# Lo rural > [!noteinfo] > [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]] · Pàgina actualitzada el 19.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca ## Dues paraules per treure del vocabulari L'Eva Perisé en diu que les odia, i té raons de pes per a totes dues. **«Territoris aïllats.»** Aïllat de què. Quan no existien les autopistes, [[../03. Envall|Envall]] tenia **la cabanera**, una via de bestiar de no sé quants metres d'amplada i no sé quants quilòmetres de llarg. Les relacions comercials amb el sud de França hi han sigut sempre; els intercanvis de bestiar, també. Diàriament pujava gent de [[../../Territorium/Lleida|Lleida]] a comprar animals a la Vall Fosca per abastir-ne la llotja: *tot el corder que es menjava a Lleida sortia d'aquestes muntanyes*. I si aïllat vol dir sense carretera, la vall en va tenir una el **1912**, quan no en tenia cap altre lloc del Pirineu.[^r1] ^aillat **«Nuclis abandonats.»** *Els nuclis no s'abandonen, es deshabiten.* Un bosc sí que l'abandones; un poble, no. La prova és que la gent d'Envall que és gran, i que fa mig segle que en va marxar, encara diu que no hi ha un dia que no se'n recordi, que no pensi en [[Serraspina]].[^r1] Van deshabitar-lo. No és el mateix verb ni és la mateixa cosa, i tot el projecte va d'això. ^deshabitat Totes dues paraules són dites **des de la urbe**. Són conceptes centralistes que descriuen el lloc pel que li falta respecte d'un altre lloc que ningú no ha triat com a mesura. ## El desaprenentatge L'altra cara és el que ha fet aquesta mirada dins de la gent d'aquí. A l'escola s'ha matxucat el món rural durant generacions, i el resultat és mesurable en una anècdota mínima: qui vivia a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]] i era de la Vall Fosca acabava dient que era de Tremp, o directament de Lleida, perquè la gent no sabia on parava. Adonar-se després que el propi model era bo obliga a **desfer tot el que s'ha xuclat durant anys** abans de poder-lo tornar a valorar.[^r2] L'escultor **Ernest Altés** ho diu d'una manera que l'Eva repeteix: ha voltat per tot el món i no ha trobat enlloc gent que parli tan malament dels seus propis pobles com aquí dalt.[^r2] ## I el perill contrari Però no s'hi val a caure en **la imatge romàntica del món rural**, que és el mateix error vist des de l'altre costat i també fabricat a la ciutat. Hi havia una relació més cíclica amb les coses, sí; també hi havia molta deixalla —no hi havia contenidors—, i viure amb els animals a sota portava problemes sanitaris greus que avui no tenim. Hi havia una selecció natural que avui ens estalviem.[^r3] Hi ha un error de mètode al fons de tot plegat, que és voler imitar societats que no hem conegut: *com ho imites, per allò que has llegit en un llibre?* El que s'imita no és el lloc, és **la idea que ens n'hem fet**. També el paisatge és una construcció: «s'ha de tornar al paisatge verge» —i qui l'ha vist, el paisatge verge.[^r4] ## Reciclar no és el mateix que reaprofitar Aquesta distinció val la pena guardar-la sencera. **Reciclar és un concepte contemporani**, fill de la hiperproducció i del consum: existeix perquè existeix l'obsolescència. El que hi havia abans era **reaprofitament**, i era una altra cosa. Tenies un plat, i n'era un; una cullera, i n'era una. La roba es feia servir fins que no s'aguantava, i llavors lligava tomaqueres, i quan ja no aguantava ni això, es colgava a l'hort.[^r5] Ningú d'aquells no era ecologista, i no tenia cap consciència de ser-ho. Vivien lligats als cicles —del dia i de l'any— perquè no hi havia manera de viure d'una altra forma. Posar-hi la paraula d'ara és entendre-ho malament en la direcció afalagadora. ## Ni les persones eren el centre Abans el centre eran les cases, els animals, la terra, no les persones. Son ara les persones el centre de la vida del sistema? Quin rol té la tecnologia? I les persones en relació a ella? És la tecnologia el centre com ho era abans la terra? En l'època del no-objecte, lluny de l'epoca de la terra, de l'arada i de la pedra, que rol trindrà el cos? L'Eva ho diu igual i sense embuts: **la persona no era el centre de res**. El centre era la casa, l'hisenda, les finques, el bestiar. Els matrimonis els marcava això —vegeu [[Casar-se]]—, i si s'havien de desplaçar amb els animals, es desplaçaven amb els animals, encara que hagués de néixer una criatura. I afegeix la contrapartida, que és la part incòmoda: *potser ara ens pensem que som el centre i tampoc no ho som; ara no ho marquen els cicles dels animals, ho marca l'economia*.[^r6] ## Ningú no caminava per caminar Això toca de ple la manera de treballar d'aquest projecte, i per això queda escrit aquí i no en una nota a part. Antigament no s'ha caminat mai per caminar. No hi havia diumenges de «me'n vaig a caminar»: es caminava per portar una cosa, per anar en un lloc, per una utilitat. La paraula **senderisme** l'Eva també la trauria: *tota la vida de poble i no he caminat mai un sender; caminaràs [[El camí vell d'Envall|el camí de la Pobleta]] o el camí de [[Serraspina]], però no caminaràs el sender*. És un concepte importat, i el caminar per caminar és tan urbà com l'esport.