# Història social de l'excursionisme català  ##### Page 17: > Estanislau Torres (1979, 6) posa de manifest com, mig any després d’acabada la guerra, algunes entitats ja havien reprès les seves tasques. De fet, en alguns clubs es detecten activitats excursionistes fins i tot durant el període bèl—lic. Se’n troben casos una mica pertot i una explicació es podria trobar en el fet que no tothom havia estat mobilitzat al front. *** ##### Page 20: > A la vista de tot el que hem dit, no sembla que, per a alguns excursionistes, la guerra hagués tingut massa repercussió un cop acabada. Amb tot, la situació, pel que sabem del context català en general, no podia ser considerada normal, però alguns sectors s’esforçaven a donar-ne la impressió. *** ##### Page 20: > "L’excursionisme va ser una de les activitats físiques d’esplai que més va acusar les conseqüències de la guerra. (...) però malgrat tot una part de les entitats excursionistes de [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]] existents el 1936 van poder continuar les seves activitats el 1939." *** ##### Page 22: > El daltabaix de l’enfrontament civil va significar un trencament generacional dins de les entitats. Aquest problema el detectava el butlletí del CMB de l’any 1943. La transmissió de coneixements, que s’havia basat molt en la formació dels nous socis per part dels més grans, restava interrompuda justament en un moment en què l’afició a la muntanya estava augmentant *** ##### Page 23: > El control estatal de les entitats excursionistes no es devia tant a les seves activitats de tipus esportiu (aspecte aquest que en força casos va ser potenciat), sinó més aviat a la seva capacitat per crear un estat de consciència col—lectiva contrària al nou règim i als seus principis més importants. Acabar amb l’excursionisme no semblava factible ni tampoc desitjable; el que es pretenia era enquadrar-lo en un nou marc i així poder-lo controlar millor. D’aquí la supressió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i la posada d’entrebancs a la creació de noves entitats. I d’aquí, també, tot el procés de control vertical que s’anava a establir en el nou context excursionista. *** ##### Page 27: > L’any 1957 apareix un altre cas interessant quan es produeix una denúncia contra el Centre Excursionista de Banyoles. Un comissari de Falange havia denunciat l’entitat per "rojos separatistas y desafectos al régimen". L’acusació, que sembla que s’originà per l’ús del català en el seu butlletí, era molt greu. *** ##### Page 27: > brigades pirinenques *** ![[../Biblioteca/Roma i Casanovas - 2008 - Història social de l’excursionisme català.pdf]]