> [!languages] [[#Castellano]] | [[#Català]] | [[#Italiano]]
# Cos d'Ebre. Día 68
> [!noteinfo]
Port Massaluca (Catalunya, Terra Alta, Espanya) • 26.06.2025 • Última actualización: 29.06.2025 • #CosEbre #CuerpoEbro #ca-lang #es-lang
##### Castellano
Después de 68 días de recorrido, Cos d’Ebre, Cuerpo Ebro, tras Cantabria, Castilla y León, Euskadi, La Rioja, Navarra y Aragón, llego a Cataluña. Nos encontramos a un paso de la desembocadura del Matarraña, a orillas del embalse de Riba-roja, en el Port Massaluca, un pequeño y acogedor camping que nos cobija con cariño y cuidados afectuosos antes de emprender el último tramo del camino. Siempre hospitalarios y generosos, Port Massaluca ya nos conquistó el corazón hace tres años, durante el desarrollo del proyecto Sequere, y esta vez quiso apoyar la producción de Cos d'Ebre. ¡Gracias a todo el equipo!
Ha transcurrido un mes desde mi última publicación, un mes que, al ritmo del caminar, percibimos como años. Si durante el primer tramo del viaje atravesamos la tranquilidad silvestre de la montaña hasta alcanzar el valle del Ebro, este último se ha convertido en una larga travesía por un territorio rural regulado, compartimentado y canalizado para fines agrícolas e industriales. La monotonía, el calor sofocante y el frecuente feísmo rural hicieron el caminar más pesado, hasta llegar a los cerros yesosos y terrazas fluviales cercanas a Velilla de Ebro, en la Ribera Baja de Aragón, que fueron un auténtico renacer de energías y ánimos.
La austera dureza de los núcleos urbanos de la Ribera de Navarra, construidos alrededor del trabajo de la tierra y sostenidos en gran parte por la inmigración, dio paso progresivamente a pueblos más amables aunque más ruinosos en la Ribera Baja de Aragón, donde el despoblamiento es más evidente cuanto más pequeños son, como es el caso emblemático de Velilla.
Y luego, llegaron el Mar de Aragón, la sierra de Caspe y la de Mequinenza, el embalse de Riba-roja y las historias dramáticas que yacen sumergidas bajo sus aguas.
Sin detenerme demasiado, quiero destacar algunos lugares y momentos especialmente significativos: la transición de realidades vivida en Santa Cruz (entre Sartaguda y San Adrián), la mágica chopera de Boquiñeni, la Isla Barataria en Alcalá, las ruinas romanas de Lépida Celsa, los sinuosos meandros de Sástago, la intensa tormenta de Escatrón y la tierra líquida del Ebro, el embalse y la sierra de Mequinenza, los galachos, el data center de Amazon y el inquietante desierto de paneles solares de Chiprana.
El 6 de junio en Zaragoza, Celeste Reyna organizó, junto con Ignacio Andrés, Radio Nikosia e Iberflumen, una sincronización comunitaria en diálogo con las aguas, poniendo en valor la potencia de los movimientos colectivos desde una falúa original. ¡Nuestro agradecimiento a todos y todas quienes participaron!
Durante nuestra estancia en Mequinenza, tuvimos el honor de recibir una visita guiada por los museos y el castillo, ofrecida especialmente para nosotros por su director, Javier Rodes. Estamos muy agradecidos con Javier por su amabilidad y disponibilidad y por habernos enseñado la resistencia y resilencia de su pueblo.
Para llegar hasta Mequinenza desde Caspe, fueron necesarios tres días de camino. Me acompañó el amigo y biólogo Jordi Martínez-Vilalta, gran caminante, con quien crucé la sierra de Mequinenza durante dos jornadas de calor implacable.
Finalmente, quiero resaltar especialmente la amabilidad y disponibilidad de las personas que habitan estas tierras, quienes nos han brindado apoyo y acogida a lo largo del río. La lista de agradecimientos ya comienza a tomar la forma de un poema.
###### Calendario de llegada:
- Sábado 5 de julio (tarde): llegada a Tortosa desde Benifallet.
- Domingo 6: caminata de Tortosa a Amposta.
