# La Pobleta de Bellveí > [!noteinfo] > Ùltima actualització: 25.09.2026 ![[files/pobleta.jpeg]] <span class="caption">La Pobleta, 6.11.2023</span> > Comprende dentro de su jurisd. las [[../../Fragmentarium/Ruinas|ruinas]] de un pueblo que se llamaba Bellvehi, y las de un conv. de trinitarios que se hallaba á 1/2 leg. de la pobl., en un monte conocido con el nombre de [[Serraspina]], sin arbolado y so.o con algunas matas de boj; una deh. de pasto llamada las Costas, de 1 les. de estension, y muchos prados artificiales. Le baña el r. [[Riu Flamisell|Flamisell]] que corre en direccion de N. á S., regando algunos prados y huertos... > > *Pascual Madoz, [[../../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz#^41386d|Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]*, **1845 ca.** > [!info]- Madoz, Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España > > POBLETA DE BELLVEHÍ: villa con ayunt. compuesto de los pueblos de Castellestahó, [[Antist]], [[../03. Envall|Envall]] y [[Serraspina]] y Estadill, en la prov, de [[../../Territorium/Lleida|Lérida]] (16 leg.), part. jud. de Sor (6). aud terr. y c. B. de [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]] (30), abadiato de Gerri (4) ; SIT. en una llanura y a 1/3 cuarto de hora del r. [[Riu Flamisell|Flamisell]]; su CLIMA es sano y templado, combatido de los vientos del N. y algunas veces el'E. Se compone de 50 CASAS, la del ayunt.; cárcel, y un magnifico edificio propio, de D. Jacinto Ortell, perteneciente ahora a la nacion; igl. parr. (San Felit) de la que depende el anejo de [[../03. Envall|Envall]]; un cementerio contiguo, pero fuera de la pobl. con una torre, en la que está el reloj, y en los afueras de la pobl. una ermita denominada de la Magdalena. El TERM. confina por N. con el de Brenuy; E. Moncortes; S. [[Senterada]], y O. Estadill á 1 1/2 leg. de dist. por cada uno de los puntos indicados: comprende dentro de su jurisd. las [[../../Fragmentarium/Ruinas|ruinas]] de un pueblo que se llamaba Bellvehi, y las de un conv. de trinitarios que se hallaba á 1/2 leg. de la pobl., en un monte conocido con el nombre de [[Serraspina]], sin arbolado y so.o con algunas matas de boj; una deh. de pasto llamada las Costas, de 1 les. de estension, y muchos prados artificiales. Le baña el r. [[Riu Flamisell|Flamisell]] que corre en direccion de N. á S., regando algunos prados y huertos. El TERRENO es de muy buena calidad; le cruzan los caminos que dirigen á la Puebla de Segur, a Gerri, al Puerto de Caldas de Mombuhi, á Vilaller y al puerto de Capdella, sobre los cuales hay algunas ventas: la CORRESPONDENCIA se recibe de la [[../../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla de Segur]]. PROD.: trigo, judias de regadio, cañamo, patatas y manzanas, todo con abundancia, y en menor cantidad maíz, avena, ordio, y habas: cria gamado lanar , vacuno, yeguar y mular; caza de perdices, liebres y conejos de bastante consideracion; y pesca de truchas y algunas anguilas. IND.: [[La Mola|un molino harinero]]; la recria del ganado mular; la construcción de cestos á que se dedican algunos vec., y un horno de cocer pan. COMERCIO: dos tiendas en que se venden ropas, licores, aguardiente, aceite y sal; la estracción de trigo, manzanas, palatas y cestas, importando vino, aceite y sal. Celebra una feria que empieza el domingo siguiente al dia de San Francisco en el mes de octubre, la cual dura toda la semana; presentándose en ella de toda clase de ganado, y muchos comerciantes de paños y otros géneros; también celebra un mercado el día de San Bartolomé de cada año, que consiste en la venta de lo mismo que en la feria, escepto el ganado mayor. POBL.: 13 vec., 150 alm. RIQUEZA IMP.: 23,819 rs. CONTR.: el 14'48 por 100 de esta riqueza. > Gurrea obtuvo una victoria sobre los carlistas en este [[../../Lecturas/Poesia/Lugar|lugar]] á fines del año 1836. > > **Pascual Madoz**, *Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar*. 