'època encara s'apreciaven restes del clos amurallat.</span> [[03. Envall\|Envall]] va ser un clos amurallat fins al segle XIX. Podien tancar el poble per defensar-lo de robatoris, pillatges, bandolers o per defensar-lo durant guerres de bàndols o guerres carlines... A dins hi havia només un carrer, que no tenia sortida, anava a una era que estava tancada. A les cases s'entrava només per el carrer interior, des de fora no hi havia portes, tret de les dues d'entrada al poble, i les úniques obertures eren petites finestres. No era una muralla però les cases feien de muralla. Les cases estan fetes a trossos, que canviaven sense cap problema per adaptar-les a noves necessitats... se casaven, fills... se juntava un troç de casa amb un altre, a vegades sense gaire sentit, hi ha cases que tenen habitacions dins d'una altra... coses aparentment il·lògiques que semblen improvisades. A dalt del poble hi ha un edifici que al pis de baix s'entra per una casa i al pis de dalt s'entra per una altra... Al refugi es veu: un dia van arribar fins allí, un altre dia van fer un troç, després van fer un altre, un altre dia movien un espai... a [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]] van fer el forn al carrer com si fos un afegit a la façana. L'església de Sant Jaume és de base romànica però ha estat reformada en època barroca –barroc civil–, es va refer probablement per a donar un aire de riquesa a l'església i llavors a tot el poble, perquè la simplicitat del romànic, al segle XVII, de fons demostrava que eren pobres. Se suposa que si van arribar a reformar l'església amb aire de riquesa era perquè era un puesto pròsper o almenys de valor.Després de mirar les restes de l'Sant Jaume, la Maria Barbal va veure [[03. Envall\|Envall]] amb una llum diferent i va escriure «és evident que hi hagué intenció que fos un poble viu per sempre». ## Envall al segle XX ![[files/Envall anys 60.png]] <span class="caption"> [[03. Envall\|Envall]] dècada dels '60</span> <button class="center">[[territori/Laura|Laura de Casa Senterada]]</button> Al principi dels anys 60 encara hi vivia tothom: 7 cases i unes 40 persones. La Maria Capdevila Cairol ([[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]]) se'n va el 1963[^cm1], el Juanito (Casa Senterada) també[^4]. Al principi del segle XX, 90 persones, 9 cases. Però amb la guerra dues cases van marxar, les que estaven a dalt, fora del poble (casa del Manco i casa del Chocho). Durant la [[../Themarium/Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]] va pujar un cotxe de la [FAI](https://es.wikipedia.org/wiki/Federaci%C3%B3n_Anarquista_Ib%C3%A9rica) a [[03. Envall\|Envall]] i l'Emiliet de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] es recordava (l'Emiliet tenia 5 anys al 38), que van cremar coses a l'església, bancs, quadres... ell era petit i els ajudava a tirar coses a la foguera... tots del poble acollonits... el Pau de [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]] (que era del 14 o 17) va agafar un sant i ho va amagar en algun puesto de la muntanya.. van salvar almenys un sant i un retaule, que ara estan a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]][^5]. Havien sentit que pujaven a cremar coses i es van apressar a salvar el que podien. Imagina't un poble als anys 30, en la muntanya sense llum i sense carretera que les vinguessin a cremar coses a l'esglesia com els devia sentar[^6]... una cosa incomprensible, no tenien idea de res, fins i tot els nens s'acordaven molt bé. Al Pallars la [[../Themarium/Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]] va ser bastant ràpida i bastant d'ajusticiament de gent, probablement els que es van marxar devien ser rojos, com les dues cases de fora del poble. Per la carretera va passar lo mateix que amb l'electricitat, però aquesta vegada hi va haver hòsties perquè tampoc volien posar-la. Sembla que en algun moment hi havia una màquina que estava fent coses allà baix, a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i un del poble va aprofitar per obrir un tros de pista fins al seu bancal. I quan la màquina estava allí van baixar d'[[03. Envall\|Envall]] i algú de les cases fortes va donar permís per passar per el seu bancal i el pare lo va hostiar. Ningú m'ha dit qui era, però m'imagino que fos el de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]]; o ells o Casa Miquel. El vell no ho volia: no tenia cotxe, no el feien servir, ja pujaven pel camí. Anys després, un dels qui hi va intervenir ho explica des de l'altre costat.