Marco Noris · Enllumenant el buit, projecte en fase de investigació des del refugi Casa Bigodé (Envall, Vall Fosca) · Info i crèdits · Pàgina actualitzada el 20.03.2024 · #enllumenantelbuit #pallars #vallfosca #ca-lang
«A mi no em sembla que els joves [la gent] siguin més feliços»
(Laura de Casa Senterada d'Envall).
Sense dubte, la ruralitat del segle XX es basava en una economia de subsistència de la qual una generació sencera va voler escapar en cerca de millors condicions de vida. 70 anys després de la marxa de la família de Laura cap a Barcelona, la realitat ha canviat completament. Ara el sistema es basa en l'excés de producció i en l'excés de consum i podriem dir que la nostra economia actual és una economia d'excedència. En plena emergència climàtica, pocs s'atreveixen a dir que la solució no es troba, llavors, en solucions verdes, sinó en la reducció del consum. També és cada vegada més difosa la idea que serà necessària la cooperació i la comunitat per frenar els ruïnosos efectes de la caiguda del sistema capitalista.
Reciclar és un concepte contemporani nascut en una època basada en la producció de residus. Assumpció Batalla, en el seu llibre "Recull d'oficis i relats antics (al Pallars i al Pirineu)", destaca com en el seu temps, el concepte d'"aprofitar" alguna cosa s'ha perdut gairebé completament. Hi va haver una època no gaire llunyana en la qual (sobretot als pobles i masies, on la gent es dedicava a l'agricultura i ramats), no es produïa cap residu, on tot s'aprofitava.
De fet, abans s'aprofitava tot i s'estalviava tot el possible, fins i tot els taüts. A l’església d'Estavill conserven un taüt “reciclable” dels segles XVI-XVII. Per les condicions d'aïllament que patia el poble a l'hivern, que impedien baixar fins a la Pobleta, i la manca de recursos, després de fer els honors funeraris al difunt, se l'embolicava amb un llençol i se l'enterrava sense la caixa. El taüt es reservava llavors per al següent difunt (una pràctica compartida amb altres cultures en altres parts del món).
«Si ara no compartim, no podem fer res» (Andrea, La Pobleta de Bellveí)
A l'època dels padrins, el poble era una família al·largada i la vida es recolzava a les xarxes de veïnatge. Quan els padrins eren joves, encara estava en ús el «fer cumó». Les famílies del poble dedicaven hores (proporcionals a la seva força econòmica) per cuidar i millorar els béns comuns: les terres, els pobles, els camins, etc., pràctica ara a càrrec dels ajuntaments."
Viure en comunitat es basava en la compartició. A Envall (així com a molts altres pobles) hi havia només un telèfon i una televisió i com molts hi havia alguna ràdio. La gent es reunia per escoltar transmissions en grup. La Laura encara recorda que «quan era petita al poble s'ascoltava la Pirenaica. Tots amagats –era una emisora prohibida– a la nit la gent gran anaba a casa Miquel a ascoltar a la radio». També els forns al poble es compartien. A Envall havia dos forns; Casa Botiguer, i casa Alberto i es tornaven: al poble es feia el pa una vegada a la setmana a una de les dues cases. Avui l'Andrea de Casa del Metge de la Pobleta comparteix amb la Maria el forn per coure ceràmica, com abans compartien forns per coure el pa «si ara no compartim, no podem fer res».
Fins als '60, nens i nenes d'Envall baixaven a l'escola de la Pobleta caminant pels gairebé 3 km de l'antic camí d'Envall, amb sol o amb neu, amb pluja o amb boira. Abans d'arribar al poble es canviaven les espardenyes per a arribar netes a l'escola. A la Pobleta la gent era més urbana i es cuidava més i no volien arribar vestides de pagèses. Portaven menjar i menjaven a casa de companys/as d'escola.
Laura amb germans o amics i amigues del poble, un mica més grans anaven d'adolescents a la festa major de Montcortès. Tornaven soles a la nit, creuant els 4 km de muntanya a la llum de la lluna (probablement passant per el Pont de Ruixou i cap amunt).
Electricitat, internet de radio freqüència, panels solars, fusta i pedra. Rentadora i ceràmica. Reciclar i aprofitar.
Abans: artesans, teixidors i cultius de cànem, pagesos, pastors, sabaters, sastres, panaders, paletes i constructors...
Ara: constructors i paletes, enginyeria forestal, pastor, educadores, dissenyadors, artistes i agent culturals, ceramistes...
Abans amb una mula podies pagar-te una casa sensera. Passar de un poble a l'altre era relativament fàcil. L'automatització va aumentar el valor de tot.
Als anys 50/60 amb una dotzena de vaques et compraves un pis a Barcelona