1845 > [!Info]- Wikipedia > > La Pobleta de Bellveí és una vila del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; havia estat cap d'un municipi propi, el de la Pobleta de Bellveí abans del 1970. En aquell any s'agruparen els municipis de Mont-ros, la Pobleta de Bellveí i el terme primigeni de la Torre de Cabdella, per tal de formar el municipi actual, que conserva el nom del darrer de tots tres. L'església parroquial de la vila és dedicada a Sant Feliu. està situada al bell mig de la vila. Dins del nucli de població, a més, hi havia hagut la capella de sant Magdalena, derribada el 1972. > > La Pobleta de Bellveí és una vila dreçada a la part final de l'edat mitjana. Presenta una trama urbana de planta rectangular, regular, amb un sol carrer central i un parell d'atzucacs que hi donaven. Aquesta disposició correspon a darreries de l'època medieval, coincident amb el [[../../Fragmentarium/Despoblamiento|despoblament]] de la vila vella de [[Bellvei|Bellveí]]. A l'angle nord-est, a més, presenta un segon recinte murat, que conté > > La Pobleta de Bellveí és un topònim bastant fàcil d'explicar a partir de les mateixes paraules que el formen. Havia existit la vila de [[Bellvei|Bellveí]], que es va anar abandonant a causa de la desavinença de la seva situació (molt útil en època medieval, per necessitats de defensa, però ja incòmoda en el pas cap a l'edat moderna). Amb l'abandonament del vell [[Bellvei|Bellveí]], va anar naixent la Pobleta, amb el diminutiu perquè no arribà mai al volum que, per exemple, va anar adquirint [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla de Segur]]. > > L'origen de la Pobleta de Bellveí, doncs, fou l'antiga vila de [[Bellvei|Bellveí]], les ruïnes del qual es troben en un turó de 1.036,1 m. alt. situat a llevant de la Pobleta de Bellveí, a 1,4 km. de distància en línia recta. És de difícil accés, però hi ha corriols que hi menen, remuntant des de la Pobleta de Bellveí la serra del Tossal del Botgegal, prop del qual es troba Bellveí. > > [La Pobleta de Bellveí - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure](https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Pobleta_de_Bellve%C3%AD) ## Bellveí vell > «Et trobes amb La Pobleta ja només d'entrar a la Vall, Estavill queda a l'esquerra i a la dreta queda Envall.» > > — Jaume Arnella, **Romanço de la Vall Fosca** L'origen de la Pobleta de Bellveí, doncs, fou l'antiga vila de [[Bellvei|Bellveí]], les ruïnes del qual es troben en un turó de 1.036,1 m. alt. situat a sud-est d'[[../03. Envall|Envall]], a meny de 1km de distància en línia recta. És de difícil accés, però hi ha corriols que hi menen, remuntant des de la Pobleta de Bellveí la serra del Tossal del Botgegal, prop del qual es troba [[Bellvei|Bellveí]] (font: [Viquipèdia](https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Pobleta_de_Bellve%C3%AD)). <iframe width="100%" height="350" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" src="https://appmaps.icgc.cat/index.html?zoom=8&lon=334009.08&lat=4690308.03" ></iframe> ## La