Marco Noris · Enllumenant el buit, projecte en fase de investigació des del refugi Casa Bigodé (Envall, Vall Fosca) · Info i crèdits · Pàgina actualitzada el 13.07.2024 · #enllumenantelbuit #pallars #vallfosca #ca-lang
Los pobles no s'abandonan, se deshabitan. Si ara anesim a la Pobla i parlesim amb la gent d'Envall que son grans i que estan en una residencia d'avis, et dirán «no hi ha un dia que no em recordi de la font, no hi ha un dia que no pensi a Serraspina...» aquella gent no ha abandonart mai el seu poble, lo han deshabitat.
(Eva Perisé, directora del Museu Hidroelèctric de Capdella)
Envall és un poble de la Vall Fosca (Pallars Jussà), que va ser abandonat progressivament entre la dècada dels '60 i la del '70 i que actualment està en fase de repoblació i reconstrucció. D’aixó s'està fent càrrec EnvallCooperativa, una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús i de treball que vol recuperar Envall des del punt de vista poblacional, arquitectònic, cultural i socioeconòmic. El nucli d'aquest procés és Casa Bigodé, un refugi que, entre altres coses, dinamitza el territori a través d'activitats culturals lligades rigorosament al Pallars i principalment al servei dels habitants de la Vall Fosca.
Envall, situat en les proximitats de la Pobleta de Bellveí –en el seu moment famosa per una important fira de ramaderia– i d'una de les cabaneres més transitades del Pallars, ha viscut per segles d'agricultura i ramaderia. Els seus primers registres remunten al segle IX, encara que el dolmen de l'Edat del Bronze als afores del poble ens diu que en aquestes muntanyes la vida humana ve des de lluny.
A Envall fins al 2013 no va haver-hi connexió elèctrica, el poble es va resistir a la modernitat i va morir sense veure-la. El genet del "progrés" que ha derrocat Envall és el mateix que està travessant ara el nostre món, arrasant el territori, els seus recursos i la seva memòria a una velocitat mai vista en precedència. 5.000 anys d'història rural han desaparegut en poques dècades, fent que la vida del segle passat sembli més pròxima a la prehistòria que no a la contemporaneïtat: avui seria impensable el que va passar a principis dels anys 60, quan Pasolini en L'Evangeli segons sant Mateu va triar el món arcaic i encara intacte del sud d'Itàlia com un lloc equivalent a Palestina en l'època de Jesús.
En l'ultima època, la que es recordava el Pauet, havia 9 cases, mentres el Pascual Madoz al 1845 va reportar 12 cases i 54 ànimes.
Van haver també Casa Pau, Corral de Batlle (antiga Casa del Battle?) casa del Manco i casa del Chocho que ara son pedres, properes al depòsit d'aigua.
Envall anys '80