# Refugium, refugia > [!noteinfo] > Arxiu font de: [Refugium, refugia \| Marco Noris — Artista visual](https://marconoris.com/ca/refugium-refugia/) Fa alguns anys, durant una visita al Museu de l’Exili de la Jonquera, Noris va conèixer per primer cop la història del camp Joffre de **Rivesaltes**, un antic camp d’internament al sud de França obert als anys 30 per acollir l’exili republicà espanyol. Lluny de ser un episodi puntual, el camp va romandre actiu gairebé setanta anys: fou utilitzat com a camp de concentració durant l’ocupació nazi i, posteriorment, com a espai d’internament per als harkis algerians després de la descolonització. La història de Rivesaltes travessa el segle XX europeu i condensa alguns dels seus episodis més traumàtics. Es revela com un territori des d’on abordar la violència, el desplaçament forçat i les fractures de la història contemporània. Més que un lloc físic, Rivesaltes és avui —quan les ruïnes han cedit el protagonisme a la memòria— un espai emocional col·lectiu. ![[../images/artworks/rivesaltes/2013-rivesaltes-collage-01.jpg|Rivesaltes, el passat és present, 2013]] ![[../images/artworks/rivesaltes/2013-rivesaltes-collage-02.jpg|Rivesaltes, el passat és present, 2013]] <span class="caption"> Rivesaltes, el passat és present, 2013</span> La memòria de Rivesaltes ressona en la realitat actual dels camps que, arreu del món i a les fronteres d’Europa, continuen allotjant milions de vides desplaçades. Les seves ruïnes actuen com un llindar entre passat i present, connectant la història del segle XX amb les polítiques migratòries contemporànies. Tanmateix, aquest projecte no aspira a constituir-se en una recerca històrica. La història és aquí un punt de partida per a un desplaçament per la memòria emocional col·lectiva, cercant una experiència que, partint de l’individual, aspira a una dimensió universal més enllà d’èpoques, fronteres i nacionalitats. **Refugium, refugia** neix d’aquest espai devastat, testimoni i víctima de múltiples tragèdies humanes. Per a Noris, Rivesaltes no és un tema històric, sinó un punt de partida per interrogar els vincles entre memòria, desarrelament i present. Les ruïnes del camp s’enllacen amb els centres d’internament i els camps de persones refugiades actuals que, a les fronteres d’Europa i del món, perpetuen el mateix drama de l’exclusió. El treball proposa així una reflexió sobre la continuïtat entre els **camps del passat** i els **dispositius contemporanis del control migratori**, on la història reapareix sota noves formes polítiques i materials. El títol de l’exposició remet al terme llatí _refugium_, que designava tant un **lloc de fugida** com un **retorn**, una via d’escapament o un espai de recer. En plural, _refugia_, la paraula evocava també els amagatalls domèstics on protegir els béns davant el perill. Noris s’apropia d’aquesta ambivalència —recer i fugida, recolliment i desplaçament— per abordar el **refugi com a estat de trànsit permanent**, com a símptoma d’una vulnerabilitat estructural. {% include exposicion.html id="2019-refugium-refugia-mume" portada=true %} Les obres reunides a _Refugium, refugia_ exploren els **paisatges físics i emocionals de l’exili**: fosses, túmuls, caixes o forats que funcionen simultàniament com a refugi i condemna. Aquests llocs condensen la tensió entre la necessitat d’empara i la seva negació, i assenyalen la pèrdua d’identitat i dignitat que defineix la condició de la persona refugiada. En aquest context, la figura del **desterrat** esdevé un paradigma universal: aquell que, incapaç de retornar a casa, queda també impossibilitat d’habitar-ne una altra. Per a Noris, el **desarrelament** és un trauma irreversible que toca els fonaments mateixos de l’humà, un eco persistent que connecta els passats de la història amb les ferides del present. {% include exposicion.html id="2016-in-refugis-temple-roma-de-vic" %} {% include exposicion.html id="2016-in-refugis-1936-2016-galeria-canem" %} {% include exposiciones.html titulo="Exposicions col·lectives" %} Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de [[../../Ecosistema/La Escocesa/La Escocesa|La Escocesa]] i [[../../Ecosistema/Hangar|Hangar]], centres de creació a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. També agraeixo a Jordi Font, Miquel Serrano, Alfons Quera i tots els companys del MuME, [[../../Arte/Artistas/Paula Bruna|Paula Bruna]], [[../../Ecosistema/Carlos Puyol|Carlos Puyol]], Miquel Bardagil, Mireia Martínez i Raül Segarra, [[../../Ecosistema/Tere Badia|Tere Badia]], Kike Bela, Antonio Bela Armada, Pep Dardanyà, [[../../Ecosistema/Piramidón|Piramidón]], Yann Molina, Elodie Montes, Judith López, Pilar Mestre, Mar Arza.