# Maquis 1940-1952. Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón **Projecte de [[../../../Arte/Artistas/Joan Anton Serra Ollé|Joan Anton Serra Ollé]] (fotografies en blanc i negre) y [[../../../Arte/Artistas/Jaume Serra Torelló|Jaume Serra Torelló]] (fotografies en color i textos) exposat a "[[../../../Arte/Expos/Un altre fi. LA RESTA - El Born CCM|Un altre fi. La Resta]]", El Born CCM, Barcelona 2022.** ^d92168 **2004-2014** --- **CAT** Jaume Serra Torello representa l'esperit infatigable d'una societat civil que es retroba amb la [[../Memoria|memoria]] histôrica resseguint estudis i recorrent, durant anys i amb el seu gran amic i aliat [[../../../Arte/Artistas/Joan Anton Serra Ollé|Joan Anton Serra Ollé]], els territoris de l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón. Els anys d'anades i vingudes per aquells paratges i les converses amb la seva gent, les fotografies i textos explicatius i la feina de divulgació feta a escoles i ateneus que les van acompanyar van fixar un llegat memorialístic intangible que avui agraïm, com el de tanta gent que, autofinançant-se, han preservat la seva dignitat. A la vitrina poden veure's els llibres de consulta de [[../../../Arte/Artistas/Jaume Serra Torelló|Jaume Serra Torelló]] i les minucioses notes que prenia i que després contrastava durant el treball de camp. **ESP** [[../../../Arte/Artistas/Jaume Serra Torelló|Jaume Serra Torelló]] representa el espíritu infatigable de una sociedad civil que se reencuentra con la [[../Memoria|memoria]] histórica resiguiendo estudios y recorriendo, durante años y junto a su gran amigo y aliado Joan Anton Serra Ollé, los territorios de la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón. Los años de idas y venidas por aquellos parajes, las conversaciones con sus gentes, las fotografías y textos explicativos y el trabajo divulgativo en escuelas y ateneos que las acompañó fijaron un legado memorialístico intangible que hoy agradecemos, como el de tanta gente que, autofinanciándose, han preservado su dignidad. En la vitrina pueden verse los libros de consulta de [[../../../Arte/Artistas/Jaume Serra Torelló|Jaume Serra Torelló]] y las minuciosas notas que tomaba y que después contrastaba durante el trabajo de campo. **ENG** [[../../../Arte/Artistas/Jaume Serra Torelló|Jaume Serra Torelló]] represents the indefatigable spirit of a civil society that becomes reacquainted with historical memory by studying and touring the territories of the Levante and Aragon Guerrilla Group with his great friend and ally [[../../../Arte/Artistas/Joan Anton Serra Ollé|Joan Anton Serra Ollé]] for many years. Indeed, the years of travelling around those places, the conversations with their people, the photographs and the explanatory texts and informative work undertaken in schools and community colleges established an intangible commemorative legacy that we are grateful for today, like that of so many people who have preserved their dignity by self-financing In the display case we can see [[../../../Arte/Artistas/Jaume Serra Torelló|Jaume Serra Torelló]]'s reference books and the meticulous notes he took and later contrasted during the field work. # Llocs de la memòria ## Fotos de Jaume Serra Torelló (Fotografies en color emmarcades en negre) ### Pic de Peñarroya És la muntanya més alta de la província de Terol amb una altitud de 2028 metres. Actualment encara algú hi segueix deixant flors. El pic està envoltat per restes de cabanes utilitzades pels soldats durant la terrible batalla de Terol. A terra encara s'hi poden trobar restes de cuir de les corretges dels soldats, llaunes buides de car i altres materials. Aquestes cabanes també podien haver servit com a refugi i amagatall als [[Maquis]]. ### Minas de Utrillas (Safareig de carbó) Població minera de larga tradició esquerrana