# L'arribada del bosc El que expliquen aquestes fotografies aèries, de 1945 a 2021, és un sol moviment: els camps que es deixen de treballar no queden buits. Mentre el poble es despoblava, el bosc anava repoblant els bancals, els prats i els camins —la mateixa paraula per a les dues coses, en direccions contràries. Convé dir-ho fort perquè costa de creure mirant la vall d'avui: **el bosc d'aquí és nou**. Cap al 1920 la Vall Fosca estava desforestada, i la massa forestal actual és el resultat de les repoblacions i de l'abandó dels usos ramaders i agrícoles.[^b1] La foto de 1945 no és el paisatge d'abans: ja és el començament d'aquest. ^bosc-nou Això capgira l'instint conservacionista. La frase que es fa servir a tot arreu —«no, que no es carreguin el bosc»— es va dir en aquesta conversa per rematar-la: *és com si no n'hi havia*.[^b1] Defensar el bosc de la Vall Fosca com si fos allò que hi havia és defensar precisament el que ha crescut damunt del que hi havia. ## Que el bosc t'arribi a casa El que ara preocupa la vall no és que el bosc desaparegui: és que no para. Quan el projecte **HidroPats!** va preguntar als veïns quines inquietuds tenien, **el que va sortir més va ser el creixement del bosc**.[^b2] I la cosa nova, la que no havia passat mai, és que **el bosc t'arriba a casa**: abans hi havia un perímetre al voltant dels pobles, i ara ja no hi és. D'aquí surt una imatge que serveix al projecte més que cap dada. On no hi ha camí, el bosc és directament inaccessible; només hi entra qui decideix fer-hi una ruta. El territori es tanca al cos, i el que queda és **un ésser humà exiliat, desterrat del seu propi lloc**.[^b3] És el mateix moviment que [[El camí vell d'Envall|el camí vell]]: no és que el camí s'hagi perdut, és que el bosc se l'ha begut. I hi ha la contradicció final, que és de manual: mai no hi havia hagut tant de bosc i mai no se n'havia fet tan poc ús. Totes les cases cremaven llenya i cuinaven amb foc; ara tot va amb llum i gas, i el bosc creix sense que ningú el toqui, protegit per unes normatives que van en un sentit mentre el territori va en un altre.[^b2] ### Envall 1945-46 ![[files/Envall1945-46.png]] ### Envall 1957 ![[files/Envall1957.jpg]] ## Envall 2011 ![[files/envall2011.png]] ## Envall 2021 ![[files/Envall2021.jpg]] > [!Links] > - [visors.icgc.cat](https://visors.icgc.cat/) > - [[Els terrats]] — què es construïa quan no hi havia fusta > - [[El camí vell d'Envall]] · [[Serraspina]] [^b1]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](../audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 16:18 (la frase, dita per la Maria Clara Grimalt) i 16:26 (la data de 1920 i les repoblacions, de l'Eva Perisé). *(La data de 1920 és la que dóna ella de memòria; és contrastable amb el vol americà de 1945-46 i amb els plans de repoblació forestal.)* [^b2]: Ibíd., min. 47:23–47:44 (HidroPats! i el bosc que arriba a casa) i 46:30–47:00 (la llenya i les normatives). [^b3]: Ibíd., min. 48:35–48:45; la formulació del cos exiliat i desterrat del territori, al min. 48:20. ## El van buidar just abans de marxar El bosc no va tornar sobre un bosc: va tornar sobre una **solana pelada**. I la va acabar de pelar la mateixa gent que se n'anava. Als anys **cinquanta i seixanta**, en els últims anys que encara vivien a [[../03. Envall|Envall]], **es van vendre la llenya i van tallar els roures grossos** que quedaven, i van **carbonejar** tota la solana. Encara se'n pot trobar alguna carbonera. Per això el bosc que hi ha avui és de troncs prims: no és el bosc antic tornant, és **una colonització de camps abandonats**, amb els arbres que hi han pogut créixer d'ençà.[^ab10] Això canvia una mica com es diu el que es veu. Que el bosc «ha tornat» és cert a mitges: el que hi havia abans ja se l'havien endut, i el que hi ha ara no és un bosc consolidat sinó un bosc jove, el que qui ho explica anomena sense mirament «bosc escombraries». I n'hi ha una conseqüència pràctica: **aquest bosc reacciona amb el foc**, que és el que modela avui el paisatge.[^ab11] *(I una comparació que hi afegeix i que val la pena no perdre: que a Catalunya el bosc sempre s'havia tallat —des dels romans, i sobretot per fer carbó— i sempre havia tornat, perquè el que hi havia darrere era camp i pastura; mentre que a l'Amazònia o a Indonèsia mai no hi va haver camps, i el que es talla no torna. «Aquí estem recuperant bosc» no vol dir el mateix que «allà en perden».)* [^ab10]: [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 40:52–41:27. [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]]. Al mateix tram es miren les ortofotos del **1946** i del **1956-57**, on tota aquesta solana surt sense ni un arbre i plena de bancals, i s'hi distingeixen els garbers de batre. [^ab11]: *Ibíd.*, min. 45:19–47:35.