[^13] El Josep de Casa Marxant tenia un tros cap a [[03. Envall|Envall]] i no hi podia arribar ni amb tractor ni amb carro: «a la carretera hi va haver molta sort, que jo els vaig deixar passar». Els qui s'hi negaven, diu, eren el Domingo —«mai va voler deixar pas per fer la carretera»— i els propietaris dels prats. Al final la van pagar els mateixos veïns: «van pagar una misèria entre tots els veïns, però van tindre pas». La va fer l'ajuntament, no. Ell la data per la seva pròpia edat: en tenia quinze o setze quan es va obrir, i és del 1952, cosa que la situa cap al **1967**, al final dels anys seixanta.[^13] Fins llavors la canalla baixava a estudi pel [[territori/El camí vell d'Envall|camí vell]], per en Corriol. Les terres de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] o Miquel estan arrendades... [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] tenia unes 130 hectàrees de terra i Miquel 80 o així. Hi ha la borda de [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]], la de Joanxic, la de Mosquera que està molt lluny, aquí baix la de Botiguer (al costat del [[territori/El camí vell d'Envall|camí vell]]) i la de [[territori/Casa Capvert|Capvert]] no es sap, pot ser en ruina. Misèries, en sap moltes, però no cal explicar-les: enveges, rumors[^7]. ![[files/Gavín - Envall 2002.jpg]] <span class="caption">[[03. Envall\|Envall]], 21 juliol 2002. A la esquerra, [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]]. A la dreta, [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] i Casa Miquel © Arxiu Gavín de les Avellanes. </span> Aquí a prop del refugi hi ha un codonyer, però un codonyer bord, que fa codonys així de petits i amargs. Al principi el Josep no els queia gens bé, als propietaris: les primeres vegades que se'ls va trobar era tot en pla d'amenaces —«com entris en alguna casa, com toquis alguna cosa»—, i després l'estimaven molt. Quan el van començar a conèixer, l'Emiliet li va dir: «Escolta, aquest codonyer és meu; pots collir els que vulguis, jo en colliré però tu pots collir els que vulguis». Al cap de dos mesos van venir els vells de Casa Miquel i li van dir: «Escolta, d'aquest codonyer pots collir els que vulguis, que és nostre». Ell es pensa que és d'Alberto, perquè li'n van donar permís tots dos. Curiós sobretot quan és una cosa borda que va sortir fa mil anys en un terreny abandonat: ser generós amb coses que no són teves, que magnànim. «Tu pots disfrutar del paisatge, t'autoritzo». Quan el Josep hi va arribar no hi havia cap lavabo en tot el poble. Els de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] els en van fer una de comuna: una fusta amb un forat, amb el tub que baixava per la façana i sortia a l'hort. Tots els altres anaven al corral, entre dues vaques o dos animals. El primer vàter del poble el va instal·lar ell mateix: «la primera persona que va cagar sentada en una tassa»[^8]. Hi havia dos forns, a [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]], i a [[territori/Casa Alberto|casa Alberto]] i feien torns: cada casa feia el pa una vegada a la setmana a una de les dues cases[^9]. També coïen calç: a [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] tenien pedres de calç de quan feien obres i es feien el guix ells mateixos. El Josep suposa que baixaven al barranc de la Giserada[^10] a buscar-hi roques calcàries. Les teules eren totes fetes a mà, fetes a la cuixa, algunes queden... es veuen les ditades, la forma de la cuixa... Les feien a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], i d'allà les pujaven a coll de ruc. El [[territori/Casa Joanxic|Joanxic]] recordava haver-les anat a comprar ell mateix i haver-les pujat totes amb un ruquet, viatge rere viatge, per fer un teulat; quan la casa es va desfer, les teules van tornar a baixar a la Pobleta.