# Envall > [!noteinfo] > [[../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) (Envall, [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[12. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 25.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang > Los pobles no s'abandonan, se deshabitan. Si ara anesim a [[../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla]] i parlesim amb la gent d'Envall que son grans i que estan en una residencia d'avis, et dirán «no hi ha un dia que no em recordi de la font, no hi ha un dia que no pensi a [[territori/Serraspina|Serraspina]]...» aquella gent no ha abandonart mai el seu poble, lo han deshabitat. > > (Eva Perisé, directora del [[territori/Central de Capdella|Museu Hidroelèctric de Capdella]]) Envall és un poble de la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]] (Pallars Jussà), que va ser abandonat progressivament entre la dècada dels '60 i la del '70 i que actualment està en fase de repoblació i reconstrucció. D’aixó s'està fent càrrec EnvallCooperativa, una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús i de treball que vol recuperar Envall des del punt de vista poblacional, arquitectònic, cultural i socioeconòmic. El nucli d'aquest procés és Casa Bigodé, un refugi que, entre altres coses, dinamitza el territori a través d'activitats culturals lligades rigorosament al Pallars i principalment al servei dels habitants de la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]. Envall, situat en les proximitats de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]] –en el seu moment famosa per una important fira de ramaderia– i d'una de les cabaneres més transitades del Pallars, ha viscut per segles d'agricultura i ramaderia. Els seus primers registres remunten al segle IX, encara que el [[territori/Serra de la Cabaneta|dolmen]] que hi ha als afores del poble —bastit entre el final del neolític i el principi de l'edat del bronze— ens diu que en aquestes muntanyes la vida humana ve des de lluny.[^d1] A Envall fins al 2013 no va haver-hi connexió elèctrica, el poble es va resistir a la modernitat i va morir sense veure-la. El _genet_ del "progrés" que ha derrocat Envall és el mateix que està travessant ara el nostre món, arrasant el territori, els seus recursos i la seva memòria a una velocitat mai vista en precedència. 5.000 anys d'història rural han desaparegut en poques dècades, fent que la vida del segle passat sembli més pròxima a la prehistòria que no a la contemporaneïtat: avui seria impensable el que va passar a principis dels anys 60, quan [[../Themarium/Pasolini/Pasolini|Pasolini]] en _L'Evangeli segons sant Mateu_ va triar el món arcaic i encara intacte del sud d'Itàlia com un lloc equivalent a Palestina en l'època de Jesús. > [!Texts] Relacionat > - [[territori/Sant Jaume d'Envall|Sant Jaume d'Envall]] > - El [[territori/Barranc dels Escasals|barranc dels Escasals]] > - El [[territori/Barranc d'Envall|barranc d'Envall]] > - [[territori/Cementiri d'Envall|Cementiri d'Envall]] > - [[10. Rutes]] ## Historia d'Envall ![[04. Historia d'Envall#^233084|Historia d'Envall]] <button class="center">[[04. Historia d'Envall|Historia d'Envall]]</button> > [!info]- Madoz, Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España > Envall llamado también ANVALL: l. agregado al ayunt. de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] de Bellvehi en la prov. de [[../Territorium/Lleida|Lérida]] (22 ho. ras), part. jud. de Sort (5) , aud. terr. y c. B. de Cataluña ([[../Territorium/Barcelona|Barcelona]] 46), dióc. de Seo de Urgel (13), abadiato de Gerri: SIT. en la pendiente de una montaña, con exposición al O., entre dos arroyos: le combaten los vientos principalmente de O., y el clima frio es propenso á inflamaciones. Tiene 12 casas y sus habitantes se surten de [[../Themarium/Filosofia de la Terra/Agua|agua]] para sus necesidades de un pozo que hay cerca del pueblo; y cuando este se seca, se proveen de uno de los arroyos mencionados, aunque sus aguas no son de muy buena calidad: la igl. (San Jaime) es aneja de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellvehi]] , cuyo cura la sirve: á cosa de 200 pasos del l. donde ant. hubo la igl., se halla el cementerio. Se extiende el TÉRM. 2/3 de leg. de N. a S. y 1/2 de E. á O; confinando N. con Gramaney y Brenuy; E. Celluy; S. Bretuy, Mentuy y Moncortes, y 0. [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellvehi]]: cruzan por esta jurisd. los 2 citados arroyos que corren en direccion de E. á O., principiando encima del pueblo el 1 y 1/4 de hora mas arriba el otro, y ambos sin reunirse van á juntar sus aguas con las del r. Uria. Se encuentra tambien en este térm. el desp. llamado Sarraspina, que ant. se dice perteneció á un pueblo derruido nominado, segun unos Pomforniu, y. segun otros Castellestaho: en este mismo punto y al NE. del I. está el monte que lleva el nombre del referido desp., el cual tiene arbolado de