[^r7] I hi ha la inversió que costa més d'empassar per a qui fa travesses llargues: **abans el territori estava preparat per caminar-hi** —hi havia fondes, hi havia hostals, se sabia que la gent passava— i avui no ho està, perquè avui es baixa del cotxe i s'hi torna. El territori s'ha convertit en un fons de recursos, d'esport o d'oci, i **no està pensat per al cos**.[^r7] ## I qui es vol quedar, no pot L'última peça és la que fa que tot això no sigui només una discussió de paraules. Hi ha gent formada —a les escoles de pastors, per exemple— que es vol quedar a viure aquí i vol treballar de la terra, i que **no hi arriba mai**: l'accés a la terra és impossible i l'accés a l'habitatge també. La societat forma gent a qui després no pot donar sortida. Els que ho aconsegueixen ho fan amb molta dificultat i molta precarietat, i ho fan perquè hi creuen.[^r8] És la mateixa frontera que el bosc, dita d'una altra manera: [[L'arribada del bosc|el territori s'ha tancat al cos]], i també s'ha tancat a qui hi vol posar la vida. ## Qui hi va viure, com en parla Contra el romanticisme no hi ha res tan eficaç com la frase de qui s'hi va criar. L'[[Antist|Agustí Hereu]], nascut a [[Antist]] el 1951, descriu la casa de pagès sense cap nostàlgia: hi treballava tothom, la feina es repartia per la capacitat física de cadascú, es parava per menjar al camp i es continuava — «i sempre continuàvem treballant, sol o sol, i de dia, cada dia». I ho tanca així: > **«És una merda de vida.»**[^r10] Hi posa la contrapartida ell mateix, i és el que impedeix que sigui només una queixa: **aquí es menjava**. Hi va haver dies pitjors, i hi va haver llocs on la gent no menjava.[^r10] El Pepito de Ribera, de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], que el 2023 tenia vuitanta-vuit anys, ho explica amb la dalla. Als prats de la Pobleta l'herba és molt espessa i molt menuda, i si no tenies la dalla ben picada «te rebentaves». Ell ho feia als disset o divuit anys, amb el pare i un jornaler llogat, i tornava a casa amb l'esquena que no podia més: era una de les feines més pesades de la pagesia. Es treballava de sol a sol. Quan se li pregunta si almenys es cantava, la resposta és de dues paraules: > «Jo tallava.»[^r11] ## I encara hi ha una porta abans Abans que la de la terra i la de l'habitatge n'hi ha una altra, i no es tanca amb diners. En una conversa de taula a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], el juny de 2023, expliquen una escena d'aquells dies: dos nois, i un que li pregunta a l'altre si és del poble. L'altre contesta que sí, tot innocent. I li responen: > «**No, tu no ets de la Pobleta.**» > > «**Tu no tens ni dret a la llum, ni tens morts.**»[^r9] No és un record d'abans. És d'ara, i els dos criteris que dona **s'hereten tots dos**: el **dret a la llum** ve del [[../02. Llums a la foscor#^contracte-27|conveni del 1927]] i passa dels nascuts al municipi als seus descendents; els **morts** són els que tens al cementiri. Per a cap dels dos compta haver-hi viscut: compta de qui véns. A la mateixa taula se l'apliquen entre ells —«jo tampoc no tinc dret a la llum ni tinc morts»— i qui ho explica diu que quan ho va sentir se'n va quedar «morta». Dit això, la sèrie d'aquesta pàgina es tanca sola. El territori s'ha tancat per la terra i per l'habitatge, i **també es tanca per herència**. La pertinença no s'aconsegueix vivint-hi. > [!Links] Relacionat > - [[../01. El cos del buit|El cos del buit]] — el buit i el cos, que és on va a parar tot això > - [[Casar-se]] · [[Fer cumó]] · [[Els que passaven]] — com funcionava de debò > - [[L'arribada del bosc]] — el bosc com a cas de manual d'aquesta confusió > - [[../03. Envall|Envall]] · [[Antist]] — dos repoblaments a la inversa [^r1]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](../audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 07:34–09:20. [^r2]: Ibíd., min. 09:36–10:40. [^r3]: Ibíd., min. 27:34–28:10 i 26:11–26:21. [^r4]: Ibíd., min. 15:33–16:18. [^r5]: Ibíd., min. 25:52–27:30. [^r6]: Ibíd., min. 28:29–29:30. [^r7]: Ibíd., min. 31:11–32:25 (el senderisme) i 32:48–33:25 (les fondes i el cos). [^r8]: Ibíd., min. 48:46 i 49:44 (la Maria Clara Grimalt, que planteja el problema) i 49:30 (l'Eva, que hi posa la contrapartida: que de vegades qui s'hi forma «està fugint d'ell mateix»). L'argument és de totes dues i el matís val la pena conservar-lo. [^r10]: [[../audio/2024.06.22 - Agustí Hereu 03 - Antist|Agustí Hereu]], [[Antist]], 22 de juny de 2024, min. 05:24–07:11. [^r9]: [[../audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Conversa de grup a l'Hotel Arturo]], [[La Pobleta de Bellveí|la Pobleta de Bellveí]], 10 de juny de 2023, min. 01:26:56 i 01:27:24. L'escena la relata qui la va sentir, no qui la va viure. [^r11]: [[../audio/2023.11.08 - Laia singla, Pepito - Bar Felip|Josep Ribera, el Pepito de Ribera]], bar de la Pobleta, 8 de novembre de 2023, min. 11:16–13:06.