# Estavill > [!noteinfo] > [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[../03. Envall|Envall]], [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[../12. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 20.09.2026 ![[files/treure de polleguera - Estavill.jpg]] <span class="caption">Estavill, "treure de polleguera" ("[[../../Fragmentarium/Quicio|sacar de quicio]]"), 6 novembre 2023</span> La *polleguera* és un forat. Quan es feia una casa, en pujar les parets s'hi posaven unes fustes, els **jovals**, i en un d'ells s'hi obria un forat on encaixava el tronc que feia de porta. Aquella porta no es podia treure si no es desfeia tot de dalt a baix. D'aquí *no em treguis de polleguera*.[^1] El Josep Maria de Casa Perutxo ho explicava el dia de la foto, davant d'una porta del poble. Abans del ferro no hi havia frontisses: la porta girava sobre un eix de fusta, encaixat a baix en un forat de la pedra i a dalt en la fusta que s'hi posava en pujar la paret. Per baix, l'eix es podia tornar a encaixar; per dalt, no. Si sortia de la polleguera, per posar-lo altra vegada s'havia de treure un tros de paret, i en algunes cases a sobre hi havia una pedra de cinc-cents quilos que calia moure i tornar a pujar.[^2] I diu que el sistema ha tornat: les portes de vidre dels bancs giren sobre un eix, sense cap frontissa, i per això no s'arrosseguen mai.[^2] ![[files/estavillpoble.jpeg]] ![[files/Estavill.jpg]] <span class="caption">Estavill, 6 novembre 2023</span> %%Hi ha una noia Asunción, germana Eva que sap molt.%% ## Casa Perutxo El **Josep Maria Mentui** va néixer a Estavill, a **Casa Perutxo**,[^3] i en va marxar als tres anys, quan hi van marxar els seus pares.[^4] Ara viu entre Balaguer i Barcelona, i puja amb la seva dona, la Dolores, a fer l'hort: mongetes, tomàquets, bledes, escaroles, espinacs que se sembren a finals d'agost i es mengen fins a l'abril «perquè volen fred», pomes i prunes. I una tomateta italiana de penjar, que abans es guardava fins a Nadal: «pel Nadal, el que podia menjar tomateta d'aquesta és que era una persona molt rica».[^5] Del poble en diu que **a l'origen eren set cases**.[^6] La casa és del 1700, «i tenim documents del 1500».[^7] A Casa Perutxo hi vivien dotze, tretze o catorze persones: la família i els qui hi treballaven, el pastor i tres, quatre o cinc mossos.[^8] El seu cognom és el nom d'un poble del costat, **Mentui**. Ell ho lliga al 1714: quan Catalunya «va apostar pel cavall perdedor» es va prohibir el català, i el nom es va haver d'escriure *Mentuy*, amb i grega, perquè en castellà, diu, cap nom no pot acabar en i llatina.[^9] «Jo el que aprecio és la feina dels meus antepassats.» I la distància: «tu passeges pels carrers de Barcelona i arribes aquí com si arribessis a la prehistòria».[^10] Hi ha gent, a la vall, que no vol que n'hi vingui de nova, que vol «conservar el territori». La seva dona hi està en contra: «jo estic per abraçar, per atendre».[^11] ## Les cases i la neu Les cases d'Estavill estan fetes **damunt dels carrers**, i així, quan nevava, es podia passar igualment fins a les eres, on hi havia el bestiar.[^12] Les bigues es tallaven amb la lluna que tocava i es posaven a assecar dos, tres o quatre anys a les travesseres d'una quadra de la casa, que sempre n'estava plena: **si a algú li'n faltava una, la venia a buscar aquí**. A l'hivern, les deu o dotze cabres de la casa hi dormien a dins, que hi feia menys fred.