robles, algun nogal, bojes y muy pocos árboles frutales; ademas se encuentran dos sotos con bastantes robles. El terreno montañoso y pedregoso, en general es de inferior calidad, atravesándole los caminos que dirigen á los pueblos circunvecinos en mal estado. El correo se recibe en la estafeda de la [[../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla de Segur]], los miércoles y sábados á media tarde, y sale los martes y viernes á media noche. PROD.: algunos granos, patatas , legumbres y hortalizas: se cria un poco de ganado lanar y vacuno; y hay caza de conejos, perdices, liebres y aves de paso. IND. Y COMERCIO: se importa una pequeña cantidad de vino, y se estrae algun grano y patatas. POBL.: 9 vec., 54 alm. CAP. IMP.: 6,189 rs. CONTR. el 14,28 por 100 de esta riqueza. > > **Pascual Madoz**, _Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar_. 1845 ## El nom El primer rastre escrit és de l'any 834: unes terres situades a ***Invalle***, que Levesind ven al monestir d'Alaó per dos sous. La identificació amb Envall és probable, no segura, i el text ens ha arribat com una interpolació en l'acta fundacional del monestir de Gerri.[^nom1] Després ve l'església: Sant Martí ***de Evalli*** el 1163, ***Eualli*** a la butlla d'Alexandre III del 1164. El 1359, un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'anomena ***loch den Vall***.[^nom5] *Invalle* es llegeix a la lletra com el llatí *in valle*, «a la vall», i és com ho llegeix el [[territori/Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]].[^nom2] L'*Onomasticon Cataloniae* hi està d'acord: a la Ribagorça, el Pallars, Andorra i l'Urgellet són freqüents els noms de lloc que duen enganxada al davant la preposició *en*, del llatí *in* —Encamp, Ensija, Envalira—, i Envall en seria un cas més, d'*in valle*; «i de fet aquest veïnat pallarès es troba al fons d'una vall tributària del Flamicell».[^nom5] Però en altres articles del mateix *Onomasticon* Envall surt en una altra llista, la dels noms preromans acabats en *-all* —Aixirivall, Xovall, Cassovall, Anserall—, que Coromines fa venir del fons basco-ibèric de la zona.[^nom6] L'*Onomasticon* mateix, doncs, no ho acaba de decidir. A mitjan segle XIX, Madoz encara hi dona dues formes: «Envall llamado también **ANVALL**».[^nom3] I la pronúncia popular que hi anota Coromines el 1958 —la mateixa que havia recollit Casacuberta— és ***ambàl***.[^nom5] És el mateix que se sent avui a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. L'Anna Claró i el Feliu Martí Canut em contaven que, de petits, **deien Amball**. L'Anna hi sentia «a la vall», i de seguida s'ho preguntava: la Pobleta sí que fa vall, però Envall? En una conversa on la *b* i la *v* sonen igual, el Feliu m'ho va haver d'aclarir —«Amball, no Envall»— i ho va lletrejar: «amb M i amb B alta».[^nom4] Entre l'*Invalle* del 834 i l'«a la vall» de l'Anna hi ha onze segles, i la lectura és la mateixa. ## El terra sobre el qual hi ha el poble Hi ha dues coses d'[[03. Envall|Envall]] que al [[territori/Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]] li criden l'atenció. La primera és que **el poble té dos barrancs, i paral·lels**: el de l'[[territori/Barranc d'Envall|Aubac]] i el de la Coma o [[territori/Barranc dels Escasals|dels Escasals]] baixen l'un al costat de l'altre sense trobar-se. «És molt raro que en una vall hi hagi dos barrancs», diu; «no hi ha cap vall que tingui dos barrancs paral·lels». La segona és que la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] és plana, en una vall que no ho és. La seva explicació lliga les dues coses. Que **Envall és a sobre d'una esllavissada**: que el pic que hi ha a dalt es va desprendre i va omplir la vall, tapant l'únic barranc que hi havia —d'aquí que ara n'hi hagi dos, erosionant el dipòsit per banda i banda—, i que **la Pobleta és el con de dejecció** d'aquella allau de terra. Des de l'aire, diu, encara se'n veu la forma de ferradura a dalt. I hi posa el temps que li correspon: quan els dos barrancs hagin acabat d'endur-se la terra, tornaran a ser-ne un de sol, «potser d'aquí dos-cents mil anys».[^jp20] Que un poble s'hi fundés fa quatre mil anys és, en aquesta escala, **una inversió a curt termini**. > [!warning]- Informació per a comprobar > El Josep no és geòleg i la xifra dels tres-cents mil anys la dona a ull. El que sí que és **observació documentada** són les dues coses que ell fa notar: el Madoz, el 1845, ja descriu Envall «en la pendiente de una montaña, **entre dos arroyos**» i la Pobleta «en una llanura», i Barbal hi torna el 1999 amb els noms dels dos barrancs. *(Que això sigui poc habitual és el que li sembla a ell, que ha caminat molt aquestes valls; no s'ha contrastat amb cap font que digui quantes valls tenen dos barrancs.)