# Mont-ros > [!noteinfo] > [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[../03. Envall|Envall]], [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[../13. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 16.07.2024 · #Pallars #vallfosca #enllumenantelbuit #ca-lang Mont-ros tenia estudi, sembla que es un lloc molt bell. ## La Paquita de Casa Peraire, filla d'Envall Parlo amb la Maria Capdevila Bosch de casa Peraire de Mont-ros, filla de la Paquita i neta de Josep Bosch de [[Casa Botiguer]] d'[[../03. Envall|Envall]]. La Paquita, filla d'[[../03. Envall|Envall]], nascuda el 1931, casada a Casa Peraire a [[Mont-ros]], era la gran dels tres germans Bosch. Com se solia fer llavors, les dones anaven a viure al poble del marit (sobre tot si aquest era l'hereu com en aquest cas), però el casament es feia a l'església del poble de la núvia. En el cas de Paquita, el casament es va fer a [[Sant Jaume d'Envall]]. Es van casar el 1951, molt aviat al matí (sobre les 8) per poder agafar el cotxe de línia[^1] i anar una setmana de viatge de noces a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. La Paquita va morir a [[Mont-ros]] per una coça \[guitza?] d'una mula als 31 anys en la era de casa Peraire, su hogar. Era el dia de Sant Ramon[^2], el 31 d'agost del 1961; la Maria llavors tenia 5 anys. Aquell matí la Paquita estava mallant, no solia fer-ho perquè el *[[../../Fragmentarium/El batre|batre]]* era una tasca del seu marit, però aquell dia ell va baixar a la carretera per a buscar un matalàs de llana acabat de varejar que els havia portat el camioner. %% Aquell matí va venir el camioner per entregar un matalàs de llana acabat de varejar. El pare de la Maria va baixar a la carretera per buscar el matalàs i va enviar la Paquita a trillar.%% En aquella època s'utilitzaven mules i matxos para mallar. S'estiraven totes les garbes[^3] a terra de l'era i els animals, agafats per les brides, anaven donant voltes i voltes corrent, trepitjant i trepitjant fins que el gra caigués a terra. ![[files/diari-paquita.jpg|400]] <span class="caption">Fragment de diari del setembre 1961 en el qual es parla de la tràgica mort de la Paquita i d'un incendi al mont Balsirroi, a prop de [[../../Territorium/Farrera|Farrera]] (font: Maria Capdevila Bosch)</span> %%«Y entonces, ella subió, cogió las bridas y los animales, y fue siguiendo, mallando, mallando, mallando mientras mi padre se fue a buscar el colchón para traerlo a casa. cuando él subió, encontró mi madre en el suelo, muerta, con la cara cubierta de sangre, abatida por la patada de una mula. Entonces la cogió rápidamente y la bajó para casa con la ayuda del padre del Albert Elfa. Yo me acuerdo que estaba en casa, faltaban dos o tres días a la fiesta Mayor y pensaba que todo aquel ajetreo eran los invitados que estaban llegando 'Qué raro que vengan tan pronto, a las ocho de la mañana!' me decía. El Albert tenía 4 años. Su casa se asoma a nuestra era y se ve que salió al balcón para mear, como solía hacer. 'Yo me acuerdo perfectamente cuando murió tu madre' me dijo, pero nunca quise que me contara lo que vió. No estaba lista, pero algún día lo haré. Pero si recuerdo lo que me dijo entonces, 'no te preocupes Maria, ahora tu madre se ha ido para el cielo pero el día que se muera tu abuela ella entonces podrá volver a bajar'. Cuando le dije que no quería que se muriera mi abuela tampoco, él me tranquilizó 'cuando se muera uno del pueblo, se irá para arriba y bajará tu abuela y estaréis todas juntitas'.»