# El Carlí > [!noteinfo] > [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[../03. Envall|Envall]], [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[../13. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 16.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang Sota el nom **«el Carlí»** hi ha **dues persones clarament diferenciades**: un **militar carlí** que va arribar a [[Bretui]] durant les guerres carlines i que hi va deixar descendència, i un **fill seu**, el **Gómez**, enviat a França, que va aprendre de paleta i es feia dir mestre d'obres. Les transcripcions automàtiques alternen *Carli*, *Carlí* i *Carlin* fins i tot per a un mateix referent; **no són noms diferents ni serveixen per afegir una generació**. El fill també rep el malnom del pare i l'Anna l'anomena *el Paleta*. Qui explica la història del pare és l'**Anna Clarós**, de Casa Jaumarró de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], en una conversa llarga a l'Hotel Arturo.[^ec1] Qui atribueix el retaule de [[Sant Jaume d'Envall|Sant Jaume d'Envall]] a «el Carlí» és el [[Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]], de memòria i sense posar-hi cap altre nom.[^ec2] **Que l'autor del retaule sigui el fill Gómez és la hipòtesi de treball d'aquesta pàgina, no una identificació documental.** I hi ha una tercera veu, que és la que canvia més coses: **Francisco Fornons Gallart**, *el Cisco*, que explica la mateixa història **des de dins de la família** —la Conxita és la seva besàvia— un any després, el juny del 2024. Dona el **cognom** del militar, diu **on seria enterrat el fill**, i és qui explica de manera clarament atribuïble per què aquell fill va acabar a França.[^ec8] ## El nom, i quina guerra ### Com es deia L'Anna en diu sempre **el Carlí**, que és el malnom, i el situa com a **capità**. El Cisco hi posa un cognom i un altre grau: **«lo general Carlí, lo general Gómez»**, i més endavant, explicant la boda, **«el general Gómez»**.[^ec8] Amb això el *Gómez* del fill deixa de ser un nom solt: el Cisco el presenta com a **cognom del pare**. Preguntat expressament si es van casar, respon **«A l'iglesia sí»**, i afegeix per què no hi va haver cap problema: *«el general Carlí tenia més poder que els capellans i que tot Déu»*. Segons el relat oral, doncs, hi va haver cerimònia malgrat que ell ja tenia una altra dona; **la validesa jurídica del matrimoni no està documentada**.[^ec8] Del grau, val més desconfiar-ne. **Gómez és, a més, el nom del general carlí més conegut de tots**: Miguel Gómez Damas (1785-1849), el de l'expedició del 1836, que va recórrer mitja Espanya i va acabar morint a Bordeus. No va passar per Catalunya i no pot ser aquest home, però és exactament la mena de nom que una memòria de família acaba enganxant a un avantpassat militar. El Cisco dona un suport oral al cognom quan parla d'un panteó «família Gómez», encara no localitzat; per això es fa servir *Gómez* amb reserva i es deixa el *general* entre cometes. ### Quina guerra Cap de les fonts diu quina carlinada. Si la Conxita és besàvia del Cisco, un recompte aproximat de generacions pot apuntar a la **tercera (1872-1876)**, però depèn d'edats que no coneixem. No serveix, per si sol, per excloure la primera (1833-1840). **Hi ha, en canvi, un fet documentat que manté oberta l'altra possibilitat.** Madoz, parlant de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], escriu: *«Gurrea obtuvo una victoria sobre los carlistas en este lugar á fines del año 1836.»