#### Lo Mig Del Món - Roser Vernet (highlights) > [!Book]- Metadata > **Lo Mig Del Món** de _Roser Vernet_ > > Category: #books > > > >  Lo primer de tots, lo nostre cos, com a lloc primigeni que ens situa en un altre lloc que l'incorpora, en lo món i en l'univers. Lo cos és un lloc que també compartim malgrat les seues fronteres visibles ben delimitades... (Page 7) --- Ja de pell enfora, som tots los llocs on habitarem i per on farem camí, sedentaris i nòmades com som tots. (Page 8) --- Sí, lo lloc és la gent. Un lloc que convertirem en aisatge quan compartim la mirada que li adrecem quan li atorguem explícitament la potestat de reflectir, en tant que mirall també, lo nostre rostre col·lectiu. Un rostre que s'ha fet i es fa amb los trets que al llarg dels segles s'han anat dipositant, l'un darrere l'altre, l'un damunt de l'altre, l'un al costat de l'altre, sense esme ni aturador, i que en certa mesura considerem nostres. (Page 8) #landscape --- Albirem una fesomia compartida (Page 8) #landscape --- Potser té a veure amb això que ara s'anomena deslocalització, que és un terme econòmic, però que també pot voler dir i ser moltes coses més que afecten la nostra relació amb lo lloc i amb la gent. I, per tant, la nostra capacitat de construir mons habitables. ... Habitem un món desficiós que, en un constant anar amunt i avall, a preu de saldo i sense límit, ens fa creure que ens podem reconèixer en totes les por cions d'espai, que és lo mateix que no reconeixe'ns en cap. (Page 10) --- Los camins a casa nostra també són les vegades. _Cada camí que ve s'endú una cosa o altra_, la fusió de l'espai i el temps en la llengua heretada, que sabia que, de debò, la frontera entre aquests dos mots-conceptes és una falòrnia. (Page 15) #walking --- Camina que caminaràs el camí que és teu i prou, í que ningú no farà amb tu des de l'inici fins al final. I aniràs lluny i passaràs penes i tribulacions, superaràs proves i coneixeràs personatges misteriosos i viuràs aventures de cada dia i alguna de fabulosa. I un dia potser voldràs desfer el camí. I no podràs. (Page 17) #walking --- Lo nostre riu arroplegava i acollia les aigües, escasses i precioses, de cada barranc, barranquet, riuet i escorriall de fonts de la comarca. Com aquell que crida a fer via, a afegir-se al seguici amb música i ballaruga, fins a l'Ebre i a la mar, que és agraïda i sempre espera. (Page 22) #water #the__river --- Les ruïnes que són les lleres dels rius secs, les fonts sense raig, les cadolles buides, los canals esborrats..., són com aquelles despulles d'alguns molins d'aquells rius, que cada dia que passa vas veient com lo cel hi penetra més i més per on no toca. (Page 24) #ruins --- El forat negre exerceix alhora una atracció i una repulsió pel que amaga i promet, com una boca que xuscla i escup. L'atracció per allò que es pot esdevenir a l'interior. La repulsió per la sospita de quedar atrapat en el temps... (Page 26) ---