# Siurana, Quan El Riu Sona - Sergi Méndez Romero, Daniel Rubió Angosto (highlights) > [!Book]- Metadata > **Siurana, Quan El Riu Sona** de _Sergi Méndez Romero, Daniel Rubió Angosto_ > > Category: #articles > Document tags: #la-vora-oberta #priorat #territory #the_river #water > > El pantano de Siurana tiene poca agua y se debate si trasladarla a Riudecanyes. La gente del Priorat, especialmente los agricultores, teme quedarse sin agua para regar. Reus ha cedido agua para apoyar la agricultura y propone usar agua regenerada para mejorar la situación. Se busca unidad en el Priorat para defender el río y sus afluentes. > > → https://readwise.io/reader/document_raw_content/423936492 > >  En un principi es va plantejar anomenar-lo **'Conca del Siurana'** perquè era el riu que, amb el seu afluent, **el Montsant** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yjks0j7w18yxcnhxr9kkqb)) --- on **el 80% de la seva aigua** s'escola a través d'un canal per fer cap a Riudecanyes, al Baix Camp. Aquesta aigua s'utilitza fonamentalment per al rec agrícola i per a l'ús de boca de **Reus** i alguna altra població del Camp de Tarragona. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yjm6jdx5g2wkn03f816vg9)) --- En la **carta de poblament de Siurana** , que data del 1153, abans de la conquesta del territori pel monarca cristià, s'especificava que eren propietat del comte els forns, els molins i l'administració de justícia. Les persones eren lliures jurídicament, tot i que devien obediència al seu senyor. ... Es van mantenir, però, els drets comunals o *'emprius',* que venien d'època musulmana: dret a tallar fusta, a les pastures per als ramats i **l'ús de les aigües per a reg dels camps** . És el primer document, doncs, que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori. *" La carta de poblament* --- Amb l'impuls dels cartoixans a partir del segle XII, la població es va anar implantant al llarg dels seus rius, sovint en antigues alqueries musulmanes, i l'artèria hídrica que va vertebrar la comarca ... va ser el riu Siurana. --- Quan als anys 30 es va plantejar la divisió comarcal del país, un dels noms que es va proposar pel priorat va ser *'Conca de Siurana'* , de fet més inclusiu que el propi 'Priorat' d'Escaladei, i els seus límits havien d'arribar a Garcia, on el Siurana conflueix amb l'Ebre. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yjfn9rw03h100vfs9qp752)) --- Al Priorat, a les conques > del Montsant i el Siurana, **se n'han arribat a documentar 39** que servien principalment per a moldre gra i fer farina. Però també n'hi havia de drapers, paperers o, fins i tot, minicentrals elèctriques. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yk1534qp3ax5wemrdr1frv)) --- Cap al 1914 va arribar l'electricitat a Cornudella. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yk96vskeaerk9yh1gbrndt)) ---  ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1ykadf4e7x644btvz4tvk3z)) --- Sabíeu que en la divisió territorial de Catalunya que es va fer en temps de la República, el 1936, el Priorat no s'havia de dir així? En un principi es va plantejar anomenar-lo 'Conca del Siurana' perquè era el riu que, amb el seu afluent, el Montsant, vertebrava tota la comarca. I que Garcia s'incloïa a la comarca perquè el terme on el Siurana desembocava a l'Ebre? ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01kj4ttf0d7e24a2twndq34p7y)) --- el més gran recurs hídric del Priorat es trobi hipotecat per un transvasament entre conques que es va gestar a principis del segle XX i que es va dur a terme als anys 30 ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01kj4tw8ms3sxc754023kf0gge)) --- Un riu mediterrani amb una hidrografia irregular i, darrerament, molt minvada pels darrers episodis de sequera derivats de l'escalfament global, on el 80% de la seva aigua s'escola a través d'un canal per fer cap a Riudecanyes, al Baix Camp. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01kj4txd42g4810np32npvjven)) --- La part alta del Siurana, en especial a l'actual terme de Cornudella (que inclou l'antic terme de Siurana) havia arribat a tenir en funcionament més d'una desena de molins, ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1tz03kr3ffkw8mr84061eap)) --- En la carta de poblament de Siurana, que data del 1153, abans de la conquesta del territori pel monarca cristià, s'especificava que eren propietat del comte els forns, els molins i l'administració de justícia. Les persones eren lliures jurídicament, tot i que devien obediència al seu senyor. --- En la carta de poblament de Siurana, que data del 1153, abans de la conquesta del territori pel monarca cristià, s'especificava que eren propietat del comte els forns, els molins i l'administració de justícia. Les persones eren lliures jurídicament, tot i que devien obediència al seu senyor. ... Es van mantenir, però, els drets comunals o 'emprius', que venien d'època musulmana: dret a tallar fusta, a les pastures per als ramats i l'ús de les aigües per a reg dels camps. És el primer document, doncs, que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori. --- Si bé és cert que en alguns estius de seca, dècades enrere, el riu podia assecar-se, especialment en el seu curs més baix, el que també és veritat és que molts estius el riu baixava prou perquè la canalla s'hi banyés i els pagesos reguessin les seves hortes. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m22f64e918999s910gw3q2re)) --- El desviament cap a Riudecanyes i la construcció de la presa a Cornudella, van transformar ecològicament el riu, **afavorint la invasió de la llera per part d'herbes i arbres oportunistes** i fent-lo literalment inaccessible en la major part del seu recorregut. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m22f8kcr861hb8dwwtvd2sya)) --- Quan es va construir la presa del Siurana, que ja patia la desviació de gran part del seu cabal cap al pantà de Riudecanyes, el primer que es va notar va ser la **disminució de les riuades** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m22faftcx86md95s7hvcyg4t)) --- Quan es va construir la presa del Siurana, que ja patia la desviació de gran part del seu cabal cap al pantà de Riudecanyes, el primer que es va notar va ser la **disminució de les riuades** , tant en freqüència com en quantitat. ... Si per una banda, el fet d'haver-hi menys riuades i que aquestes siguin menys cabaloses, disminueix els estralls que ... sovint provoquen a les vores dels rius ( *'A la vora del riu no fa cis el niu'* ), per una altra **evita la redistribució de sediments** , molt rics en nutrients per a l'agricul tura, dificulta la *'neteja'* periòdi ca de la llera del riu i, finalment, provoca la proliferació d'espèci es vegetals més adaptades a la sequera al llarg de la seva llera, fent-la virtualment inaccessible. --- " Molts pagesos tenien pous i mines que depenien dels aqüífers i que en els darrers anys també s'han assecat " ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m269y9pep4vmfh6jn5eqdqex)) --- Per altra banda, el Siurana, com la major part de rius medi terranis, en èpoques de sequera queda sec en alguns trams; tot i això, pot tornar a aflorar l'ai gua uns quants quilòmetres riu avall. Això és perquè els rius es tan associats a un **aqüífer** , ... Així molts pagesos tenien **pous i mines** que depenien d'aquests aqüífers i que en els darrers anys també s'han assecat. Quan baixa menys aigua per un riu, una conseqüència lògica és que disminueixin els seus aqüífers. Com que la connectivitat del riu amb la seva plana d'inundació també disminueix, per la falta de riuades i la proliferació de vegetació, els aqüífers veuen la seva recàrrega limitada. ---  ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m269z4peknpmdzrr82b6vhhr)) --- La disminució del cabal del Siurana i els períodes cada cop més grans en els quals baixa sec, provoquen una evident **pèrdua de diversitat de vida aquàtica** , ja que molts peixos, amfibis i plantes depenen d'un cabal més constant. Moltes espècies autòctones com el cranc de riu o la madrilla són desplaçades cada cop més per altres espècies invasores més resistents. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m26a69kqf0750kt1ejq78ae2)) --- Les basses i tolls, veritables reservoris de biodiversitat, que solien aguantar prou plens fins i tot en estius molt secs, arriben a assecar-se del tot o queden reduïts a la mínima expressió, degradant-se la qualitat de l'aigua i el seu nivell d'oxigen, amb l'eliminació de les espècies animals i vegetals més delicades. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m26a6jzpg93v70qaw9v7xcz8)) --- "...al Priorat de Siurana (1153) és el primer document que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori." ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2b1qjb8q5fwwamve8e7hy49)) --- Aquest riu, que ens han volgut fer creure que era un riu estacionari i, per tant, era normal que a l'estiu baixés sec, durant segles va abastir de pesca a la fauna salvatge i als humans, des dels que vivien a les coves dels cingles de Siurana fins a pràcticament els temps actuals. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aaenmcew43bsfgw02b26wz)) --- Aquest riu, en el seu tram baix, va fer de via de comunicació per als poblats protohistòrics del Calvari del Molar i de Puig Roig del Roget, del Masroig , que l'utilitzaren per a comerciar, bàsicament els metalls que extreien de les mines de Bellmunt i el Molar, amb els fenicis que desembarcaven a l'Ebre. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aaf9hy2kgvsmq83e3n87g2)) --- Aquest riu omplia les **séquies** per a regar les hortes. I omplia també els **safarejos** per a rentar la roba, i els **bassots** (comunals) i **bassetes** (particulars) per a **amerar el cànem** . ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aafse2tem1041htnrbqhze)) --- Aquest riu omplia les **séquies** per a regar les hortes. I omplia també els **safarejos** per a rentar la roba, i els **bassots** (comunals) i **bassetes** (particulars) per a **amerar el cànem** . ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aagdsg1jk4xt0n663hcmwc)) --- Aquest riu feia funcionar diversos molins: **molins fariners** , en gran nombre al curs alt del Siurana, ja que a l'estar situats tocant al **camí ral de Lleida a** **Reus** , donaven servei no tan sols al gra de la comarca sinó també als **traginers** que transportaven els cereals del pla de Lleida a la costa. També existien molins drapers, paperers, serradors i, fins i tot, petites centrals elèctriques com les dels molins d'en Salvat i del Pont a Cornudella o la del molí del Marimon a Torroja. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aahh81q48cq63n5dtexvgv)) --- Però es podia comprovar, per la renovació de l'aigua dels tolls, que subterràniament el riu encara hi era. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aajj3cd2tqjtabcdxhfa4b)) --- D'aquests, el poble que potser està més lligat al riu degut a la seva proximitat és **Poboleda**; de fet, el seu nom prové dels arbres de ribera, **àlbers** o **aubins** ( *Populus alba* ). ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aakgrn5jdbm9tbe98q31xs)) --- La primera dada escrita que en tenim és l'establiment d'un ermitori a tocar del riu anomenat **Santa Maria de Poboleda** , creat per Ramon de Vallbona (i no era el primer que creava aquest personatge certament peculiar), el 1171 amb eremites provinents del Montsant. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aany5b1q3p8462e5r164wb)) --- D'una banda, tothom havia d'anar a moldre el gra al **Molí de Bardina** , en terme de Torroja, i els pagesos es queixaven de la perillositat del camí ja que, havent de travessar diverses vegades el riu a gual, les mules, carregades amb els sacs, hi prenien mal. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aat0zz0x1zm3czgr8tr5qq)) --- Al segle XV per exemple, ja disposava d'hospital per a atendre pobres i malalts. I aquest mateix segle comença una pròspera **industria tèxtil** amb teixits de llana, de lli per a roba més fresca i delicada, i de cànem per a saques i tela basta. Els telers, **accionats hidràulicament** , eren al molí draper, propietat de la Cartoixa però gestionat per la Companyia de Paraires. Així al s. XVI prop d'un 60 % de la població es dedicava a **feines relacionades amb els teixits** com els paraires, sastres, teixidors, mercaders i els pagesos i pastors que proporcionaven el material. Al s. XVII s'hi afegeixen els teixits de seda, amb grans plantacions de **moreres** a tocar del riu. Moreres que desaparegueren al s. XVIII amb els **aiguats de Sant** **Bartomeu i de Santa Tecla.** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aavvaeh3srmzdb8hzym45d)) --- " En anys de seca, les disputes eren per l'ús de aigua, que els pagesos necessitaven per a regar i la Cartoixa per als seus molins. Observem doncs que fins i tot en anys de forta sequera, pel riu hi baixava aigua per la qual barallar-se" ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aayc7xgam8bzbn0a6v1xty)) --- Tota aquesta prosperitat acabà el 1893 amb l'arribada de la **fil·loxera.** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2ab0fa4cd1khbyqgajg55qd)) --- nir, però, els drets comunals o 'em- prius', que venien d'època musulmana: dret a ta- llar fusta, a les pastures per als ramats i l'ús de les aigües per a reg dels camps. És el primer do- cument, doncs, que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2ac9b8ckt3j31dpb1c3gazp)) --- , a les pastures per als ramats i l'ús de les aigües per a reg dels camps. És el primer do- cument, doncs, que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori. D ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2ac9f2qgy8mhm66aa5yfh76)) --- és veritat és que molts estius el riu baixava prou perquè la canalla s'hi banyés i els pagesos regues- sin les seves hortes. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2acdx5kqnxwqdv2sjbd10p2)) --- a l'estiu, especialment per Poboleda, un dels pobles més íntimament units al riu, però també a Torroja, era habitual veure baixar el riu durant els estius, un riu que tenia una llera prou neta i accessible, i on grans i petits gaudien dels banys, el bestiar s'hi abeurava i a ambdós cantons de riu es podien contemplar força horts que se'n servien. Per contra, en les imatges més recents veiem un riu estrangulat per la vegetació; bé, més que veure'l l'intuïm, un cabal raquític, que es torna en inexistent els estius i no hi veiem gent perquè, simplement, no hi ha manera d'arribar-hi. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2d9qcfxd6w7a8d63g5j7m9m)) --- l'obligació d'anar a moldre el blat al Molí d'en Bardina, propietat de la Cartoixa. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2da9qm93fscfbz0q65aye5s)) --- a començaments del s. XIX en què uns veïns decidiren tirar pel dret. **Agustí Simó** , des d'aleshores anomenat *«lo Moliner»* , construí el **Molí de la Soia** i un altre veí, **Joan Estrems** *«Quico»* es comprometé a pastar el pa, cosa que fins llavors els prioratins estaven obligats a fer a Cartoixa. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2dn5mm5hz96cafvm65yfpce)) --- *La relació dels frares d'Escaladei, com a senyors feudals, amb els seus súbdits, lluny de la imatge idealitzada que en tenim avui, mai no va ser fàcil. Eren implacables amb els seus interessos, que sovint incloïen l'us de l'aigua i els molins.* ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2dn7cs775g8zf8x9n3z8769)) --- A finals del segle XIX **l'Ajuntament de Reus** , preocupat per les dificultats d'abastament de la ciutat, llavors la segona més poblada de Catalunya, va encarregar als enginyers Francesc Macià, Josep Mora i Alfons Benavent un estudi per portar aigua dels territoris propers fins a Reus, tant per ús de boca com per al rec. ... Un dels indrets estudiats i, finalment escollit va ser la **riera de Riudecanyes.** --- L'any 1901 l'ajuntament, crea la *Comisión de Pantanos* presidida per l'alcalde de la ciutat, **Pau Font de Rubinat** , que en proposa un al Francolí i un altre a la riera de Riudecanyes. Com que en el cas del Francolí es van trobar amb l'oposició frontal de tots els pobles de la seva conca, l'any següent es du a terme una subscripció popular per construir l'embassament de Riudecanyes. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2dnksg3pk3spszpzqf17j2f)) --- Fins el 1904 no es posa la primera pedra, ... No va ser fins al 1916 que es van enllestir les obres de construcció de la presa i fins al 1918 que va començar a prestar servei, un cop construïts canals i séquies. --- projecte per aprofitar les aigües dels **torrents de Prades, la Febró i Arbolí** (ja de la conca del Siurana), que va rebre la concessió el 1930. Aquest projecte consistia en la construcció d'un assut de derivació i un canal de més de 21.000 metres de llargada, amb túnels i canals per millorar l'eficiència en el transport d'aigua. Començava l'espoli legal. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2dnnefxe44ep3w1zzn8f7nq)) --- Les obres del transvasament de conques van començar el **1935** i van consistir en la construcció d'un **assut prop de la Venta del Pubill** per captar les aigües del Siurana una mica més avall d'on aquest rep les aigües del **riu d'Arbolí.** Des de l'assut les aigües es desviaven a un **túnel d'uns 9 quilòmetres** que les menava a l'embassament. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2dnnprh15cb1trc8scys2ba)) --- Els promotors de seguida es van adonar que **la conca era petita i escassa** i van cercar l'alternativa en **transvasar aigua d'una altra conca** fins al pantà: la del riu Siurana; ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2mfkcaynfjpspf4wdgf64te)) --- L'Ajuntament de Reus i d'altres consistoris als que beneficiava l'obra van aportar diners per a la construcció de la presa, que es va acabar el **1971** i va entrar en servei l'any següent. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2mfms5wrawmpsdmqha2e8pw)) --- Segons expliquen al web dels la pròpia Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes *'cap dels pobles que es podien beneficiar de l'embassament va voler participar en el mateix i algun fins i tot es va oposar al mateix, segons consta en l'expedient'* . S'entén que es refereixen als pobles del Priorat per on passava el riu. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2mfnjjr4mhp9pn063tfwx73)) --- Malgrat que el Siurana pertany a la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre), aquesta va cedir als anys 80 del segle passat la gestió del **Sistema Siurana-Riudecanyes** a la Junta d'Aigües (actual Agència Catalana de l'Aigua, ACA), cosa que no va suposar cap canvi significatiu en l'espoli de l'aigua del Siurana. Encara més, ja en els 2000, la Comunitat de Riudecanyes i l'ACA **van pactar un cabal ecològic per al Siurana** de 20 l/s (quan la concessió original de 1935 n'exigia 200), 20 litres insuficients de totes totes per fer baixar el riu, ja que pocs quilòmetres més endavant ja se'ls ha begut. Un riu, doncs, condemnat a ser barranc. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2mfpqk681e34f9dyv4qc16a)) --- La concessió, una Reial Ordre, especificava en el seu moment que es tractava de *'la concesión de las aguas sobrantes del río Ciurana para la alimentación supletoria del pantano de Riudecañas'* . ... És prou evident que el que s'ha anat transvasant cap a Riudecanyes no erent tan sols les *'aigües sobrants'* en períodes d'abundància. Sense comptar que el concepte d'aigües sobrants és molt discutible (què vol dir que li sobra aigua a un riu?); el fet que el riu baixi sec la major part de l'any, demostra que l'aigua que fa cap a Riudecanyes en cap cas pot ser una aigua sobrant. --- És prou evident que el que s'ha anat transvasant cap a Riudecanyes no erent tan sols les *'aigües sobrants'* en períodes d'abundància. Sense comptar que el concepte d'aigües sobrants és molt discutible (què vol dir que li sobra aigua a un riu?); el fet que el riu baixi sec la major part de l'any, demostra que l'aigua que fa cap a Riudecanyes en cap cas pot ser una aigua sobrant. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2mfs9dsfrcjagsqm32ktjvs)) --- Cal tenir en compte que, amb dades del març d'enguany (un any plujós) quan el siurana arriba a l'assut de derivació del Molí dels Aubins porta un cabal de **304 l/s** : 60 d'aquests segueixen el curs del Siurana i 244 fan cap a Riudecanyes. **4 cinquenes parts!** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2mfvj0tqg3e1yycqhr8h21c)) --- Els promotors de l'embassament de Riudecanyes, acabat l'any 1916 tenien més set: **la conca se'ls havia quedat petita** (d'on no n'hi ha no en raja). ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2nagaynxzcfkr6v5dqbj2h8)) --- el 1926 s'aprova el projecte per aprofitar les aigües del Siurana ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2nahn18wn7dvt6w8640yeht)) --- En un article de **Jaume Mor Cabré** al diari barceloní *'El Día Gráfico'* del primer de març de 1928, que reproduïm íntegre en aquest article, ja manifestava que la pretensió de desviar l'aigua del Siurana cap al pantà de Riudecanyes al·legant l'aprofitament de les *'aigües so-* ... *brants'* de les rieres de la Febró, Prades i Arbolí, **era fal·laç** , ja que ningú no havia determinat quin era aquest sobrant. ... Cabré concloia, encertadament que *'la verdad cruda y escueta es que no hay agua sobrante, ni tan siquiera suficiente para las necesidades industriales y agrícolas'* tot al·legant que molts estius fallava el subministrament elèctric i tampoc es podia regar per la manca d'aigua. --- **Cabré se'n rifa de l'enginyer que va endegar el pantà de Riudecanyes** sense comptar que no hi havia prou aigua a la seva conca per omplir-lo i es plany que siguin els Prioratins els que hagin de pagar el seu *'error de càlcul'* . ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2narw53ccr1q7dwthax9dm9)) --- El darrer paràgraf de l'article de Cabré és contundent i coincideix perfectament amb els arguments que s'utilitzen avui dia per oposar-se a aquest transvasament: *'De llevarse a cabo equivaldría a vulnerar, en sus tres aspectos jurídicos, a los regantes; servicios públicos y Empresas industriales comprendidas, todas ellas, en la Legislación de Aguas. Por las razones expuestas, no es de creer se acceda a dicha petición, y es de esperar que seguirán corriendo las aguas por sus antiguos y verdaderos cauces'* . Llàstima que en fessin cas omís. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2nav85ger9bhwcc00heffnj)) --- Els ajuntaments de la conca del Siurana es van oposar, des del primer moment al transvasament, reconeixent l'ensarronada des del primer moment. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2nawg98xbntmk2ehe328cth)) --- Així, en el *"Llibre d'actes de la Comissió Permanent"* de l'Ajuntament de **Torroja** , essent alcalde Josep Sentís Guiamet hi ha dues anotacions de 1928 que fan referència al litigi del consistori torrojà contra aquesta obra. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2q2kswjsqqw53p96va1b7ge)) --- A mitjans dels anys 70 l'Ajuntament de Reus va voler repetir la jugada intentant transvasar aigua del riu Montsant ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2q2mgqcyt9806vps1w8n0hr)) --- Corrien els **anys 70** del segle XX, en plena transició, quan l'Ajuntament de Reus va presentar un p **rojecte de transvasament** des de la conca alta del Montsant, per subministrar aigua a l'empresa petroquímica **TAQSA** (Tarragona Química, S.A.) amb la que el consistori reusenc havia signat un contracte perquè s'instal·lés a l'autovia de Bellissens, que llavors s'havia de construir; imaginem que la **promesa d'aigua** era la contrapartida. Era l'anomenat **transvasament Montsant-Siurana.** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2rayym4a6ymw47mwg2p3ghv)) --- En la manifestació, on podien llegir-se pancartes amb lemes com *'Defensem lo que és nostre'* , hom es preguntava com, en terres de secà aspriu, podia haver-hi *'aigua sobrant'* ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2rb6dpezkn82h3c5eehh9w2)) ---  ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2rb7mhq43fzcjm2x1gssgcz)) --- El nom **TOPOGRAPO** (gens eufònic) sorgeix de les inicials dels quatre pobles implicats, i simbolitzava una estratègia de cooperació supramunicipal per obtenir un recurs que, malgrat que per llei els tocava, no en podien disposar i era impossi- ble de substituir a partir d'altres fonts hídriques i captacions locals. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2rba0wyhaa8c5eg1qzr2x7s)) --- El nom **TOPOGRAPO** (gens eufònic) sorgeix de les inicials dels quatre pobles implicats, i simbolitzava una estratègia de cooperació supramunicipal per obtenir un recurs que, malgrat que per llei els tocava, no en podien disposar i era impossi- ble de substituir a partir d'altres fonts hídriques i captacions locals. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2rbadc6hh6ejsgkdx9w9qnn)) --- El protocol del TOPOGRAPO, segons diverses entitats ecologistes, **és nul de ple dret** perquè modifica les condicions d'una concessió de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) sense complir els requisits legals. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2rbd85v066r11engde6vn8n)) --- Com és, doncs, que van signar un acord que, a primera vista, no els era gaire favorable i representava grans renúncies? ... Per una banda, podríem dir que *'els van vendre la moto'* , és a dir, els van explicar que no els faltaria l'aigua, quan la quantitat que els transferien era irrisòria. Per altra banda, des de la Generalitat, presidida llavors per Artur Mas, **es va pressionar als alcaldes i representants polítics** , insinuant-los que si no signaven el govern no invertiria, o invertiria menys, en els seus municipis. ... Amb el missatge de *"si no signeu, us quedareu fora"* , **diversos batlles van relatar** que se'ls va advertir que, si no firmaven el protocol, no rebrien inversions **ni accedirien a recursos hídrics futurs.** --- L'obra del TOPOGRAPO va consistir en la construcció d'una xarxa de canonades interconnectades entre els pobles, amb vàlvules i sistemes de control per regular-ne la pressió i el cabal segons les necessitats de cada municipi i de dipòsits d'emmagatzematge i potabilització, amb prou capacitat per garantir el subministrament en èpoques de sequera. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2rbhk2yxtv32x8fs1qy4ppg)) --- Els motius del seu fracàs són diversos i acumulatius: d'entrada, la captació d'aigua no es va fer des d'una font prou estable: **el pantà de Siurana** fa anys i panys que no s'omple i, els darrers anys, ha estat sota mínims. En alguns casos es van perforar pous que després no tenien prou cabal o que estaven contaminats (per nitrats o matèria orgànica). En d'altres, es van fer connexions temporals que no donaven prou garantia. Sense una captació fiable, tota la xarxa construïda quedava infrautilitzada o directament inoperativa. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2rbjbz7pk506na9sc9pavec)) --- Els motius del seu fracàs són diversos i acumulatius: d'entrada, la captació d'aigua no es va fer des d'una font prou estable: **el pantà de Siurana** fa anys i panys que no s'omple i, els darrers anys, ha estat sota mínims. En alguns casos es van perforar pous que després no tenien prou cabal o que estaven contaminats (per nitrats o matèria orgànica). En d'altres, es van fer connexions temporals que no donaven prou garantia. Sense una captació fiable, tota la xarxa construïda quedava infrautilitzada o directament inoperativa. ... Per altra banda, es pot parlar d'una **pèssima execució tècnica** de les obres. Algunes parts del projecte es van executar malament: canonades amb filtracions, dipòsits amb problemes estructurals o sistemes de bombeig poc eficients. També