# Siurana, Quan El Riu Sona - Sergi Méndez Romero, Daniel Rubió Angosto (highlights) > [!Book]- Metadata > **Siurana, Quan El Riu Sona** de _Sergi Méndez Romero, Daniel Rubió Angosto_ > > Category: #articles > Document tags: #la-vora-oberta #priorat #territory #the_river #water > > El pantano de Siurana tiene poca agua y se debate si trasladarla a Riudecanyes. La gente del Priorat, especialmente los agricultores, teme quedarse sin agua para regar. Reus ha cedido agua para apoyar la agricultura y propone usar agua regenerada para mejorar la situación. Se busca unidad en el Priorat para defender el río y sus afluentes. > > → https://readwise.io/reader/document_raw_content/423936492 > >  En un principi es va plantejar anomenar-lo **'Conca del Siurana'** perquè era el riu que, amb el seu afluent, **el Montsant** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yjks0j7w18yxcnhxr9kkqb)) --- on **el 80% de la seva aigua** s'escola a través d'un canal per fer cap a Riudecanyes, al Baix Camp. Aquesta aigua s'utilitza fonamentalment per al rec agrícola i per a l'ús de boca de **Reus** i alguna altra població del Camp de Tarragona. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yjm6jdx5g2wkn03f816vg9)) --- En la **carta de poblament de Siurana** , que data del 1153, abans de la conquesta del territori pel monarca cristià, s'especificava que eren propietat del comte els forns, els molins i l'administració de justícia. Les persones eren lliures jurídicament, tot i que devien obediència al seu senyor. ... Es van mantenir, però, els drets comunals o *'emprius',* que venien d'època musulmana: dret a tallar fusta, a les pastures per als ramats i **l'ús de les aigües per a reg dels camps** . És el primer document, doncs, que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori. *" La carta de poblament* --- Amb l'impuls dels cartoixans a partir del segle XII, la població es va anar implantant al llarg dels seus rius, sovint en antigues alqueries musulmanes, i l'artèria hídrica que va vertebrar la comarca ... va ser el riu Siurana. --- Quan als anys 30 es va plantejar la divisió comarcal del país, un dels noms que es va proposar pel priorat va ser *'Conca de Siurana'* , de fet més inclusiu que el propi 'Priorat' d'Escaladei, i els seus límits havien d'arribar a Garcia, on el Siurana conflueix amb l'Ebre. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yjfn9rw03h100vfs9qp752)) --- Al Priorat, a les conques > del Montsant i el Siurana, **se n'han arribat a documentar 39** que servien principalment per a moldre gra i fer farina. Però també n'hi havia de drapers, paperers o, fins i tot, minicentrals elèctriques. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yk1534qp3ax5wemrdr1frv)) --- Cap al 1914 va arribar l'electricitat a Cornudella. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1yk96vskeaerk9yh1gbrndt)) ---  ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1ykadf4e7x644btvz4tvk3z)) --- Sabíeu que en la divisió territorial de Catalunya que es va fer en temps de la República, el 1936, el Priorat no s'havia de dir així? En un principi es va plantejar anomenar-lo 'Conca del Siurana' perquè era el riu que, amb el seu afluent, el Montsant, vertebrava tota la comarca. I que Garcia s'incloïa a la comarca perquè el terme on el Siurana desembocava a l'Ebre? ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01kj4ttf0d7e24a2twndq34p7y)) --- el més gran recurs hídric del Priorat es trobi hipotecat per un transvasament entre conques que es va gestar a principis del segle XX i que es va dur a terme als anys 30 ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01kj4tw8ms3sxc754023kf0gge)) --- Un riu mediterrani amb una hidrografia irregular i, darrerament, molt minvada pels darrers episodis de sequera derivats de l'escalfament global, on el 80% de la seva aigua s'escola a través d'un canal per fer cap a Riudecanyes, al Baix Camp. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01kj4txd42g4810np32npvjven)) --- La part alta del Siurana, en especial a l'actual terme de Cornudella (que inclou l'antic terme de Siurana) havia arribat a tenir en funcionament més d'una desena de molins, ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m1tz03kr3ffkw8mr84061eap)) --- En la carta de poblament de Siurana, que data del 1153, abans de la conquesta del territori pel monarca cristià, s'especificava que eren propietat del comte els forns, els molins i l'administració de justícia. Les persones eren lliures jurídicament, tot i que devien obediència al seu senyor. --- En la carta de poblament de Siurana, que data del 1153, abans de la conquesta del territori pel monarca