Mola ![[La Mola#^9591a9]] ## La modernitat primerenca Hi ha una cosa que costa de veure des d'[[../03. Envall|Envall]] i que ho explica gairebé tot: **la Pobleta i Envall, a dos quilòmetres l'una de l'altre, no vivien al mateix segle**. La Pobleta **tenia llum el 1909**, de [[La Mola|la Mola]] —tres anys abans que l'empresa hidroelèctrica desembarqui a la vall, i mig segle abans que la resta de pobles del voltant. El **1912** hi passa la carretera pel davant i hi ha **autobús de línia cada dia**. S'hi fan dues o quatre **fires** l'any. Hi ha teixidors i indústria. A finals del segle XIX la Pobleta ja té aires de modernitat, i els altres pobles no els tindran fins als anys 50.[^p4] D'aquí surt també, probablement, la seva mala fama —la que fa que a Envall se'n parli amb reticència—: no és només la rivalitat de veïnat, és la distància entre un poble obert al món i uns quants que encara no hi eren. La visió urbana de la perifèria, reproduïda a escala de dos quilòmetres. I d'aquí surt la relació desigual que es documenta a tot arreu: **el comerç d'Envall baixava a la Pobleta**, no anava a la Plana; a la Pobleta s'anava a *estudi*, pel [[El camí vell d'Envall|camí vell]]; i les cases d'Envall que van baixar, van baixar aquí.[^p5] ## El poble %% ![[files/falange pobleta Andreu Gelabert i Magret.webp]] Campament de Falange a La Pobleta de Bellveí. © Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Foto: [Andreu Gelabert i Magret](https://fernandolazaroocho.wixsite.com/misitio-6?lightbox=dataItem-k9bbmkcj4)%% > [!noteinfo] > En construcció. Pàgina actualitzada el 25.09.2026 > [!Links] Relacionat > - [[Feliu Jaumot]] > - [[Casa del Metge]] > - [[Casa Beneta]] > - [[Hotel Arturo]] > - [[Amadeo d'Endolça]] > - Anna Claró Canut de Casa Jaumarró > - Feliu Martí Canut de Casa Manuel (1953) > - Jordi Font Mentuy, pastor, net de Dolors Isant de [[casa Beneta]] i parent del Josep Maria Mentui (Casa Perutxo, [[Estavill]]) per el costat de la mare. > - [[Fira Ramadera de la Pobleta|Fira de la Pobleta]] > - [[L'ofici de Tenebres]] > [!Texts]- Una Vida a la Vall Fosca > ![[../../Lecturas/Books highlights/Una Vida a La Vall Fosca#^29a6c0|Una Vida a La Vall Fosca]] ### La festa major La festa major de la Pobleta és **el penúltim diumenge d'agost**, i la de [[La Plana de Mont-ros|la Plana]], el quart. Els anys que l'agost té cinc diumenges, coincidien. Ara la Plana l'ha passada a l'últim: «al final va guanyar la Pobleta».[^p24] ### El calvari dels porcs > [!cite] > El camí dels porcs abans era el camí del Calvari.[^p21] ## Els oficis, i quan es van acabar Del poble que descriu [[#La modernitat primerenca|l'apartat de dalt]] en queda una llista. Abans de la guerra i fins després, la Pobleta tenia **tres botigues** de menjar, **tres forns** —Belana, Badia i Felip—, un **ferrer**, dos **sastres** i dues **modistes**.[^p6] Les modistes no eren només un ofici: eren **una escola per a nenes**. Saber cosir era imprescindible per a una dona, i **hi venien de tots els pobles de la vall a aprendre'n**.[^p6] Quan la [[Laura|Laura de Casa Senterada]] baixa a Barcelona el 1963 a treballar de modista, el que porta a la maleta ve d'aquí. **El declivi és dels anys seixanta**, i és general. Avui l'últim forn fa anys que és tancat.[^p6] ## L'aigua La primera aigua de la Pobleta és **la de les Fonts**, i la situen cap al **1935**, en època de la República. A les cases, en canvi, no hi entra fins **als anys seixanta i escaig** — «cap al 65».