# La Febrò > [!noteinfo] > Text extret d'un cartell informatiu a les afores de La Febrò · 27.03.2026 · #priorat #la-vora-oberta #ca-lang Febró està situada al bell mig de les muntanyes de Prades, a la part alta de la vall del ru Siurana. Amb 16,04 km2 d'extensió, és l'única població del Camp situada a la conca d'aquest riu i rünica del Priorat geografic atribuida administrativament al Camp per raons de mercat. La part meridional està configurada pels Motllats, amb el punt maxim que arriba als 986 m d'altitud a la Foradada, mentre que la septentrional està formada pels contraforts de les muntanyes de Prades, on arriba al punt més alt de 1.028 m d'altitud, a la zona de partió del terme, amb Cornudella. De l'època prehistórica es coneixen materials del bronze mitja, trobats a la cova de la vila, entre els quals destaca una gran gerra de 75 cm d'alçada, molt ornamentada amb cordons i arcuacions; i un cullerot també de terra. A la Solana hi van aparèixer peces de cerámica acanalada, i sepulcres de l'época medieval alta a la roca del Migdia, al Collet Blanc, a la Parada dels Castellans i al Maset del Joan de la Font, entre d'altres Sembla que, inicialment, la Febró formava part dels limits de la carta de població de Siurana del 1153. La repoblació hi havia arribat el 1151 amb la conquesta de les muntanyes de Prades per Ponç i Ramon Cabrera. El poble es va incloure dins del comtat de Prades des que es va crear, el 1324 El nom de la vila, escrit «Febror», surt esmentat per primera vegada al llibre blanc de Santes Creus el 1163, mentre que a partir del segle XVI s'esmenta com «la Febrosa». L'etimologia popular creu que el nom prové del fet que en els anys de la fundació del poble s'hi van produir unes fortes pestes malignes, argument descartat a favor de «Febrorum» del llatí, «illa villa febrorum», que es podria traduir com el poble dels artesans. A causa de les variacions fonètiques es va començar per «illa villa febrorum», passant per «febro», «febrosa», «la febror» i arribant a «la Febró». La Febró devia dependre de Capafonts; de fet, l'església en va ser sufragània fins al 1847. El 1406 tenia batlle propi i el 1629 ja era vila. Al segle XVIII es daten dos molins de farina, la qual cosa fa pensar en una bonança ecoròmica. Madoz, el 1847, deia que les terres del terme produien blat, oli, vi, llegums, ordi, hortalisses i s'hi criaven ramats de llana, cabres, porcs i els boscos estaven poblats per boscos d'alzina, carrasca i pi. El carbó va ser una activitat usual durant la primeria del segie passat. La presència dels maquis va ser constant entre els anys 1940-1950. ## LLOCS D'INTERES ### Els Avencs El lloc més conegut del poble són els Avencs de la Febró, tocant a la Mussara i definits per una esquerda al cingle d'uns 250 m de llargaria, per 25 o 30 m de fondària i uns 6 o 8 m d'amplada, el fons de la qual és transitable. A dins hi ha dues coves que van tenir estalactites, abans de ser arrancades, per decorar els jardins del desaparegut mas de Macià Vila, a Reus. Els avencs, atapeits de vegetació, van ser al llarg del segle XIX refugi de contrabandistes i conspiradors. Segons la tradició també s'hi va amagar el general Prim l'any 1843. Els Avencs de la Febró estan molt a prop de la carretera que va de Vilaplana a la Febró. Al km 22 surt una pista a la dreta i després un sender que en pocs minuts ens hi portarà. ### Els Gorgs Els Gorgs són un conjunt de tolls i salts d'aigua prop de la Febró i de la carretera de Vilaplana a la Febró. En una regió on les zones amb aigua són escasses, els llocs com els Gorgs es converteixen en un atractiu de primer ordre, sobretot a l'estiu si hi ha prou aigua per banyar-s'hi. De qualsevol manera, la bellesa de la zona és innegable i l'aigua ajuda a convertir l'excursió en un agradable passeig. El lloc més ràpid per accedir als Gorgs és des de la carretera de Vilaplana a la Febró, a l'alçada del km 25, al costat del Mas dels Frares. Cal seguir les marques vermelles i blanques d'un GR que en aquest punt creua la carretera camí d'Arbolí. ### Masos Durant els anys 1940-1950, la zona va ser escenari d'una constant activitat dels maquis, cosa que va provocar l'abandonament d'una vintena de masos i, fins i tot, del poble. Cap a ponent hi ha un conjunt de diversos edificis del segle XVIII ensorrats, anomenats els Masos de Galceran. El mas mes conegut és el Mas dels Frares, esmentat ja l'any 1641, una antiga granja de la Cartoixa d'Escaladei restaurada pel mecenes reusenc Evarist Fàbregas. ### Església El poble és recollit i allargassat i està presidit per l'església parroquial de Sant Esteve. ## La resistencia antifranquista a La Febró Ens trobem al poble de La Febró, a les Muntanyes de Prades, envoltats de boscos, serrets i barrancs. En aquest punt, s'inicia un recorregut que resseguira les petjades i memories de pastors, combatents i resistents que utilitzaren aquest indret per buscar refugi i que ens con-duirà a la Roca del Migdia. Durant aquest itinerari, recorrerem camins i racons esborrats de la memoria col lectiva que van esdevenir escenari i refugi de grups de maquis i resistents antifranquistes durant els pri-mers anys de postguerra. En acabar la Guerra Civil l'any 1939, molts Iluitadors antifranquistes van refugiar-se cap a França, on continuaria el seu calvari. Altres, van optar per resistir ama-gats entre els boscos esperant temps millors que mai van arribar. Entre altres, aquestes mun-tanyes van ser trepitjades per un grup molt arrelat al territori i de tendencia libertaria conegut com Els Patacons. Durant els primers anys de postguerra havia estat un grup nombrós, pot-ser arribant als 10 homes, però les contínues baixes degudes a enfrontaments amb la Guardia Civil els va fer minvar fins a 3 homes, el Patacó i 2 dels seus fills. Devien el seu nom a Ramon Roig i Recasens, nascut al Mas del Patacó, a Mont-ral el 1888. Aquestes terres també van ser refugi d'altres agrupacions organitzades de guerrillers antifranquistes que utilitzaven coves i avencs per fer aturades en els seus camins i van esdevenir punt de suport per grups de com-batents que havien entrat des de França després dels fets de la Vall d'Aran (a l'octubre 1944). Entre d'altres, aquest guerrillers formaven part de l'Agrupació de Forces Armades de la República Espanyola (AFARE), l'Agrupación Guerrilla de Levante y Aragón (AGLA), l'Agrupació Guerrillera de Catalunya (AGC) i les Forces Franceses de l'interior (FFI). A més, durant aquest itinerari també val la pena recordar totes aquelles persones que van ser assassinades o van sobreviure a les penúries i injustícies derivades del franquisme, així com les que diariament van resistir de manera solidària i van treballar per aconseguir una societat més lliure.