* > La comprovació s'ha intentat (14.09.2026) i **no s'ha pogut fer amb el Mapa geològic de Catalunya 1:25.000 de l'ICGC, que en aquest full no té cobertura**: ni els dipòsits quaternaris ni el basament prequaternari hi dibuixen res. Caldria anar al **mapa comarcal 1:50.000**, que sí que cobreix tot el país. ## Les cases d'Envall vell ![[files/envall-vell.png]] Joaquim Barbal el descriu sencer: un petit altiplà al vessant de la serra de la Solana, tancat entre dos barrancs, amb els habitatges —«rústecs i senzills els uns i més airosos els altres»— disposats al voltant de l'esglesiola **«com si fessin una bolangera»**. Als anys cinquanta hi havia set veïns. I hi posa les dues xifres que la memòria oral repeteix: **disset cases** en un abans ja perdut, i **tretze portes obertes** que el Pau de [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]] encara recordava.[^b1] El cens que dóna és la corba sencera en tres números: **58 habitants el 1900, 48 el 1958, cap el 1999**. I el renom que hi consta és **AUFEGAJUTGES**.[^b1] A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], la xifra que es recorda avui és de nou cases.[^c1] Les altres que corren no la contradiuen: totes juntes dibuixen una davallada. El [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz|Pascual Madoz]], el 1845, en dona dues alhora —[[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz#^1bd57f|12 cases, 9 veïns i 54 ànimes]]—, perquè la *casa* és l'edifici i el *veí* és el foc, la família que hi viu. El Pau de [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]] li va explicar a la [[materiales/Barbal - Amb un altre, un|Maria Barbal]] que «per temps» n'hi havia hagut catorze i que ell n'hi va veure dotze.[^c2] Amb la guerra en marxen dues, les de fora del poble —casa del Manco i casa del Chocho—, i al principi dels seixanta en queden set, amb unes quaranta persones.[^num1] ### Els números | Any | Cases | Persones | Per casa | D'on surt | | ---- | ---- | ---- | ---- | ---- | | 1380 | 2 focs | ~10 | — | Fogatge | | 1553 | 2 focs | — | — | Fogatge, amb els noms de les cases | | 1831 | — | 54 | — | Senyoriu de l'abat de Gerri | | 1845 | 12 cases · **9 veïns** | 54 | **6,0** | Madoz | | «un abans perdut» | 17 cases | — | — | Barbal, *les velles veus* | | el que recorda el Pau | 14 «per temps» · 12 vistes · 13 portes obertes | — | — | el Pau de Casa Joanxic | | principi del s. XX | **29 cases** | **90** | **3,1** | Josep Plasencia | | 1900 | — | 58 | — | Cens | | 1958 | 7 veïns | 48 | **6,9** | Barbal | | anys 50 | 7 cases obertes | 41-42 | **5,9** | Laura Fité | | principi dels 60 | 7 cases | 40 | **5,7** | Josep Plasencia | | 1999 | 3 cases dretes | 0 | — | Barbal | Totes les xifres es comporten igual —entre sis i set persones per casa— menys una: la del principi del segle XX, que en dóna tres. La *casa* que hi compta el Josep no pot ser la mateixa que compten les altres fonts, perquè vint-i-nou famílies amb noranta persones no és un poble de muntanya. Hi ha una lectura que ho quadra, i es deixa dita com el que és, una hipòtesi: que el Josep hi compti **construccions i no focs**. Ell mateix ho explica dues passes més enllà —«quasi totes les cases, menys casa Mosquera, tenien la casa, paller i era»—, i nou o deu cases amb les seves tres construccions donen entre vint-i-set i trenta. **El vint-i-nou hi cau al mig.** Si fos això, les dues xifres serien bones alhora: noranta persones en nou o deu focs, vivint entre vint-i-nou edificis. El que balla no seria la memòria sinó la paraula *casa*, que aquí vol dir les dues coses — exactament la distinció que el Madoz ja escriu el 1845. Les noranta persones tampoc quadren amb el cens del 1900, que en dóna cinquanta-vuit. Aquesta segona distància es deixa dita tal com és: **el poble que es recorda sempre és més gran que el que va comptar l'administració.** La xifra dels anys cinquanta, en canvi, no és una estimació: és **un recompte fet de memòria, casa per casa**. La [[territori/Laura|Laura]] va asseure's un dia a comptar «quanta gent hi vivia» i li van sortir **quaranta-una o quaranta-dues persones en set cases obertes** — [[territori/Casa Capvert|Capvert]], [[territori/Casa Mosquera|Mosquera]], [[territori/Casa Joanxic|Joanxic]], [[territori/Casa Botiguer|Botiguer]], [[territori/Casa Alberto|Alberto]], [[territori/Casa Senterada|Senterada]] i Miquel—, i les va poder desglossar totes: vuit a Capvert, cinc a Botiguer, quatre a Mosquera, sis a Joanxic, cinc a Senterada, i entre vuit i deu a Alberto comptant-hi un home llogat i un noi castellà. «Sempre recordo el nom de tots, i els tinc tots presents.»[^lf30] - **Casa Miquel**: Salvador está viu pero mai va viure a Envall (els seus pares i tieta sí) - **[[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]]** - **[[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]]** - **[[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]]** - **[[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]]** - **[[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]]** - **[[territori/Casa Capvert|Casa Capvert]]** - **Casa Coleto** — d'antic una casa sencera; quan hi arriba el Josep ja no hi vivia cap família[^jp4] Van haver també Casa Pau, Corral de Batlle (antiga Casa del Battle?) casa del Manco i casa del Chocho que ara son pedres, properes al depòsit d'aigua. La **casa del Manco** era a sobre del poble, i el nom ve del que sembla: *manco*, sense un braç.