[^p7] Abans, les dones anaven a buscar-la a la font amb galledes, i les cases que tenien dipòsit a dalt **l'omplien a galledes per tenir aigua corrent**. La comuna era un pou mort que calia buidar de tant en tant.[^p7] «La font la va fer un padrí. És del 1935 la font», ho confirma un altre veí.[^p11] *(A [[../03. Envall|Envall]], a dos quilòmetres, l'aigua corrent no hi va arribar mai.)* ## El molí que molia de nit Durant la guerra **el molí treballava de nit**, i **algú del poble el va denunciar**. Hi va anar la Guàrdia Civil i va trobar que es molia fora del que s'havia declarat i dels impostos que hi corresponien.[^p8] Els qui ho expliquen no en fan ni un episodi heroic ni un escàndol: ho diuen com una cosa que passava, i com una manera de dir com estaven les coses aleshores — «veus com ho tenien abans?». ## La bomba a la canonada Durant la guerra, diuen, **els nacionals van tirar una bomba a la canonada d'una central** i la van trencar. El marit de l'Anna Claró creu que en té alguna fotografia. De quina central es tracta i quan va ser, no s'ha pogut aclarir.[^p12] El que ve després es diu de pressa i sense noms: molta gent jove va marxar i no va tornar. Van morir a la guerra, o en un camp de concentració, o a França, on molts exiliats van acabar fent la Segona Guerra Mundial pensant que després els ajudarien contra Franco. «I no ens ajudaven. No interessava.»[^p12] ## El cementiri vell El cementiri de la Pobleta era **a la plaça de dalt**, tocant a l'església, i se'n va treure per fer plaça. Quan s'hi van fer les clavegueres, les màquines **van fer sortir ossos per tot arreu**, i les làpides van anar a parar a les cases com a material. En queda una a l'era de Casa Jaume Arró: una pedra amb forma de cofre, amb una inscripció i una creu de puntes.[^p9] El Feliu el situa al darrere de l'església, a la banda de l'absis, i per això hi ha una porta en aquell costat: devia ser la que hi menava. Quan es va treure, no ho sap ningú del cert; ell creu que abans de la guerra.[^p20] El mateix passa al [[Cementiri d'Envall|fossar d'Envall]], al revés: allà no hi va tocar ningú. ## La plaça del Portal Es diu així perquè allà hi havia **una porta que tancava el poble**.[^p1] Josep Montaner, però, apunta que la plaça important no era aquesta: era la petita de dalt. ### L'edifici de l'estudi A la plaça del Portal hi havia l'edifici que ho concentrava gairebé tot: **l'estudi** a baix —nens i nenes en departaments separats—, els **dos pisos dels mestres** al primer pis (a la Pobleta hi havia mestre i mestra), la **presó** i el **consultori mèdic**. Planta baixa, primera planta i sota teulat. L'edifici es va enderrocar. «Era un edifici xulíssim», diu el Feliu; «un dels primers errors que es va cometre a la Pobleta». I la Susanna hi insisteix: es podia restaurar, s'hi podien haver fet pisos. «Fa mal de veure». Dels baixos, el poble en va conservar el consultori mèdic i dues sales. *(La presó d'aquest edifici no és la primera del poble: n'hi havia hagut una altra, molt més antiga, al [[Hotel Arturo#El torreó i la presó|torreó de l'Hotel Arturo]].)* A la vall no se'n deia escola sinó **estudi**: «jo ara, si parlés amb un de Barcelona, no diria estudi». I quan volies engegar algú a pastar fang li deies *ves a estudi*. ## Els carrers i la pedra gallega Al carrer, l'empedrat que hi havia era dels anys vuitanta, potser; quan s'ha refet, en comptes de tornar-lo a posar s'hi ha posat **pedra gallega**.[^p22] El model de carrer que hi ha avui a la Pobleta és amb lloses, com a la part de la Sotavila.