# Estany de Montcortès > [!noteinfo] > Text transcrit del cartell informatiu «Espai Natural Protegit · Estany de Montcortès», a la Collada de Sant Antoni (Baix Pallars, Pallars Sobirà) · transcripció 03.09.2026 · #pallars #territory #ca-lang ![[files/cartell-montcortes-vista-aeria.jpg]] <span class="caption">Vista aèria retolada del cartell, amb l'estany al centre i la Collada de Sant Antoni —on hi ha el panell— en primer terme. Edició: Geosilva Projectes.</span> ## L'estany de Montcortès. Protecció del medi Per la seva excepcionalitat biològica i paisatgística, l'estany de Montcortès i els seus voltants estan protegits per legislacions especials, tant a nivell de Catalunya com d'Europa. Actualment, l'estany i la seva conca formen part de la **Xarxa Natura 2000**, una xarxa europea d'espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana. El 2013, la Generalitat de Catalunya va declarar el LIC de Montcortès com a **Zona Especial de Conservació (ZEC)**. L'Estany de Montcortès també forma part de l'anomenat **Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)** de la Generalitat de Catalunya. El PEIN és alhora un pla d'ordenació del territori i de protecció de la natura. ## Situació i origen L'estany de Montcortès, de 30 metres de fondària i alimentat per aigües subterrànies, és producte d'un col·lapse (esfondrament) que sofrí el terreny. La formació de l'estany però està associada a un gran moviment en massa que està patint la Serra de Peracalç, causat per la migració, fracturació, migració i dissolució de les roques (riques en sal) del Triàsic: > **A.** La zona estava tota recoberta de roques conglomeràtiques de l'Eocè, provinents de l'erosió dels Pirineus. > > **B.** Rius i torrents van erosionant els conglomerats, comportant la pèrdua de suport de les calcàries del Cretaci de la Serra de Peracalç i generant la fracturació d'aquestes. > > **C.** Continua l'erosió dels conglomerats i la fracturació de les calcàries, generant-se el moviment en massa de la serra de Peracalç vessant avall, facilitat per la migració i dissolució de les roques riques en sals del Triàsic. > > **D.** La fracturació i dissolució de les roques del Triàsic provoquen el col·lapse del terreny i faciliten la infiltració i circulació de l'aigua subterrània, donant lloc a l'estany de Montcortès. ![[files/cartell-montcortes-esquema-geologic.jpg]] <span class="caption">Llegenda de l'esquema: Triàsic (roques riques en sals) · Cretaci (calcàries marines) · Eocè (conglomerats). Modificat de: R. Linares i M. Zarroca; il·lustració: Eureka SGN.</span> ## La llegenda de l'estany El fet que l'estany sigui d'origen càrstic i que no hi aporti aigua cap riu, ha propiciat que històricament es considerés un indret misteriós i es creessin diverses llegendes al seu voltant. Aquesta n'és una: > «Conta la llegenda que sota les aigües, d'una profunditat insondable, hi ha l'antiga ciutat de Pallars. Déu va castigar els seus habitants enfonsant el poble sota les aigües, per no haver-lo acollit quan ell anava pel món disfressat de captaire. Només es va salvar un dona que pastava, l'única que li va donar una mica de pa. Conten que algunes nits la dona apareix vora l'estany al punt de la mitjanit fugint amb la pastera al cap.» > > — *Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà*, Pep Coll ![[files/cartell-montcortes-llegenda.jpg]] <span class="caption">La dona de la pastera fugint del poble que s'enfonsa. Aquarel·la de Helena Rovira per al cartell.</span> Actualment, la gent de la contrada diuen que a la nit de Sant Joan es pot sentir a l'estany com tot un poble crida mentre s'ofega. ## Sabies que… Montcortès és un estany excepcional ![[files/cartell-montcortes-panoramica.jpg]] <span class="caption">Panoràmica de l'estany des del canyissar. Fotografia: Cristina Torres.</span> No només per la bellesa del seu paisatge ni pel fet de ser un dels pocs estanys càrstics de Catalunya, sinó perquè **és l'únic estany càrstic de muntanya que hi ha a Catalunya** (els altres són els de Banyoles i Basturs, de terres més baixes). Això fa que al voltant de l'estany hi trobem animals i plantes poc freqüents a la resta de serres prepirinenques. ## Els sediments que es dipositen en el fons de l'estany estan servint per estudiar la història ecològica del llac (paleoecologia) A través de l'estudi dels seus sediments es pot saber com s'ha format i evolucionat el paisatge, l'ecosistema i biodiversitat actual i també quins han estat els factors (naturals i antròpics) que més han influït en aquest desenvolupament. Els sediments dels llacs són com llibres on es pot llegir la història ecològica dels ecosistemes que l'envolten. A Montcortès, els sediments estan ben protegits de la barreja i de la descomposició, ja que té uns 30 metres de fondària, i els sediments s'hi dipositen periòdicament i ordenats en el temps. Aquests sediments estratificats i diferenciats per anys, estan plens de microfòssils que permeten reconstruir els ecosistemes i la seva evolució. De fet aquí a Montcortès s'ha arribat a datar sediments de fa 7.000 anys; això dóna l'oportunitat de fer estudis d'altíssima resolució de tot aquest període. ### Esquema de les varves ![[files/cartell-montcortes-sediments.jpg]] <span class="caption">Testimonis de sediment de l'estany de Sant Maurici (esquerra) i de Montcortès (dreta), amb la barra d'escala de 5 cm.