# Serra de la Cabaneta Nomenada pel dolmen d'Envall, el *Dolmen de la Cabaneta*. ## El dolmen d'envall, un monument El dolmen d'Envall es va catalogar després de l'assenyalació que va fer Josep Plasencia el 2007, quan es va trobar amb les restes del dolmen. Parlant del dolmen amb un veí ancià, aquest li pregunta, «la cabaneta dius? és una cabaneta, allà guardaven les eines» «doncs a mi m'han dit que és una tomba de 4000 anys», «vingui ja!». Els Prepirineus catalans són una terra de dòlmens. Molts d'ells van ser documentats a principis del s. XX per par d'estudis arqueologics incipients. D'altres havien estat reutilitzats per part de les poblarions locals i havier donat lloc a toponims com "Cabaneta del Moro" o "Casa Encantada", que illustren formes d'explicar-ne la seva presencia mitjancant llegendes o contes. A les proximitais d'Envall, en els serrats compresos entre la Pobleta de Beillveí i Senterada per una banda i Gerri de la Sal per l'altra al Nord de la [[../../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla de Segur]], hi ha una important concentració de dòlmens, el Dolmen de La Casa Encantada, el Dolmen de Perauba, etc. la majoria d'ells coneguts i inventariats fa temps. El Dolmen d'Envall va ser reconegut per primera vegada l'any 2007 per veins/es d'Envall i el 2008 se n'ha comunicat la seva existència a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. És el primer sepulcre prehistòric d'aquestes caracteristiques documentat en tot el terme municipal de Torre de Capdella. La seva "descoberta" mostra com encara és ben viva la possibilitat de noves troballes que il·lustrin la vida de les comunitats prehistòriques als Pirineus i Prepirineus, vestigis que permetran avançar en la recerca de com eren les seves formes de vida i com van anar construint els paisatges que han acabat derivant en el territori que actualment gaudim. El Dolmen d'Envall presenta les característiques habituals de les "Cambres pirenaiques" i que són propis de les serralades dels Pirineus i Prepirineus. El sepulcre el conformava una cista o caixa en gran part exempta, és a dir construida per sobre el nivell del sol. La planta d'aquesta cista era rectangular delimitada per diversos blocs de conglomerats posats de manera vertical i mesurava uns 2,5 m. de llarg (en sentit Nord-Sud) i poc més de 1,3 m. d'ample. L'espai interior del sepuicre devia rondar entorn els 1,8 m. de ilarg i entorn 0,8 m. d'ample com a maxim, dimensions habituals en altres cambres pirinenques. L'entrada a la tomba es localitzava a la cara Oest de la cambra, orientada envers la vall d'Envall. Els principals blocs del sepulcre són de conglomerat, aixi com la gran llosa que forma la coberta. Entorn la cambra del Dolmen d'Envall encara es conserven restes del seu túmul, especialment a la seva banda Est. Aquests vestigis consisteixen en diversos trams de l'anell que en tancava el perímetre i que es conformen exclusivament de blocs d'esquist de color entre blau i morat. A l'interior d'aquest anell encara s'aprecia a l'orient de la cista un relleù sobreelevat que respon, aparentment, a l'existència d'una acumulació de clastes que formava el túmul original que, l'erosio, ha fet desaparèixer en gran mesura. La construcció del Dolmen d'Envall mostra una curosa selecció dels materials em-prats per a cada element (conglomerat per a la cista, esquist blau per l'anell del túmul). ### Els dòlmens, sepúlcres prehistórics Els dòlmens, o sepulcres megalitics, són un dels monuments prehistorics més famosos. La seva geograficas molt amplia i són presents a gran part d'Europa i de les riberes de la Mediterrania. Junt a l'ámplia distribucis geográfica es dòlmens tambe evidencien una certa diversitat morfològica aixi com cronològica, denos la seva construcció es va emprendre al llarg d un extens periode de temps de finals del Neolitic fins a l'Edat del Bronze. Els elements constitutius dels dòlmens són la cambra central, que allotiava el sepulcre. La forma i dimensions de la cambra pot ser variable. En el cas dels dòlmens dels Prepirineus i Pirineus catalans, que sovint s'han denominat "Cambres pirinenques", les cambres són petites cistes rectangulars i l'accés a elles s'efectuava sense un corredor. El sepulcre, però, era completat per un túmul que encerclava la cambra central i que contribuia á atorgar visibilitat al coniunt de la tomba. Normalment cada dolmen era emprat en diverses ocasions. La cronologia de les Cambres Pirinenques és coneguda de manera poc precisa. donos la majoria d'elles van ser saqueades previ a la seva documentació arqueológica o van se: excavades abans del descobriment del Carboni 14. Els indicis dels quals es disposa fan pensar que moltes d'elles van ser construides entre el final del Neolític i principis de l'Edat del Bronze, és a dir entre fa poc més de 5.000 anys i fins fa uns 4.000 anys. Hi ha casos que mostren que com a mínim algunes d'elles es van continuar usant varis segies més tard (Cartel informatiu al Dolmen d'Envall)