[^14] El [[territori/Casa Joanxic|Joanxic]] li va explicar que abans la gent tenia dinamita, que era molt comuna, potser per les mines. La feien servir per petar pedres. Es podia comprar, i se'n gastava. El que el Josep hi va trobar més van ser sabates: hi havia molt poca cosa, però sabates per tot arreu. Un tipus molt bast, fet amb rodes de vehicle i quatre cintes lligades, una mena de sandàlia que es portava amb mitjons molt gruixuts —«havien de fer molt de mal als peus»—. I què més: quatre eines de ferro, poca cosa. A [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] tenien una gramola. També va trobar diverses llaunes verdes de l'_Ejército de Tierra_, de Tremp, amb l'escut. A la festa major venia un acordeonista i es posava aquí davant, a la plaça, i ballaven. El Josep Ribera, de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] —88 anys el juny del 2023, per tant nascut cap al 1935—, hi pujava de jove, als anys cinquanta i seixanta. **El Josep la situa per Sant Jaume**, el 25 de juliol, que és l'advocació de [[territori/Sant Jaume d'Envall|l'església]]: ho diu dues vegades, amb un «em sembla» al davant les dues, i descarta expressament el setembre. Corre, però, **una altra versió** —que la feien a primers de setembre, perquè al juliol s'estava segant—, que ve d'una altra conversa i que de moment no s'ha pogut situar.[^jr1] Hi anaven perquè tenien músic, un acordionista. A [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]], la casa forta, feien **la cambra** —un local petit, tancadet—: els qui es cuidaven de la festa major hi llogaven el músic i hi paraven el menjar. Menjaves coques i olives i prenies vi, i havies de pagar alguna cosa, «perquè, clar, menjaves la coca… i beure vi». Hi anava el jovent d'[[03. Envall\|Envall]] i dels pobles del voltant, «si tenies 18 o 20 anys o 25».[^jr2] Un any hi va haver un grup de nois que van menjar i beure molt, van fer els _gamberros_ i van marxar sense pagar. Els van empaitar per cobrar-los. «I no els havien donat un duro. Un duro era molt en aquell temps.»[^jr3] Totes les cases menys [[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]], tenien casa, paller i era. N'hi havia que ho tenien junt, n'hi havia que ho tenien separat. Casa Capvert ho tenia separat. Casa Alberto, tot junt i a més a més tenia dues cases més. ## El malnom > [!cite] > > El meu tio ahir em va dir: > Gent d'Amball gent del carrall > Gent de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] gent de la punyeta > > A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] diuen que els d'[[03. Envall\|Envall]] es barallaven continuament... els avocats estavan a Sort, perquè era partit judicial i deian que els avocats de Sort vivien de la gent d'[[03. Envall\|Envall]] (una exageració per suposat), perquè sempre estaven en un plet, per un pas, per un camí, per un tros de la muntanya, per les bordes... Els deien _matajutges_. > > (Anna Clarós, Casa Jaumarró, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]) Als d'Envall els deien **matajutges**. Joaquim Barbal recull la forma **aufegajutges** entre les dades del poble,[^m1] i la raó que en donen els veïns és sempre la mateixa: **perquè sempre anaven al jutjat**. El Josep ho diu tal qual —«el mal nom d'Envall era matajutges, perquè sempre anaven al jutjat»—,[^m2] i a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] hi afegeixen que els advocats eren a Sort, que era partit judicial, i que vivien de la gent d'Envall.[^m3] El que es plantejava eren **límits i propietat**, i bona part d'això era [[territori/Serraspina|Serraspina]]: terra comuna, bona, i amb les partions poc clares. L'Eva Perisé, del [[territori/Central de Capdella|museu de Capdella]], hi lliga el malnom directament, i recorda que en aquell temps tot s'arreglava per justícia, amb una fe en la justícia que després s'ha perdut: s'anava a Sort, que hi havia jutjat, o s'anava on hi havia notari, i s'hi provava de fer pactes.