es va criticar que les obres es van fer sense una direcció tècnica única ni un control de qualitat rigorós, amb molts retards i sobrecostos. Això va fer que moltes instal·lacions quedessin inacabades, fossin difícils de mantenir o es fessin malbé ràpidament sense haver estat utilitzades. ... El consorci de gestió previst **mai no va funcionar de manera estable** , cosa que va desembocar en una manca de manteniment i abandonament de la infraestructura. Amb el pas del temps, i davant la inoperativitat del sistema, moltes parts del projecte van quedar abandonades: canonades rovellades, instal·lacions vandalitzades, dipòsits buits. ... Els pobles continuen sense un abastament constant d'aigua i la infraestructura es va morint de fàstic. --- Roger va començar a mirar, i a resultes va descobrir que, dels accionistes de Riudecanyes, n'hi havia uns quants que eren immobiliàries, que ni regants ni hòsties, que aquestes immobiliàries eren com fantasmes, que no venien res, simplement tenien uns terrenys, sense conreus, sense res, que aquests terrenys els donaven dret de tenir aigua. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m35752evh8yshk9jsmrh3dy3)) --- A més a més, cada any, per Sant Joan, tallaven el riu en sec, o sigui, no baixava ni una gota d'aigua. A part de la que s'enduien tot l'any, tot cap avall. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3576nt8fpzr72ed8mj4tprk)) --- *El Parlament Europeu va acceptar la pregunta, i se li va contestar que, a partir de 2015 l'estat s'havia compromès a què les masses d'aigua del Siurana serien les adients, com a mínim cabal ecològic, perquè el riu*  ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m35767dj7fchym5479vvrpgb)) --- *Parlament Europeu va acceptar la pregunta, i se li va contestar que, a partir de 2015 l'estat s'havia compromès a què les masses d'aigua del Siurana serien les adients, com a mínim cabal ecològic, perquè el riu*  ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m357aygdkf8kzz5m7c0ecv5w)) --- continués viu. A partir del 2015, que això ja estava previst, i que l'estat s'hi havia compromès. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m357bwa2vbmwzgz0awt41r0r)) --- *Arriba el 2015, arriba Sant Joan i tornen a tallar el riu en sec. D'un dia per l'altre no baixava ni una sola gota d'aigua. Aquí va ser quan ens vam* *indignar, inflamar, i ens vam ajuntar uns quants i vam muntar la plataforma. Que, si ens uníem, potser ens farien més cas.* ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m357cdcr2ayxw7qnq8bm88mm)) --- **El Lluís** explica com, **a partir de 2001** , baixava cada vegada menys aigua pel riu, tallant-se gairebé completament a l'estiu. El motiu, diu, és la signatura del protocol del **Topograpo** entre alguns regants i alcaldes dels quatre pobles implicats ( **Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera** ), la comunitat de regants de Riudecanyes (accionista majoritari, sempre recorda, l'Ajuntament de Reus) que, a canvi d'un subministrament d'aigua a aquests pobles, **renunciava al cabal mínim** que, segons la concessió original, havia de baixar pel riu abans de transvasar l'aigua cap a Riudecanyes. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m357dm1wnxemd410ytx4ymnb)) --- *Parlament Europeu va acceptar la pregunta, i se li va contestar que, a partir de 2015 l'estat s'havia compromès a què les masses d'aigua del Siurana serien les adients, com a mínim cabal ecològic, perquè el riu*  ... continués viu. A partir del 2015, que això ja estava previst, i que l'estat s'hi havia compromès. ... *Arriba el 2015, arriba Sant Joan i tornen a tallar el riu en sec. D'un dia per l'altre no baixava ni una sola gota d'aigua. Aquí va ser quan ens vam* *indignar, inflamar, i ens vam ajuntar uns quants i vam muntar la plataforma. Que, si ens uníem, potser ens farien més cas.* --- L'inici públic de la plataforma va ser una **assemblea organitzada al teatre de Torroja l'any 2015** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39rqqsh7brsnbjkk56dscqx)) --- Per al Lluís, l'èxit més significatiu de la lluita pel riu Siurana ha estat l'anomenat *'cabal ecològic'* , aconseguit amb el suport del **GEPEC** i altres entitats ecologistes. ... S'havia d'anar a reclamar a Madrid. I això va passar fins i tot pel Consell de Ministres, on es va aprovar els 30 litres ara a l'estiu i 60 litres a l'hivern, més alguna avinguda que encara no s'ha fet per l'escassetat d'aigua. --- S'havia d'anar a reclamar a Madrid. I això va passar fins i tot pel Consell de Ministres, on es va aprovar els 30 litres ara a l'estiu i 60 litres a l'hivern, més alguna avinguda que encara no s'ha fet per l'escassetat d'aigua. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39rsxzbz0vz1qsvjt33qrkn)) --- D'altra banda, des de 2017 hi ha dues persones encausades per defensar el riu, **l'Anaïs Estrems i l'Andreu Escolà** , encara **pendents de judici** després de 8 anys, denunciats per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per *'sostreure'* i *'usurpar'* l'aigua del riu Siurana, amb una demanda de **4 anys de presó** , allunyament del riu i 4.000 euros de multa. L'origen d'aquesta persecució va ser una acció que consistia en col·locar uns plafons per obrir –durant unes hores– les comportes del canal de trans- vasament, i deixar baixar l'aigua pel riu. