# Peracalç > [!noteinfo] > Pàgina actualitzada el 17.09.2026 · #pallars #territory Poble del municipi de **Baix Pallars**, al **Pallars Sobirà**, de l'antic terme de **Montcortès de Pallars** —suprimit el 1969—, a **1.203 m**, al vessant meridional de la serra del seu nom. S'hi puja per una pista asfaltada de sis quilòmetres que surt del coll de Mentui, i no hi ha transport públic.[^pc3] La serra de Peracalç (1.478 m) pateix un **gran moviment en massa** vessant avall, per fracturació i dissolució de les calcàries del Cretaci; és el procés que va acabar formant l'[[Estany de Montcortès|estany de Montcortès]], a l'altra banda del Pla de Corts. ## El campanar i el banc de llavors Hi vam arribar el **20 d'agost del 2020**, caminant amb el [[../Ecosistema/Grand Tour|Grand Tour]], per un camí de vaques que aquell any no s'havia netejat. Al poble hi havia **sis cases habitades**. A una d'elles hi viuen **en Pedro i la Pepi**.[^pc1] En Pedro és andalús, viu allà des de fa quaranta anys —abans, Terrassa i Lapònia, i mitja Europa viatjada—, ha estat pastor de cabres i ara és jubilat. Conserva l'accent. La Pepi, la seva companya, és de Lleida. Ell es dedica a arreglar tot el que queda dins dels seus dominis: la font, i el que queda de l'església, **campanar inclòs**. Ja hi ha tornat a col·locar la primera campana: > «Antes de morir quiero colocar la segunda.» I, mentre l'arregla, **va guardant llavors entre les pedres del campanar**. La idea és explícita i ell la diu sense dramatisme: quan ell ja no hi sigui i el campanar **torni a caure**, les plantes protegides en aquest banc de llavors particular tornaran a néixer i a repoblar el territori. A **Peramea** va arreglar una torre i hi va fer el mateix.[^pc1] Al costat de l'església s'hi ha construït **un mirador cap a la vall**, amb la pedra **d'un dolmen en ruïnes** que hi havia prop de casa seva. Ens hi va convidar a seure: «aquella piedra que da energía» — «pero no tres a la vez, que la vais consumiendo toda». Allà, sobre la gespa que ell planta i rega, ens va ensenyar les fotografies de la reforma i els plans per als cinc o deu anys següents. Quan la Celeste va proposar tornar a ajudar-lo, la Pepi va somriure —molta gent ho ha promès i no ha tornat mai—, i ell va contestar: > «Yo no necesito ayuda. Si la acepto es para los demás, para que tengan algo diferente para hacer.» En veure'ns arribar havia dit **«aquí está el paraíso»**, i ens va indicar per on s'hi baixava: la Serra de Peracalç i el camí de l'Obaga de Canals. Ens va acomiadar amb dos pots de cabell d'àngel fets per ell i una bossa de nous.[^pc1] **El 2023, en tornar-hi, el campanar havia caigut.**[^pc8] ## El Pedro, a la conversa d'Envall Tres anys després, a Envall, amb el [[../Enllumenant el buit/audio/2023.06.03 - Josep|Josep Plasencia]] parlàvem de com es guarda la memòria d'un poble quan no n'hi ha res d'escrit —d'on va sortir la idea de deixar una paret per pintar-hi la història d'[[../Enllumenant el buit/03. Envall|Envall]]—, i el Pedro hi entra des de fora: el Josep no el coneixia —«Peracalç està com Envall, tres cases de peu... qui és el Pedro?»— i el campanar i les llavors s'expliquen allà per contar-li qui era.