#### Eduard Cairol: “No Hi Ha Espiritualitats Ràpides” - nuvol.com (highlights) > [!Book]- Metadata > **Eduard Cairol: “No Hi Ha Espiritualitats Ràpides”** de _nuvol.com_ > > Category: #articles > Document tags: #Art > > > → https://www.nuvol.com/art/eduard-cairol-no-hi-ha-espiritualitats-rapides-122059 > >  Per mi, la fractura de l’art es barreja amb la fractura religiosa. Amb el progrés de la modernitat, les religions tradicionals van perdent presència social, i moltes de les seves funcions són assumides per dos territoris: la política, amb els líders messiànics, per exemple; i l’art. Fa molts anys que a Europa no es construeixen catedrals, sinó museus d’art contemporani. Les peregrinacions medievals de catedral en catedral han sigut substituïdes pels viatges dels tour operadors de museu en museu. L’art assumeix algunes de les tasques i expectatives que antigament estaven dipositades en les religions: el volem per millorar, per purificar-nos, per depurar-nos, per créixer, per sublimar-nos. N’esperem una revelació. Això és part de l’aventura d’aquests artistes, que es llencen al buit, a l’inefable, l’indicible, l’irrepresentable, cosa que fa la seva producció més exigent i més difícil de seguir. ([View Highlight](https://instapaper.com/read/1345029909/14021770)) #art #favorite --- Aquest és un fenomen occidental. La modernitat, com diu Octavio Paz, és que en l’enfrontament entre déu i la raó, a Occident guanya la raó. ([View Highlight](https://instapaper.com/read/1345029909/14021779)) #favorite --- La seva obra va a l’intel·lecte i t’obliga a fer una operació de desencriptament o de comprensió sofisticada, perquè creu que en el món d’avui dia, la literatura i l’art són les últimes reserves que queden per l’espiritualitat. Ell, que encaixa tan poc amb els posats sacerdotals, veu que en un món secular, laic, materialista, industrialitzat, capitalista, les últimes reserves per a l’inefable queden en l’art. ([View Highlight](https://instapaper.com/read/1345029909/14021784)) #favorite --- És falsa, la idea que l’art és un llenguatge universal i que l’entén tothom només fent-hi un cop d’ull. Ni abans ni ara, les imatges no són fàcils d’entendre: ni una radiografia, ni una ecografia, ni un quadre. És legítim que l’art sigui una cosa que exigeixi un procés d’educació del paladar. ([View Highlight](https://instapaper.com/read/1345029909/14021789)) #art #favorite --- L’avantguarda imposava sempre anar endavant. Pensa que la paraula “avantguarda” és d’origen militar, fa referència a la primera línia del front. Els artistes havien de ser sempre els primers, estaven avançats a la seva època, preveien el futur. Aquests imperatius van acabar sent massa costosos pels propis artistes, que d’alguna manera no podien considerar res del passat, no podien mirar enrere, no podien repetir res. Això ha canviat molt, sobretot cap als anys 1960, quan es preparava el que s’ha mal anomenat “postmodernitat”. Ara podem fer un teatre nacional que sigui com un temple grec, o una literatura que recuperi coses del passat, o un art que torni a ser perfectament figuratiu i realista. ([View Highlight](https://instapaper.com/read/1345029909/14021795)) #art --- La transformació que el públic vol tenir quan contempla l’art. La recerca inadvertida o no meditada d’una revelació. ([View Highlight](https://instapaper.com/read/1345029909/14036898)) #art --- Sí, hi ha tota una branca de l’estètica que se centra en el moment de la recepció en comptes del de la producció ([View Highlight](https://instapaper.com/read/1345029909/14036899)) --- , sinó que dins d’aquest món tu visquis en un altre món que no és el profà, en un món sacralitzat on tota cosa és il·luminació. Els artistes que ens van encaminar cap aquí ens van fer un gran bé ([View Highlight](https://instapaper.com/read/1345029909/14036901)) --- Quan la societat necessita espiritualitat, pot fer dues coses: agafar un fals camí ràpid o treballar-se l’autèntic. El camí de l’art, com el del judo, l’aeròbic, el llatí, l’alemany, els vins o la cal·ligrafia xinesa, exigeix una dedicació en forma d’hores i d’energies. El camí ràpid no existeix, és fals. Els textos canònics sobre el ioga, que parlen de la unió amb l’ànima universal, diuen que al ioga s’hi pot arribar per molts camins perquè l’arbre és múltiple i té moltes branques, però la seva ombra és única. Ja sigui a través de l’art, de la gastronomia o de l’enologia, pots arribar a sentir la teva vida plena, però hi arribaràs perquè t’hauràs treballat amb disciplina i dedicació. El camí de l’art no és ràpid ni ho serà mai. ([View Highlight](https://instapaper.com/read/1345029909/14036902)) #favorite #art ---