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39rwt2245vg44zn6vyce14s)) --- D'altra banda, des de 2017 hi ha dues persones encausades per defensar el riu, **l'Anaïs Estrems i l'Andreu Escolà** , encara **pendents de judici** després de 8 anys, denunciats per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per *'sostreure'* i *'usurpar'* l'aigua del riu Siurana, amb una demanda de **4 anys de presó** , allunyament del riu i 4.000 euros de multa. L'origen d'aquesta persecució va ser una acció que consistia en col·locar uns plafons per obrir –durant unes hores– les comportes del canal de trans- vasament, i deixar baixar l'aigua pel riu. ... De fet, l'efecte va ser més aviat el contrari: *Perquè la denúncia, lluny d'acollonir-nos i tirar-nos enrere, el que ha fet és que ens ha donat gasolina per continuar fins aquí, i aconseguir totes les coses que hem aconseguit. Des d'aleshores, a base d'articles i entrevistes als mitjans i la presència constant a les xarxes, hem guanyat el relat mediàtic gràcies a tota la feina aquesta que s'ha fet, mentre ells intentaven imposar a base d'amenaces i a base de por.* --- L' **ACA** va anunciar, el març de 2022, que invertiria un milió i mig d'euros a la seva **estació depuradora de Reus** perquè els gairebé **4 hm³** d'aigua residual que s'aboca al mar a través del **barranc de Barenys** , es pugui utilitzar per al rec dels pagesos del Camp de Tarragona. Així mateix, el Govern va anunciar un projecte per a connectar la planta depuradora de Reus amb el **pantà de Riudecanyes** , que inclou construir una **planta regeneradora** de l'aigua sortint de l'EDAR de Reus, a més de les canonades, les basses i també la connexió amb la canalització dels regants de Riudecanyes. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39stvms7h5ynb1b86088fxz)) --- L' **ACA** va anunciar, el març de 2022, que invertiria un milió i mig d'euros a la seva **estació depuradora de Reus** perquè els gairebé **4 hm³** d'aigua residual que s'aboca al mar a través del **barranc de Barenys** , es pugui utilitzar per al rec dels pagesos del Camp de Tarragona. Així mateix, el Govern va anunciar un projecte per a connectar la planta depuradora de Reus amb el **pantà de Riudecanyes** , que inclou construir una **planta regeneradora** de l'aigua sortint de l'EDAR de Reus, a més de les canonades, les basses i també la connexió amb la canalització dels regants de Riudecanyes. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39svc5rm9m1xzqqj4d4y5cy)) --- Les entitats també van mostrar **la seva oposició frontal de dur aigua de l'Ebre al pantà de Siurana** via els Guiamets. Si bé van aclarir que estaven d'acord amb, portar l'aigua de l'Ebre fins a l'embassament dels Guiamets i la connexió del Garrigues Sud amb Margalef, per a garantir el rec del Priorat Nord i el Priorat Sud, respectivament, la connexió fins al pantà de Siurana la consideren un disbarat. Si a Reus, al·leguen, **ja arriba l'aigua de l'Ebre** a través del CAT (Consorci d'Aigües de Tarragona) i els regants podran disposar de l'aigua de l'EDAR, més la que s'embassa al mateix pantà de Riudecanyes, és absurd plantejar una obra tan costosa econòmicament i ambientalment. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39t2d35t42gvbjbt3kfcnvr)) --- El fet de prometre aigua per al rec a la pagesia del Priorat antic, portant-la de l'Ebre, quan li estan prenent la que per dret natural els correspon, és una solució que fuig de tota lògica. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39t4mjm2z4vks2fm7arre76)) --- El fet de prometre aigua per al rec a la pagesia del Priorat antic, portant-la de l'Ebre, quan li estan prenent la que per dret natural els correspon, és una solució que fuig de tota lògica. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39t51xpnvn8hxphm09pk9bc)) --- *"Un 10% de l'aigua que baixa pel riu [Siurana] es queda al mateix riu, la resta va cap al pantà de Riudecanyes"* , explicava Escolà, és a dir es transvasen uns 500 l/s mentre que per la seva llera natural, el riu Siurana, només en deixen arnar 60. A més, com a riu mediterrani que és el Siurana, *"de tant en tant, caldria deixar baixar l'aigua amb força per recuperar cabal i fer neteja de sediments"* . ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39t6ecmt8w8meda3ddjb4dh)) --- Podríem veure el riu Siurana com un gos ple de paràsits que no li interessa a ningú i, on la comunitat de Riudecanyes esdevé figura zoomòrfica encarnada per una colònia de **paparres** , que gota a gota, transvasament a transvasament, drena el torrent sanguini del gos de forma insaciable. Aquest, atemorit i arraconat, clama la fi d'aquesta agonia a la qual, els veterinaris, en aquest cas les autoritats (in)competents, prometen la salvació amb transfusions i transvasaments edulcorats amb promeses de bonança i prosperitat però, negant l'evidència, **no atenen al veritable mal** , al veritable causant, al responsable que, a coneixença de tothom, s'alimenta a costa dels oblidats i els invisibles. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39t7d2mqfs46thzekaqt1dt)) --- Podria esplaiar-me sobre la multitud de **serveis ecosistèmics** dels que ens brinda el riu Siurana, sobre el reservori de **biodiversitat** que suposa, no tan sols per la vida aquàtica sinó també per la terrestre. Podria remarcar que aquesta conca gaudeix de figures de protecció de 8 tipus diferents d'habitats d'interès comunitari declarats per part de la Unió Europea o inclús dir que aquest sistema fluvial, esta inventariat i declarat **xarxa natura 2000** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39t8kc8je8dd9yn2mt1j47y)) --- Si posem el punt de mira al riu Siurana, podem veure un exemple a petita escala del que passa a nivell global amb la gestió dels recursos naturals i els conflictes que es generen envers aquests. Un territori àrid i poc poblat amb una economia basada en l'agricultura i el turisme associat, que, en el nom del desenvolupament i les tendències econòmiques, no tan sols veu com s'eixuguen els rius sinó que també veu morir els seus camps i en ocasions, ni tan sols te accés a aigua potable per als seus habitants a través del subministrament convencional. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39tb986q7p7938retfwk4n3)) --- Com a **ambientòleg,** doncs, considero que el futur ecològic del riu Siurana **és completament incert** , per una banda perquè encara som incapaços de determinar amb exactitud els estralls que provocarà el **canvi climàtic** i per altra, perquè en gran part, la viabilitat ecològica d'aquesta conca està en mans de decisions polítiques que de moment no semblen gaire favorables. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m39te7a9v5hs00empbskerkd)) --- Al vostre cens d'usos, es pot comprovar que alguns usuaris, amb finques en abandó, amb consums exorbitants (de fins a 20.000 m3/ha). Què està passant amb aquests usuaris? ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3abrtqkmgmtt55a29yfvjrb)) --- **El secretari de la Comunitat de Regants de Riudecanyes, Miquel Àngel Prats, es va mostrar receptiu davant la proposta de l'ACA de deixar anar diversos cabals al riu, depenent de l'època de l'any, i d'efectuar algunes avingudes d'aigua puntuals, per regenerar-lo ecològicament.** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3abz4avk1tre7b71ksgvtnd)) --- **L'aigua regenerada de l'EDAR de Reus, podria ser el desllorigador que permetés posar fi, o almenys alleujar, l'espoli?** Totalment. L'aigua que llença la depuradora de Reus al mar és exactament la mateixa que cap a l'embassament de Riudecanyes; és una qüestió de números. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3ac1vcrks39jachbn3a5hh5)) --- **L'aigua regenerada de l'EDAR de Reus, podria ser el desllorigador que permetés posar fi, o almenys alleujar, l'espoli?** Totalment. L'aigua que llença la depuradora de Reus al mar és exactament la mateixa que cap a l'embassament de Riudecanyes; és una qüestió de números. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3ac23zwgdgpb5f077qcjtz7)) --- **¿Quina seria la proposta de l'Ajuntament de Reus, per al curt i mitjà termini, per trobar una solució respecte a l'aigua del Siurana, que cobrís les necessitats de tothom i permetés tenir un riu ecològicament viable?** Ja n'hem parlat: connexió de xarxes, noves tecnologies que ens permetin millorar l'aigua de qualsevol racó, dessalinitzadores, estació regeneradora... tenir una visió plural. Que són solucions que s'estan duent a terme en altres llocs. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3actqn9jbms1r78nq2xc51y)) --- Dos: demanaria que hi hagués una visió de defensa de tot un territori. És a dir, si això ens ho plantegem com una guerra entre comarques és un error. I, per tant, el que hem de fer és treballar de forma unificada, amb objectius comuns per les dues o per les tres comarques que estem afectades. Rivalitats entre territoris no, perquè no l'hem tinguda mai. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3acw1r832r97yynk7dngyr0)) --- El que està passant actualment és que pel context d'extrema sequera, la causa és àmpliament compartida al Priorat i la cooperació entre els diferents col·lectius ha fet que se sentin moltes veus que reivindiquem que l'aigua de la conca del Siurana no se l'emportin al Baix Camp quan per al desenvolupament del Priorat és un recurs imprescindible. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3eh1p81jaw29q2y1h4kt610)) --- Doncs que la nostra agricultura és de petita dimensió i que al Priorat tot està a aquesta escala. Per tant, per protegir el nostre model d'agricultura, cal entendre que les normatives i les lleis s'han d'adaptar a la petita dimensió, el que vulgarment es diu: *"L'administració fa les lleis des d'un despatx a Barcelona i no s'adapta a les nostres necessitats"* . ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3eh5krefn6amyhdfkz67bvr)) --- **Catalunya es pot permetre la pèrdua de la pagesia?** No, però es cap a on anem i això des de la suposada "revolució verda" que suposava la transformació de l'agricultura en diversos països en desenvolupament entre els anys 1940 i 1960, fonamentada en els avenços dels agroquímics, l'agroindústria i que se sostenia en un petroli abundant i barat, però ja no estem en aquest paradigma. Això havia d'acabar amb la fam al món, però lluny d'això s'han creat molts desequilibris. Ja no parlo des del punt de vista de la sobirania alimentària que és evident, parlo des d'un punt de vista d'equilibri territorial perquè som un país amb una àrea metropolitana amb 5 milions d'habitants, superpoblada i una gran part del país en despoblament, entre elles el Priorat, i això genera molts desequilibris entre la ciutat i el camp. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3eh892ks2p7h6zvtdbfwbhf)) --- **Hi ha manera de frenar la sagnia demogràfica del Priorat? Què cal fer per a repoblar-lo?** Polítiques públiques ajustades a la nostra realitat i, si cal, reitero que cal fer una excepció per la nostra petita dimensió. Caldria, per exemple habitatge per primera residència a uns preus assequibles, ajudes efectives per afavorir la diversificació de l'activitat econòmica ajustada a la nostra petita dimensió, suport a les administracions locals per garantir els serveis bàsics o una millora real de les infraestructures. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m3eh96fyvxd9hg59384k1xbj)) ---