[^lf31] I dues més que ja no es veuen com a cases perquè les va absorbir [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]]: **Casa Bigodé** —que era una casa a part, i antiga, de quan a baix n'hi havia més— i **Casa Rosa** o **Casa Roseta**, una caseta petita amb porta pròpia al davant d'Alberto, que la Laura ja no va conèixer habitada.[^lf32] ![[files/Envall anys 80.png]] <span class="caption"> Envall anys '80</span> ## Com eren les cases Les fotografies d'Envall que tenim —les dels anys 60 i les dels 80— ensenyen **teulades de teula a totes les cases, l'església inclosa**. I des de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] ho expliquen des de l'altre costat: les teules es compraven allà baix i **es pujaven a coll de ruc**, i ara tornen a baixar.[^e4] Convé dir-ho perquè a la vall la coberta antiga era una altra cosa: el **[[territori/Els terrats|terrat]]**, una coberta plana de bigues molt juntes, terra i fang xafat, que va durar fins als anys 60 als últims pobles que en tenien —Capdella i [[territori/Espui|Espui]]—. **A Envall, això no es veu enlloc.** Si hi va haver terrats, són una capa molt anterior a qualsevol imatge que en conservem, i és una hipòtesi sense prova. Sí que hi ha una manera de comprovar-ho a les cases que encara són dretes: ![[territori/Els terrats#^com-es-llegeix]] ## Els carrers De com eren els carrers abans que el bosc se'l mengés, en queda el record de la [[territori/Laura|Laura de Casa Senterada]]: ![[territori/Laura#^empedrat]] **I el carrer no anava on ara va la carretera.** El carrer del poble **tocava les cases**: passava arran de les façanes, per sota de la filera, deixava enrere l'era de Miquel i **anava a parar a la font**; d'allà continuava el camí cap a **Montcortès**. Per on avui puja la carretera hi havia un prat. La carretera es va fer molt més tard —la Laura ja vivia a Barcelona—, i **el seu pare hi va pujar expressament** a ajudar a convèncer els propietaris perquè donessin el permís de pas pels camps.[^lf33] ^carrer-vell ## El clos Fins al segle XIX el poble es podia tancar a la nit. **No hi havia muralla, però les cases en feien.** Les façanes que donaven enfora eren mur: les eres quedaven altes i deixaven un paredat de dos o tres metres, i cap a fora les cases no tenien porta, només finestres petites. **S'hi entrava pel carrer de dins**, i el carrer de dins no tenia sortida —anava a parar a una era tancada per dalt. Les dues entrades del poble es podien barrar amb una porta, i d'una d'elles encara se'n veien indicis quan el Josep hi va arribar.[^jp1] No era una defensa de conquesta: era contra el robatori i el pillatge, i contra allò altre que passava pel Pallars — les guerres de bàndols, les carlines, els bandolers. Les eres i els pallers quedaven fora del clos, que és el que es podia permetre perdre.[^jp1] Del **carrer cobert** que hi havia se'n conserven les bigues, deixades a la vista expressament. Més amunt hi havia hagut una casa molt gran que es va desfer, i d'allà en surten el Palancó i el corral del Batlle, que abans eren una sola cosa.[^jp1] I val la pena saber com estan fetes les cases, perquè explica per què el plànol no s'entén: **estan fetes a trossos**. Es casava un amb l'altre, s'ajuntava un tros de casa amb un altre, se'n passava un de banda: «hi ha cases que tenen una habitació dins d'una altra», i n'hi ha una on **al pis de baix s'entra per una casa i al de dalt per una altra**. El forn de [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]] és un afegit que es va menjar un tros de carrer, i quan va caure va aparèixer la línia de façana antiga, que era una altra. En una època sense cadastre, si et donava la gana de cobrir el carrer, el cobries.[^jp2] ## El bosc A Envall les cases reformades están integrades per fusta. Es una solució arquitectónica nova per la zona, com es nou el bosc en tota la valle. I ho és en un sentit més estricte del que sembla: **construir amb fusta no és d'aquí**, és de l'Aran i de més amunt. Aquí es feia de pedra, i les cobertes no eren de teula sinó [[territori/Els terrats|terrats plans de bigues, terra i fang]]. Ho va dir l'Eva Perisé i des d'Envall es va admetre a l'acte: la fusta ve de l'ofici de l'arquitecte, no de la tradició del lloc. Que la part vella es mantingui de pedra i la nova es faci de fusta es pot llegir, i així es va llegir, com el gest de dues generacions que conviuen.[^e1] Preguntat directament per què hi ha tanta fusta, el Josep no hi posa cap raó de paisatge ni de tradició: **«perquè és més barato. I més fàcil de construir.»** Darrere la fusta hi ha l'aïllament; la pedra es manté on és vella perquè dona inèrcia tèrmica. I la fusta no va tractada, de manera que canviarà de color sola: blanca on hi toqui l'aigua, cap a marró i negre on hi toqui el sol. «D'aquí cent anys serà blanc.»