#### Indrets I Camins De La Batalla De l'Ebre - Estanislau Torres (highlights) > [!Book]- Metadata > **Indrets I Camins De La Batalla De l'Ebre** de _Estanislau Torres_ > > Category: #books > Document tags: #batalla-del-ebro #memory #sequere > > > >  Un monument imposant, malgrat la seva aparent simplicitat, on figura el colom de la pau amb un brot de llorer al bec, les quatre barres i una poesia de l'escriptor reusenc Antoni Correig, titulada «Germà», que no em puc estar de reproduir. Diu, aquesta poesia: Tu que estàs enfront meu, també en trinxeres qui ets? No sé el teu nom, ni el meu et dic. Sols sé que ets conegut com Enemic i que, com jo, també la pau esperes. Dormim dessota el mateix estel i un mateix somni ens té la vida encesa. Tots tenim una mare, una promesa i un cor ardent, als seus amors fidel. ¿Com puc sentir cap odi, si me'n priva l'encís primaveral del maig que arriba? Potser algun jorn ens hem donat la mà i avui dins el palmell portem una arma. Ni que, enfront meu, no puguis escoltar-me, t'anomeno amb un nom: el de germà! (Page 15) #poetry #favorite --- Un altre factor important (però no determinant) que va contribuir a la mort del transport fluvial, va ser la construcció dels embassaments, ja que l'únic que disposa, en aquesta part del riu, d'encluses que facilitin el pas de les embarcacions, és el de Flix. Les altres, la de Mequinensa, ja en terres de parla catalana d'Aragó, i la de Riba-roja, tot i haver estat previstes (sembla que era obligatori, fer-les) no es van arribar a construir. La solució escollida per la companyia constructora -I'ENHER- va ser adquirir -i immobilitzar els llaüts que encara estaven en actiu. En aquest cas (com en tant d'altres), es va tenir en compte aquell adagi tan savi (com gairebé tots els adagis) que diu «Morta la cuca, mort el verí». (Page 60) #the__river --- El pas de l'Ebre pels republicans ha estat objecte de moltes controvèrsies. Hi ha qui ha sostingut que es va tractar d'un parany destinat (com va esdevenir, al capdavall) a destruir l'exèrcit republicà i a facilitar, posteriorment, la caiguda de Catalunya i l'acabament de la guerra, d'altres són del parer que es va tractar d'una sorpresa total. Jo (i així ho afirmo, en el meu llibre) em decanto més a creure en un excés de confiança del comandament nacional que no pas en una sorpresa total. La resistència que van oferir, les tropes nacionals (llevat, com hem vist, al sector d'Amposta) va ser, a causa de la sorpresa i del desconcert, mínima i, sobretot, esporàdica i desorganitzada. Les forces que defensaven Miravet, per exemple, atacades per sorpresa, es van veure obligades a recloure's al castell on, sense aigua ni queviures, hostilitzades per les bateries antiaèries republicanes emplaçades a l'altra banda del riu i sense possibilitat de rebre ajuda exterior, no van tardar a rendir-se. Aquest fet, la resistència -inútil- al castell, per part de les forces nacionals, i el canoneig i rendició subsegüent, van ser (per ara i esperem que per molts 61 anys) les últimes pàgines rellevants de la història de Miravet. (Page 61) --- Una altra, si no llegenda, si anècdota curiosa, té relació, en aquest cas, amb la nostra guerra civil i fa referència a la fotografia, tan popularitzada, que mostra les tropes republicanes, molt ben equipades, passant a gual l'Ebre, per Miravet, la matinada del 25 de juliol... I bé, darrerament d'aquesta fotografia, publicada al seu dia per la premsa de Barcelona i que ha estat reproduïda arreu del món, hom n'ha posat en dubte la veracitat. S'ha dit-i amb raó, potser que en aquell punt no existia cap gual, tot que no pot descartar-se la possibilitat que les tropes fossin desembarcades (per motius que ara desconeixem) en un punt on l'aigua fos poc profunda i abans d'arribar a la riba contrària. Amb tot, però, segons un article publicat en data relativament recent, aquesta fotografia pertany a una pel·lícula rodada, amb objectius propagandístics, l'endemà d'haver tingut lloc el pas del riu o siqui el 26 de juliol, quan ja els combats tenien iloc a Vilalba dels Arcs i a Gandesa... (Page 64) #batalla-del-ebro #sequere #memory #territory --- Una carretera força estreta i amb giragonses comunica Miravet amb el Pinell de Brai i Gandesa. Una altra, de més planera, el comunica amb les dues Móres. Aquesta darrera passa per Benissanet (lloc de naixença, per cert -i on resideix l'escriptor Artur Bladé i Desumvila), antiga alqueria àrab, avui una població de poc més d'un miler d'habitants, que no ofereix cap particularitat destacable (el campanar de l'església va ser dinamitat, el 1936, cosa que va obligar a construir-ne un de nou posteriorment, i una trentena d'edificis van quedar totalment destruïts, a causa de la guerra) però que centra una plana molt agradable i fèrtil. Recorda, tant Benissanet com les seves rodalies, el paisatge del Delta; sol roent, ombres dures, aire fresc i humit, sentor d'aigua i fang, arbres fruiters, hortalisses... Benissanet va ser una de les poblacions que més perjudicis va rebre, a causa de l'expulsió dels moriscos decretada l'any 1610 per Felip III... Segons consta documentalment, en van ser foragitats 152 homes, 151 dones, un centenar d'adolescents i 34 criatures. Les conseqüències de l'expulsió van afectar, també, greument, Ascó i Miravet (aquesta darrera amb una població gairebé el cent per cent musulmana) però, en general, van ser totes les comarques de l'Ebre i del Segre les que van resultar afectades. (Page 65) ---