[^p23] Hi ha veïns que ho viuen com una pèrdua: fer-ho d'una altra manera, diuen, moltes vegades costa pràcticament el mateix. A la font de la plaça hi ha unes **rajoles amb l'any, d'abans de la guerra**; se n'havia trencat alguna, les volien treure per posar-n'hi de noves, i es va poder aturar. Però hi ha coses que no t'assabentes a temps d'aturar i te les trobes fetes: murs d'encofrat de ciment, tanques sense revestir. I el marit de l'Anna Claró ho tanca amb l'argument que s'acostuma a fer servir al revés: «Diuen: "volem que vingui el turisme". Hòstia, però el turisme, precisament, ve perquè és diferent, no faig una Barcelona aquí.»[^p22] %%#no-public — Obres a la Pobleta, 00:50–02:23: la font de més amunt, que el marit de l'Anna explica que el Feliu va fer pintar a un pintor «de brotxa grossa», com si fossin totxos. Judici sobre una persona viva; fora del cos.%% ## El barranc descobert De com era aquesta part del poble abans d'agrandir la plaça, la [[Laura|Laura de Casa Senterada]] en té memòria directa: hi baixava cada dia a estudi. ![[Laura#^barranc-pobleta]] Del barranc en queda també el so. Quan hi baixava aigua amb força, des de casa se sentien **les pedres que rodolaven barranc avall**; no està clar si és aquest o el de Ruixó. Avui passa per sota del pont, tapat, i quan plou l'aigua es perd molt, perquè es filtra.[^p10] ## La creueta de la missió ![[Laura#^creueta]] El [[Laura|Pepe de Casa Teixidó]] va aportar el fet; la Laura, el lloc exacte. *(Nom i data del mossèn, pendents de verificar.)* %% #no-public — de la gravació del 16.6.2023 a l'església, min. 51:19–51:42. En Marco comenta una foto d'un capellà en un llibre («de Casador de Miralles», segons la transcripció) i una dona pregunta: «No seria aquell que va matar aquí la creu de la missió?». El Feliu: «Potser sí». Tram confús; podria ser el mossèn de la creueta. %% ## Sant Feliu, i l'Allau El patró de la Pobleta és **Sant Feliu**, i com gairebé sempre que hi ha un sant, hi ha un pastor. Ho explica el Feliu de Casa Manuel, dins de l'església.[^p13] Un pastor pasturava les ovelles a l'altra banda del riu. El bestiar va baixar a beure a **l'Allau**, i allà, sota una cova que feia la mateixa llau, hi va trobar dos sants: **Sant Feliu i Santa Leocàdia**. Aquell lloc parteix el terme d'[[Estavill]] i el de la Pobleta, i el pastor va anar a Estavill a dir-ho a l'alcalde: «mira, hi ha dos sants allà, què fem?». L'alcalde ho va parlar amb la Pobleta, i com que cap dels dos pobles no tenia encara patró, en van portar un a cada lloc. Per deferència, la santa, que era una dona, va anar al poble més gran, que era la Pobleta; Sant Feliu, a Estavill. L'endemà no hi havia ni Sant Feliu a Estavill ni la santa a la Pobleta. Van tornar a l'Allau i els van trobar tots dos allà. «Fem el revés»: Sant Feliu a la Pobleta i Santa Leocàdia a Estavill. I des d'aquell moment, diu el Feliu, no s'han mogut mai més.[^p13] A Estavill, la santa és [[Estavill#Santa Llogaia|Santa Llogaia]]. Per Sant Feliu, **l'1 d'agost**, es fa una caminada fins a l'Allau. Es travessa el pont del riu, s'agafa el camí d'Estavill, que va faldejant el riu, i on aquest comença a pujar cap a Estavill es continua recte fins a la llau: mitja hora, amb calma.[^p14] Allà dalt es menja **coca amb xocolata**, per molta calor que faci. La caminada s'havia perdut i es va recuperar fa deu o dotze anys. I abans, quan hi havia capellà, en arribar a la llau i abans de menjar, **el capellà beneïa el terme**.