*[^ec10] O sigui que **hi va haver carlins aquí, amb tropa i amb fets d'armes, el 1836**. Això dona context territorial a la història, però **no identifica aquest militar ni permet afegir generacions a la genealogia**. **Cap de les dues datacions està tancada**, i la manera de tancar-la no és calculant: cal localitzar el panteó que el Cisco situa probablement a la Pobla i llegir-ne **els noms i les dates**. ## El capità Som a les **guerres carlines**. A [[Bretui]] —«un poble trist, fosc, sense llum»— hi arriba **un capità carlí**: «imagina't el *majo* amb un cavall blanc». I s'enamora, diu l'Anna, «molt, molt, molt», de la filla de la millor casa del poble: **la Conxita de Casa Pere**. Ella també d'ell. > [!warning] Tres Conxites, i no són la mateixa > Al vault hi ha la **Conxita de Casa Pere de [[Bretui]]**, que és aquesta; la **Conxita de Casa Jaumarró** de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], que surt a la fotografia de [[Casa Beneta]]; i una **Conxita de [[Casa Capvert]]**, germana de la Camila, que la [[Laura]] enumera entre les sis filles de la casa. El nom era dels més corrents de la vall i és fàcil creuar-les. Va a demanar-la al pare, i el pare li diu que no. «Que no, que no, que no, que no». Ell respon amb una amenaça que és la que desencalla el matrimoni: **«si no m'hi deixes casar, la raptaré, me la portaré, i això serà una vergonya»**. I al final el pare cedeix. ### «La quiero más que a mi caballo» De la cerimònia n'ha quedat una frase que la família encara repeteix. El capellà pregunta *«¿Quieres a la Conchita por esposa?»*, i ell contesta: > **«Sí, la quiero más que a mi caballo.»** No era la resposta. Li van dir que digués simplement *«sí, la quiero»*, i prou. Li ho van tornar a preguntar, i ell va tornar a dir el mateix. I una altra vegada. Fins que van donar-ho per bo. La gent ho va resoldre com es resolen aquestes coses: **«al seu país ho deuen dir així»**.[^ec1] El Cisco la conta igual un any més tard, i encara més seca: el capellà pregunta *«¿La quieres por esposa?»* i ell contesta *«Más que a mi caballo»*. I hi afegeix el que allò deixava obert — **«no va dir que sí»**— i la pregunta que allà mateix li fan: si això anul·lava el casament. *No se sap.*[^ec8] > [!note] Dues versions de la mateixa frase, i per què > L'Anna explica que **una noia de la família va fer un treball de recerca de batxillerat** sobre aquesta història, i que allà la frase és **«la quiero más que a mi caballo blanco»**. Ella sap que el *blanco* probablement no hi era —el cavall blanc és de l'entrada del capità al poble, no del jurament—, i tot i així es queda amb la versió llarga: «posem-ho així perquè **la Inès està més contenta** i a mi m'agrada». > És, dita en veu alta, la manera com una història oral tria la seva forma definitiva. No per exactitud: per qui la rep i per com sona.[^ec1] > **I la sospita de l'Anna es confirma des d'una altra boca**: el Cisco, que la sap per la seva banda, tampoc no hi diu *blanco*.[^ec8] ### Madrid Es casen i se'n van. Saragossa, **Madrid** —«a veure el Pilar»—, una temporada de vida d'hotel, **«superlujo»**. Fins que **el detenen per carlista** «i per altres coses que no sabem». Algú, a la taula, hi afegeix que potser hi havia delicte de sang. Ella se'n torna a [[Bretui]] **amb dos fills**. A casa l'acullen. Però hi ha una cosa que s'ha de tapar, perquè **arriba una carta**: ell **ja estava casat**, amb una dona d'**Almeria**. A la carta —que l'Anna diu que ha llegit— ell escriu **al pare de la Conxita**. Reconeix que està casat. Diu que la seva dona «era una mala bèstia» i que mai no s'havia portat bé amb ell. Diu que li sap molt greu haver-la enganyada. **I diu que creu que té dret a veure els seus fills.**[^ec1] ### Com es va tapar La família ho resol de la manera en què es resolien aquestes coses: **casen la Conxita amb un mosso de la casa** i els donen una borda a la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]. La borda era de **Casa Pere**; **Casa Batalla** la van comprar més tard —que és per això que a la vall la Conxita surt tant com a «de Batalla» com de Casa Pere. L'Anna en dona el cognom i el lloc: el mosso **«era de Peracalç, que és de Font»**, i **tenia una casa a prop de [[Bretui]]**.[^ec1] **Peracalç és un poble** —disseminat, de l'antic terme de Montcortès, al vessant de la serra del mateix nom— i cau justament al costat de Bretui, de manera que les dues coses que en diu l'Anna encaixen.