# L'ofici de Tenebres > [!noteinfo] > [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]] · Pàgina creada l'11.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca Per Setmana Santa, a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], l'església es quedava **a les fosques i en silenci**. Era l'**ofici de Tenebres**. El nom, ells mateixos l'han de buscar: «jo no sé com se'n diu», diu el Josep; «l'ofici de Tenebres», «oficina teneble, jo crec».[^ot1] ## Tot fosc, i tothom callat El que primer recorden és el silenci. «Es quedava tot callat, tothom callat.»[^ot2] I d'aquella fosca en corria una broma: que algú fotia un crit perquè li havien pres la cartera. El mateix Josep se'n riu tot seguit —«si no en teníem una, la cartera»—, de manera que és una broma de poble i prou.[^ot2] L'Anna hi dóna l'explicació rebuda, i és exactament la que dóna la litúrgia: «era perquè imitava el terratrèmol de quan Cristo va morir. I la foscor perquè hi va haver un eclipsi.»[^ot3] ## El soroll Després de la foscor, el soroll. Es feia amb **les matraques i el carrau** —«allò també se'n diu carrau»—, amb els peus, amb el que fos. I sobretot amb els **armats**, que eren els qui portaven les llances: picaven a terra amb la llança i amb l'espasa, de cara al **monument**. El Josep ho havia fet: «jo ho feia, veus? Ho havia fet, la llança i picar, i picar amb el soroll, i amb l'espasa, amb les espases de front al monument.»[^ot4] D'aquell moment se'n deia, en la fórmula que s'ha fet servir a tot arreu, **matar els jueus**. Ve de la teologia medieval que responsabilitzava els jueus de la mort de Crist, i era prou general perquè un dels quaranta i escaig noms catalans de l'instrument sigui, directament, **mata-jueus**.[^ot5] Del soroll en diuen dues coses: que «feia molt teatre» i que «feia d'impressió». I que no era desordre: hi havia **un moment**, dins de l'ofici, en què estava manat. ## Les campanes mudes i els sants tapats Tres coses més, que acompanyen la mateixa setmana: - **No es tocaven les campanes.**[^ot6] - **S'amagaven els sants**, «tots amagats», i es tapaven amb **draps negres**.[^ot6] - **S'havia de passar pels carrers tocant les matraques.**[^ot7] Amb les campanes mudes, la matraca era el que quedava per convocar la gent als oficis: feia de campana.[^ot5] ## Què era L'ofici de Tenebres eren els maitines i laudes dels tres últims dies de Setmana Santa, cantats la vigília, al vespre. A l'església s'hi posava el **tenebrari**, un canelobre triangular de ciris que s'anaven apagant un per un a mesura que avançava l'ofici, fins que l'últim —el del vèrtex— es retirava darrere de l'altar i l'església quedava a la fosca. El nombre de ciris varia segons l'ús: quinze a l'ús romà, i la fitxa de la Granadella en compta un per cadascuna de les dotze lliçons en llatí. Aleshores venia el soroll, el *strepitus*, que en la forma reglada era el mestre de cerimònies picant amb la mà oberta el banc o el llibre i tothom imitant-lo, i que es llegia —tal com diu l'Anna— com el terratrèmol de la mort de Crist.[^ot8] Els **armats** són la confraria vestida de soldats romans que munta guàrdia davant del monument del Dijous Sant i que marca el pas picant a terra amb una llança llarga amb la punta ferrada.[^ot9] Al Pallars encara se'n fan: a **Talarn**, al Pallars Jussà, i a **Esterri d'Àneu** i **Tírvia**, al Sobirà.[^ot10] Aquí, en canvi, hi ha un desacord petit i sense resoldre. L'Anna diu que les matraques les havia tocades **a Sort** i que aquí no: «a Sort, però aquí no», «bueno, però no hi venia jo, llavors». El Josep insisteix que a la Pobleta també se'n feien: «i aquí també».[^ot11] ## Quan es va deixar de fer L'ofici de Tenebres, com a tal, va desaparèixer amb la reforma de la Setmana Santa de Pius XII, del novembre del 1955, que va tornar els oficis a l'hora real i va suprimir un cerimonial que venia del segle IX.[^ot8] Si el Josep és del 1935, això vol dir que el que recorda és d'abans dels vint anys: els anys quaranta i primers cinquanta, l'última tongada en què això es feia. Què hi va posar el punt final aquí, no se sap. El Josep hi barreja la guerra —«nosaltres abans, els matàvem abans aquí; i hi va haver la guerra»— i, preguntat si allò es feia o s'havia fet, respon «hòstia, i tant».