# El camí vell d'Envall
> [!noteinfo]
> [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[../03. Envall|Envall]], [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[../13. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 10.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang
Históries de nens, núvies i assassinats al camí vell d'Envall.
[files/camivell-loida.jpg](files/camivell-loida.jpg)
<span class="caption">Foto: [[../../Ecosistema/Loida Camats Quer|Loida Camats Quer]]</span>
![[Casa Joanxic#^b1e2a3|Seguir...]]
[files/camivell-loida 2.jpg](files/camivell-loida.jpg)
<span class="caption">Foto: [[../../Ecosistema/Loida Camats Quer|Loida Camats Quer]]</span>
![[Casa Joanxic#^a537e0|Seguir...]]
![[Casa Botiguer#^c0b9ff]]
![[Barranc dels Escasals#^58361b]]
## Cap a l'estudi
![[Laura#^baa573]]
## Qui deixa de passar-hi
El camí no es tanca de cop: es va deixant. En queda una data personal, escrita. [[../materiales/Barbal - Envall|Joaquim Barbal]] hi pujava cada temporada a buscar carreroles i moixernons, i sobretot a veure com estava [[../03. Envall#La clavellina|la clavellinera]] que havia quedat florint en una finestra del poble buit. Quan el [[Casa Joanxic|Pauet]] li va dir que la planta s'havia mort, hi va pujar un últim cop i va acabar el text amb una frase de cinc paraules:
> «**No he passat mai més pel vell camí.**»
Un camí deixa de ser camí quan l'últim que hi passava troba que ja no hi ha res a anar a veure.
## Una tercera mort
A la memòria de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], el [[Casa Joanxic|Joanxic]] no explicava aquella història una sola vegada. Jugant a la botifarra amb el Feliu, va tornar a dir que havien matat un home camí d'Envall i que en van trobar el cadàver: «no sé si de Berto o de [[Casa Capvert|Capvert]] o de…», i tot seguit, «i jo sé qui l'ha matat, i jo sé qui l'ha matat». I va dir qui.[^cv1]
Ningú va obrir la boca aleshores i l'home es va enterrar sense que se'n fes justícia. Situen el fet abans de la guerra, o cap al 1940.
Del mateix camí en surt encara una altra: la d'un penjat, «que el van fer córrer envall».
Aquestes morts s'entenen millor al costat de l'**ataüt que es guardava a les esglésies** —a [[Estavill]] encara hi és, i a la Pobleta n'hi havia un al campanar—, reservat per als qui es trobaven morts al camp, per les morts violentes o sobtades i pels suïcides: gent que no podia ser enterrada en sagrat. Servia per baixar-los fins al poble, com una llitera.
[^cv1]: [Conversa amb Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023](../audio/2023.06.08%20-%20La%20Pobleta.%20Anna,%20Josep%20i%20Feliu%20-%20transcripci%C3%B3.md), min. 09:45–12:10.