[^13] Per fer una casa, només s'havien de comprar les teules. La pedra i la fusta eren d'aquí.[^14] *(A [[../04. Historia d'Envall|Envall]], les teules pujaven de la Pobleta a coll de ruc.)* ## El blat i el sol Estavill era un poble de gra. Cap al 1700 aquí es collia blat, i el gra baixava a moldre avall, on ja hi havia farinera, per fer-ne el pa. **D'[[Antist]] cap amunt**, en canvi, només hi havia bestiar: a la Vall Fosca de dalt el sol hi toca menys, i el cereal ja no s'hi feia.[^15] Set mesos abans, el Josep Maria de Casa Perutxo ho explicava igual, i hi posava una xifra: d'aquí sortia «quasi quasi un 80 %» del blat de la vall per fer pa, perquè a dalt, a l'hivern, el sol hi toca molt poc, «i aquí és cara-sol». **Totes les serres del davant eren bancalets.** Fins que no van arribar les carreteres que van fer les centrals, diu, Estavill era un poble agrícola.[^16] Tot va canviar amb el camí cap a Tremp. Quan hi va poder pujar el gra de la Conca, collir-ne aquí ja no era competitiu, i el poble es va haver de tornar ramader. **Els edificis ho porten escrit**: les pallisses es van anar aixecant en dues fases, per poder guardar menjar per als ramats a l'hivern.[^15] Del temps del gra en queda la manera de fer. Totes les cases tenien ovelles, que donaven llana, carn, llet i formatge, i sobretot **fems**. A la primavera es tancaven a fora en una **apleta**, un tancat de fustes que cada dia es canviava de lloc, i després allò es llaurava i s'hi sembrava. Com que no n'hi havia prou, s'alternava: un any cereal, l'altre **trapadella** —una herba que porta nitrogen a la terra, avui gairebé desapareguda—, i l'altre cereal altra vegada.[^17] El Josep Maria ho diu amb els animals de cada feina: els bous per llaurar, les mules i els cavalls per traginar, i les ovelles per adobar, «perquè si no tenies ovelles no podies collir». A la primavera, fins que pujaven a la muntanya per Sant Joan, i a la tardor, des que en baixaven fins a les primeres neus, les ovelles dormien al camp, dins un tancat de baranes de fusta; cada quatre o cinc dies se'n desmuntava un tram i es tornava a muntar més enllà, i entre els orins i els fems s'adobava la collita. *(El Cisco diu que el tancat es movia cada dia.)* Cabres n'hi havia poques, perquè hi fa massa fred.[^18] I en treu una tesi, que diu que defensa fins i tot a la televisió: el que ha salvat més vides al món no és la penicil·lina, **és l'adob**. Abans s'havia de sembrar un any sí i un any no, i sense ovelles ni això: la terra no es recuperava. «Si a la terra no li dones de menjar, no produeix. I ara, amb l'adob, l'enganyem.» El primer que va arribar, recorda, va ser el nitrat de Xile, que ell explica com la femta dels ocells d'una illa.[^19] ## Més fred a baix A Estavill fa menys fred que a baix: a la Pobleta, diu el Josep Maria, hi ha tres o quatre graus menys. Hi ha anys que per la Puríssima, el 8 de desembre, encara han collit tomàquets.[^20] ## La carretera del 67 Fins al **1967** no hi va haver carretera, i la va pagar el poble, perquè l'Estat no la va fer: una pista com la d'ara, però sense grava. Als anys setanta i fins passats els vuitanta, el Josep Maria hi pujava **amb un pic i una pala al maleter**. Quan plovia es feien roderes, i si el cotxe hi quedava encallat s'havia d'aixecar amb el gat, posar-hi terra i pedretes i tornar-ho a provar.