[^m4] El cas que ha quedat escrit és el de **la boixera**: una mata de boix que separava una finca de l'[[territori/Casa Alberto|Alberto]] d'una altra de [[territori/Casa Capvert|Capvert]], bona perquè hi remugava el bestiar, i que els va tenir anys al jutjat —«los va costar d'arreglà-ho, tots dos eren del morro fort»—. El Pau de [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]] ho tanca amb la frase que val per tot el poble: **«No res, tot plegat pra amprés abandonà-ho tot!»**[^m1] [^m1]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Tremp: Garsineu, 1999), capítol «Envall». [[materiales/Barbal - Envall|Transcripció al vault]]. [^m2]: [[audio/2023.06.04 - Josep - llum, aigua,abandó|Josep, Envall, 4 de juny de 2023]]. [^m3]: Conversa amb Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 12:17. [[audio/2023.06.08 - La Pobleta. Anna, Josep i Feliu - transcripció|Transcripció completa]]. [^m4]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 01:02:05–01:02:55. ## Els avals Del que va passar a Envall i a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] just després de la guerra en queda poca cosa dita. La [[territori/Laura|Laura de Casa Senterada]] n'explica el mecanisme concret, perquè el va tenir a casa. ![[territori/Laura#Els avals]] ## La Festa Major ![[materiales/Els acordionistes de la Vall Fosca#^2c68e1|Els acordionistes de la Vall Fosca]] March i Jordana, E. (2018). _[[materiales/Els acordionistes de la Vall Fosca|Els acordionistes de la Vall Fosca: relats, vivències, episodis, records]]._ Garsineu Edicions. #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca [^1]: _Cañada real_: «Se denominan cañadas reales a aquellas cañadas de uso tradicional en la [[../Themarium/Filosofia de la Terra/Trashumancia]] en España, reguladas por edicto real de Alfonso X el Sabio en 1273. Si bien los caminos trazados por las cañadas luego conocidas como reales eran recorridos usados desde el antiguo por el pastoreo trashumante, el decreto de Alfonso X perseguía la regulación, ordenación y protección de ciertos caminos que por su importancia, uso o ubicación merecían ser preservados de posibles violaciones. Así, junto con la creación del Concejo de la Mesta, quedaron definidas las cañadas reales». [Cañada real](https://es.wikipedia.org/wiki/Ca%C3%B1ada_real) [^2]: [Desamortización española](https://es.wikipedia.org/wiki/Desamortizaci%C3%B3n_espa%C3%B1ola): dicho con las palabras de Francisco Tomás y Valiente, la desamortización española presentó «las características siguientes: apropiación por parte del Estado y por decisión unilateral suya de bienes inmuebles pertenecientes a «manos muertas»; venta de los mismos y asignación del importe obtenido con las ventas a la amortización de los títulos de la deuda» [^3]: [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz]], P. (1845). _Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar_. [^4]: L'edat dels nostres pares. [^d1]: Cartell informatiu al peu del [[territori/Serra de la Cabaneta|dolmen]], [[materiales/Cartell del dolmen d'Envall|transcrit al vault]]: la cronologia de les cambres pirinenques «és coneguda de manera poc precisa», i els indicis situen la majoria «entre el final del Neolític i principis de l'Edat del Bronze, és a dir entre fa poc més de 5.000 anys i fins fa uns 4.000 anys». Els quatre mil anys que es repeteixen al poble són l'extrem baix d'aquesta forquilla. [^cm1]: El nom el dóna el seu marit en conversa a [[03. Envall|Envall]], 16 de juny de 2023, min. 01:27 i 04:11: «Maria, Maria Cat\[p]evila», «ha vingut, la Maria». [[audio/2023.06.16 - Casa Mosquera|Transcripció completa]]. [^5]: Durant els anys 80 el Josep de Casa Marxant amb el mossén i el Quimet, sembla que van baixar dos retaules i uns sants per iniciativa del Josep que veia que l'església estava caient-se. [^6]: Penso al cartel commemoratiu a la sortida de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. [^7]: Com sembla difícil que la [[../Themarium/Memoria/Memoria|memoria]] es quedi am les coses bones de la gent. Més recullo