[^jp3] **I aquí les dues coses es toquen.** Que avui la fusta sigui el material més barat i el que es té més a mà és exactament la prova que el bosc ha arribat: cap al 1920 aquesta vall estava pelada, i per això la fusta de les cobertes velles s'havia de pujar de l'Aran i de més amunt. La coberta i el bosc expliquen el mateix, en sentits contraris — **abans es portava fusta perquè aquí no n'hi havia; ara se'n fa servir perquè aquí n'hi ha.** I hi ha una raó que no és econòmica i que el Josep diu sense que ningú li pregunti: **no falsejar el poble.** «A vegades també és falsejar, no? Els pobles que semblen un pessebre. Dius: això és un bloc de pisos, i el fas de pedra i no sé què, i es nota que és artificial.» Per això la paret vella queda de pedra i el que es puja a sobre es fa de fusta: perquè es pugui llegir de quan és cada cosa.[^jp3] <button class="center">[[territori/L'arribada del bosc|L'arribada del bosc]]</button> ## Els anys buits ![[files/envall1995.jpg|400]] <span class="caption">El carrer Major d'Envall el 1995, abans de l'arribada de [[territori/Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]]. Foto: Maria Capdevila Bosch de Casa Peraire de [[territori/Mont-ros|Mont-ros]]</span>[^mc95] ### Per què aquest i no un altre A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i a la [[territori/La Plana de Mont-ros|Plana]] la pregunta es repeteix, perquè no quadra: Envall és **el poble més a prop de la Pobleta** i, tot i això, és el que es va buidar abans. La resposta que hi donen és de feina i de distància. «Era un poble molt dur per treballar»: el que hi ha d'Envall cap avall no és la terra bona; **la terra bona era a dalt, a [[territori/Serraspina|Serraspina]]**, a mitja hora llarga de camí. [[territori/Beranui|Beranui]], en canvi, «té els prats davant»: caminaven una mica i ja hi eren. I hi afegeixen una segona cosa, curta: **no hi havia aigua**.[^lf34] La [[territori/Laura|Laura]] hi posa una tercera raó, que no és geogràfica sinó de decisió. Quan les cases van baixar, **els hereus van deixar de pujar**: es van comprar casa als pobles de baix, i el que tenien a dalt el van deixar caure. «Només que les haguessin *esteulat*, les haurien conservat.» Ho diu comparant-ho amb [[territori/Antist|Antist]], on els hereus van seguir pujant i el poble s'aguanta; i ho diu sabent de què parla, perquè els seus pares van ser els únics que van seguir pujant a Envall. També recorda alguna casa que va preferir caure abans que vendre's: d'una d'elles, l'amo va dir «que s'estimava més veure la terra que no que la casa fos d'una altra persona».[^lf35] ### L'any que ja no va tornar ningú El buidatge no té una data, té **una dècada**: a finals dels seixanta i al llarg dels setanta les cases van anar marxant, primer a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] o a la Pobla, i els fills a Barcelona. Però durant anys **encara hi pujaven a l'estiu**, i alguns encara hi treballaven les terres sense dormir-hi. Hi ha, això sí, un any: **el 1981 o el 1982**, que és quan ja no va tornar ningú. «No sé quin any va ser el primer any que no va haver vingut ningú al poble. Sé el primer any que **no van tornar**.»[^jp22] Dita així, la data no és la del final sinó la del moment en què el final es fa visible — l'estiu que la casa es queda oberta i ja no s'hi entra. ### El poble mort Entre l'última casa que es tanca i la primera que es torna a obrir hi ha un tram sense ningú, i d'aquell tram gairebé no hi ha testimonis. N'hi ha un, i és dur. Barbal hi puja el **1999**: > «Envall és un poble mort. El seu aspecte és desoladorament espectral. Tan sols és un munt de runes. Queden en peu, de miracle, tres cases (ca l'Alberto, cal Senterada i cal Miquel) i l'esglesiola. Totes elles, no obstant això, tenen el temps comptat, car s'aguanten per un fil.»[^b2] Hi ha dues coses que convé no llegir de pressa. La primera és **on són les claus**: parets clivellades, vidres trinxats, porticons arrencats i «totes les portes obertes a la curiositat o a més d'un depredador. Què se n'ha fet, on són les tanques i les claus?» No és només el temps qui va buidar les cases, i ell ho diu sense embuts: **«la mà aliena ha ajudat, i molt»**. La segona és l'església. Té una paret badada on mal s'aguanta la volta, i la porta oberta **«com si algú volgués oferir-la com a espectacle»**: «està nua, freda i erta. Només hi ha el consol, trist consol, de dos rams de flors resseques i un banc vell i atrotinat».