cristià, s'especificava que eren propietat del comte els forns, els molins i l'administració de justícia. Les persones eren lliures jurídicament, tot i que devien obediència al seu senyor. ... Es van mantenir, però, els drets comunals o 'emprius', que venien d'època musulmana: dret a tallar fusta, a les pastures per als ramats i l'ús de les aigües per a reg dels camps. És el primer document, doncs, que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori. --- Si bé és cert que en alguns estius de seca, dècades enrere, el riu podia assecar-se, especialment en el seu curs més baix, el que també és veritat és que molts estius el riu baixava prou perquè la canalla s'hi banyés i els pagesos reguessin les seves hortes. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m22f64e918999s910gw3q2re)) --- El desviament cap a Riudecanyes i la construcció de la presa a Cornudella, van transformar ecològicament el riu, **afavorint la invasió de la llera per part d'herbes i arbres oportunistes** i fent-lo literalment inaccessible en la major part del seu recorregut. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m22f8kcr861hb8dwwtvd2sya)) --- Quan es va construir la presa del Siurana, que ja patia la desviació de gran part del seu cabal cap al pantà de Riudecanyes, el primer que es va notar va ser la **disminució de les riuades** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m22faftcx86md95s7hvcyg4t)) --- Quan es va construir la presa del Siurana, que ja patia la desviació de gran part del seu cabal cap al pantà de Riudecanyes, el primer que es va notar va ser la **disminució de les riuades** , tant en freqüència com en quantitat. ... Si per una banda, el fet d'haver-hi menys riuades i que aquestes siguin menys cabaloses, disminueix els estralls que ... sovint provoquen a les vores dels rius ( *'A la vora del riu no fa cis el niu'* ), per una altra **evita la redistribució de sediments** , molt rics en nutrients per a l'agricul tura, dificulta la *'neteja'* periòdi ca de la llera del riu i, finalment, provoca la proliferació d'espèci es vegetals més adaptades a la sequera al llarg de la seva llera, fent-la virtualment inaccessible. --- " Molts pagesos tenien pous i mines que depenien dels aqüífers i que en els darrers anys també s'han assecat " ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m269y9pep4vmfh6jn5eqdqex)) --- Per altra banda, el Siurana, com la major part de rius medi terranis, en èpoques de sequera queda sec en alguns trams; tot i això, pot tornar a aflorar l'ai gua uns quants quilòmetres riu avall. Això és perquè els rius es tan associats a un **aqüífer** , ... Així molts pagesos tenien **pous i mines** que depenien d'aquests aqüífers i que en els darrers anys també s'han assecat. Quan baixa menys aigua per un riu, una conseqüència lògica és que disminueixin els seus aqüífers. Com que la connectivitat del riu amb la seva plana d'inundació també disminueix, per la falta de riuades i la proliferació de vegetació, els aqüífers veuen la seva recàrrega limitada. ---  ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m269z4peknpmdzrr82b6vhhr)) --- La disminució del cabal del Siurana i els períodes cada cop més grans en els quals baixa sec, provoquen una evident **pèrdua de diversitat de vida aquàtica** , ja que molts peixos, amfibis i plantes depenen d'un cabal més constant. Moltes espècies autòctones com el cranc de riu o la madrilla són desplaçades cada cop més per altres espècies invasores més resistents. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m26a69kqf0750kt1ejq78ae2)) --- Les basses i tolls, veritables reservoris de biodiversitat, que solien aguantar prou plens fins i tot en estius molt secs, arriben a assecar-se del tot o queden reduïts a la mínima expressió, degradant-se la qualitat de l'aigua i el seu nivell d'oxigen, amb l'eliminació de les espècies animals i vegetals més delicades. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m26a6jzpg93v70qaw9v7xcz8)) --- "...al Priorat de Siurana (1153) és el primer document que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori." ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2b1qjb8q5fwwamve8e7hy49)) --- Aquest riu, que ens han volgut fer creure que era un riu estacionari i, per tant, era normal que a l'estiu baixés sec, durant segles va abastir de pesca a la fauna salvatge i als humans, des dels que vivien a les coves dels cingles de Siurana fins a pràcticament els temps actuals. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aaenmcew43bsfgw02b26wz)) --- Aquest riu, en el seu tram baix, va fer de via de comunicació per als poblats protohistòrics del Calvari del Molar i de Puig Roig del Roget, del Masroig , que l'utilitzaren per a comerciar, bàsicament els metalls que extreien de les mines de Bellmunt i el Molar, amb els fenicis que desembarcaven a l'Ebre. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aaf9hy2kgvsmq83e3n87g2)) --- Aquest riu omplia les **séquies** per a regar les hortes. I omplia també els **safarejos** per a rentar la roba, i els **bassots** (comunals) i **bassetes** (particulars) per a **amerar el cànem** . ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aafse2tem1041htnrbqhze)) --- Aquest riu omplia les **séquies** per a regar les hortes. I omplia també els **safarejos** per a rentar la roba, i els **bassots** (comunals) i **bassetes** (particulars) per a **amerar el cànem** . ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aagdsg1jk4xt0n663hcmwc)) --- Aquest riu feia funcionar diversos molins: **molins fariners** , en gran nombre al curs alt del Siurana, ja que a l'estar situats tocant al **camí ral de Lleida a** **Reus** , donaven servei no tan sols al gra de la comarca sinó també als **traginers** que transportaven els cereals del pla de Lleida a la costa. També existien molins drapers, paperers, serradors i, fins i tot, petites centrals elèctriques com les dels molins d'en Salvat i del Pont a Cornudella o la del molí del Marimon a Torroja. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aahh81q48cq63n5dtexvgv)) --- Però es podia comprovar, per la renovació de l'aigua dels tolls, que subterràniament el riu encara hi era. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aajj3cd2tqjtabcdxhfa4b)) --- D'aquests, el poble que potser està més lligat al riu degut a la seva proximitat és **Poboleda**; de fet, el seu nom prové dels arbres de ribera, **àlbers** o **aubins** ( *Populus alba* ). ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aakgrn5jdbm9tbe98q31xs)) --- La primera dada escrita que en tenim és l'establiment d'un ermitori a tocar del riu anomenat **Santa Maria de Poboleda** , creat per Ramon de Vallbona (i no era el primer que creava aquest personatge certament peculiar), el 1171 amb eremites provinents del Montsant. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aany5b1q3p8462e5r164wb)) --- D'una banda, tothom havia d'anar a moldre el gra al **Molí de Bardina** , en terme de Torroja, i els pagesos es queixaven de la perillositat del camí ja que, havent de travessar diverses vegades el riu a gual, les mules, carregades amb els sacs, hi prenien mal. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aat0zz0x1zm3czgr8tr5qq)) --- Al segle XV per exemple, ja disposava d'hospital per a atendre pobres i malalts. I aquest mateix segle comença una pròspera **industria tèxtil** amb teixits de llana, de lli per a roba més fresca i delicada, i de cànem per a saques i tela basta. Els telers, **accionats hidràulicament** , eren al molí draper, propietat de la Cartoixa però gestionat per la Companyia de Paraires. Així al s. XVI prop d'un 60 % de la població es dedicava a **feines relacionades amb els teixits** com els paraires, sastres, teixidors, mercaders i els pagesos i pastors que proporcionaven el material. Al s. XVII s'hi afegeixen els teixits de seda, amb grans plantacions de **moreres** a tocar del riu. Moreres que desaparegueren al s. XVIII amb els **aiguats de Sant** **Bartomeu i de Santa Tecla.** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aavvaeh3srmzdb8hzym45d)) --- " En anys de seca, les disputes eren per l'ús de aigua, que els pagesos necessitaven per a regar i la Cartoixa per als seus molins. Observem doncs que fins i tot en anys de forta sequera, pel riu hi baixava aigua per la qual barallar-se" ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2aayc7xgam8bzbn0a6v1xty)) --- Tota aquesta prosperitat acabà el 1893 amb l'arribada de la **fil·loxera.** ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2ab0fa4cd1khbyqgajg55qd)) --- nir, però, els drets comunals o 'em- prius', que venien d'època musulmana: dret a ta- llar fusta, a les pastures per als ramats i l'ús de les aigües per a reg dels camps. És el primer do- cument, doncs, que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2ac9b8ckt3j31dpb1c3gazp)) --- , a les pastures per als ramats i l'ús de les aigües per a reg dels camps. És el primer do- cument, doncs, que dona el dret d'ús de l'aigua als habitants del territori. D ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2ac9f2qgy8mhm66aa5yfh76)) --- és veritat és que molts estius el riu baixava prou perquè la canalla s'hi banyés i els pagesos regues- sin les seves hortes. ([View Highlight](https://read.readwise.io/read/01m2acdx5kqnxwqdv2sjbd10p2)) ---