informació, més em topo amb rumors i miseries. Pot ser toca deixar anar les petites históries i quedarse amb l'experiencia del fer i desfer comunitat. La petita comunitat endogámica que no va saber sobreviure a si mateixa i l'envestida del [[../Themarium/Tiempo/Tiempo|temps]] [^8]: Diuen economia de subsistència jo dic, economia d'emergència, una vida en emergència. [^9]: Compartir recursos, com la cooperativa. Tenen pensat forn cooperatiu, aprofitant la calor generada per el forn para qui la necessiti. També forn de ceràmica, exterior [^10]: Topònim sense identificar. Tal com sona no consta al nomenclàtor de l'[Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya](https://eines.icgc.cat/geocodificador/); la forma més propera que hi consta és **la Ginebrada**, amb dues entrades al terme de la Torre de Cabdella i dues més a Soriguera. Ara bé, les de la Torre de Cabdella són 8,5 i 9 km al nord d'[[03. Envall\|Envall]], amunt de la vall, cosa que costa de quadrar amb un «aquí» i amb baixar-ne pedra calcària a coll. Els topònims menors sovint no arriben al nomenclàtor, així que probablement només ho resoldrà el mateix Josep. [^11]: Dades demogràfiques i administratives preses de l'entrada «Envall» de la Viquipèdia, que al seu torn cita Josep Iglésies, *El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció*, II (Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981), 92, i Arcadi Castilló i T. Lloret, «La Torre de Cabdella. La Pobleta de Bellveí», a *Gran geografia comarcal de Catalunya*, 12 (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984). Convé contrastar-les amb els originals abans de fer-les servir en cap text públic. [^12]: La cronologia de la llei és segura; que sigui aquest el procés concret pel qual [[territori/Serraspina\|Serraspina]] passa a l'ajuntament de la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]] és el que expliquen a la Pobleta i encara no està documentat. Es podria verificar al *Boletín Oficial de Ventas de Bienes Nacionales* de la província de Lleida i al Registre de la Propietat de Tremp. [^13]: Josep Montaner, de Casa Marxant, en conversa amb Anna Clarós i Feliu Martí, la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 08:35–09:35. [[audio/2023.06.08 - La Pobleta. Anna, Josep i Feliu - transcripció\|Transcripció completa]]. [^14]: Ibíd., min. 41:52–42:23, on el Josep reporta el que li havia explicat el Joanxic. [^jr1]: Josep Ribera, en conversa amb Anna Claró Canut, la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta de Bellveí]], 16 de juny de 2023, min. 03:30–03:58. [[audio/2023.06.16 - Pobleta - tenebres - Josep Ribera\|Transcripció completa]]. En aquell mateix tram se li pregunta si la feien al setembre perquè al juliol estaven segant a [[territori/Serraspina\|Serraspina]], i respon: «No, em sembla que la festa major d'Envall la feien per Sant Jaume». L'advocació de sant Jaume consta almenys des del 1777 segons la *Catalunya romànica*, cosa que quadra amb el 25 de juliol. La versió del setembre no surt d'aquesta conversa sinó d'una altra, encara per identificar: en el material escrit del projecte, l'únic desplaçament de festa major cap a primers de setembre documentat és el de [[territori/Mont-ros\|Mont-ros]]. Les dues lectures queden obertes. *(La diarització d'aquesta transcripció va desplaçada un torn i encara no s'ha repassat a l'àudio: vegeu-ne la capçalera.)* [^jr2]: *Ibíd.*, min. 03:58–04:59. A 04:50 la transcripció automàtica dóna «et volies» allà on el sentit demana **«i olives»**; pendent de confirmar a l'àudio. Al mateix tram el Josep afegeix que Casa Alberto «ara la va comprar… el Josep», sense que el cognom que dóna el model sigui llegible. [^jr3]: *Ibíd.*, min. 04:59–05:47. Ho diu amb *un duro*; la transcripció hi encavalca «una peseta» en un tram confús i la xifra exacta queda per confirmar. El tram 05:10, que el model dóna com «donar-los un bany que era una mica radet… i els vins», és el que sostenia la frase que la gent d'Envall «en aquella època eren una mica rarets»: **no es llegeix a la transcripció** i queda pendent d'escoltar.