[^21] És, a tocar, la mateixa història que la de la pista d'[[../04. Historia d'Envall|Envall]], també del 67 i també pagada pels veïns. ## La cendra i les brases Al costat de la llar de foc hi ha **el dipòsit de la cendra**. Servia per a la bugada: als calders grossos, els de la matança del porc, s'hi bullien els llençols i la roba amb aigua i cendra, que és el lleixiu d'abans del lleixiu; després es portava al safareig amb sabó de casa.[^22] Els guisats es deixaven damunt de les brases. Els qui treballaven als camps, o havien baixat a la Pobla, no tenien rellotge i de lluny no sentien la campana, però arribaven a l'hora, i trobaven el menjar calent: «això és l'avantpassat del microones». **Cada any, una casa del poble s'encarregava de tocar l'Àngelus.**[^22] ## Santa Llogaia La patrona d'Estavill és **Santa Llogaia** —Leocàdia, en castellà—, i la festa és el **9 de desembre**, l'endemà de la Puríssima.[^23] L'[[L'ataüt comunal|ataüt comunal]] encara hi és, però aquell dia el Josep Maria no el va poder ensenyar.[^24] A la Pobleta expliquen per què la santa és aquí. Un pastor va trobar Sant Feliu i Santa Leocàdia a **l'Allau**, la llau que parteix els dos termes. Com que la Pobleta era el poble més gran, per deferència li van donar la santa, i Sant Feliu va anar a Estavill; però l'endemà tots dos eren a l'Allau un altre cop, i els van haver de canviar. Des d'aleshores, Sant Feliu és a la Pobleta i Santa Llogaia a Estavill.[^25] La història sencera, i la caminada de l'1 d'agost fins a l'Allau, a [[La Pobleta de Bellveí#Sant Feliu, i l'Allau|la Pobleta]]. I quan l'aire ve bé, diuen que a Estavill alguna vegada hi han sentit tocar les hores del [[La Pobleta de Bellveí#El rellotge de pedres|rellotge de la Pobleta]].[^26] ## Els nens d'Estavill no baixaven a la Pobleta Anaven a l'escola **a [[Antist]]**, caminant, i alguns es quedaven a dormir en una casa d'allà. El camí era transversal i no obligava a baixar i tornar a pujar. Ho explica l'[[Antist|Agustí Hereu]], que hi anava amb ells.[^27] ## Les bordes Fora del poble, a baix, hi ha **el conjunt de bordes d'Estavill**, que el Josep Maria Mentui està rehabilitant, catalogant i registrant. L'Agustí en diu que «és fantàstic».[^28] El Josep Maria mateix les assenyala de lluny: baixant, a mà esquerra, uns teulats a l'altra banda. Diu que allà, al segle XIV, hi havia un poble. Ara només en queden uns coberts, els seus; els altres els han deixat caure tots, «menys jo, que vaig fer la carretera per arribar allà baix i arreglar-ho, i m'he gastat la vida i el que es pot i el que no es pot».[^29] ## El monestir que va desaparèixer A l'altra banda del **barranc del Diable** hi havia **l'antic Sant Genís**, i més enllà **el monestir de Torres**, que es va deshabitar i del qual l'edifici es va desfer. **La pedra de la pica és allà fent paret**, reaprofitada en una construcció posterior.[^30] És el mateix que se suposa del [[Serraspina|convent de Serraspina]]: un monestir que desapareix i del qual queden el topònim i les pedres tornades a fer servir. %% #no-public **Del Josep Maria Mentui, Casa Perutxo (6.11.2023) — fora del cos** - **La venda.** Ho ven tot —la casa, els edificis, la terra— perquè els fills viuen a Barcelona i no en volen saber res; la dona diu que els fills no els veuen amb cor de mantenir-ho. Tenen unes cent hectàrees. La terra es vendria de seguida, perquè serveix per cobrar la subvenció dels animals; la casa no, que és massa gran. Diu que a les quadres hi ha permís per fer vuit cases. Busquen «una persona que li agradi la muntanya». (min. 08:47–09:37, 24:08–24:22, 51:51–52:30) - **La part de la casa que es va donar.