- Lunes 7: salida de Amposta hacia Sant Jaume d’Enveja.
- Martes 8 (día 82 de camino): final del recorrido con un chapuzón en el Mediterráneo.
##### Català
Després de 68 dies de recorregut, Cos d’Ebre, Cuerpo Ebro, després de travessar Cantàbria, Castella i Lleó, Euskadi, La Rioja, Navarra i l’Aragó, ha arribat a Catalunya. Ens trobem a tocar de la desembocadura del Matarranya, a la vora de l’embassament de Riba-roja, al Port Massaluca, un petit i acollidor càmping que ens acull amb estima i cures afectuoses abans d’emprendre el darrer tram del camí. El Port Massaluca ja ens havia robat el cor fa tres anys, durant el projecte Sequere, sempre hospitalaris i generosos. I aquest cop ha volgut sumar-se a la producció de Cos d’Ebre. Gràcies a tot l’equip!
Ha passat un mes des de la meva darrera publicació, un mes que, al ritme del caminar, es percep com anys. Si en el primer tram del viatge vam travessar la tranquil·litat salvatge de la muntanya fins arribar a la vall de l’Ebre, aquest darrer tram s’ha convertit en una llarga travessa per un territori rural regulat, compartimentat i canalitzat amb finalitats agrícoles i industrials. La monotonia, la calor sufocant i el freqüent feisme rural han fet el caminar més feixuc, fins arribar als turons guixosos i terrasses fluvials prop de Velilla de Ebro, a la Ribera Baixa d’Aragó, que van ser un autèntic renaixement d’energia i ànims.
La duresa austera dels nuclis urbans de la Ribera de Navarra, construïts al voltant del treball de la terra i sostinguts en gran part per la immigració, va donar pas progressivament a pobles més amables, encara que més ruïnosos, a la Ribera Baixa d’Aragó, on el despoblament es fa més evident com més petits són, com és el cas emblemàtic de Velilla.
I després, van arribar el Mar d’Aragó, la serra de Casp i la de Mequinensa, l’embassament de Riba-roja i les històries dramàtiques que jeuen submergides sota les seves aigües.
Sense entretenir-m’hi massa, voldria destacar alguns llocs i moments especialment significatius: la transició de realitats viscuda a Santa Cruz (entre Sartaguda i San Adrián), la màgica pollancreda de Boquiñeni, l’illa Barataria a Alcalá, les ruïnes romanes de Lépida Celsa, els sinuosos meandres de Sástago, la intensa tempesta d’Escatrón i la terra líquida de l’Ebre, l’embassament i la serra de Mequinensa, els Galachos, el centre de dades d’Amazon i el desconcertant desert de plaques solars de Chiprana.
El 6 de juny a Saragossa, Celeste Reyna va organitzar, juntament amb Ignacio Andrés, Radio Nikosia i Iberflumen, una sincronització comunitària en diàleg amb les aigües, posant en valor la potència dels moviments col·lectius des d’una falua original. El nostre agraïment a totes les persones que hi van participar!
Durant la nostra estada a Mequinensa, vam tenir l’honor de rebre una visita guiada pels museus i el castell, oferta especialment per a nosaltres pel seu director, Javier Rodes. Estem molt agraïts a en Javier per la seva amabilitat i disponibilitat, i per haver-nos mostrat la resistència i la resiliència del seu poble.
Per arribar a Mequinensa des de Casp, van caldre tres dies de camí. M’hi va acompanyar l’amic i biòleg Jordi Martínez-Vilalta, gran caminador, amb qui vaig creuar la serra de Mequinensa durant dues jornades de calor implacable.
Finalment, vull destacar especialment l’amabilitat i disponibilitat de les persones que habiten aquestes terres, que ens han ofert suport i acollida al llarg del riu. La llista d’agraïments ja comença a prendre forma de poema.
###### Calendari d’arribada:
- Dissabte 5 de juliol (tarda): arribada a Tortosa des de Benifallet.
- Diumenge 6: caminada de Tortosa a Amposta.
- Dilluns 7: sortida d'Amposta cap a Sant Jaume d’Enveja.
- Dimarts 8 (dia 82 de camí): final del recorregut amb una capbussada al Mediterrani.