[^ec13] No era un ningú: era un home de casa petita del poble del costat, que és el que fa possible el tracte. L'Anna ho explica amb la seqüència sencera de la borda, i val la pena seguir-la perquè és la que acaba portant a la carta: la casen amb el mosso i **li donen una borda «que està aquí dalt a la Vall Fosca»** — i tot seguit es corregeix ella mateixa sobre el nom, que és el gest típic de la memòria oral: *«li van donar **la borda de Batalla**. La borda que no era de Batalla llavors, **era de Peret**. Aquella borda… era de Peret i li van donar a la Conxita i al mosso. **I després van comprar a Casa Batalla.**»*[^ec1] La borda la nomena pel nom que té **ara**, no pel que tenia **llavors**. El Cisco ho explica amb els termes del tracte, que són els d'un negoci. Primer el problema: **«era una dona que va vindre… no la volia ningú per dona, per casar-se»**. Després la solució: **«Tenien un pastor i li van dir: casa't i et donarem la borda de Peret»** — i precisa de qui era, **«de Peret de [[Bretui]], de l'Oliveres»**, que és la mateixa Casa Pere que diu l'Anna, dita des de dins de la família.[^ec8] **I hi afegeix on era**: «aquesta borda **de Quimolinos**». El nom no és soroll de màquina: surt igual en una gravació que no hi té res a veure —la [[Laura]], parlant de fotografies, diu que «la Carmen visquia a Quimolinos»—, i **dues gravacions independents amb el mateix nom** el converteixen en un topònim per buscar. *(Del mosso, l'Anna diu que «era de Perecalç, que és de **Font**». El nom de lloc balla entre les dues passades, «Perecalç» i «Precals».)* **I aquí el Cisco diu una cosa que canvia de lloc tot el que ve després:** el pastor va acceptar el tracte, **però el fill no**. *«Llavors aquest va acceptar, però el fill no el va acceptar. I el fill el van portar amb uns parents a França.»* Segons aquesta versió, el noi **va ser enviat amb parents a França** i va quedar fora de la nova unitat familiar.[^ec8] Amb el mosso hi tindrà quatre o cinc fills més —el Cisco en diu **quatre**—, i una de les filles serà la **padrina del Cisco**. El nom **Antonio Font Portella** figurava en una anotació anterior de [[Casa Beneta]], però **no apareix en cap de les transcripcions revisades i en Marco no en recorda la procedència**. Es conserva com a dada pendent de font, no com a parentiu provat. I el Carlí continua escrivint cartes al pare **demanant de veure els fills**, que ell hi té dret, que tal i que qual, **fins que desapareix**.[^ec1] De la Conxita en queda una imatge que l'Anna conta amb gust: quan baixava a cavall **vestida amb la roba de Madrid**, les dones del poble es paraven a mirar-la — «mireu, mireu, que baixa la Conxita».[^ec1] %%cuidado es delicado: ==Hi ha un detall de com es va tapar que l'Anna explica amb duresa i que toca una família viva. Quan ho va contar a [[Casa Beneta|la casa]], li van respondre que **no era un mosso**. I ella: «bueno, si vols que sigui un marquès. **Perquè un mosso era un mosso.** Era un mosso que tenia una casa prop de Bretui». La frase és seva, és bona, i assenyala una casa concreta i una discussió que va existir.==%%[^ec6] %%cuidado es delicado: ==A la mateixa conversa hi ha l'escena de la fotografia: el [[Casa Beneta|Jordi]] havia penjat el retrat del seu padrí i deia «jo he posat la foto del meu padrí», i algú li va respondre que **va morir enverinat**. L'Anna ho conta com una relliscada —«fem un lío i ja l'havia fotut»—, i és la mateixa història que ja queda oculta a [[Casa Beneta]]. Aquí es repeteix només perquè és la nit d'on surt tot això.==%%[^ec6] ## Els fills Aquí és on s'ha d'anar amb compte, perquè **el Carlí i el seu fill han quedat sota el mateix malnom**, i això fa impossible atribuir una obra només pel nom. ### Quants fills L'**Anna** diu que la Conxita **se'n torna de Madrid amb dos fills** — «ella ha tingut dos fills i se'n torna a la seva casa, aquí a Bretui. I l'acolleixen, però això amb els dos nens».[^ec1] El **Cisco**, explicant-ho de pressa, en compta **un**.