# Sant Jaume d’Envall, abans Sant Martí > [!noteinfo] > [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[../03. Envall|Envall]], [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[../13. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 09.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang ![[files/sant jaume d'envall.jpg]] <span class="caption"> Sant Jaume d’Envall, 22 gener 1968 © Arxiu Gavín de les Avellanes.</span> El lloc d’Envall pot ser identificat amb el topònim _Invalle_, on l’any 834 se situen unes terres que foren venudes per Levesind a la congregació del monestir d’Alaó per dos sous. Envall es correspondria amb el lloc d’_Invalle_ de la interpolació de _l’auctoritas de_ l’acta fundacional del monestir de Gerri. L’any 1220 Guillem Bellera confirmava a l’abat de Gerri la donació que, anteriorment, li havia fet de la vila d’Envall. Motiu de conflicte entre els comtes de Pallars i els abats de Gerri, Envall fou inclòs en el pariatge del 1368, conforme la jurisdicció del lloc i les rendes que se’n derivaven es tindrien _communiter et pro indiviso_ entre ambdós senyors. La senyoria de Gerri sobre el terme d’Envall perdurà fins a la fi de les senyories al segle XIX. En la butlla del papa Alexandre III de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri, de l’any 1164, consta l’església de Sant Martí _de Evalli_. D’aquesta església, no en tornem a tenir notícies fins el 1777, en què, com a possessió de Gerri i sota l’advocació de sant Jaume, era sufragània de Sant Feliu de la Pobleta de Bellvei, dependència que es manté en l’actualitat. _Catalunya Romànica_ (Vol. XV, p. 78). Recuperat de _Sant Jaume d’Envall, abans Sant Martí (la Torre de Cabdella) | enciclopedia.cat_. (2019). Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-denvall-abans-sant-marti-la-torre-de-cabdella ‌ ## El rescat ![[Laura#^0c2859]] Considerat l'abandó de l'església, durant la dècada dels '80, els veins de la Pobleta (el mossén amb el Quimet i el Josep de Casa Marxant) van baixar en jeep els retaules de Sant Jaume d'Envall per evitar la destrucció o el robatori. Qui ho va fer ho explica en primera persona.[^r1] La iniciativa va ser del Josep de Casa Marxant: veia que l'església queia i va anar a trobar el mossèn. «Jo li vaig dir: mossèn, hem d'anar a buscar els retaules». Tenia un jeep llarg. Van pujar ell, el mossèn i el Quimet i van buidar primer la sagristia de tota la roba, que es guardava en una calaixera «molt guapa i plena de roba»; la calaixera es va acabar fent malbé. Els retaules els van lligar amb cordes **als laterals del jeep**, a la intempèrie, per no destrossar-los als revolts del camí. Va ser quan ja hi havia carretera, cap al final dels setanta o el principi dels vuitanta.[^r2] Del mateix viatge en van baixar també un bon nombre de talles: «tot el jeep ple de sants». D'aquells sants, el Josep no n'ha tornat a veure cap —«mai més n'he vist cap»—, i ell mateix hi resta importància dient que no eren sants de valor. Van desaparèixer igualment. Dels dos retaules, un està datat el **1610**; de l'altre diuen que no en té, de valor, i no es va restaurar. El que sí que es conserva és el Sant Jaume, i el que recorda tothom d'ell és el cap: «si el cos fa dos pams, el cap fa un altre pam». De l'operació en queda una frase que el Josep li va dir al mossèn i que la resumeix bé: «Mossèn, aquest jeep quedarà batejat per tota la vida». Les dues versions del que va passar a la sagristia no acaben d'encaixar. La [[Laura]] recorda que van reventar la porta i es van endur el que hi havia a la calaixera; el Josep recorda haver-ne tret ell mateix la roba per salvar-la. Poden ser dos moments diferents —el robatori abans, el rescat després—, però de moment queda com a pregunta oberta. La clau de l'església ha anat canviant de mans: la tenia el Josep, ara la té el Feliu, i també n'han tingut la Maria Àngels i la Carmeta. ![[files/retaule envall santa anna.jpeg]] <span class="caption">El retaule de Santa Anna. L'estàtua no es l'original. Foto: [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]], juny 2023</span> ^a6b898 ![[files/santjaumeenvall.jpg]] <span class="caption">No está clar si el petit Sant Jaume de fusta ja estava a l'esglesia de la Pobleta o si va baixar amb els retaules. Foto: [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]], juny 2023</span> ^3dcebb ## Ruines El taulat de la església va caure als 90 i algo. Tenia una volta amb tres coros i un retaule de guix. ![[files/santjaume01.jpg]] ![[files/santjaume02.jpg]] <span class="caption"> Sant Jaume d’Envall, 21.07.2002 © Arxiu Gavín de les Avellanes.</span> ![[files/santjaume-loida.jpg]] <span class="caption">Sant Jaume d’Envall, 14.06.2023 © Foto: [[../../Ecosistema/Loida Camats Quer|Loida Camats Quer]]</span> ## El _buson_ ![[files/buson.jpg]] ![[files/buson2.jpg]] <span class="caption">Fotos: [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]], juny 2023</span> ![[../materiales/Barbal - Amb un altre, un#^200a3b|Barbal - Amb un altre, un]] [^r1]: Josep Montaner, de Casa Marxant, en conversa amb Anna Clarós i Feliu Martí, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 14:50–18:31. [[../audio/2023.06.08 - La Pobleta. Anna, Josep i Feliu - transcripció|Transcripció completa]]. [^r2]: Ibíd., min. 20:34–20:53: «cap als 80, 78-85», i la precisió que aleshores ja hi havia carretera.