# Serra de la Cabaneta > [!noteinfo] > [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]] · Pàgina actualitzada el 11.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca El serrat que tanca [[../03. Envall|Envall]] per dalt es diu **de la Cabaneta**, i el dolmen que hi ha a la carena es diu igual. El nom no ve de la tomba: ve del que la gent del poble hi feia a sota. ## Unes vaques perdudes L'any 2007 un pagès d'[[../03. Envall|Envall]] feia tres o quatre dies que no trobava un grup de vaques. El [[Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]] va pujar al serrat a veure si les distingia i **es va enfilar damunt d'una pedra molt gran** per guaitar. No va veure les vaques. Es va quedar mirant la pedra, va apartar els boixos, va fer tres o quatre fotos i les va ensenyar a un amic historiador, que li va dir de seguida que allò era un dolmen. No constava en cap catàleg.[^ca1] Abans que ningú hi posés nom nou, el Josep ho va preguntar a un vell del poble: *saps que a dalt d'aquell serrat hi ha una pedra?* La resposta va ser immediata: > «—La cabaneta? Allò guardàvem les eines allà sota, és una cabaneta. > —Doncs a mi m'han dit que és una tomba de fa quatre mil anys. > —Calla home, què collons! Allí guardàvem els xapos.»[^ca2] **Era les dues coses.**[^ca3] La pedra no deixa de ser una tomba perquè s'hi guardessin aixades, ni deixa de ser una cabaneta perquè sigui una tomba. I el nom que ha arribat fins avui —el del dolmen i el del serrat sencer— és el del darrer ús, no el del primer: el poble no va batejar la pedra, va batejar el que hi feia a sota. Res d'això va demanar cap esforç. A [[Serraspina|Serraspina]] i pels bancals hi ha cabanes de pedra a desdir, fetes perquè qui anava a segar o a llaurar, a mitja hora a peu de casa, s'hi pogués aixoplugar i deixar-hi les eines.[^ca4] Quan el poble va trobar una llosa grossa amb un buit a sota, ja tenia la paraula feta. ## El que en diu l'arqueologia L'existència del dolmen es va comunicar a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat el 2008, i el va estudiar i catalogar l'arqueòleg **Ermengol Gassiot**.[^ca5] Segons el cartell que hi ha al peu del monument, és «el primer sepulcre prehistòric d'aquestes característiques documentat en tot el terme municipal de Torre de Capdella».[^ca6] No està sol a la zona. Als serrats compresos entre la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i [[Senterada]] d'una banda i Gerri de la Sal de l'altra hi ha «una important concentració de dòlmens» —el de la Casa Encantada, el de Perauba—, la majoria inventariats de fa temps.[^ca6] És una **cambra pirinenca**: una cista rectangular delimitada per blocs de conglomerat posats drets, d'uns 2,5 m de llarg per poc més d'1,3 m d'ample, amb l'entrada a la cara oest, orientada cap a la vall d'[[../03. Envall|Envall]], i una gran llosa de conglomerat per coberta. Al voltant se'n conserva part del túmul: un anell fet exclusivament de blocs d'esquist blau i morat. Cada element té el seu material triat a posta.[^ca6] Sobre l'edat convé anar amb compte, perquè el mateix cartell hi posa condicions: > «La cronologia de les Cambres Pirinenques és coneguda de manera poc precisa, doncs la majoria d'elles van ser saquejades previ a la seva documentació arqueològica o van ser excavades abans del descobriment del Carboni 14. Els indicis dels quals es disposa fan pensar que moltes d'elles van ser construïdes entre el final del Neolític i principis de l'Edat del Bronze, és a dir entre fa poc més de 5.000 anys i fins fa uns 4.000 anys.»[^ca6] Els «quatre mil anys» que es repeteixen al poble són, doncs, **l'extrem baix d'una forquilla de mil anys** que travessa dos períodes. ## Sense excavar No s'ha excavat mai, i probablement està sencer. La raó és que **una de les parets va caure i va tapar els enterraments**, cosa que el va salvar de l'època en què els dòlmens s'obrien a la brava buscant-hi monedes d'or i es feien malbé. Si algun dia s'aixequés la llosa i s'hi fes una excavació en regla, hi hauria d'haver ossos per datar. Falta el finançament: el Josep calcula uns trenta mil euros i assenyala l'Ajuntament com la via més curta.[^ca7] Dit d'una altra manera: a un passeig del poble hi ha, tapada per la seva pròpia paret caiguda, una cambra amb morts que no ha tocat ningú. > [!Question] > - **Únic o primer?** El [[Envall Coop#Josep Plasencia|Josep]] en diu «l'únic dolmen del municipi»; el cartell diu «el primer documentat» al terme. No és el mateix, i és comprovable a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. > - **Qui és l'amic historiador** que va dir per primera vegada que allò era un dolmen. > - **Hi ha publicació?** De l'Ermengol Gassiot o del seu equip, sobre aquest dolmen o sobre les cambres pirinenques del Pallars Jussà. I confirmar si el text del cartell és seu. > - **Cabaneta i Cabaneta del Moro.** El mateix cartell posa «Cabaneta del Moro» com a exemple de topònim d'un altre indret, i n'hi ha un amb itinerari propi al Pallars Jussà. Assegurar-se que no es barregen. > [!Links] Relacionat > - [[Serraspina]] — les cabanes de pedra i per què n'hi ha tantes > - [[Casa Alberto]] — la casa del gra, a l'altre extrem del mateix serrat > - [[../04. Historia d'Envall|Historia d'Envall]] — el dolmen dins de la història llarga del terme > - [[../materiales/Cartell del dolmen d'Envall|Cartell del dolmen d'Envall]] — el text sencer del panell [^ca1]: [[../audio/2023.06.07 - Josep, dolmen, segadora|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 00:01–01:00. [^ca2]: Ibíd., min. 01:21–01:50. A la gravació els incisos de «dic» i «em diu» surten barrejats i no deixen veure qui diu cada rèplica; l'ordre és el que demana el sentit. *Xapos*: aixades. [^ca3]: Ibíd., min. 01:52. [^ca4]: Ibíd., min. 04:32–05:03. [^ca5]: Ibíd., min. 02:24–02:52, per l'arqueòleg; [[../materiales/Cartell del dolmen d'Envall|cartell informatiu]], per la comunicació del 2008. [^ca6]: [[../materiales/Cartell del dolmen d'Envall|Cartell informatiu al peu del dolmen d'Envall]], transcrit al vault. [^ca7]: [[../audio/2023.06.07 - Josep, dolmen, segadora|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 02:52–03:58.