%% > [!cite] > Era un matí de finals d'estiu. El sol entrava per la finestra, amb el porticó més tancat. Un raig de llum il·luminava el sostre de la cambra. Va sentir un fort murmuri que arribava des de la porta d'entrada a casa. Eren els convidats a la festa major? Eren veïns que ens visitaven? No, era la negra nit, la vella d'alla, que arribava massa aviat vestida de desgarrat dolor. (Text de la Maria Capdevila Bosch) > [!cite] > Campanades a mort, batents i dolorides ompliren els carrers del poble. L'enterrament va ser un matí de setembre, un dia serè i de sol brillant. Les abraçades de dol eren fredes i ell, el pare, es menjava el mocador mentre els seus ulls es buidaven de llàgrimes.A casa tot va ser una trencadissa. La padrina, forta com un roure, va alçada a veure. (Text de la Maria Capdevila Bosch) «I aleshores, ella va pujar, va agafar les regnes i els animals, i va anar seguint mallant y mallant, mentre el meu pare va anar a buscar el matalàs per portar-lo a casa. Quan ell va pujar, va trobar la meva mare a terra, morta, amb la cara coberta de sang, abatuda per la coça d'una mula. Llavors la va agafar ràpidament i la va baixar cap a casa amb l'ajuda del pare de l'Albert Elfa[^4]. Jo em recordo que era a casa, faltaven dos o tres dies per a la Festa Major[^5] i pensava que tot aquell enrenou eren els convidats que estaven arribant "Que estrany que vinguin tan aviat, a les vuit del matí!" pensava. L'Albert tenia 4 anys. Casa seva dóna a la nostra era i es veu que va sortir al balcó per orinar, com solia fer. "Jo em recordo perfectament quan va morir la teva mare" em va dir, però mai vaig voler que em contés el que va veure. No estava preparada, però algun dia ho faré. Però sí que recordo el que em va dir llavors, "no et preocupis Maria, ara la teva mare se n'ha anat al cel però el dia que es mori la teva padrina ella llavors podrà tornar a baixar". Quan li vaig dir que no volia que es morís la meva padrina tampoc, ell em va tranquil·litzar "quan es mori algú del poble, se n'anirà cap amunt i baixarà la teva padrina i estareu totes juntetes". Va ser tan horrible tot... va venir la Guàrdia Civil, ja que era un tema judicial per accident. Fins i tot li van fer l'autòpsia al cementiri. Tinc un document d'un metge, no sé si era de [[Senterada]] o de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], o de la [[Central de Capdella|Central]], en què declara que la família demanava de no passar per?? (31min)» %%> [!cite] > Un dia de primavera, la nena, sota el camp dels ocells aparellant-se i el dolor i la penor apretant el seu pit, se'n va anar pel camí de la font dels divendres cap a la Palanca. L'aigua del desglàs baixava forta i el seu soroll eixorbedor l'embolcallava. I caminava i caminava, va arribar a les roques de la palanca, prop del gorro. Eren plenes de dones d'aigua, fent la gran bogada i esperant les robes seques. Una veu cridar el seu nom i ella pensava que havia arribat el moment. Va deixar el dolor, la por, la tristesa, l'angoixa en darrere i la va seguir. Mai més se'n va saber res d'ella. Però a les nits de lluna plena, quan no cal encendre cap llum per veure-hi clar, per la corba del barranc roi, veureu una noia d'ulls negres i vell somriure, que us farà parar i us donarà companyia. I quan la conversa estigui per acabar, la noia d'aigua es desfarà com un glaçonet i la seva mollena us acompanyarà i us protegirà per sempre. (Text de la Maria Capdevila Bosch, 24-04-2021)%% ## Margarida Rugall > [!noteinfo] > [Margarida Rugall - Perplexity.ai](https://www.perplexity.ai/search/hablame-de-forma-detallada-de-qPBE2ZD0TDOT1Sab_LxaaA) · #AI-generated Margarida Rugall ([[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]], cap al 1500 - Sort, 1549) fou una remeiera i llevadora també coneguda com na Rugalla, acusada de bruixa. Fou una camperola, mestressa de casa i mare vídua. Margarida Rugall va néixer cap al 1500 a la casa Rugall, a la Coma de Mont-ros (actual Vall Fosca), al Pallars Jussà. De jove, va deixar el seu poble natal per casar-se amb un home d'un poble de l'abadiat de Gerri de la Sal. Al cap de poc temps va quedar vídua i amb un fill, veient-se obligada a tornar a la Coma de Mont-ros. Primer es va instal·lar a casa d'un familiar a Mont-ros i finalment a Paüls, a casa del seu germà Pere Rugall. El seu retorn va coincidir amb una cacera de bruixes que s'estava duent a terme a l'abadiat de Gerri, fet que va envoltar la seva arribada de sospites. Margarida