# # Fira ramadera de la Pobleta de Bellveí > [!noteinfo] 08.10.2024 · #enllumenantelbuit #vallfosca #Pallars > La Fira Ramadera de [[la Pobleta de Bellveí]] és una de les fires més antigues i emblemàtiques de la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida. Aquest esdeveniment, que se celebra anualment a la Pobleta de Bellveí, situada al municipi de la Torre de Capdella, té les seves arrels en la tradició ramadera de la zona i és un dels punts de trobada més importants per als ramaders de la comarca i dels Pirineus. [Fira Ramadera de la Pobleta de Bellveí, La Vall Fosca – Fires Catalanes](https://firescatalanes.cat/fires/fira-ramadera-de-la-pobleta-de-bellvei-la-vall-fosca/) ![[files/firapobleta24.pdf]] ## Exposició "La ramada de la Serra" Exposició  "_La ramada de la Serra"_. Reportatge fotogràfic sobre la transhumància d’ovelles al Monsent realitzada per les veïnes de la Pobleta de Bellveí i el Museu Hidroelèctric de Capdella. 5 i 6 d'octubre 2024. **Lloc:** casa de la vila de la Pobleta. ### Pujada El dia 29 de juny, Sant Pere, els ramats de cada conllogaire, de matinada, enfilaven cap a la Vall Fosca seguint la carretera. Primer barrejaven i formaven la ramada a sota Escobet, a sobre del poble d'Espui. Al cap d'uns dies es dirigien cap a l'altra banda de la vall, pujant per la cabanerá del Pago. La pleta i la cabana del pastor eren a Campolongo, a dalt de tot de la muntanya. El bestiar pujava xollat i marcat amb la marca de pega de cada ramader. Aquestes marques els servien per identificar rapidament els animals quan s'havien de triar. Antigament, les marques de les cases eren símbols amb moltes formes geométriques. Més tard, quan apareixien nous ramaders adoptaven les inicials del nom de la casa o del cognom com a marca de pega. ### Curar el bestiar Tots els dissabtes calia pujar a la Serra a curar bestiar. El pastor les arreplegava a la pleta i els ramaders amb els ganxos anaven agafant els animals que veien coixos o ferits. La coixera era un dels mals més comuns de les ovelles. Pedres a dins dels cascos, durícies o malalties infeccioses a causa de l'excés d'aigua, era el més habitual. Per curar coixeres i retallar cascos feien servir ganivets ben esmolats. En una ferida mal curada, és a dir una ferida que no es tancava rápidament, les mosques segalloneres hi feien postes d'ous i sortien cucs. Calia netejar la ferida i desinfectar-la. El vidriol i també esprais cicatritzants servien perfer les cures. El vidriol és un sulfat de color blau, que es xafava en un morter fins a obtenir una pols, que s'aplicava directament a sobre de les ferides. Els darrers anys els taxistes de la Vall, alguns dissabtes, hi pujaven turistes perquè poguessin conèixer la feina dels ramaders i el pastor. ### Donar sal A tocar de la cabana hi havia les saleres, que eren grans lloses o rocs on es tirava la sal. El pastor mantenia allunyada la ramada, mentre els ramaders tiraven la sal a les saleres. Els peixents i l'aigua a l'alta muntanya tenen pocs minerals, per això cal suplementar l'alimentació donant sal als animals. A més a més, al llarg de l'hivern també se'ls en donava i calia mantenir el costum, perquè els animals la trobaven molt a faltar. Donant-los sal saconseguia que els animals mengessin més herba i s'engreixessin més. A més, potser també és una reminiscència del moment de la domesticació del bestiar. Les ovelles només sentint el soroll dels sacs de plástic de sal, ja acudien rabioses a les saleres. Durant l'estiu, un dia per setmana es donava sal. ### Dinar amb el pastor A finals d'agost, els ramaders amb familiars i amics es reunien a la cabana de la Serra, per fer una festa d'agraïment al pastor per la feina i la salvaguarda del ramat. Trobar pastor no era senzill, quan sen trobava un i n'estaven contents, calia cuidar-lo i homenatjar-lo. Aquells anys el pastor va ser Joaquín Bardají. Era de la Vall de Gistaín o Chistau, del poble de San Chuan de Plan. A part del dinar d homenatge al pastor, tots els dissabtes els ramaders pujaven a la muntanya a donar sal i curar el bestiar. Abans de posar-se a la feina, aprofitaven per esmorzar junts. ### Tria i baixada El 29 de setembre, Sant Miquel, els ramaders, amics i ajudants es reunien perfer la tria del bestiar. El bestiar es triava al costat de la cabana del pastor, on s'havia construit, uns anys abans, una gran manega i corrals, per facilitar la tria. La mànega és una estructura de fusta, amb diferents portetes. Cada ramader se situava davant d'una porta. Les ovelles, afilerades, anaven passant pel llarg passadís, i tot obrint i tancant portes, les teien entrar en diferents tancats en funció de les marques de les ovelles de cada ramader. Després de la tria, el mateix dia 29, alguns ramats ja marxaven _pravall_. Al reportatge fotografic es veu la baixada del ramat de Murriè, amb el seu pastor Cayetano Teruel, cap a la Torre de Capdella. A més, també estan fotografiats els ramats de Bortomeu de Sossis, Peraire de Beranui, Nadal d'Erinyà i Mariol de Corronui passant per la carretera de la vall, desfent el camí que havien fet tres mesos abans. ### Fira de la Pobleta El 5 d'octubre, quan ja havia baixat el bestiar de la muntanya, es feia la fira a la Pobleta de Bellveí. Antigament, el recinte firal estava pels carrers del poble i en algunes eres. Els ramaders aprofitaven la Fira per vendre bestiar, normalment baciu o vell, o bé per comprar animals joves i renovar genèticament el ramat. També era un espai de retrobament de ramaders i pastors. Això els permetia conèixer nous indrets de pastura, el preu del bestiar i també contractar pastors. I sobretot, era un espai de socializació, ja fos al voltant del bestiar o d'una bona taula.