[^p14] Els **goigs de Sant Feliu** són a l'església. L'associació [[Antist#Lo Gaial, i l'arxiu que hi ha a dins|Lo Gaial]] va fer una còpia dels goigs de cada església de la vall i la va donar a cada parròquia, i s'han posat en música. «I sense la còpia, aquests ningú els sap cantar ja.» La música la va recollir un músic del poble, que un dia li'ls va fer cantar al Feliu i després, a casa, els va posar en solfa.[^p15] ## El rellotge de pedres A baix, a l'església, perquè tothom el pugui veure, hi ha el mecanisme de l'antic **rellotge del campanar**. Funcionava amb pedres. Cada quaranta-vuit hores el sagristà pujava al campanar i amb una maneta anava fent rodar el torn per fer pujar la corda i les pedres; quan eren a dalt, les pedres anaven baixant i anaven tocant quarts i hores. Al cap de dos dies, tornar a pujar.[^p16] Les pedres tenien el pes just per a les quaranta-vuit hores. «És el pes del temps», diu en Marco. Ara el toc és elèctric, però les campanes són les mateixes i el batall també, i sonen igual. El mecanisme feia molt soroll, i dalt del campanar el sentia tot el poble; i a [[Estavill]], quan l'aire ve bé, diuen que alguna vegada hi han sentit tocar les hores de la Pobleta.[^p16] Madoz, cap al 1845, ja hi posa un rellotge: «un cementerio contiguo, pero fuera de la pobl. con una torre, en la que está el reloj». ## Sense capellà Capellà fix, fa molts anys que no n'hi ha. Als anys vuitanta encara n'hi havia; després van venir capellans sud-americans, que portaven diverses parròquies, i darrerament un diaca, casat, que s'ocupava de tota la Vall Fosca: pujava el cap de setmana, el bisbat li pagava un apartament en un poble de dalt, i feia missa per tots els pobles. Ell deia la missa i la seva dona cantava.[^p17] Ara hi ha missa algun diumenge, de tant en tant. «No veus que no hi ha gent? Tots els vells que anaven a missa s'han mort tots.»[^p17] I de vegades, diuen, és el mateix poble qui avisa el capellà que no vingui, que no hi haurà ningú.[^p18] ## L'ofici de Tenebres A l'església de Sant Feliu, per Setmana Santa, s'anaven apagant tots els ciris i l'església es quedava negra i en silenci. No es tocaven les campanes, els sants s'amagaven sota draps negres, i la crida als oficis es feia **passant pels carrers amb les matraques**. El Josep Ribera ho recorda de jove, i ell mateix hi havia fet d'armat: picar a terra amb la llança i amb l'espasa, de cara al monument. L'Anna Claró diu que ella les matraques les havia tocades a Sort i que aquí no; el Josep insisteix que a la Pobleta també se'n feien. A la matraca, aquí, també en deien *matajueus*; i els armats feien guàrdia al monument per torns d'una hora, amb el menjar pagat per l'Ajuntament.[^p19] Tot el passatge, a [[L'ofici de Tenebres]]. ## El barri d'Envall Un tros de la plaça és **tot de gent d'Envall**: les tres cases que arriben fins a Casa Marxant les van comprar veïns que baixaven del poble. Una era del Pauet de [[Casa Joanxic|Casa Joanxic]]. Els veïns l'anomenen *el barri d'Envall*, i el Josep de Casa Marxant hi fa la broma que ell va parar l'expansió: «sort que ho vaig parar jo, si no se'n tornaven a Envall».[^p2] ## Els Canut i el cànem A la Pobleta hi ha molts **Canut** —l'Anna Clarós i el Feliu Martí comparteixen aquest segon cognom sense ser parents—, i el nom es lliga al **cànem** i als canyamassos. Madoz ja recull el *cáñamo* entre les produccions de la vila. Expliquen també que una peça de teixit de la zona va estar molts anys al Poble Espanyol i que ara és on hi ha el Museu d'Història de Catalunya; convindria comprovar-ho.