El nòmada que va pintar la frontera - El Temps

# El nòmada que va pintar la frontera - El Temps > [!noteinfo] > Eliseu T. Climent · 16.07.2024 · Article original en [El nòmada que va pintar la frontera - El Temps](https://www.eltemps.cat/article/60757/el-nomada-que-va-pintar-la-frontera) · #walking #enFrontera #ca-lang #interview Mai abans havia caminat per la muntanya, però el desig de viure en pròpia pell la frontera va portar [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]] (Bèrgam, 1971), afincat a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]] des de fa dues dècades, a una exploració artístico-excursionista que s’estendria per les comarques limítrofes gironines, des dels confins andorrans fins a Portbou. Dels més de 300 quilòmetres caminats, carregant els estris de pintura —a banda del material personal necessari per a realitzar aquesta travessa—, va nàixer [[../../Projects/En frontera/En frontera|A la frontera]] (2017), un ambiciós projecte amb més de 200 pintures. ![[../images/frontera-temps-00.jpeg]] **Què va produir aquella travessa al fil de la frontera?** Al 2017, vaig presentar el projecte [[../../Projects/En frontera/En frontera|A la frontera]] i cinc anys més tard, tot i que el material l’havia recollit durant aquella caminada, vaig cartografiar-ne la [[../../Themarium/Toponimia/Toponimia|toponímia]]. Però aquest procés per a mi no està tancat, perquè m’agradaria continuar recorrent més àmbits fronterers, com el Pirineu central. **Per què vas escollir el Pirineu oriental, la frontera gironina?** Perquè era en aquest sector on es concentravane la majoria de camins de l’exili. En aquell moment, em motivava aquesta temàtica, perquè estava treballant en un projecte sobre el [[../../Themarium/Memoria/Rivesaltes/Rivesaltes|camp de Ribesaltes]], que aplegà els exiliats espanyols durant la [[../../Themarium/Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]]. Era un moment, també, en què estava recuperant la meva relació amb l’art: jo venia de la pintura abstracta i sentia que necessitava sortir de la repetició mecànica i explorar nous llenguatges. Vaig fer una aproximació a l’exili per motivacions personals i un profund sentiment individual, lluny de la fredor de l’enfocament teòric. Simultàniment al projecte sobre [[../../Themarium/Memoria/Rivesaltes/Rivesaltes|Ribesaltes]], treballava al voltant del concepte de refugi, en el sentit ampli del terme. Era un moment en què havien explotat els problemes de les onades migratòries cap a Europa a través del Mediterrani i les polítiques europees en aquest àmbit. Vaig començar a introduir el present en la meva pintura, a través de petits detalls. Per exemple, tinc un oli inspirat en una fotografia del [[../../Themarium/Memoria/Rivesaltes/Rivesaltes|camp de Ribesaltes]] on apareix una cua de gent esperant el menjar. A un home d’aquesta cua vaig pintar-li una sabatilla Adidas. És una mirada cap al passat, però amb aquest detall que apunta el seu futur, el nostre present. En la meva obra sempre apareix la noció del temps, el joc entre passat i present. En el cas de la frontera, no volia tampoc anar puntualment a una sèrie de punts i pintar des d’allà, sinó viure-la i entendre aquest indret com un espai on succeeixen coses. Això va coincidir en un moment personal en què estava treballant la noció de [[../../Themarium/Paisaje/Paisaje|paisatge]]. No volia que fos una experiència passatgera, sinó tenir una implicació real amb el [[../../Themarium/Paisaje/Paisaje|paisatge]] de frontera. Volia ser [[../../Themarium/Paisaje/Paisaje|paisatge]] i no assistir-hi en qualitat d’espectador. Tampoc no es tractava de fer un treball sobre l’exili en termes generals, que podia haver estat, per exemple, a la frontera grega amb Turquia. Volia conèixer la frontera pròxima, la del Pirineu, la història d’aquí, de Catalunya, on visc. Caminant va ser l’oportunitat de submergir-me en el territori i no només en l’exili. ![[../images/frontera-temps-01.jpeg]] La frontera, un espai permeable / Eliseu T. Climent **Com vares planificar la caminada?** D’entrada, vaig escollir el tram de frontera que volia recórrer que, com he dit abans, corresponia a la de les comarques de Girona. Pel que fa al sentit de la caminada, vaig veure que era més coherent començar a la muntanya, a la frontera amb Andorra, i acabar al mar. Com a experiència humana. Sembla que l’última [[../../Projects/En frontera/Docs/Muga|Muga|muga]] fronterera, la 602, es troba a la cova Foradada de Portbou, amb accés des del mar. Efectivament, vaig fer un tram en barca i vaig arribar-hi nedant, arrossegant el material de pintura sobre un matalàs inflable. Vaig entrar en la cova, vaig pintar la [[../../Projects/En frontera/Docs/Muga|Muga|muga]] i vaig marxar. El fet de banyar-me m’aproximava a un ritual de purificació. Era el final del pelegrinatge. **Parla’m de la preparació logística de la travessa.