** Una de Casa Perutxo es va casar al poble i li van donar una part de baix, amb les teules, per fer-hi una pallera, a condició de mantenir-ne el teulat. Com que vivien a un altre poble, no se'n van adonar i va caure una paret, que els de Perutxo van haver de refer. Anys més tard ell va proposar als propietaris d'ara —en diu els noms, persones vives— refer-ho plegats, i li van dir que no. (min. 15:12–15:41, 22:06–23:45) - **Una mort a l'hospital de Tremp.** Un home —pel context, el d'aquella part de la casa— que, segons ell, «se'l van deixar morir» a l'hospital de Tremp d'un apèndix perforat, a finals dels seixanta, «el 72 o el 73». (min. 20:50–21:58) - **Casa Beneta.** El que explica de la família de la Dolores (una baralla, un fill mort) és a [[Casa Beneta]], també fora del cos. %% [^1]: [[../audio/2024.06.24 - Cisco 03|Francisco Fornons Gallart, el Cisco]], Estavill, 24 de juny de 2024, min. 00:00–00:43. [^2]: [[../audio/2023.11.06 - Josep Maria - Estavill - Segona pasada|Josep Maria Mentui]], Casa Perutxo, Estavill, 6 de novembre de 2023, min. 25:51–32:34. [^3]: *Ibíd.*, min. 02:27 i 43:26. [^4]: *Ibíd.*, min. 14:33. [^5]: *Ibíd.*, min. 03:01–07:22. [^6]: *Ibíd.*, min. 05:01. [^7]: *Ibíd.*, min. 14:20. [^8]: *Ibíd.*, min. 25:28–25:48. [^9]: *Ibíd.*, min. 38:13–39:30. [^10]: *Ibíd.*, min. 24:26–24:39 i 38:01. [^11]: [[../audio/2023.11.06 - Josep Maria - Estavill - Segona pasada|Dolores, la dona del Josep Maria Mentui]], Casa Perutxo, Estavill, 6 de novembre de 2023, min. 11:48–12:17. [^12]: *Ibíd.*, min. 00:07–00:42. [^13]: [[../audio/2023.11.06 - Josep Maria - Estavill - Segona pasada|Josep Maria Mentui]], Casa Perutxo, Estavill, 6 de novembre de 2023, min. 24:53–25:23. [^14]: *Ibíd.*, min. 15:41–16:03. [^15]: [[../audio/2024.06.24 - Cisco02|Francisco Fornons Gallart, el Cisco]], Estavill, 24 de juny de 2024, min. 00:00–01:16. [^16]: [[../audio/2023.11.06 - Josep Maria - Estavill - Segona pasada|Josep Maria Mentui]], Casa Perutxo, Estavill, 6 de novembre de 2023, min. 16:03–16:42. [^17]: [[../audio/2024.06.24 - Cisco02|Francisco Fornons Gallart, el Cisco]], Estavill, 24 de juny de 2024, min. 01:20–02:44. [^18]: [[../audio/2023.11.06 - Josep Maria - Estavill - Segona pasada|Josep Maria Mentui]], Casa Perutxo, Estavill, 6 de novembre de 2023, min. 16:42–18:10. [^19]: *Ibíd.*, min. 18:10–20:47. [^20]: *Ibíd.*, min. 12:41–13:02. [^21]: *Ibíd.*, min. 34:50–35:23. [^22]: *Ibíd.*, min. 48:46–50:45. [^23]: *Ibíd.*, min. 32:46–33:30. [^24]: *Ibíd.*, min. 33:42 («no tinc la clau») i 41:51 («vinc a veure el taüt, però no el puc ensenyar»). [^25]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Feliu Martí Canut]], de Casa Manuel, a l'església de Sant Feliu de la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 03:19–04:45. [^26]: *Ibíd.*, min. 02:30–02:54. [^27]: [[../audio/2024.06.22 - Agustí Hereu 03 - Antist|Agustí Hereu]], [[Antist]], 22 de juny de 2024, min. 07:40–08:28. [^28]: *Ibíd.*, min. 50:36–50:56. [^29]: [[../audio/2023.11.06 - Josep Maria - Estavill - Segona pasada|Josep Maria Mentui]], Casa Perutxo, Estavill, 6 de novembre de 2023, min. 37:13–37:59. [^30]: [[../audio/2024.06.22 - Agustí Hereu 03 - Antist|Agustí Hereu]], [[Antist]], 22 de juny de 2024, min. 51:11–51:57.