</span> - **Làmina clara:** cristalls de calcita (primavera-estiu) - **Làmina fosca:** matèria orgànica (tardor-hivern) - **Làmina gris:** material calcari i silícic (tardor-hivern) - **Varva:** 1 any (1,5-2 mm) Esquema dels sediments extrets de l'estany de Sant Maurici (esquerra) i de l'estany de Montcortès (dreta). En les varves de sediments extretes de l'estany de Montcortès es veuen molt bé les laminacions corresponents als materials que precipiten al fons de l'estany. A l'estany de Sant Maurici no es poden diferenciar les làmines. ### Microfòssils ![[files/cartell-montcortes-microfossils.jpg]] Exemples de microfòssils que es troben als sediments dels llacs, vistos al microscopi: 1. Grans de pol·len de pi 2. Espora de falguera (*Pteris*) 3. Espores de fongs 4. Fragment de teixit vegetal 5. Alga del plàncton (*Pediastrum*) 6. Mandíbula d'insecte (quironòmid) La mida d'aquests microfòssils varia entre 10 i 100 micres. <span class="caption">Font indicada al cartell: https://montcor.wordpress.com/lestany/</span> ## Topònims retolats a la fotografia aèria del cartell Sobre la fotografia aèria reproduïda a l'encapçalament d'aquesta fitxa. Retolats sobre elements visibles a la imatge: **Serra de Sant Gervàs** (al fons) · **Mentui** · **Peracalç** · **Cabestany** · **Estany càrstic de Montcortès** · **Collada de Sant Antoni**, marcada amb xinxeta —el punt on hi ha instal·lat el cartell. Indicats amb fletxa cap a fora de l'enquadrament: **Cortscastell** i **Les Morreres** (marge esquerre) i **La Pobleta de Bellveí** (marge dret; el cartell l'escriu sense accent), poble del municipi de la Torre de Cabdella, a la Vall Fosca (Pallars Jussà), i antic municipi independent. ## Observacions de lectura de les imatges > [!tip] Observació pròpia — no és text del cartell > - **Escala dels testimonis de sediment:** entre les dues columnes hi ha una barra vertical de **5 cm**, i cada columna va retolada verticalment («Sediments de l'estany de Sant Maurici» / «Sediments de l'estany de Montcortès»). Amb varves d'1,5-2 mm, aquests 5 cm equivalen a uns **25-35 anys** de registre. > - **El contrast entre els dos testimonis és, sobretot, visual:** el de Sant Maurici és una massa marró homogènia; el de Montcortès mostra el bandejat clar/fosc nítid. La imatge és l'argument de la frase «a l'estany de Sant Maurici no es poden diferenciar les làmines». > - **A la fotografia aèria no s'hi veu cap curs d'aigua** que entri ni surti de l'estany: la cubeta és tancada, cosa que dona sentit físic a «no hi aporti aigua cap riu» i a l'alimentació per aigües subterrànies. > - **L'estany apareix envoltat d'un mosaic de camps aterrassats i bosc**, i la panoràmica de Cristina Torres mostra un **cinturó de canyissar** tancat al voltant de la làmina d'aigua. Cap de les dues coses no s'esmenta al text del panell, tot i que la primera és, precisament, part del registre antròpic que llegeixen als sediments. --- ## El cartell sencer > [!Docs] > - ![[files/cartell-montcortes-panell-esquerra.jpg]] > - ![[files/cartell-montcortes-panell-dreta.jpg]] <span class="caption">Les dues meitats del panell, tal com estan instal·lades a la Collada de Sant Antoni: font de tota la transcripció.</span> ## Crèdits i procedència del text > [!info] Nota de crèdits > **Text:** transcripció literal (amb la puntuació i la sintaxi originals) del cartell informatiu **«Espai Natural Protegit · Estany de Montcortès»**, instal·lat a la **Collada de Sant Antoni**, al terme de **Baix Pallars** (Pallars Sobirà). > **Promotors del cartell (capçalera):** Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural «Europa inverteix en zones rurals» · Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat · Ajuntament de Baix Pallars. > **Disseny i edició:** Geosilva Projectes, SL. > **Fotografia panoràmica de l'estany:** Cristina Torres. > **Edició de la fotografia aèria:** Geosilva Projectes. > **Esquema de la formació de l'estany:** modificat de R. Linares i M. Zarroca; il·lustració: Eureka SGN. > **Il·lustració de la llegenda de l'estany:** Helena Rovira. > **Cita literària de la llegenda:** Pep Coll, *Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà*. > **Font citada al panell dels sediments:** https://montcor.wordpress.com/lestany/ > **Registre:** fotografies del cartell fetes in situ per Marco Noris; transcripció 03.09.2026. > [!warning] Advertiments de transcripció > - El text reprodueix el cartell tal com està imprès, incloent-hi errates i repeticions de l'original (per exemple «la migració, fracturació, migració i dissolució» a *Situació i origen*, o «un dona que pastava» a la llegenda). > - La signatura manuscrita de l'aquarel·la, a l'angle inferior dret, correspon a **Helena Rovira**; no s'hi distingeix cap any. > - El cartell atribueix l'edició al **Departament de Territori i Sostenibilitat**, denominació vigent fins al 2021: això situa la instal·lació del panell entre 2013 (declaració de la ZEC, que ja s'hi esmenta) i 2021. Inferència pròpia, no consta al cartell. #pallars #territory #ca-lang