[^p3] [^p1]: [Conversa amb Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023](../audio/2023.06.08%20-%20La%20Pobleta.%20Anna,%20Josep%20i%20Feliu%20-%20transcripci%C3%B3.md), min. 25:30. [^p2]: Ibíd., min. 05:03–05:18 i 40:19–40:43. [^p3]: Ibíd., min. 40:55–41:45. [^p4]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](../audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 01:13:41–01:14:10 (la llum del 1909, la carretera, l'autobús i les fires) i 01:01:37–01:02:02 (la modernitat de finals del segle XIX). *(La data de 1909 és la que dóna el museu; contrastable amb [[../materiales/La Mola, un camí d’aigua a La Pobleta de Bellveí|l'estudi sobre la Mola]].)* [^p5]: Ibíd., min. 01:11:52–01:12:50 i 01:14:23–01:14:35. [^p6]: [[../audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Conversa de grup a l'Hotel Arturo]], la Pobleta de Bellveí, 10 de juny de 2023, min. 47:27–50:24. [^p7]: *Ibíd.*, min. 44:29–46:45. [^p8]: *Ibíd.*, min. 01:22:51–01:24:04. [^p9]: *Ibíd.*, min. 02:12:25–02:14:09. [^p10]: [[../audio/2023.06.11 - Anna, charla a la Pobleta|Conversa amb l'Anna Claró i el seu marit]], la Pobleta, 11 de juny de 2023, min. 03:49–04:09 i 04:23–05:06. [^p11]: [[../audio/2023.06.11 - Anna, charla a la Pobleta|Conversa amb l'Anna Claró i el seu marit]], la Pobleta, 11 de juny de 2023, min. 05:45–06:03. [^p12]: [[../audio/2023.06.11 - Tubería - bomba nacionals|Conversa amb l'Anna Claró, el seu marit i la Roser]], la Pobleta, 11 de juny de 2023, min. 00:00–00:52. [^p13]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Feliu Martí Canut]], de Casa Manuel, a l'església de Sant Feliu de la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 03:19–04:45. [^p14]: *Ibíd.*, min. 04:59–06:17. El topònim consta com a *l'Allau de Sant Feliu* a la fitxa de ruta «Estavill o l'Allau de Sant Feliu», Vall Fosca, https://www.vallfosca.net/wp-content/files_mf/1717774540estavillESP.pdf. La coca amb xocolata la diu una veu de dona (05:38). [^p15]: *Ibíd.*, min. 54:09–55:08. [^p16]: *Ibíd.*, min. 00:05–02:54. [^p17]: *Ibíd.*, min. 06:54–08:22. [^p18]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Conversa a l'església de Sant Feliu]], la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 08:24–08:38; veu de dona. [^p19]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Conversa a l'església de Sant Feliu]], la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 12:58–13:23 i 46:46–47:53. Vegeu [[L'ofici de Tenebres]]. [^p20]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Feliu Martí Canut]], de Casa Manuel, a l'església de Sant Feliu de la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 38:07–38:26 i 01:04:54–01:05:28. [^p21]: [[../audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, visita a la Mola|visita a la Mola]], la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 02:07:48–02:08:56. [^p22]: [[../audio/2023.06.08 - Obres a la Pobleta - Empedrat|Marit de l'Anna Claró]], la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 00:05–00:33 (l'empedrat), 01:27–02:23 (les rajoles) i 02:54–04:20 (els murs i el turisme). [^p23]: [[../audio/2024.06.22 - Agustí Hereu 02 - Antist - 22.06.2024|Agustí Hereu]], [[Antist]], 22 de juny de 2024, min. 05:41–05:56. [^p24]: [[../audio/2023.06.08 - Llum i normalització (Feliu I Anna)|Conversa amb l'Anna Claró, el seu marit i el Feliu]], la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 04:55–05:29.