[^pc2] El que hi posa el Josep és la seva pròpia història de Peracalç. Un amic seu de la Pobleta, l'**Arfan**, havia sortit de Gàmbia en caiuco i havia desembarcat a les Canàries; la Creu Roja li va preguntar si tenia cap parent per aquí, i ell va dir que en tenia un a Tremp. El dia que hi va arribar el va llogar **un paleta de Peracalç**%%, l'Emilio, de Casa Miquel%%, i de Tremp va anar a Peracalç. Allà el va conèixer el Josep, li va oferir feina, i va anar de Peracalç a Envall. Portava un mes a Europa i, mirant els pobles, li va preguntar: > «Hi ha hagut una guerra aquí?» — «Han caigut bombes?» — «No, no és de bombes, és de no viure-hi.»[^pc2] La xifra no és un cens —el 2020 hi havia sis cases habitades—: és el que es veu des de fora. ## Pedra i calç El poble surt també a la llista de malnoms de la vall que es recull a la Pobleta el juny del 2023, al costat dels *fatos* de la Pobleta i de la *gent del carall* d'Envall: **els «salta-roquetes» de Peracalç, «perquè allà són totes pedres»**.[^pc4] El malnom no va sol. **Coromines** explica el topònim —que emparenta amb *Paracolls*— per *pedra/pera* més *calç*, i als voltants del poble, efectivament, hi ha pedres de calç. I **Madoz**, cap al 1849, ho escriu com a descripció econòmica: terreny pedregós, «quasi tot ell una muntanya de pedra blavosa de la qual s'extreu calç». Li compta **18 cases, 12 veïns i 112 ànimes**; el fogatge del 1553 hi dona **10 focs laics i 1 d'eclesiàstic**.[^pc3] Peracalç té **tres esglésies**: la parroquial de **Sant Llorenç**, les restes de la romànica de la **Mare de Déu del Roser**, i la de la Masia de Peracalç, lluny del poble cap a migdia, dedicada a **Sant Feliu Africà**.[^pc3] De quina d'elles és el campanar d'en Pedro, no consta escrit enlloc. ## Els dòlmens Dins del terme del poble hi ha **dos dels megàlits més destacats del Pallars**: el sepulcre de la **Cabana de Perauba** —escrit també *Peralba*— i el de la **Cabana de Castellars d'en Pei**.[^pc3] El de Perauba és a 1.304 m, al vessant nord de la serra de Peracalç, sota la roca del mateix nom, al començament del Pla de Corts: un túmul de pedres de 14 m de diàmetre amb una cambra de lloses calcàries. Està **documentat des del 1894**, el van excavar el **1922** Bosch i Gimpera i Serra Ràfols sense cap resultat, i **Pericot** el va donar per totalment espoliat el 1950. A començaments dels noranta **Albert Roig** hi va trobar un vas amb nansa d'apèndix de botó, i això va motivar la intervenció del **1992** de Xavier Clop i Josep Miquel Faura, que va demostrar que una part de la cambra era intacta: 94 elements ceràmics, denes de collaret, un fragment d'anella de bronze i restes de com a mínim **onze individus**, quatre d'infantils. Bronze mitjà.[^pc5] Cap dels dos és el dolmen que en Pedro va desmuntar per fer el mirador — aquell era «entre ruïnes, prop de casa seva».[^pc1] Quin era, i si consta en algun inventari, queda obert. **I hi ha un fil per estirar.** L'[[../Enllumenant el buit/territori/Antist|Agustí Hereu]] diu, parlant d'arqueòlegs de la zona, que **el Roig** fa temps que treballa «amb aquell dolmen, **i el de Precals també**» — i que **viu a Antist**.[^pc6] Que un Albert Roig[^1] sigui exactament qui va fer la troballa de Peracalç no ho demostra, però la bibliografia del projecte d'Envall ja cita **Roig i Deulofeu** per al despoblat de [[../Enllumenant el buit/territori/Serraspina|Serraspina]]: si és el mateix, és la via més curta que hi ha cap al convent. ## El mosso del Carlí Quan la família de [[../Enllumenant el buit/territori/Bretui|Bretui]] ha de tapar la història del [[../Enllumenant el buit/territori/El Carli|Carlí]], casen la Conxita amb **un mosso «de Peracalç, que és de Font[^2]»**, que «tenia una casa a prop de Bretui».