[^b2] Comparat amb [[territori/Sant Jaume d'Envall|el que se'n va salvar]], això és el que va quedar. ### La clavellina Hi ha una imatge del poble buit que val per totes les descripcions, i té la particularitat rara d'estar **documentada dues vegades, per dues persones que no s'ho van explicar l'una a l'altra**. **En una finestra d'una de les cases hi va quedar una clavellinera**, plantada quan encara hi havia vida al poble. Ja no hi vivia ningú, a la casa. Ningú no la regava. I la planta va continuar florint temporada rere temporada, sola, en un poble mort. [[materiales/Barbal - Envall|Joaquim Barbal]] és qui la va escriure. Hi passava quan pujava a buscar carreroles i moixernons, pel [[territori/El camí vell d'Envall|camí vell]]: > «En un rebaix de la finestra d'una de les cases del llogarret abandonat hi quedà una clavellinera. La flor tenia per test una vella ferrada. […] Tenia com a marc la finestra amb un vidre que deixava veure una cortineta feta a ganxet, que servava la intimitat del que devia ser una cambra.»[^b3] Cada temporada hi tornava a mirar com estava —«**única i solitària mostra, i testimoni al mateix temps, del poblet clos**»— i la va anar veient **inclinar-se cap enfora**, primer una mica i després moltíssim, fins que un dia s'hi va asseure i va parlar-hi. Del diàleg que s'inventa, o que sent, en surten dues coses que el projecte podria fer seves. La primera, que no s'inclinava buscant el sol: **«no busco el sol, cerco i he trobat l'aigua, la que m'ajuda a subsistir aquí sense l'ajuda de ningú»** —la pluja que li regalimava per la branca fins a les arrels. La segona, quan li pregunta si troba a faltar res: **«Sí, les mans de la mestressa. Ella em removia la terra i em posava adob. No trobo a faltar res més.»**[^b3] I després va morir. Va ser el [[territori/Casa Joanxic|Pauet de Casa Joanxic]] qui li ho va fer saber, mig any més tard: > «Vaig pujar al poblet a retre-li un últim homenatge. Tan sols era una branca resseca i inclinada, cercant en va quelcom que no trobaria. Estic segur que morí d'enyorament. La bella clavellinera no havia volgut sobreviure al mal fat del llogarret. **No he passat mai més pel vell camí.**»[^b3] ^clavellina L'altra que la recorda és l'**[[territori/Eva Perisé|Eva Perisé]]**, i la seva versió és la de qui puja de fora. Pujava pel camí vell —s'havia de saltar per dins dels prats per poder arribar— i, en un revolt, de cop se li apareixia la paret enorme de la primera casa (presumiblement [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]], per confirmar; Barbal no la nomena), la del costat del que ara és el refugi, la de la porta de fusta. No hi havia res en aquella paret. Només la flor. «**L'única vida que hi havia allí era aquella flor.**»[^e5] Que dues persones que no es coneixien es fixessin en la mateixa planta, i que totes dues la recordin com **l'única cosa viva del poble**, diu alguna cosa que cap dada demogràfica no diu. És l'oposat exacte del [[territori/L'arribada del bosc|bosc que es menja el poble]]: el bosc entra perquè ja no hi ha ningú, i la clavellina es queda perquè hi va haver algú. Una fa el buit visible per acumulació i l'altra per insistència. I la clavellina acaba perdent. L'Eva li ha dit alguna vegada al Josep que hauria de tornar a posar una clavellina en aquella finestra. Ell no és home de clavellines. I al final de la conversa hi ha la broma que la remata sense voler: que avui aniries al garden a demanar-ne i et preguntarien què és això, una clavellina.[^e5] ## Reconstrucció i repoblament El que hi van trobar els primers que hi van tornar era un poble impracticable. A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] encara ho diuen a qui només l'ha conegut després: «si l'haguessis vist abans, n'hauries marxat corrent». No es podia passar per enlloc, per por que caigués res a sobre, i el que hi havia crescut, entre les cases, era bosc. Vint anys més tard el judici ha canviat de signe. «Ara ja es comença a veure una altra cosa, aquell poble»: entre el carrer i les tres o quatre cases recuperades, el canvi es nota des de fora.[^r1] ### Què és vell i què és nou En la pedra, la restauració s'ha fet prou bé perquè **no es distingeixi**: «aquesta paret és vella i hi ha un tros que és nou i no es veu; no saps quin és». On es coneix una mica és pel color —la vella més terrosa, la nova més neta—, i prou. I l'**arc** de l'era de [[territori/Casa Botiguer|Botiguer]], que sembla antic, **el va fer ell**, amb el mateix cindri que havia fet servir en un altre: «sembla vell, però el vaig fer jo».[^jp2] Entremig hi ha el gest contrari, que és el que salva la lectura del poble: **deixar testimonis**. Les bigues del carrer cobert són a la vista perquè es va decidir no tapar-les. En un poble on el que es reconstrueix es confon amb el que queda, el testimoni és l'única cosa que permet dir on s'acaba una cosa i on comença l'altra. ### L'expedient de ruïna Fa uns anys l'Ajuntament va obrir un **expedient de ruïna** que afectava diverses cases del poble i també l'[[territori/Sant Jaume d'Envall|església]]. Les cases declarades en ruïna s'havien de tirar, i hi havia una excavadora a punt. El que es va evitar és que la màquina entrés per una banda i sortís per l'altra, esborrant les partions i les parets que encara servien: un arquitecte va marcar fins on calia tirar cada casa, i les parets que queden són les que es van salvar així. L'església, arran d'aquell expedient, va passar del Bisbat a l'Ajuntament.