Castell de Miravet
Castell de Miravet
Pàgina actualitzada el 22.03.2024
L'edificació del castell templer
Els templers van enderrocar el castell andalusí per construir una fortificació inspirada en l'arquitectura militar de Terra Santa, exportada arreu dels regnes cristians d'Europa.
El nou castell templer estava protegit per unes altes i solides muralles de grans carreus i set torres de defensa. Les muralles i les torres estaven coronades amb amples terrasses per tal d'ubicar-hi les maquines de guerra.
La reedificació del castell es va dur a terme gradualment entre els segles XII i XIII i va tenir en compte, també, la construcció de les dependêncies per a la vida religiosa dels templers i de les instal lacions administratives de la comanda.
Torre del Tresor
Construida pels templers entre els segles XII ¡XIlI sobre l'antiga muralla andalusina, la torre protegia el portal d'accés i la muralla nord.
El seu nom prové del fet que s'hi custodiaven el tresor provincial i l'arxiu central de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó.
L'any 1308, quan el rei Jaume lI va capturar el castell de Miravet als templers, s'hi van trobar nombrosos obiectes de valor i abundant quantitat de monedes. La seva sala inferior es va reconvertir en presó durant el segle XVII.
El recinte jussà
El recinte jussà correspon al gran espai que s'estén a la part inferior del castell. Dissenyat com un primer nivell de defensa i ocupació, estava destinat a acollir els serveis necesaris per a la vida quotidiana al castell i disposava d'una superfície aproximada de 12.000 m2.
Estava dividit en terrasses i acollia un edifici amb funcions administratives i magatzem, i disposava de corrals, horts i, posiblement, un cementiri.
Aquest espai devia tenir l'origen en l'albacar, o recinte emmurallat, d'època andalusina, que servia com a refugi per a la població en moments de conflicte bèl-lic.
La edificación del castillo templario
Los templarios derruyeron el castillo andalusí para construir una fortificación inspirada en la arquitectura militar de Tierra Santa, exportada a los reinos cristianos de Europa.
El nuevo castillo templario estaba protegido por unas altas y sólidas murallas de grandes sillares y siete torres de defensa. Las murallas y las torres estaban coronadas por amplias terrazas donde ubicar las máquinas de guerra.
Torre del Tesoro
Construida por los templarios entre los siglos XII y XIII sobre la antigua muralla andalusí, la torre protegía el portal de acceso y la muralla norte. Su nombre se debe al hecho de que en su interior se custodiaban el tesoro provincial y el archivo contral de la orden del Temple en la Corona de Aragón.
En 1308. cuando el rey Jaime II capturó el castillo de Miravet a los templarios, en la torre se encontraron numerosos objetos de valor y gran cantidad de monedas. Su sala inferior se reconvirtió en prisión durante el siglo XVII.
Nota sobre la Batalla de l'Ebre
El pas de l'Ebre pels republicans ha estat objecte de moltes controvèrsies. Hi ha qui ha sostingut que es va tractar d'un parany destinat (com va esdevenir, al capdavall) a destruir l'exèrcit republicà i a facilitar, posteriorment, la caiguda de Catalunya i l'acabament de la guerra, d'altres són del parer que es va tractar d'una sorpresa total. Jo (i així ho afirmo, en el meu llibre) em decanto més a creure en un excés de confiança del comandament nacional que no pas en una sorpresa total.
La resistència que van oferir, les tropes nacionals (llevat, com hem vist, al sector d'Amposta) va ser, a causa de la sorpresa i del desconcert, mínima i, sobretot, esporàdica i desorganitzada. Les forces que defensaven Miravet, per exemple, atacades per sorpresa, es van veure obligades a recloure's al castell on, sense aigua ni queviures, hostilitzades per les bateries antiaèries republicanes emplaçades a l'altra banda del riu i sense possibilitat de rebre ajuda exterior, no van tardar a rendir-se.
Aquest fet, la resistència -inútil- al castell, per part de les forces nacionals, i el canoneig i rendició subsegüent, van ser (per ara i esperem que per molts 61 anys) les últimes pàgines rellevants de la història de Miravet. (Page 61)
Torres, E. (1990). Indrets i camins de la batalla de l'Ebre. Publicacions de l'Abadia de Montserrat