i particularment anarquista. Molts del seus miners varen tenir que deixar-ho tot i pujar a la muntanya per incorporar-se a les guerrilles per salvar la vida, ja que les detencions i les tortures feien que la informació de la guàrdia civil fos mes precisa i l'aplicació de la *Ley de Fugas* emprada amb molta lleugeresa. ### Masico de La Pez Masico situat entre Fortanete i Mosqueruela molt a prop del campament guerriller de la Jujarra, on els seus habitants varen ser punts de recolzament dels maquis. El seu masover Santiago, fou detingut i brutalment apallissat per la guàrdia civil dins la presó, la seva dona va morir. La versió oficial afirma que ella mateixa al veure que els guàrdies s'apropaven per detenir-la es va suïcidar penjant-se d'un arbre prop de la casa. No obstant això, el seu fill ens explicà que la guàrdia civil va penjar a la seva mare d'una biga a l'interior de la casa. ### Fosa de la masia El Olmo (Alcalá de la Selva) Fosa oberta el mes de novembre de 2006, on varen ser exhumades 11 persones assassinades per la Guàrdia civil la qual seguia ordres de represâlia del General Pizarro. L'assassinat es produi després de l'atac que van fer els [[Maquis]] al poble de Gúdar en venjança per la mort a la presó de Felisa Montoliu, esposa del maqui "Pinchol" i mare de guerriller. Felisa Montoliu va morir torturada per la g.civil al castell presó de Mora de Rubielos. Les forces franquistes en represalia a l'atac dels [[Maquis]] varen detenir 22 persones sembla ser que a l'atzar, onze de Gudar i onze d'Allaga, els portaren a la Virgen de la Vega I foren torturats sense pietat durant 48 hores i més tard separats en dos grups i finalment assassinats. Deixaren els seus cossos molts dies sense enterrar fins que la gent ho va fer. ### Mas casa Gómez T'estimoni oral del masover Emilio Bono Montolio que treballà en aquesta masía, sítuada a tres quilômetres de Miravete de la Sierra (Terol) durant els anys on la repressió fou mes extrema entre el 1940-1952. Els punts de recolzament utilitzaven diferents senyals per advertir als guerrillers de possibles perills com podien ser un mocador penjat, un petit fanal a la finestra quan es feia fosc o un llençol estés. En aquesta masía la têcnica emprada era la de deivar 10 pedres en forma de cerde sobre una pedra que s'utilitzava per posar la sal als animals, D'aquesta manera si la guardia civil les veia pensava que era la canalla que jugava. ### Santuari de La Estrella Loc de peregrinació i devoció de la gent de la comarca, al costat del santuari s'instal larà durant molt de temps un destacament de la g.civil. Els últims anys de la guerrilla foren els mes difícils, sense cap esperança d'intervenció per part de les forces aliades, amb l'augment de la repressió per part de les autoritats franquistes, i sense cap possibilitat de que es produís una reacci de l' interior del país el partit comunista a l'exili donarà l'orde definitiva de retirada cap a França l'any 1952. ### Cisterna de la masia Monzón Situada al terme de Vistabella. A 150 metres de la casa es va trobar el cos sense vida del maqui desertor Isaias Jiménez Utrillas 'Maquinista". Va morir eldia 3 de novembre de 1950 després de matar a tres guàrdies civils i de ferir-ne amb gravetat a un tercer. El mateix dia va matar també una noia amb la qual volia tenir relacions sentimentals. Isaias participava en serveis de contrapartida amb la g.civil denunciant els punts de recolzament. Les últimes persones que el varen veure amb vida diuen que anava despullat i parlava sol dient coses sense sentit. ### Campament escola de capacitació guerrillera de la Cerollera Restes de cabanes utilitzades per la guerrilla. Aquest campament escola el portava Francisco Corredor Serrano "Pepito el Gafas" junt amb el seu ajudant Ramon Segu Celma "Arturo". El nou d'agost de 1946 el general