# Peracalç > [!noteinfo] > Pàgina actualitzada el 18.09.2026 · #pallars #territory Poble del municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, de l'antic terme de Montcortès de Pallars —suprimit el 1969—, a 1.203 m, al vessant meridional de la serra del seu nom. S'hi puja per una pista asfaltada de sis quilòmetres que surt del coll de Mentui, i no hi ha transport públic.[^pc3] La serra de Peracalç (1.478 m) pateix un gran moviment en massa vessant avall, per fracturació i dissolució de les calcàries del Cretaci; és el procés que va acabar formant l'[[Estany de Montcortès|estany de Montcortès]], a l'altra banda del Pla de Corts. ## El campanar i el banc de llavors Hi vam arribar el 20 d'agost del 2020, caminant amb el [[../Ecosistema/Grand Tour|Grand Tour]], per un camí de vaques que aquell any no s'havia netejat. Al poble hi havia sis cases habitades. A una d'elles hi viuen en Pedro i la Pepi.[^pc1] En Pedro és andalús, viu allà des de fa quaranta anys —abans, Terrassa i Lapònia, i mitja Europa viatjada—, ha estat pastor de cabres i ara és jubilat. Conserva l'accent. La Pepi, la seva companya, és de Lleida. Ell es dedica a arreglar tot el que queda dins dels seus dominis: la font, i el que queda de l'església, campanar inclòs. Ja hi ha tornat a col·locar la primera campana: > «Antes de morir quiero colocar la segunda.» I, mentre l'arregla, va guardant llavors entre les pedres del campanar. La idea és explícita i ell la diu sense dramatisme: quan ell ja no hi sigui i el campanar torni a caure, les plantes protegides en aquest banc de llavors particular tornaran a néixer i a repoblar el territori. A Peramea va arreglar una torre i hi va fer el mateix.[^pc1] Al costat de l'església s'hi ha construït un mirador cap a la vall, amb la pedra d'un dolmen en ruïnes que hi havia prop de casa seva. Ens hi va convidar a seure: «aquella piedra que da energía» — «pero no tres a la vez, que la vais consumiendo toda». Allà, sobre la gespa que ell planta i rega, ens va ensenyar les fotografies de la reforma i els plans per als cinc o deu anys següents. Quan la Celeste va proposar tornar a ajudar-lo, la Pepi va somriure —molta gent ho ha promès i no ha tornat mai—, i ell va contestar: > «Yo no necesito ayuda. Si la acepto es para los demás, para que tengan algo diferente para hacer.» En veure'ns arribar havia dit «[[../Libellus/_posts/2020-08-21-Aquí está el paraíso - ca|aquí está el paraíso]]», i ens va indicar per on s'hi baixava: la Serra de Peracalç i el camí de l'Obaga de Canals. Ens va acomiadar amb dos pots de cabell d'àngel fets per ell i una bossa de nous.[^pc1] El 2023, en tornar-hi, el campanar havia caigut.[^pc8] ## El Pedro, a la conversa d'Envall Tres anys després, a Envall, amb el [[../Enllumenant el buit/audio/2023.06.03 - Josep|Josep Plasencia]] parlàvem de com es guarda la memòria d'un poble quan no n'hi ha res d'escrit —d'on va sortir la idea de deixar una paret per pintar-hi la història d'[[../Enllumenant el buit/03. Envall|Envall]]—, i el Pedro hi entra des de fora: el Josep no el coneixia —«Peracalç està com Envall, tres cases de peu... qui és el Pedro?»— i el campanar i les llavors s'expliquen allà per contar-li qui era.[^pc2] El que hi posa el Josep és la seva pròpia història de Peracalç. Un amic seu de la Pobleta, l'Arfan, havia sortit de Gàmbia en caiuco i havia desembarcat a les Canàries; la Creu Roja li va preguntar si tenia cap parent per aquí, i ell va dir que en tenia un a Tremp. El dia que hi va arribar el va llogar un paleta de Peracalç%%, l'Emilio, de Casa Miquel%%, i de Tremp va anar a Peracalç. Allà el va conèixer el Josep, li va oferir feina, i va anar de Peracalç a Envall. Portava un mes a Europa i, mirant els pobles, li va preguntar: > «Hi ha hagut una guerra aquí?» — «Han caigut bombes?» — «No, no és de bombes, és de no viure-hi.»[^pc2] ## Pedra i calç El poble surt també a la llista de malnoms de la vall que es recull a la Pobleta el juny del 2023, al costat dels *fatos* de la Pobleta i de la *gent del carall* d'Envall: els «salta-roquetes» de Peracalç, «perquè allà són totes pedres»[^pc4]. El malnom no va sol. Coromines explica el topònim —que emparenta amb *Paracolls*— per *pedra/pera* més *calç*, i als voltants del poble, efectivament, hi ha pedres de calç. I Madoz, cap al 1849, ho escriu com a descripció econòmica: terreny pedregós, «quasi tot ell una muntanya de pedra blavosa de la qual s'extreu calç». Li compta 18 cases, 12 veïns i 112 ànimes; el fogatge del 1553 hi dona 10 focs laics i 1 d'eclesiàstic.[^pc3] Peracalç té tres esglésies: la parroquial de Sant Llorenç, les restes de la romànica de la Mare de Déu del Roser, i la de la Masia de Peracalç, lluny del poble cap a migdia, dedicada a Sant Feliu Africà.[^pc3] De quina d'elles és el campanar d'en Pedro, no consta escrit enlloc. ## Els dòlmens Dins del terme del poble hi ha dos dels megàlits més destacats del Pallars: el sepulcre de la Cabana de Perauba —escrit també *Peralba*— i el de la Cabana de Castellars d'en Pei.