#### Una Vida a La Vall Fosca - Joaquim Barbal i Gasset (highlights) > [!Book]- Metadata > **Una Vida a La Vall Fosca** de _Joaquim Barbal i Gasset_ > > Category: #books > Document tags: #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca > > > > ![rw-book-cover](https://readwise-assets.s3.amazonaws.com/media/uploaded_book_covers/profile_515954/28c6c7fd-b05e-4c29-84af-e229f7182a51.jpg) Els orígens de la Pobleta es perden dins la foscor dels temps. Les veus que hom escolta no tenen pas gaire concisió. Es diu que el primitiu assentament estigué prop de la font de Bellveí, allà a l'obaga de Ruixou. Altres afirmen que era més amunt, al cim del turó. Hi ha qui ha vist restes, trossos de paret i pedres treballades a la zona de la font. L'Agustí Castells, de ca l'Arreuaire, argumenta que ell no recorda haver-ho vist mai. Però el Pau Nadal, Juanxic, que ja pentina un feix d'anys i estigué llogat a la Pobleta de molt jove, assegura que al cim del turó ell té vistes restes de construccions. També diu que a sobre mateix de la font hi havia a la vista senyals de la casa coneguda com «del Guit» i que, més endins de Ruixou, i per damunt de la roca anomenada del Quartà, hi havia hagut temps enrere unes velles parets, segons li havien explicat gent gran de la Pobleta, les cases de Domingo i Castilló. Encara més, diu el Pauet: per damunt mateix de l'avui borda de Badia, aquests hi tenien la casa pairal. Ell diu que ha vist bocins de parets, agafades les pedres amb l'antiga i quasi omnipotent argamassa. El que es desprèn de tot això fa presumir la possibilitat d'un assentament humà antic en aqueixa zona, i que la gent que hi vivia baixava a treballar les terres a la zona plana. Terres, d'altra banda, que no eren pas totes seves, car el clero i el senyor en posseïen la major part. En aquest cas, ja més proper en el temps, hi tenien molt a dir la veu espiritual de l'abat de Gerri de la Sal i la temporal del senyor Agustí d'Orteu, veí de la Pobla de Segur. També està dit per qui ha furgat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó que la primera casa que es construí com a tal a la Pobleta fou la de Ribera. Tot l'entorn veïnal pertanyia al corregiment de Talarn. Ja assentada al pla, la vila, segons el cens del comte de Floridablanca (1787) tenia 201 habitants repartits en 34 habitatges que, al mateix temps, li servien de muralla. El poblet tenia tres portals que es barraven a la nit i l'aïllaven. Eren el de Beneta, el de Taurinyà i el que hi havia entre l'anomenada «casa del Sinyó» (avui, Hostal Arturo) i cal Barber. Avui encara guarda aquest punt el nom de Portal, i és lloc predilecte de desvagats i amics de la xerrameca. Les famílies malvivien sota el pes de primícies, delmes i altres impostos. Entre el clergat i el sinyor, feien net. La major part de les terres estaven dividides entre els pagesos i el rector. Aquest tenia de renda la primícia sobre tots els fruits, i delmes sobre certs camps. Al poble hi havia declarades 10 famílies pobres de solemnitat, les quals no pas tots els dies tenien almoina. Una part de la gent necessitada es llogaven com a pastors a l'Urgell o bé a l'Aragó. També s'emigrava a l'època de la sega a la terra baixa, on la collita venia més prompte. (Page 16) ---