# El cos del buit > [!noteinfo] > [[../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[03. Envall|Envall]], [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[12. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 25.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang ![[../Docs/Pictorium/Photos/llar de foc casa senterada.jpg]] <span class="caption">La llar de foc de [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]], 2023. Foto: Marco Noris</span> > [!big-serif] > *Enllumenant ruïnes, donem cos al buit* El buit és un concepte fonamental en el desenvolupament d'aquest projecte. Amb el [[../Fragmentarium/Despoblamiento|despoblament]] del camp, es va crear una fractura en la transmissió oral de la cultura rural. Envall va quedar despoblat al principi dels anys 70 i va tornar a ser habitat 30 anys després. En aquest període de temps, les runes van arribar a soterrar gairebé la totalitat de la història del poble. Resulta sorprenent com d'un poble que té com a mínim 1.200 anys, només queden uns pocs documents. 5.000 anys d'història rural han desaparegut en poques dècades, deixant un buit que és el mateix per a una jove catalana o un home italià de mitjana edat. La memòria és identitat. La història (urbana) contemporània no existeix sense la memòria del rural. > [!cite] > «Vinc directament dels runes de cases abandonades o destruïdes per les bombes, de les esglésies que poblen cada regió nostra, dels retaules que també he estudiat, analitzat, admirat, dels pobles dels Apenins o dels Prealps, on la vida mor deixant només uns pocs habitants que deambulen com a fantasmes. Allà van viure els nostres germans, aquells que conreaven el blat i araven els camps segons les fases de la lluna, entre una fam, una guerra o un amo prepotent. Aquest és el nostre Passat.» > ~ [[../Themarium/Pasolini/Pasolini|Pier Paolo Pasolini]] El buit és la història perduda, la memòria esborrada, el solar entre ruïnes. El buit es la [[../Fragmentarium/Fractura|fractura]] del temps, la renúncia a la terra, la [[03. Envall|història deshabitada]]. És necessari donar cos a aquest buit per poder tornar a construir un nou futur, una nova existència. Nomenar-lo i celebrar-lo, amb tot el que s'ha perdut i oblidat. Per això, el buit serà un component formal fonamental en el [[06. Proposta per a Envall|desenvolupament pictòric del mural]]. ## Com s'omple un buit sense mentir El model és la **restauració d'un fresc**. Quan falta massa superfície, el restaurador de vegades hi intervé —però ho fa de manera que es vegi que allò és afegit, que no és del segle que sembla. Torna a donar la idea de la figura sense fer passar la seva mà per l'original. Això és exactament el que aquest projecte pot fer amb la història d'[[03. Envall|Envall]]: hi haurà una part que serà llegenda, **i anirà declarada com a llegenda**. A la conversa de Capdella el criteri es diu igual, i amb les mateixes paraules: davant d'un relat que ja ha passat per tres boques, la sortida no és descartar-lo sinó *escriure-ho, encara que sigui mig llegenda, i posar-ho com a part de la mitologia*. El que no es pot fer és fer-lo passar per document. Perquè la cadena ja s'ha trencat. **Qui pot explicar alguna cosa d'Envall avui, gairebé mai no ho ha viscut**: és un segon, o un tercer. Abans la cadena era més curta; ara és sempre algú que explica el que li va explicar algú. Reconèixer-ho és la condició per poder escriure el que queda sense fer veure que és el que hi havia.[^q1] ## El buit que es guarda a propòsit Hi ha una segona mena de buit, i no ve de l'oblit sinó de la voluntat. A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], quan la conversa s'acosta a segons què, apareix la mateixa frase: **«hi ha històries que no es poden explicar.»** La solució que s'hi proposa, mig de broma i mig no, és portar-les a un notari i deixar-les tancades **cent anys**.