[^jp30] ### Un lloc amb espai Val la pena guardar el judici de fora, perquè és el d'algú que coneix els altres pobles de la vall i no té cap interès a afalagar aquest. Preguntada per l'elecció d'Envall com a lloc, l'[[territori/Eva Perisé|Eva Perisé]] respon que **l'enclavament està ben trobat**, i explica per què: no és tant pel poble en si com pel fet que hi caben moltes preguntes alhora —**l'urbanisme, el repoblament, el servei que s'hi està oferint ara**— i que la seva pròpia imatge física ja evoca la resta: el camí de bast, la transhumància, la [[territori/Serraspina|bruixeria de Serraspina]]. En diu **un espai de creixement**.[^e6] És, dit d'una altra manera, la confirmació que [[territori/Antist|el que es prova aquí]] no és un cas local: és un lloc on es pot pensar el problema sencer. ### Dos experiments a la inversa Val la pena posar Envall al costat d'[[territori/Antist|Antist]], perquè són el mateix problema resolt al revés. A Antist, que es va quedar deshabitat el 1981, es va pactar entre els propietaris **mantenir la tipologia i l'estructura del nucli** —quan aquí no hi havia planejament urbanístic de cap mena— i es va reconstruir el poble tal com era; el que no hi ha hagut és un repoblament estable. L'Eva Perisé ho resumeix així: **«s'ha preparat l'envoltori i s'ha preparat la capsa, i les persones encara no hi són».**[^e2] A Envall passa exactament el contrari: **primer hi arriben les persones i la capsa encara no hi és**.[^e2] Gent capaç d'anar-se'n a un lloc sense llum, sense aigua i amb una carretera precària. L'Eva Perisé ho considera «un cas d'estudi interessant», i hi afegeix el retorn de la pregunta pràctica, que és la de sempre: al segle XXI, ¿es pot viure sense aigua i sense llum? I hi ha una cosa que lliga les dues meitats de la comparació: **l'arquitecte Josep Bunyesc, que és qui hi ha darrere de la fusta d'Envall, és fill del poble**.[^e3] > [!Links] > - [[territori/Envall Coop|Envall Coop]] > - [[materiales/El territori intel·ligent més enllà de la tecnologia|El territori intel·ligent més enllà de la tecnologia]] > - [Habitatge en cessió d’ús i de treball](http://envallcooperativa.cat/) > - [Recuperen el poble d'Envall a través de la construcció d'habitatges en règim de cessió d'ús als socis](https://www.pallarsdigital.cat/noticia/9998/recuperen-poble-envall-traves-construccio-habitatges-regim-cessio-us-socis) > - [Envall : repoblació, revitalització, rehabilitació](https://upcommons.upc.edu/handle/2117/168023?show=full) <iframe width="100%" height="400" src="https://www.youtube.com/embed/pTLbclMq01w" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen></iframe> [^e1]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 44:08–44:55; els terrats de la vall, a 40:01–40:26. [^e2]: Ibíd., min. 41:39–43:40. [^e3]: Ibíd., min. 01:43:54, en boca de la Maria Clara Grimalt, aleshores dinamitzadora cultural del refugi: «de fet l'arquitecte, el Bunyesc, és d'allà. És d'Envall». La família es lliga a [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]], on el cognom és Buñesch; **quin parentiu exacte, per confirmar**. [^b1]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Lleida: l'autor, 1999), capítol «Envall». [[materiales/Barbal - Envall|Transcripció al vault]]. [^b2]: Ibíd., del passatge datat el 1999 i marcat com a *testimoni de l'autor*. [^b3]: Ibíd. El relat de la clavellinera, amb el diàleg sencer, és al final del capítol. [^e4]: Les fotografies són `files/Envall anys 60.png` i `files/Envall anys 80.png`, en aquesta mateixa pàgina. Les teules pujades a coll de ruc, a la [Conversa amb Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí, la Pobleta de Bellveí, 8 de juny de 2023](audio/2023.06.08%20-%20La%20Pobleta.%20Anna,%20Josep%20i%20Feliu%20-%20transcripci%C3%B3.md), min. 41:52–42:23. Els terrats de la vall i la seva cronologia, a la [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 40:01–40:26 i 45:20–45:29 — **on ella parla de la vall i no d'Envall**, i on dona per bo que [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] té teules. [^e5]: Ibíd., min. 01:16:39–01:19:20. La identificació de la casa és conjectural, pel lloc que l'Eva descriu —la primera pujant, al costat del refugi—; Barbal no la nomena. El relat de la clavellinera, la ferrada, la cortineta, el diàleg i la mort de la planta són de Joaquim Barbal, *[[materiales/Una Vida a la vall Fosca - Joaquim Barbal i Gasset|Una vida a la vall Fosca]]* (1999), al fragment recollit a [[materiales/Barbal - Envall|Envall (Joaquim Barbal)]]. **Les dues fonts són independents i no es contradiuen**: l'Eva la recorda florint cada any, que és exactament el que Barbal descriu temporada rere temporada; ell, a més, en documenta el final. [^e6]: Ibíd., min. 01:20:26–01:21:10. [^jp1]: [[audio/2023.06.07 - Josep, história i visita del Poble|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 23:31–29:58, dit caminant pel poble i assenyalant cada cosa. [^jp2]: Ibíd., min. 33:41–39:56 (les cases fetes a trossos, el forn i la línia de façana) i 26:55–27:27 i 37:48–38:19 (la paret que no es distingeix i l'arc). [^jp3]: Ibíd., min. 29:58–33:19. La vall desforestada cap al 1920 i la fusta que venia de l'Aran, a la [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 40:01–40:26. **La lectura que lliga les dues coses és d'aquesta pàgina, no de cap dels dos informants.