# Serraspina Serraspina (o Serra Espina), terme comú que és comú amb [[../03. Envall|Envall]], la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], [[Beranui]] i Gramenet. ## Per què s'hi anava a plets Serraspina és la raó de bona part dels plets que van donar a [[../03. Envall|Envall]] el seu [[../04. Historia d'Envall#El malnom|malnom]]: era terra comuna i era bona, i els límits no sempre estaven clars. El cas que ha quedat escrit és el de la boixera —una mata de boix que separava una finca de l'[[Casa Alberto|Alberto]] d'una altra de [[Casa Capvert|Capvert]], bona perquè hi remugava el bestiar—, i que els va tenir anys al jutjat: > «Vós sabeu lo temps que van anar per justícia? Ec! Les vegades que jo he só vist l'abogat allí. Ell, pla que hi feve negoci. Oh, los va costar d'arreglà-ho, tots dos eren del morro fort!»[^s6] El final que hi posa el Pau és el que fa que això no sigui una anècdota sinó el resum del poble: **«No res, tot plegat pra amprés abandonà-ho tot!»** ## Mig any vivint a dalt Serraspina no era una muntanya on es pujava: era **on es vivia mitja part de l'any**. El Pau de Casa Joanxic ho explica amb les xifres a la mà: «lo poble, la mitat de l'any févom vida damon», quedant-se a les bordes, cadascú a la seva —«oh, si semblave un poble»—, i a les de l'[[Casa Alberto|Alberto]] hi arribaven a ser una vintena entre la gent de casa, els garbers i els dallaires. Una anyada, l'Alberto hi va fer **set-cents cavallons de blat**, que a un quartà per cavalló són unes **cent setanta-cinc quarteres de forment**, sense comptar el que collia a baix al poble.[^s7] I hi havia set o vuit fonts, «a qual millor a la comarca». El Pau ho tanca amb la frase que val per tot: **«Allò ere una riquesa. Al poble sort n'hi tenívom, de Serra-Espina.»** Abans de tot això hi passava el **camí ral**: pujava de Gerri cap a Peramea i el Pla de Corts, travessava Serraspina pel mig i seguia cap a [[Gramenet]], la Coma i fins a Cabdella. Per allà es feia **el tragí de la sal**, amb les bèsties carregades d'anada i de tornada, i encara en queden prou trossos de paret per resseguir-lo. Al punt on es troben els termes d'Envall, [[Beranui]] i Gramenet hi ha les restes del sòcol d'una **capelleta de santa Bàrbara**, feta pels del Batlle de Gramenet en memòria d'un pastor que els va matar un llamp. «Després, quan la guerra, la van fotre al carall.»[^s7] El que hi pujava no era tot blat. La borda de [[Casa Mosquera]] era la que quedava més lluny del poble, i la casa hi tenia les vaques —«tenia las vacas per… per Serraspina», ho diu en castellà el marit de l'última dona que hi va néixer—. És l'única casa d'[[../03. Envall|Envall]] que no tenia ni era ni paller a baix: la seva vida de bestiar es feia aquí dalt.[^s9] ## Les cabanes de pedra Pels bancals i pels marges n'hi ha un munt, i encara se'n troba alguna al mig del bosc amb la porta de fusta posada. La raó és pràctica: qui anava a segar o a llaurar tenia mitja hora a peu fins a casa, i en un marge s'hi feia una cabaneta per aixoplugar-se si es posava a ploure i per deixar-hi les eines.[^s10] És la categoria que explica el nom del [[Serra de la Cabaneta|dolmen de la Cabaneta]]: quan el poble va trobar una llosa grossa amb un buit a sota, ja tenia la paraula feta. ## El turó de les Cases I encara més enrere: sobre el barranc de Serraspina hi ha un tossal que els d'Envall anomenaven **lo turó de les Cases**, on «per Déu sap quan» hi havia hagut un grupet de cases. Tenien la font al vessant que dóna a [[Beranui]], i encara hi és. **Es diu que eren els amos de Serraspina** —«diven, eh? Jo no asseguro lo que no sé». El Pau hi afegeix el que ell mateix hi va fer de canalla, amb el Joan de [[Casa Senterada]], i és una petita història de com desapareixen les coses: anaven desfent les parets i fent-les rodolar cingle avall. «Un dia vai arrencar una solera agafada amb argamassa, i que em va costar… Podeu contar quines tombarelles donave vessant avall! Oi, érom canallota i no savívom pas lo que févom.»[^s8] *El nom que els vells hi donaven, «Montforners o Collforners», el mateix Barbal el corregeix en nota: es referia a **Pouforniu**.