Pizarro el va fer destruir amb la participació de la Guàrdia Civil i de l'exèrcit de terra, que va fer servir morters de 81 m/m, provocant un gran incendi al bosc. Malgrat aquest desplegament de forces els guerrillers no varen ser sorpresos i pogueren sortir tots sense patir cap baixa. En aquest campament escola s'ensenyava topografia, supervivència, manipulació d'explosius, però també s'impartien classes de cultura general, de fet alguns dels guerrillers varen aprendre a Ilegir i escriure dins aquest camp. ### Masia La Capellania El 9 de febrer de 1945 els maquis assaltaren aquesta masia i s'emportaren mil pessetes, sis pernils, dos escopetes i diferents peces de roba. Posteriorment el propietari va ser brutalment colpejat per la guârdia civil per no haver denunciat els fets. En els seus inicis els guerrillers estaven finançats pel Partit Comunista a l'exili el qual pagava tot el que necessitaven, però amb l'augment de la repressió les coses van caviar i els guerrillers es van veure obligats a fer el que anomenaven cops econòmics a diferents objectius com el ferrocarril, bancs i masies que normalment estaven habitades per gent amb ideologia franquista. ### Mas Galindo El 12 de juliol de 1949 morirà en una emboscada el guerriller Pedro Fraile "Galan", mentre descansava a l'interior del Mas. Un cop mort portaren el cos a la població veina de Cañada de Benatanduz. Malgrat que les ordres prohibien pernoctar dins les cases, la duresa del clima i la manca de subministraments adequats feien que sovint es desobeissin les ordres. Molts [[Maquis]] varen ser delatats mentre eren a l'interior de les masies, i ho varen pagar amb la vida. ## Fotos de Joan Anton Serra Ollé (Fotografies en blanc i negre emmarcades en blanc) ### Masia Conesa Masia situada al terme municipal d'Aliaga, a la vall de Santilla. Per la seva situació estratègica al peu d'un penya-segat, aquesta casa va ser utilitzada per les guerrilles com a punt de subministrament i també utilitzada pels [[Maquis]] per tal de rebre informació dels moviments de les forces franquistes de les poblacions veïnes. Segurament el van delatar ja que el masover Basilio Ariño Campos va ser detingut, torturat i assassinat per la guàrdia civil. ### Cove Peña de la Loma de la Higuera Punt d'observació presumptament utilitzat per la guerrilla. Per accedir-hi s'ha de pujar mitjançant un arbre. A l'Interior de la cavitat hi várem trobar restes d'ossos d'animals tallats amb ganivet, on es podien apreciar talls en superfície, aquests demostraven com els guerrillers havien aprofitat al màxim la carn de l'animal. ### Campament en los Montes Universales (Tormon) Campament escola que va tenir una gran importància pel moviment guerriller. El van descobrir dos guerrillers que varen tenir molt prestigi i poder dins del moviment, eren en "Pepito el Gafas" i en Florian Garcia "Grande". La guàrdia civil el va descobrir informada per l'alcalde falangista d'una població vena anomenada el Cuervo. Segons fonts orals els guerrillers varen agafar unes cabres de l'alcalde, i l'home seguint el rastre deixat pels animals va localitzar el campament i seguidament va alertar les forces franquistes. Sembla ser que la guàrdia civil s'hi va acostar i es va trobar un dels guerrillers que anava a buscar [[../../Filosofia de la Terra/Agua|aigua]], i li dispararen causant-li la mort. El soroll va alertar immediatament la resta de guerrillers i tots van tenir [[../../Tiempo/Tiempo|temps]] suficient per sortir-ne il·lesos. L'alcalde falangista i la seva dona van ser, mesos més tard, afusellats pels maquis. ### La creu de Victor Salvador Salvador Victor Salvador Salvador va ser detingut per la guàrdia civil per col laborar amb els [[Maquis]]. El van portar a cops per aquest camí prop de la Masia de los Lores on serà afusellat. La repressió va ser molt dura