** [^jp4]: [[audio/2023.06.07 - Josep, história i visita del Poble|Josep Plasencia]], 7 de juny de 2023, min. 28:21: «això era casa Coleto. Antigament, d’una casa era casa Coleto. Però ja no hi havia cap família.» [^c1]: Josep Montaner, de Casa Marxant, en conversa amb Anna Clarós i Feliu Martí, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 03:23–03:31, on enumera Casa Botiguer, Casa Alberto, Casa Joan Xic, Casa Capvert, Casa Miquel i Casa Mosquera: «em sembla que nou». [[audio/2023.06.08 - La Pobleta. Anna, Josep i Feliu - transcripció|Transcripció completa]]. [^c2]: Maria Barbal, *Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu* (Barcelona: Edicions 62, 2001), 103. El Pau era a punt de complir vuitanta-nou anys quan Barbal el va conèixer, cosa que el situa nascut cap al 1911. [^r1]: Conversa amb Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 56:22–56:55. [[audio/2023.06.08 - La Pobleta. Anna, Josep i Feliu - transcripció|Transcripció completa]]. [^d1]: Cartell informatiu al peu del [[territori/Serra de la Cabaneta|dolmen]], [[materiales/Cartell del dolmen d'Envall|transcrit al vault]]: la cronologia de les cambres pirinenques «és coneguda de manera poc precisa», i els indicis situen la majoria «entre el final del Neolític i principis de l'Edat del Bronze, és a dir entre fa poc més de 5.000 anys i fins fa uns 4.000 anys». Els quatre mil anys que es repeteixen al poble són l'extrem baix d'aquesta forquilla. [^num1]: [[audio/2023.06.07 - Josep, história i visita del Poble|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 04:49–05:06 (els dos censos) i 43:05–43:36 (casa, paller i era). **Que hi diu vint-i-nou està confirmat escoltant l'àudio**; el que queda per verificar és què hi compta, i això només ho pot tancar ell. [^lf30]: [[audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Conversa amb la Laura Fité Monje a la Plana de Mont-ros]], 7 de novembre de 2023, min. 43:33–49:50. [[audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Transcripció completa]]. [^lf31]: *Ibíd.*, min. 49:46–50:00. [^lf32]: *Ibíd.*, min. 34:30–35:35. [^lf33]: *Ibíd.*, min. 05:41–06:14 i 23:15–24:15. [^lf34]: *Ibíd.*, min. 01:56:45–01:59:15, en boca de la Laura i de la seva filla Anna. [^lf35]: *Ibíd.*, min. 01:57:08–01:58:17 i 02:00:19–02:01:43. [^jp20]: [[audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 27:44–31:29. [[audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]]. [^jp30]: [[audio/2023.11.10 - Historia Josep|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 10 de novembre de 2023, min. 28:53–29:50 i 37:30–38:20. [[audio/2023.11.10 - Historia Josep|Transcripció completa]]. [^jp22]: [[audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 01:23:37–01:26:46. [[audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]]. [^mc95]: Missatges de WhatsApp de la Maria Capdevila Bosch a Marco Noris, juliol de 2024. [^nom1]: Maria-Lluïsa Cases i Loscos, «Sant Jaume d'Envall, abans Sant Martí (la Torre de Cabdella)», a *Catalunya romànica*, vol. XV (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993), https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-denvall-abans-sant-marti-la-torre-de-cabdella. Vegeu [[territori/Invalle]]. [^nom2]: [[audio/2023.06.03 - Josep|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 3 de juny de 2023, min. 25:29; i, recordat pel Feliu, [[audio/2023.06.08 - Llum i normalització (Feliu I Anna)|conversa amb l'Anna Claró, el seu marit i el Feliu]], la Pobleta, 8 de juny de 2023, min. 03:46. [^nom3]: Pascual Madoz, *Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar* (Madrid, 1845–1850), s.v. «Envall». [^nom4]: [[audio/2023.06.08 - Llum i normalització (Feliu I Anna)|Conversa amb l'Anna Claró, el seu marit i el Feliu]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 01:25–01:41 i 03:10–03:18. [^nom5]: Joan Coromines, *Onomasticon Cataloniae* (Barcelona: Curial / La Caixa, 1989–1997), s.v. «Envall», p. 73, article signat per Ph. R. [[materiales/Corominas, Onomasticon Cataloniae - Envall/73.pdf|Còpia de la pàgina]]. [^nom6]: Coromines, *Onomasticon Cataloniae*, s.v. «Aixirivall», p. 50 (article signat per X. T.), «Anserall», p. 203, i «Xovall», p. 145. [[materiales/Corominas, Onomasticon Cataloniae - Envall/50.pdf|p. 50]] · [[materiales/Corominas, Onomasticon Cataloniae - Envall/203.pdf|p. 203]] · [[materiales/Corominas, Onomasticon Cataloniae - Envall/145.pdf|p. 145]].