[^pc7] La geografia lliga —Peracalç i Bretui són pobles veïns del mateix terme antic—, i explica que el tracte fos possible: un home de casa petita del poble del costat. El **recull de noms de cases antigues de Peracalç** en dona tretze —Ampell, Antoneso, Batlle, Bortona, Casó, Claverol, Dionísia, Franc, Lluell, Miquel Teresó, Pau, Savinart i Tonillo— i **cap no és Casa Font**.[^pc3] O *Font* és el cognom, o és una casa que aquell recull no arreplega. > [!Links] Relacionat > - [[../Ecosistema/Grand Tour|Grand Tour]] · [[../Projects/Lloc, lluny, llar/Grand Tour 2020/Grand Tour 2020|Grand Tour 2020]], dia 12 > - [[../Libellus/_posts/2020-08-21-Aquí está el paraíso - ca|«Aquí hi ha el paradís»]] > - [[Estany de Montcortès]] · [[La Pobla de Segur]] > - [[../Enllumenant el buit/03. Envall|Envall]] · [[../Enllumenant el buit/territori/El Carli|El Carlí]] #pallars #territory #ca-lang [^pc1]: Marco Noris, «Día 12 (20-8)», esborrany del [[../Projects/Lloc, lluny, llar/Grand Tour 2020/Grand Tour 2020|Grand Tour 2020]], 20 d'agost de 2020. Una part es va publicar com «[[../Libellus/_posts/2020-08-21-Aquí está el paraíso - ca|Aquí hi ha el paradís]]», 21.08.2020. Les citacions d'en Pedro es conserven en castellà, que és com parla. [^pc2]: Conversa amb [[../Enllumenant el buit/audio/2023.06.03 - Josep|Josep Plasencia]], Envall, 6 de juny de 2023. [^pc3]: «Peracalç (Baix Pallars)», *Viquipèdia*, consultat el 17 de setembre de 2026, https://ca.wikipedia.org/wiki/Peracalç_(Baix_Pallars), que recull Joan Coromines, «Paracolls (Peracalç)», a *Onomasticon Cataloniae* VI (Barcelona: Curial, 1996); Pascual Madoz, *Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España*, vol. XII (Madrid, 1849), p. 796; Josep Iglésies, *El Fogatge de 1553* II (Barcelona, 1981), p. 90; i Silvio Montaña, *Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà* (Espot, 2004). Cap d'aquestes fonts no s'ha consultat directament. [^pc4]: [[../Enllumenant el buit/audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, Josep, Feliu|Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí]], la Pobleta de Bellveí, 8 de juny de 2023. [^pc5]: «Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba», *Viquipèdia*, consultat el 17 de setembre de 2026, https://ca.wikipedia.org/wiki/Sepulcre_megalític_de_la_Cabana_de_Perauba, a partir de Xavier Clop, «La Cabana de Perauba (Peracalç, Pallars Sobirà) i el megalitisme al Pallars», *Revista d'Arqueologia de Ponent* 5 (1995): 127-142, no consultat. [^pc6]: [[../Enllumenant el buit/audio/2024.06.22 - Agustí Hereu 03 - Antist|Agustí Hereu]], Antist, 22 de juny de 2024, min. 46:11 i 46:28. [^pc7]: [[../Enllumenant el buit/audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Anna Clarós]], Hotel Arturo, la Pobleta de Bellveí, 10 de juny de 2023, min. 01:38:09. [^pc8]: Marco Noris, 2023. Falta fixar-ne la data i el detall. [^1]: És el mateix Albert Roig de la carta arqueològica del Pallars Sobirà, i el mateix Roig i Deulofeu que la bibliografia cita per Serraspina? [^2]: Nom de casa? El recull de cases de Peracalç no en té cap