es guanyava la vida treballant de llevadora, sanadora i remeiera. Els seus veïns s'hi referien com a "metgessa" i explicaven com amb certes herbes i oracions havia guarit diverses persones, especialment infants. Ella mateixa parlava de la seva feina utilitzant elements com herbes, oli, llana, cera o encens, així com bevendes per a dones o per a contraverins. Cap al 1528, possiblement per la seva reputació, va marxar a Lleida quan van venir a caçar bruixes a la Coma de Mont-ros. A Lleida va ser empresonada acusada de bruixa, però va poder eludir el judici pel fet d'estar embarassada. Un cop lliure, va tornar amb la seva família a Paüls. Al llarg de la seva vida adulta, Margarida Rugall va ser jutjada diverses vegades per bruixeria. Finalment, el 4 de gener de 1548, davant d'un tribunal civil presidit pel procurador general del Marquesat de Pallars, va ser sentenciada com a bruixa juntament amb una altra dona i tres homes de la Coma de Mont-ros. Gràcies al text del seu procés, se sap que la seva vida i pràctiques reals s'allunyaven força dels estereotips sobre la bruixeria de l'època, demostrant en canvi un ampli coneixement sobre remeis i la cura dels cossos. La seva confessió, primer sense pressions però després sota tortura, va ser essencial per a la condemna. Margarida Rugall representa una de les moltes dones perseguides en el context de la cacera de bruixes, per ser hereves d'una visió del món que incloïa pràctiques de salut de tipus màgic-medicinal, en un moment d'imposició d'un nou ordre simbòlic. No es pot certificar si finalment va ser executada malgrat la condemna, ja que falta l'últim foli de la sentència. Margarida Rugall va morir el 1549 a Sort, al Pallars Sobirà. > [!Links] Fonts > - [Margarida Rugall - Wikipedia, la enciclopedia libre](https://es.wikipedia.org/wiki/Margarida_Rugall) > - [Margarida Rugall - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure](https://ca.wikipedia.org/wiki/Margarida_Rugall) > - [DONES DE CATALUNYA: MARGARIDA RUGALL](http://dfmc-edona11-12.blogspot.com/2012/05/margarida-rugall.html) > - [Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 2026](https://dbd.vives.org/bio.php?id=2026) > - [La persecució senyorial de la bruixeria al Pallars: un procés contra bruixes i bruixots a la Vall Fosca (1548)](https://www.raco.cat/index.php/EHDAP/article/download/288186/479299) ![[../../Docs/Icons/pdf-icon.svg#icon]] [^1]:Hi havia dos cotxes de línia per anar a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]: [[../materiales/Els acordionistes de la Vall Fosca#El cotxe de línia que parava a cada font|un fins a la Pobla]] i [un altre de la Pobla fins a Barcelona](https://www.perplexity.ai/page/cotxe-de-linia-vall-fosca-barc-QEARFtwpSi2uVO57c7yvWA). El viatge durava com a mínim unes vuit hores. [^2]: La Maria em comenta que es deia Ramon també un germà de la seva padrina materna. Le deien Oncle Ramon. Era fill de Coll i era molt estimat per la seva bondat, simpatia i solteria. Treballava a casa Botiguer. Quan van marxar a BCN és va llogar a diverses cases I finalment va passar els últims anys a la Residència de la Pobla. [^3]: Les garbes són feixos o manats de cereals segats, especialment de blat, que es lliguen junts després de la sega. Tradicionalment, els pagesos feien aquestes garbes a mà durant la collita, sovint les dones, que lligaven i anaven apilant les tiges tallades del cereal en feixos que després es deixaven assecar al [[../../Vivarium/Paisaje y campo. Del concepto burgués a la obsolescencia del habitar rural]] abans de ser transportats per a la trilla. [^4]: Albert Elfa i Canut és un destacat periodista català nascut el 1957 a [[Mont-ros]]. El 1965, als vuit anys, es va traslladar amb la seva família a la capital catalana, on el seu pare —originari de [[Pobellà]]— va trobar feina com a porter i al Cinema Alexandra. [^5]: A diferència d'ara, que se celebra a mitjan agost, en aquella època la Festa Major se celebrava el primer cap de setmana de setembre.