* ## Bruixes >Alguns dels informants actuals recorden encara que, durant la seva infantesa, les mares o àvies els amonestaven tot dient: «Si no t’acabes les sopes, baixaran les bruixes de Serraspina!». Tanmateix, entre tots els informants entrevistats, un únic testimoni va ser capaç de vincular encara aquell espai amb els suposats aplecs bruixescos. La recent defunció d’aquest darrer informant il·lustra a la perfecció la fragilitat ja esmentada i la necessitat de recollir i realçar aquest patrimoni abans de la seva desaparició definitiva: >P. Havíeu sentit a dir que les bruixes es reunien de nit? >R: Hi ha un pilar que està vora Gramenet, un pilar de pedra. No recordo com li deien, d’aquell pilar. Perquè allí diu que hi eren les bruixes, també. A la trencada d’[[../03. Envall|Envall]] i Gramenet. A dalt del bosc aquell, estic prou tip de veure’l, aquell pilar. I allí diu que hi anaven les bruixes sempre. Diu que feven reunions allí. Ara, jo què sé... >P: Al capdamunt de la serra? >R: Sí, sí. Allà on trenquen els termes d’un costat i l’altre. >P: Com li’n diuen, d’aquest lloc? >R: Li’n diuen el Santet de Serraspina. Entrevista a Pepe de Sort de Paüls, 2010. En *[[../materiales/Castell - Se’n parlave... i n’hi havie.pdf|Se’n parlave... i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent]]* --- >Confessió sota turment. >E interrogat digué que tenia vint o XXI anys quoant aprengué y ha apresa de la art de bruyxeria, y que li’n mostrà sa mare de ell deposant en sa casa matexa de ell deposant, en lo loch de Monrós. Y encara no era casat en aquelles hores. Y li dix que no digessa ni anomenàs a Jhesús. Y la primera veguada anaren los dos, ell ab dita sa mare y altra gent hy havia, anaren a Serra Espina. Y eren-hy na Ramona de Monrós que ja ere casada ab un que se deye Ramon Larrassa, y na Margarida de Rugall que ja ere casada al abadiat de Gerre, que ara són preses. Y com foren a Serra Espina trobaren allí molta altra gent, bé bon ramat, de caval. Y havia-ni un a caval en un rosinot gran, que era home ab la barba blancha, lo quoal ere lo diable. 94 Y ballaren y cantaren allí. Hi·lls digué y manà que anàssen a fer mall. Y lo dit home era lo diable, que sa mare lo·y havia dit ja que lo diable hy seria. Y féu-lo jurar sobre uns paperots negres que de allí avant lo tindrie per senyor. Y feren-li reneguar de nostre Senyor y de la sua beneyta mare y dels sancts y de los sanctos patres. Y tantbé li feren reneguar del \[±8\]. Y feren una creu en terra y la·y feren besar y \[retre fe\] que \[a ela\]. Y lo diable lo se espolsà a ell per darrera, y als altres tantbé. Y de allí anfora anaren a Montrós y mataren un bou y dos o tres minyons, no sap de qui eren ni de qui no. >Interrogatori sota turment. >E més dix que com li amostrà de la art de bruyxeria eren a les farrages prop lo prat de Monrós, que goardaven les ovelles parides, d’esta manera, que la dita na Johana li digué que si volia apendre del art de bruyxeria que hauria molt de bé y prou dinés, y de fet li digué que si volia anar lo digous segons següent ab ella y ell deposant li dix que seria content. Y ayxí lo digous propsegüent la dita Johana Coell lo anà a cerquar y no lo·y trobà. Y aprés lo altre digous hy tornà a cerquar-lo y·ll trobà. Y ayxí los dos anaren de nit a Serra Spina. Y ab ells hy eren Jaumot de Puyo y na Margarida de Rugall, que ara són açí presos. Castell, P. (2009). *[[../materiales/Castell - 2009 - La persecució senyorial de la bruixeria al Pallars.pdf|La persecució senyorial de la bruixeria al Pallars]]* [^s6]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Tremp: Garsineu, 1999), capítol «Envall», comentaris del Pau Nadal, Joanxic. [[../materiales/Barbal - Envall|Transcripció al vault]]. [^s7]: Ibíd. [^s8]: Ibíd. [^s10]: [[../audio/2023.06.07 - Josep, dolmen, segadora|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 04:32–05:03. [^s9]: [[../audio/2023.06.07 - Josep|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, per la borda i per l'absència d'era i paller; i conversa amb el marit de la Maria Capdevila Cairol, [[../03. Envall|Envall]], 16 de juny de 2023, min. 01:13–01:23. [[../audio/2023.06.16 - Casa Mosquera|Transcripció completa]]. Vegeu [[Casa Mosquera]].