[^pc3] El de Perauba és a 1.304 m, al vessant nord de la serra de Peracalç, sota la roca del mateix nom, al començament del Pla de Corts: un túmul de pedres de 14 m de diàmetre amb una cambra de lloses calcàries. Està documentat des del 1894, el van excavar el 1922 Bosch i Gimpera i Serra Ràfols sense cap resultat, i Pericot el va donar per totalment espoliat el 1950. A començaments dels noranta Albert Roig hi va trobar un vas amb nansa d'apèndix de botó, i això va motivar la intervenció del 1992 de Xavier Clop i Josep Miquel Faura, que va demostrar que una part de la cambra era intacta: 94 elements ceràmics, denes de collaret, un fragment d'anella de bronze i restes de com a mínim onze individus, quatre d'infantils. Bronze mitjà.[^pc5] Cap dels dos és el dolmen que en Pedro va desmuntar per fer el mirador — aquell era «entre ruïnes, prop de casa seva».[^pc1] Quin era, i si consta en algun inventari, queda obert. I hi ha un fil per estirar. L'[[../Enllumenant el buit/territori/Antist|Agustí Hereu]] diu, parlant d'arqueòlegs de la zona, que el Roig fa temps que treballa «amb aquell dolmen, i el de Precals també» — i que viu a Antist.[^pc6] Que un Albert Roig[^1] sigui exactament qui va fer la troballa de Peracalç no ho demostra, però la bibliografia del projecte d'Envall ja cita Roig i Deulofeu per al despoblat de [[../Enllumenant el buit/territori/Serraspina|Serraspina]]: si és el mateix, és la via més curta que hi ha cap al convent. ## El mosso del Carlí Quan la família de [[../Enllumenant el buit/territori/Bretui|Bretui]] ha de tapar la història del [[../Enllumenant el buit/territori/El Carli|Carlí]], casen la Conxita amb un mosso «de Peracalç, que és de Font[^2]», que «tenia una casa a prop de Bretui».[^pc7] La geografia lliga —Peracalç i Bretui són pobles veïns del mateix terme antic—, i explica que el tracte fos possible: un home de casa petita del poble del costat. El recull de noms de cases antigues de Peracalç en dona tretze —Ampell, Antoneso, Batlle, Bortona, Casó, Claverol, Dionísia, Franc, Lluell, Miquel Teresó, Pau, Savinart i Tonillo— i cap no és Casa Font.[^pc3] O *Font* és el cognom, o és una casa que aquell recull no arreplega. > [!Links] Relacionat > - [[../Ecosistema/Grand Tour|Grand Tour]] · [[../Projects/Lloc, lluny, llar/Grand Tour 2020/Grand Tour 2020|Grand Tour 2020]], dia 12 > - [[../Libellus/_posts/2020-08-21-Aquí está el paraíso - ca|«Aquí hi ha el paradís»]] > - [[Estany de Montcortès]] · [[La Pobla de Segur]] > - [[../Enllumenant el buit/03. Envall|Envall]] · [[../Enllumenant el buit/territori/El Carli|El Carlí]] #pallars #territory #ca-lang [^pc1]: Marco Noris, «Día 12 (20-8)», esborrany del [[../Projects/Lloc, lluny, llar/Grand Tour 2020/Grand Tour 2020|Grand Tour 2020]], 20 d'agost de 2020. Una part es va publicar com «[[../Libellus/_posts/2020-08-21-Aquí está el paraíso - ca|Aquí hi ha el paradís]]», 21.08.2020. Les citacions d'en Pedro es conserven en castellà, que és com parla. [^pc2]: Conversa amb [[../Enllumenant el buit/audio/2023.06.03 - Josep|Josep Plasencia]], Envall, 6 de juny de 2023. [^pc3]: «Peracalç (Baix Pallars)», *Viquipèdia*, consultat el 17 de setembre de 2026, https://ca.wikipedia.org/wiki/Peracalç_(Baix_Pallars), que recull Joan Coromines, «Paracolls (Peracalç)», a *Onomasticon Cataloniae* VI (Barcelona: Curial, 1996); Pascual Madoz, *Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España*, vol. XII (Madrid, 1849), p. 796; Josep Iglésies, *El Fogatge de 1553* II (Barcelona, 1981), p. 90; i Silvio Montaña, *Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà* (Espot, 2004). Cap d'aquestes fonts no s'ha consultat directament. [^pc4]: [[../Enllumenant el buit/audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, Josep, Feliu|Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí]], la Pobleta de Bellveí, 8 de juny de 2023. [^pc5]: «Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba», *Viquipèdia*, consultat el 17 de setembre de 2026, https://ca.wikipedia.org/wiki/Sepulcre_megalític_de_la_Cabana_de_Perauba, a partir de Xavier Clop, «La Cabana de Perauba (Peracalç, Pallars Sobirà) i el megalitisme al Pallars», *Revista d'Arqueologia de Ponent* 5 (1995): 127-142, no consultat. [^pc6]: [[../Enllumenant el buit/audio/2024.06.22 - Agustí Hereu 03 - Antist|Agustí Hereu]], Antist, 22 de juny de 2024, min. 46:11 i 46:28. [^pc7]: [[../Enllumenant el buit/audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Anna Clarós]], Hotel Arturo, la Pobleta de Bellveí, 10 de juny de 2023, min. 01:38:09. [^pc8]: Marco Noris, 2023. Falta fixar-ne la data i el detall. [^1]: És el mateix Albert Roig de la carta arqueològica del Pallars Sobirà, i el mateix Roig i Deulofeu que la bibliografia cita per Serraspina? [^2]: Nom de casa? El recull de cases de Peracalç no en té cap