[^ot12] %% #no-public — apunts de treball - Si alguna cosa d'aquest material va al fresc, aquí hi ha el contrari exacte del projecte: una nit a l'any en què l'església **organitzava** la foscor i el silenci, en una vall que vint anys abans havia signat el [[../02. Llums a la foscor#^contracte-27|contracte de la llum]] i que es definiria per l'electricitat. Decisió del Marco. - La bibliografia d'aquesta nota és de xarxa. **Joan Amades, *Costumari català*, i Ramon Violant i Simorra** són les fonts de primera mà que ho han de confirmar, i cap de les dues s'ha consultat directament. - Pendent d'escoltar: *Aguanyen els jueus, tots deu vols perseguir* (00:57) i *Anem, que anem a la Mallorca* (02:10). %% > [!Links] Relacionat > - [[../02. Llums a la foscor|Llums a la foscor]] — la foscor, i què la treia > - [[La Pobleta de Bellveí]] — el poble i la seva església, Sant Feliu > - [[Sant Jaume d'Envall]] — l'església d'Envall, sufragània de la Pobleta > - [[L'ataüt comunal]] — l'altra cosa que es guardava a les esglésies de la vall > - [[../04. Historia d'Envall#La Festa Major|La Festa Major]] — l'altra meitat d'aquesta conversa [^ot1]: [Conversa amb Josep Ribera i Anna Claró Canut, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 16 de juny de 2023](../audio/2023.06.16%20-%20Pobleta%20-%20tenebres%20-%20Josep%20Ribera.md), min. 02:12–02:25. La transcripció encara no s'ha repassat a l'àudio i la diarització hi va desplaçada; vegeu-ne la capçalera. [^ot2]: *Ibíd.*, min. 00:08–00:29. [^ot3]: *Ibíd.*, min. 01:12–01:22. La transcripció dóna «una eclipsa». Els dos motius són els dels evangelis: el terratrèmol, Mateu 27,51; la foscor sobre la terra, Lluc 23,44-45. [^ot4]: *Ibíd.*, min. 00:42–00:50 i 01:26–01:45. [^ot5]: «Matraques», Festafesta.cat, https://festafesta.cat/matraques/ (consultat l'11 de setembre de 2026), que recull els més de quaranta noms de l'instrument —entre els quals *mata-jueus*— i l'ús de convocar als oficis en absència del toc de campanes. La fórmula «matar jueus» consta igualment a la fitxa «Setmana Santa a la Granadella», Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, Generalitat de Catalunya, https://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Setmana-Santa-i-Pasqua/Setmana-Santa-a-la-Granadella: «l'ús de matraques i carraus per matar jueus». [^ot6]: [Conversa amb Josep Ribera i Anna Claró Canut, la Pobleta de Bellveí, 16 de juny de 2023](../audio/2023.06.16%20-%20Pobleta%20-%20tenebres%20-%20Josep%20Ribera.md), min. 02:02–02:08. [^ot7]: *Ibíd.*, min. 02:12. [^ot8]: «Setmana Santa a la Granadella», Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, Generalitat de Catalunya (dotze lliçons en llatí i un ciri apagat del canelobre triangular després de cada lliçó); i Javier Navascués, «El Oficio de Tinieblas, una desaparecida tradición con once siglos de antigüedad», *El Debate*, 18 d'abril de 2025, https://www.eldebate.com/historia/20250418/oficio-tinieblas-desaparecida-tradicion-once-siglos-antiguedad_288370.html, per al tenebrari de quinze ciris, el *strepitus* i la supressió amb el decret *Maxima redemptionis nostrae mysteria* de Pius XII. *(Les fonts consultades donen el 16 i el 19 de novembre del 1955 per al decret; aquí es diu només «novembre del 1955».)* [^ot9]: Manel Carrera i Escudé, «Armats, manaies i estaferms», Festes.org, 13 d'abril de 2025, https://www.festes.org/ca/articles/view.php?id=39. [^ot10]: Feliu Sirvent, «Les processons a l'Alt Pirineu, manifestacions de cultura popular i religiosa», *Viure als Pirineus*, 16 d'abril de 2022, https://www.viurealspirineus.cat/articulo/societat/processons-l-alt-pirineu-tradicio-cultura-popular/20220416143327032165.html. [^ot11]: [Conversa amb Josep Ribera i Anna Claró Canut, la Pobleta de Bellveí, 16 de juny de 2023](../audio/2023.06.16%20-%20Pobleta%20-%20tenebres%20-%20Josep%20Ribera.md), min. 00:30–00:42. [^ot12]: *Ibíd.*, min. 01:03 i 01:45–01:54. Els dos passatges són curts i la diarització no els separa bé; si el que talla la tradició és la guerra, la reforma del 1955 o el buidatge del poble, és cosa de tornar-l'hi a preguntar.