** Per a mi, tot era nou. Mai havia caminat per la muntanya. Per això, vaig demanar ajuda a una amiga, Amaranta Amati, que és guia de muntanya. Ella em va acompanyar gairebé tot el viatge, excepte la darrera setmana, i em va ajudar a calendaritzar i planificar les etapes, la tria del material i la roba, i sobretot, com organitzar tot el referent a la pintura. Com que jo volia pintar a l’oli i aquest requereix entre dos i tres dies d’assecat, calia plantejar bé els mètodes de treball i la confecció d’uns marcs apilables impressos en 3D que permetien que les pintures no es toquessin entre elles i anessin assecant-se sobre la marxa. Tot plegat, va suposar una enginyeria logística important. **No és fàcil caminar carregant amb tot...** Ho portava tot a sobre, però vaig programar tres punts on venien a portar-me més material i jo deixava les pintures realitzades. Per exemple, abans de fer l’Olla de Núria, vaig trobar-me amb uns amics, que em varen portar, a més, menjar i aigua per als tres dies que havia de passar a l’alta muntanya. Carregava el meu material personal, el de cuinar i la tenda de campanya; els estris de pintura —paleta, colors i una caixa amb els marc que t’he comentat—. La motxilla, òbviament, no era lleugera. Quan vaig acabar l’Olla de Núria, tenia més de 100 pintures fetes que vaig deixar a un càmping perquè les recollís un amic. ![[../images/frontera-temps-02.jpeg]] Pintures realitzades al llarg de la caminada / Eliseu T. Climent **Tenies previstos els llocs on pintaries?** Sí. La idea era aturar-me a cada [[../../Projects/En frontera/Docs/Muga|muga]] i pintar des d’aquell punt. De vegades, hi arribava al capvespre o de nit; també sota la pluja, i malgrat aquestes condicons m’esforçava a pintar. Hi havia dies que em trobava amb vint mugues en 10 quilòmetres i altres on estaven molt més distants. No pintava les mugues, sinó el paisatge que visualitzava. Era una manera de demostrar, a partir d’un llenguatge tradicional com el paisatgisme i el pleinairisme, que la frontera és un límit administratiu aliè al [[../../Themarium/Paisaje/Paisaje|paisatge]]. **Quant temps dedicaves a cada pintura?** Entre treure el material, mirar i posar-me a pintar, malgrat el cansament, una mitjana d’un quart d’hora. Ara veig alguna de les pintures i les trobo molt fluixes, però l’estat general i la urgència del moment influien en el procés creatiu. **Per a pintar a totes les mugues, primer cal trobar-les.** Vaig pintar a pràcticament a totes. Per contra, alguna no la vaig trobar, perquè es trobava al fons d’un barranc, molt complicat d’accedir-hi. A més, portàvem un horari tan ajustat que ens impedia invertir més temps del compte en cercar les mugues més ocultes. Vaig veure llavors que entre la planificació i la realitat hi havia moments difícils d’ajustar, fins i tot pel que feia a les tècniques pictòriques: en alguns casos, començava pintant a l’oli i acabava dibuixant, i altres cops, a l’inrevés. Fins i tot plovent, m’aturava i aprofitava l’aigua de pluja i tinta de rotulador no permanent per a crear l’efecte d’aquarel·la. Un dia, em vaig ferir en una caiguda i amb vaig pintar amb sang. He de dir que aquest projecte m’imposava una altra manera de treballar, enfrontant-me a la muntanya i a unes condicions sobre les quals no tens poder de decisió. Has de confiar en el caos i en què tot surti bé. **Hi ha una feina prèvia de documentació geogràfica i històrica relacionada, per exemple, amb els passos de l’exili que és el que, en part perseguies.** Sí, però no va ser una recerca exhaustiva, sinó que vaig deixar part d’aquesta feina per a la tornada i en relació als llocs que anava descobrint. De fet, un indret no tenia per a mi més importància que un altre, tot i que els passos més emprats durant l’exili se’m presentaven com a llocs significatius. Qualsevol [[../../Fragmentarium/Lloc|lloc]] podia ser un possible pas de la frontera. Un cas singular va ser la nit que ens va sorprendre una tormenta i ens vàrem aixoplugar en un edifici en ruïnes. Hi vàrem fer foc i penjàrem la roba per eixugar-la. Ja a casa i consultant el mapa, vaig descobrir que era l’[[../../Themarium/Memoria/Maquis/Hostal de la Muga|muga]], per on Quico Sabaté va travessar per últim cop la frontera. ![[../images/frontera-temps-03.jpeg]] Pintures i material carregat a la motxilla / Eliseu T. Climent **Què senties al viure la frontera com a espai geogràfic amb entitat, com a interludi entre dos estats?