##### Italiano
###### Cos d’Ebre. Giorno 68
Dopo 68 giorni di percorso, Cos d’Ebre, Cuerpo Ebro, dopo Cantabria, Castiglia e León, Euskadi, La Rioja, Navarra e Aragona, è arrivato in Catalogna. Ci troviamo a un passo dalla foce del Matarraña, sulle rive del bacino di Riba-roja, al Port Massaluca, un piccolo e accogliente campeggio che ci ospita con affetto e cure premurose prima di intraprendere l’ultimo tratto del cammino. Sempre ospitali e generosi, il Port Massaluca ci aveva già conquistato il cuore tre anni fa, durante lo sviluppo del progetto Sequere, e questa volta ha voluto sostenere la produzione di Cos d’Ebre. Grazie a tutto il team!
È passato un mese dalla mia ultima pubblicazione, un mese che, al ritmo del camminare, percepiamo come anni. Se durante la prima parte del viaggio abbiamo attraversato la tranquillità selvaggia della montagna fino a raggiungere la valle dell’Ebro, quest’ultima si è trasformata in una lunga traversata attraverso un territorio rurale regolato, compartimentato e canalizzato per fini agricoli e industriali. La monotonia, il caldo soffocante e il frequente degrado rurale hanno reso il cammino più pesante, fino ad arrivare alle colline gessose e alle terrazze fluviali vicino a Velilla de Ebro, nella Ribera Baja de Aragón, che sono state una vera rinascita di energie e di spirito.
La dura austerità dei nuclei urbani della Ribera de Navarra, costruiti attorno al lavoro della terra e sostenuti in gran parte dall’immigrazione, ha lasciato progressivamente il posto a paesi più amichevoli, seppur più in rovina, nella Ribera Baja de Aragón, dove lo spopolamento è più evidente quanto più piccoli sono, come nel caso emblematico di Velilla.
Poi sono arrivati il Mar de Aragón, la sierra di Caspe e quella di Mequinenza, il bacino di Riba-roja e le storie drammatiche che giacciono sommerse sotto le sue acque.
Senza soffermarmi troppo, vorrei evidenziare alcuni luoghi e momenti particolarmente significativi: la transizione di realtà vissuta a Santa Cruz (tra Sartaguda e San Adrián), il magico pioppeto di Boquiñeni, l’Isola Barataria ad Alcalá, le rovine romane di Lépida Celsa, i sinuosi meandri di Sástago, la forte tempesta di Escatrón e la terra liquida dell’Ebro, il bacino e la sierra di Mequinenza, i galachos, il data center di Amazon e il inquietante deserto di pannelli solari di Chiprana.
Il 6 giugno a Saragozza, Celeste Reyna ha organizzato, insieme a Ignacio Andrés, Radio Nikosia e Iberflumen, una sincronizzazione comunitaria in dialogo con le acque, valorizzando la potenza dei movimenti collettivi da una faluca originale. Il nostro ringraziamento a tutti coloro che hanno partecipato!
Durante il nostro soggiorno a Mequinenza, abbiamo avuto l’onore di ricevere una visita guidata ai musei e al castello, offerta appositamente per noi dal suo direttore, Javier Rodes. Siamo molto grati a Javier per la sua gentilezza e disponibilità e per averci mostrato la resistenza e la resilienza del suo popolo.
Per arrivare a Mequinenza da Caspe, sono stati necessari tre giorni di cammino. Mi ha accompagnato l’amico e biologo Jordi Martínez-Vilalta, grande camminatore, con cui ho attraversato la sierra di Mequinenza durante due giornate di caldo implacabile.
Infine, voglio sottolineare in modo particolare la gentilezza e la disponibilità delle persone che abitano queste terre, che ci hanno offerto sostegno e accoglienza lungo il fiume. La lista dei ringraziamenti comincia già a prendere la forma di una poesia.
Calendario di arrivo:
- Sabato 5 luglio (pomeriggio): arrivo a Tortosa da Benifallet.
- Domenica 6: camminata da Tortosa ad Amposta.
- Lunedì 7: partenza da Amposta verso Sant Jaume d’Enveja.
- Martedì 8 (giorno 82 di cammino): fine del percorso con un tuffo nel Mediterraneo.