i la impunitat total per part de les forces armades de l'estat. El Maestrat es va ocupar militarment, seguit de l'aplicació del toc de queda, la "Ley de Fugas", el servei de contrapartides, el "somaten" també s'obligava els pagesos a deixar cada nit les claus de les masies a la guàrdia civil. Aquestes són algunes de les accions repressives que imposà el Governador Civil de Teruel i també General de la guàrdia civil Manuel Pizarro Cenior. ### Casa Ricardo Casa situada prop de la població d'Aliaga. Els maquis afusellaren al masover perqué sospitaven que els havia delatat. "L'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón", es va concebre en els seus orígens, com una organizació militar dirigida pel Partido Comunista de Esapaña a l'exili. S'ha de tenir en compte però que molts dels seus homes no estaven afiliats a aquest partit i pertanyien a altres formacions com socialistes, anarquistes o simplement antifranquistes. Tot i aixi, tots sequien les ordres que donava Santiago Carrillo, el máxim responsable. A mida que van anar passant els anys es començaren a sentir veus molt crítiques sobre les decisions preses per aquest dirigent, per part dels homes i dones que lluitaven a l'interior del país. ### Masia Torre Belenger Situada prop de Mosqueruela, va ser punt de recolzament i observatori privilegiat d'una âmplia zona del territori. En aquesta masia van dormir tranquil lament tota una nit un grup de [[Maquis]] i guardies civils, sense que es produís cap enfrontament armat. Fets com aquest van passar sovint sobretot a principis dels anys quaranta, temps en que la G.Civil volia evitar l'enfrontament directe per la por de la posible intervenció aliada evitan així represàlies posteriors. Aquesta actitud però va canviar radicalment quan el régim de Franco es va consolidar. ### El Molino del Chorrador Població situada a la Província de Trol a les proximitats d'Aguaviva. Durant molt de temps va ser utilitzat com a caserna per a un grup d'entre 10 i 12 guàrdies civils especialitzats en fer de contrapartides. #### Cerro Moreno En aquest campament el dia 7 de novembre de 1949 moriran en un atac efectuat per forces de la Guardia Civil 12 guerrillers. Alguns d'ells formaven part del Comitè Regional de Levante i, per tant, pertanyien al Estat Major de la guerrilla. El campament situat d'alt d'un penya segat de difícil accés, va ser rodejat per un gran número de forces, en un atac que va durar més de quatre hores. Només salvarà la vida el guerriller "Pedro". Després d'aquest assalt es paralitzà pràcticament la lluita i començarà una fase purament defensiva i de progressiva decadència #### Masia El Fortuño El dia 25 de setembre de 1948, entre Nogueruelas i Alcala de la Selva, es produí un assalt violent a la masia "El Fortuño". Hi ha dues versions sobre aquest fet: la primera implica als [[Maquis]] "Rubio" i "Vias" que suposadament varen matar al masover de 65 anys Demetrio García Solsona i també un pastor del qual se'n desconeix el nom, cremant posteriorment la casa. El motiu seria ser suposats informadors de la quârdia civil. L'altre versió diu que foren els mateixos guàrdies civils disfressats de [[Maquis]] "contrapartidas" que mataran els dos homes per haver estat punt de recolzament durant un Ilarg període de [[../../Tiempo/Tiempo|temps]]. Difícilment es podrà saber la veritat dels fets. #### Masia la Palvarez L'any 1948 la G. Civil va intentar matar al senyor José Sánchez penjant-lo pel coll. Van posar una corda a l'estable i la van Iligar al pom de la porta de manera que quan la porta es tancava la corda es tensava i ell pujava penjat. El van donar per mort i el van deixar a terra. El seu germà Abel va rebre una brutal pallissa. Els motius obtenir informació de l'altre germà Raúl Sanchez que estava desaparegut i era considerat un enllaç dels guerrillers.