[^q3] Canviar els noms no serveix: en un poble de set cases, tothom sap de qui es parla. I quan algú suggereix de fer-ho bé —muntar un grup que es reuneixi cada setmana i comenci a fer memòria—, la resposta que arriba és la d'una veïna gran de la mateixa Pobleta, la **Carmeta de Ribera**: > **«Si tu comences a escriure un llibre del poble, a la tarda ets mort.»**[^q3] Això no és un obstacle del projecte: **és el projecte**. El buit d'Envall no és només el que les runes van soterrar; és també el que es va decidir no dir, i que encara ara es decideix no dir. Un poble mort dona permís; un poble amb fills i néts vius, no. **La part del buit que està tancada amb clau és la que no es podrà omplir ni amb documents ni amb llegenda.** Mesos després, al bar de la Pobleta, una veïna gran s'hi nega amb raons semblants, i sense cap dramatisme: «La nostra vida tampoc no la podem parlar. I la vida dels altres no ens hi podem ficar.»[^q4] %% #no-public **Qui és i què més diu** (5.11.2023, [[audio/2023.11.05 - Bar Felip, Pepito|transcripció]], min. 01:23–02:13). És la dona del Pepito de Ribera, és a dir, molt probablement la **Carmeta**, la mateixa de «a la tarda ets mort». Abans de negar-s'hi diu «no m'agraden aquestes coses», «hi ha molta gent que ho poden fer», «també em sap greu». Al mig hi ha una frase que s'entén malament i sembla una broma: «Oh, coi! Així, si el marit te pega, no et sap greu, a tu.» No queda clar a qui la diu ni en quin to. %% L'antropòloga **Laia Singla**, que va fer [[territori/Veus a Bocafoscant|Veus a bocafoscant]], ho diu des de l'ofici. La memòria és molt selectiva i els records no tenen per què ser reals, però **les absències també informen**: per què algú no vol recordar, si era un dissident, si li sembla immoral, si fa sentir menys algú. Ella també es va trobar gent que li deia *això no t'ho explicaré, que la família encara hi és; quan aquella casa mori, ja t'ho podré explicar*. I a [[territori/Cabdella|Capdella]], on hi havia hagut famílies enfrontades, **ningú no li va parlar de la guerra**: ni els d'un costat ni els de l'altre.[^q5] > [!Hipertext] Historia al voltant del buit > - [[03. Envall|Envall]] > - [[territori/La Pobleta de Bellveí|La Pobleta de Bellveí]] > - [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]] > - [[territori/Veus a Bocafoscant|Veus a Bocafoscant]] > - [[territori/Lo rural|Lo rural]] — les paraules amb què es parla d'això > [!docs] > - Batalla: [[materiales/Batalla - Recull d'oficis i relats antics (al Pallars i al Pirineu)|Recull d'oficis i relats antics (al Pallars i al Pirineu)]] > - [[materiales/Barbal - Envall|Barbal - Envall]] > - [[materiales/Barbal - Amb un altre, un|Barbal - Amb un altre, un]] > - [[../Lecturas/Books highlights/Una Vida a La Vall Fosca|Una Vida a La Vall Fosca]] > - Tota la [[09. Bibliografia Vall Fosca|bibliografia]] sobre la Vall Fosca [^q3]: [[audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Conversa de grup a l'Hotel Arturo]], [[territori/La Pobleta de Bellveí|la Pobleta de Bellveí]], 10 de juny de 2023, min. 01:15:08–01:15:55. [^q2]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Lleida: l'autor, 1999), capítol «Envall». La flor la recorda també l'[[territori/Eva Perisé|Eva Perisé]], del [[territori/Central de Capdella|museu de Capdella]], en conversa del 13 de juny de 2023, min. 01:16:39–01:19:20. Tot el passatge, a [[03. Envall#La clavellina|Envall]]. [^q1]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 02:46–03:20 (la metàfora del fresc) i 22:01–22:32 (la cadena trencada i el consell d'escriure-ho igualment). [^q4]: [[audio/2023.11.05 - Bar Felip, Pepito|Conversa al bar de la Pobleta]], 5 de novembre de 2023, min. 01:23–02:13. [^q5]: [[audio/2023.11.08 - Laia Singla - Bar Felip|Laia Singla]], bar de la Pobleta, 8 de novembre de 2023, min. 00:17–01:39, 02:37–02:49 i 03:04–04:57.