#### Recull d'Oficis I Relats Antics (al Pallars i al Pirineu) - Assumpció Batalla (highlights) > [!Book]- Metadata > **Recull d'Oficis I Relats Antics (al Pallars i al Pirineu)** de _Assumpció Batalla_ > > Category: #books > Document tags: #enllumenantelbuit #Pallars > > > >  "El perill del passat era que els humans fossin esclaus; el perill del futur és que els humans es converteixin en robots". ERICH FROMM, psicoanalista i professor nord-americà nascut l'any 1900. (Page 5) #favorite --- A casa meva, com en moltes altres, les vetllades d'hivern eren llargues per a les dones. Quan s'arribava de plegar les olives, calia despatxar els petits animals, fer el sopar i netejar la cuina. S'havia de preparar i fer bullir la calderada per a l'endemà, filar, fer mitja, apedaçar i més encara. En canvi, els homes, sense llum ni transistor, se n'anaven al llit després de sopar. Llavors, abans d'allitar-nos, fèiem el ressopó: xocolata, xoriç, orellanes, codonyat, o el que fos, i això acompanyat d'un gotet de vi calent amb sucre. Quan s'acabava l'anyada, el pare deia que l'aixeta del barril del racó degotava i que, almenys, s'havien perdut quinze o vint litres de vi. La mare, rient per sota del nas, contestava fluixet que no s'havien perdut del tot. Una rutina centenària a què, a la meva estimada Bepeta, li havia avesat la sogra. A les dones, els tocava ser submises, però no eren beneites. (Page 29) --- En aquells anys en què jo era petita, era tot un esdeveniment veure o viatjar amb cotxe particular. Hi havia uns autos de línia que funcionaven amb gasogen i el viatge des de Tremp fins a Barcelona es feia de nit. De fet, a l'estiu quasi es necessitava tota la nit per arribar a la ciutat comtal. ... En aquells temps, era costum omplir l'autobús, i tots els que no hi cabien s'enfilaven a la baca que duia al sostre. Pujaven per una escala que hi havia al darrere i que servia per carregar els paquets. Al jovent, li agradava estar-s'hi perquè hi feia gresca i gaudia del paisatge. (Page 33) --- Sobretot als pobles i masies, on la gent es dedicava a l'agricultura i ramats, no es produïa cap residu. Fins i tot, les pedres tenien aprofitament. Quan a l'hivern no tenien cap feina precisa, les pedres que havien sobresortit llaurant, les traslladaven cap a la vora del tros i les empraven per fer paret seca als llocs on hi havia desnivell, a fi d'evitar els esllavissaments de terra. (Page 37) --- Recordo una dona d'Àger que m'explicava les instruccions que el cap de Lleida donava al seu marit, d'ofici guardabosc, quan aquest havia de comunicar o consultar quelcom. Segons sembla, li deia que les cartes havien de ser com telegrames, i els telegrames com cartes. És notori que els telegrames es pagaven segons el nombre de paraules escrites i, per tant, calia abreujar. Per aquest motiu, les retallaven tant que l'home no s'assabentava del que li volien dir. Tot al contrari, quan ho feien per carta, era tal la informació sobre la salut, la família, el temps, etc. que havia de passar molta estona per treure'n l'entrellat. (Page 57) --- En alguns poblets, no hi havia ni llum, ni aigua corrent, ni carretera. Així que, quan baixaves del cotxe de línia, calia marxar cames ajudeu-me i la maleta al coll al destí adjudicat. Ja es començava a veure algun transistor, però jo no me'l podria permetre comprar. El primer que vaig tenir em va costar la paga d'un mes. (Page 59) #favorite --- Encara no havia acabat la carrera que vaig ser contractada particularment per uns pares. Feia la classe en una petita estança d'una de les cases que tenien nens. Amb el contracte, hi anava inclosa la manutenció, i m'hostatjava un mes a cada casa. Però el meu problema, tot i sentir-me molt ben acollida, era fer les meves necessitats personals, ja que no tenien comuna i s'havia d'anar als corrals. Encara bo que a l'habitació hi havia un "palanganero", amb una palangana, un gerro amb aigua i un orinal. Anar a defecar era missió quasi impossible, ja que havies d'esquivar els animals que anaven lliures i vigilar que no et veiés cap home, mosso o pastor. Llavors, vaig tenir una idea lluminosa: me n'anava al meu quarto i, una vegada enllestida, ho tirava des del balcó a un prat cobert de neu, i així desapareixia "el delicte". Ai! Però quan es va fondre la neu, jo també em volia fondre de vergonya, ja que van aparèixer tots els cagarrets intactes sobre el prat. No em van fer cap comentari. Al cap i a la fi, servien per adobar la terra. (Page 59) --- Amb tanta informació com tenim avui en dia, em ve a la memòria un exemple que vaig llegir fa molts anys per explicar la perillositat de les _xarroteries_ (difamacions). Parlava d'una noia que, en anar a confessar-se, s'acusava de maldir dels seus veïns i coneguts. El capellà, després d'escoltar-la, li va dir que aquest mal costum era perillós i que seria bo fer-ne esmena. Com a penitència, li va manar que un dia de vent es posés a plomar un pollastre a la porta de casa i que, quan acabés, tornés al confessionari per acabar de complir la segona part de la penitència. Ella, tota decidida, va procurar complir l'encàrrec al més aviat possible, però quina va ser la seva sorpresa quan en tornar a veure el mossèn, aquest li va demanar que anés a recollir les plomes de l'au que, com és de suposar, s'havien escampat per tot arreu. (Page 65) --- Parlant amb un amic de la joventut, vaig descobrir que el primer ofici que va aprendre era el de llauner, i ja em teniu a mi donant-li la "llauna" perquè m'expliqués el seu saber i així poder-lo transmetre en aquest article. Si aquest ofici no ha desaparegut, ara mateix se'n deu dir un altre nom, i aquella artesania la fan les màquines. El llauner, com diu el nom, treballava les llaunes que són, ni més ni menys, unes planxes de ferro revestides d'estany i que tenen diferents gruixos segons el destí que se'ls vol donar. També se n'emprava unes altres dites galvanitzades i que eren el resultat d'un aliatge de plom, estany i zinc. ... Alguns tallers ja presumien en aquells temps de tenir màquines modernes i sofisticades. Malgrat tot, l'aparell que feien servir per soldar era una antigalla que funcionava amb carbur i, per mitjà d'un tub i un motoret d'aire, avivaven la flama que sortia del bufador i podien liquar així l'estany. Més endavant, però, ja varen evolucionar i treballaven amb un llum de soldar que cremava gasolina. (Page 74) ---