# El canó càrstic del cingle de la cova Serena > [!noteinfo] > Text extret d'un cartell informatiu a les afores de La Febrò · 27.03.2026 · #priorat #la-vora-oberta #ca-lang A les muntanyes de Prades hi ha dos conjunts d'afloraments geologics diferents separats per les valls dels rius Siurana i Brugent. A la part nord hi afloren majoritàriament les roques del sòcol paleozoic (metamorfiques i ígnies). Al sud, en els cingles de la Mussara o Siurana, hi domina la cobertora mesozoica (triàsica i juràssica) de roques sedimentàies (gresos, dolomies, calcàries, margues, guixos, lutites). Aquestes roques mesozoiques, exceptuant-ne els gresos, són susceptibles de ser dissoltes per l'aigua. L'encaixament del [[../Territorium/Riu Siurana|riu Siurana]] a la cova Serena presenta una cinglera de parets molt verticals anomenada cinglera de baix. En aquestes parets hi ha nombro-ses balmes que poden ser considerades balmes de meandre, de disgregació i de porxo. Els afloraments mesozoies tenen un relleu amo una estructura monoclinal en us, en el que es combina planes i cingles verticals. La meteorització de les roques carbonatades (calcàries, dolomies, margues) i guixos per disolució caracteritza el paisatge càrstic d'aquesta zona sud de les muntanyes de Prades. L'empremta de la disolució de les roques carbonatades i sulfatades es manifesta en diferents magnituds d'escales d'observació. Les superfícies de roques afectades pel microlapiaz o la porositat de forats de les carnioles del Keuper i el jurassic inferior són exemples de la dissolució. Entre les formes del paisatge càrstic, formades per la combinació de la meteorització mecanica i la dissolució, són molt corrents fractures associades a conductes endocàrtics (coves i avencs) com les conegudes coves de la Febró. Altres formes del paisatge exocàrstic de les muntanyes de Prades són les tones, que suggereixen la carsuricacio neretada durant altres paleoclimes (tropicals) moltes d'elles també amb associació a fractures de lliscaments com la que hi ha en el coll de Vilaplana o el barranc de la cova del Corral de la Febró. A la carretera de Prades, a partir de la font del Cap del Pla fins a la vila, aquesta via transcorre per un poliè elaborat a partir de la disolució de les dolomies del Muschelkak inferior, que afloren en el relleus de les Gritelles i les Deveses a la dreta i a l'esquerra de la carretera. ## El canó càrstic El [[../Territorium/Riu Siurana|riu Siurana]], poc després de passar la Febró, travessa una falla de direcció NE-SO. La falla, en el llavi de la Febró, enfonsa els gresos i argiles del triàsic mitjà que afloren a l'altre costat de la falla en el grau on es localitzen els masos de la Febró i s'allarga fins Siurana. Des d'aquest punt on hi ha la falla fins a la juntura amb el barranc de les Tellerasses, una mica més avall de la cova Serena, la capçalera del [[../Territorium/Riu Siurana|riu Siurana]] queda encaixada en les dolomies i calcàries del Muschelkalk inferior. L'encaixament del [[../Territorium/Riu Siurana|Riu Siurana]] a la cova Serena presenta una cinglera de parets molt verticals anomenada cinglera de baix. Aquestes parets de la Cinglera de baix conti-nuen cap a la cova de les Borres i el Barranc de les Tellerasses. En aquestes parets hi ha nombroses balmes que poden ser considerades tant balmes de meandre. del disgregació, com de porxo. Les balmes de meandre tenen relació en el moviment turbulent del curs del riu quan afecta a la base de les parets del canó. Es formen osques i cavitats. La identificacio d'aquestes formes ajuden a traçar fases d'encaixament dels rius. La balma de mean-dre més alta que hem observat, al marge dret de la paret del Barranc de les Telleras-ses, és a 75 m sobre el nivell del riu. Les balmes de porxo són producte del col-lapse i retrocés de les parets del canó, quan es produeix la incisió del curs del ru, i provoca l'exhumació de cavitats de l'en-docarst. Algunes balmes de porxo poden ser des de forats a porxos amples i també es disposen a diferents alçades per damunt del riu. A l'actual llera es poden observar forats actius, especialment després de les pluges tot i que n'hi ha que es mantenen per l'epicarst. A les parts més altes dels conductes i forats actius (a Tellerasses): les surgències d'aigua són alimentats per falles i fractures (diàclasis). Tots aquests con-ductes retallats pel retrocés de la paret del canó poden mostrar trets de cavitats amb circulació forçada, o manifestar retocs per disgregació granular, per exemple. La cova de les Borres és una balma porxo situada a 20 m d'alçada sobre la llera actual del [[../Territorium/Riu Siurana|riu Siurana]]. La datació de les concrecions més velles d'aquestes cavitats poden indicar el període d'incisió del curs fluvial. La Cova Serena és un conducte que indica que el canó d'aquesta Cinglera té relació en l'enfonsament de cavitats càrstiques profundes (holocarst).