** Va ser una experiència de plenitud interior molt intensa, envoltat d’una natura bellíssima. La frontera no la vaig sentir fins les zones més civilitzades, com Puigcerdà o el Pertús. Per la muntanya, trobaves abans la tanca d’una propietat privada que una que separés els dos estats. A l’espai natural, la frontera és generalment imperceptible. **El teu segon projecte relacionat amb la frontera és un mapa toponímic que vares presentar el 2022, amb la informació recollida durant la travessa de 2017. La [[../../Themarium/Toponimia/Toponimia|toponímia]] és construir el territori en paraules, fent referència a la seua mitologia i històries, als seus colors i formes. El recull de topòninms vares fer-lo a partir de converses amb la gent del lloc, o bé basant-te en la [[../../Themarium/Cartografía/Cartografía|cartografia]] oficial?** Bona pregunta. Vaig fer-ho amb fonts cartogràfiques. M’hauria agradat aconseguir la versió dels habitants, però em costava trobar gent per la muntanya. La [[../../Themarium/Toponimia/Toponimia|toponímia]] és complexa i apassionant. En el projecte [[../../Sequere/Sequere|Sequere]] (2022), fins i tot, vaig posar noms de persones com a toponíms, perquè les persones són territori. **En què s’ha concretat [[../../Sequere/Sequere|Sequere]]?** En una instal·lació de pintura que ocupa 33 metres de paret, que és una forma artística de caminar els 750 quilòmetres que vaig recórrer. A més, el llistat de topònims que hi ha invita, també, a tornar a fer el camí: els 4.300 noms que presento ocupen 4,5 metres d’obra. **Com vares concebre el projecte?** Quan l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) em va proposar fer una exposició sobre el caminar, jo tenia la idea d’agafar l’aigua de la desembocadura d’un riu i tornar-la a la seva font. Tot un gest simbòlic. Des de l’IEI, em varen proposar el [[../../Territorium/Riu Segre|Segre]], per ser el riu que passa per [[../../Territorium/Lleida|Lleida]], però no trobava sentit que el seu final fos barrejant-se amb un altre riu que seguia cap a la mar. Vaig plantejar, doncs, el projecte des de la desembocadura de l’Ebre, perquè tots dos rius parlen molt del territori: no pots parlar del [[../../Territorium/Riu Segre|Segre]] sense parlar de l’[[../../Territorium/Río Ebro|Ebre]], i a la inversa. En aquesta experiència, vaig constatar l’essència del riu com a frontera, com a ferida oberta en el territori, però també com a nexe d’unió. ![[../images/frontera-temps-04.jpeg]] El territori, una aproximació artística / Eliseu T. Climent **Caminar ha esdevingut per a tu un mitjà d’exploració personal i del territori.** [[../../Themarium/Caminar/Caminar|Caminar]] és convertir-se en nòmada, lligant el territori, des dels arrossars de l’[[../../Territorium/Río Ebro|Ebre]] fins a l’Alt Urgell i la Cerdanya. [[../../Themarium/Caminar/Caminar|Caminar]] proporciona un contacte estret i una lectura directa de la geografia, que et permet relacionar-ho tot en un únic discurs simultani. Caminar és, també, una forma de resistència. **[[../../Themarium/Caminar/Caminar|Caminar]] és una forma de resistència, fins i tot contra la hiperacceleració actual.** També una forma d’oposar-se als viatges que van d’un punt a un altre, ignorant el trajecte i les transicions. Aquesta és la base per a un projecte artístic que tinc pendent sobre la mirada del territori des del satèl·lit: avui mirem més el territori des de l’ull del satèl·lit que des de l’experiència del cos. Mai hem mirat tant el territori com ara, però des de lluny, o des de molt prop, però sempre de manera virtual. Caminar és la unitat bàsica, primària de l’existència en trànsit. **Et declares definitivament nòmada?** Nòmada és una manera de concebre l’existència. Fa vint anys que visc a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]], fora d’Itàlia. Pintar és, també, una forma de nomadisme, com també ho és el nomadisme intel·lectual, aquell que sent la necessitat d’explorar. Sí, em declaro nòmada, per actitud de vida. --- (Page "El nòmada que va pintar la frontera - El Temps" downloaded from https://www.eltemps.cat/article/60757/el-nomada-que-va-pintar-la-frontera)