[^ec8] Cap dels dos els nomena tots, i de la resta no se'n sap el nom. ### El Gómez, fill del Carlí Del que sí que se sap el cognom és d'un: **el Gómez**, fill del Carlí. L'Anna també l'anomena **el Paleta**, i el malnom *Carlí* sembla haver passat del pare al fill. > [!note] El min. 01:40:38 no està tancat > Les sortides automàtiques donen frases incompatibles en aquest torn. El repàs d'en Marco hi sent **«estava molt malament»**; per tant, **aquest fragment no prova cap filiació**. Just després, *«com a buscar el pare»* apareix atribuït a en Marco en una transcripció i a l'Anna en una altra: pel context i perquè en Marco acabava de conèixer la història, **pot ser una pregunta o suggeriment seu**. No es fa servir com una versió de l'Anna.[^ec12] Va **anar a França**. L'única explicació clarament atribuïble és la del **Cisco**: **el van portar** amb uns parents perquè el nou marit de la mare no el va acceptar —*«aquest va acceptar, però el fill no el va acceptar. I el fill el van portar amb uns parents a França.»*[^ec8] La frase *«com a buscar el pare»* de l'Hotel Arturo té la veu mal resolta i pot ser una pregunta d'en Marco; **no es pot atribuir a l'Anna ni tractar-la com una segona versió**.[^ec12] No consta que trobés el pare. El que sí que consta és què en va treure: allà **«va aprendre de pintor»**, i «tenia com una cultura diferent» de la que hauria tingut si s'hagués quedat.[^ec1] L'Anna hi afegeix, en un tram que el model destrossa, que **va tenir un fill i una filla**. ### El Paleta és el mateix fill Parlant de les cases de **Sort**, la transcripció mestra de l'Anna havia produït una frase que semblava introduir un tercer home: > «I té diverses cases a Sort, i moltes cases que són d'aquest tio, **del Paleta aquest, que és el fill del Carlí, el Gómez, que li dèiem el Carlí**.»[^ec1] > [!warning] *Carlí* i *Carlin* no són dues persones > Les transcripcions automàtiques alternen **Carli, Carlí i Carlin** per al mateix referent dins d'una mateixa gravació. Una nova passada del fragment de l'Anna dona *«que és el fill del Carlí, el Gómez, que li dèiem el Carlí»*; en Marco recorda haver entès, en aquella conversa, que es parlava **del fill del Carlí**. Per tant, la ena final i la puntuació del primer model **no poden sostenir una tercera generació**. > > El Cisco dona la seqüència més clara: el fill que no és acceptat pel pastor és enviat a França, hi aprèn de paleta, es fa dir mestre d'obres i és **Gómez**. Quan la Celeste diu *«hi ha un fill del carlista que...»*, ell completa *«que és Gómez»* i li atribueix l'altar i el panteó. > > **Lectura adoptada:** **el Carlí → el fill Gómez**, també anomenat *el Carlí* i *el Paleta*. La lectura antiga d'un net queda registrada com un error possible de segmentació de Whisper, no com una branca de l'arbre. **La regla de treball és aquesta: «el Carlí» és un malnom que pot passar del pare al fill.** No és prou precís, tot sol, per posar un nom a sota d'una obra. ### L'ofici, i el que en queda a la vista De l'ofici, cada font en diu una cosa: l'Anna en diu **pintor** i **paleta**; el Josep, **escultor**;[^ec2] i el Cisco, el que l'home mateix es feia dir — **mestre d'obres**. I el Cisco és l'únic que dona una llista d'obres, que és, de tot aquest fil, **l'única cosa que es pot anar a mirar**:[^ec8] - **l'altar de la Pobla**; - **les creus de pedra dels cementiris «que semblen de fusta»** — creus tallades imitant troncs, que en Marco reconeix de seguida com a sèrie: *«era el que feia una a cada poble»*; - i **el panteó on posa «família Gómez»**, a l'entrada del cementiri: *«era el seu, que està enterrat allí»*. **El panteó seria la peça forta de tot el fil si es localitza i es comprova**, perquè tindria un cognom i unes dates escrits a la pedra. Ara mateix només en tenim el testimoni oral del Cisco. > [!warning] On és el panteó > Una nova passada automàtica dona **Pobla/Puebla** dues vegades, tant per a l'altar com per al panteó, i reforça la lectura **la Pobla de Segur**. Encara cal comprovar-ho a oïda i sobre el terreny: el model no converteix el lloc en un fet documentat. ### El germanastre de la Beneta, i qui ho diu de debò Aquesta pàgina deia fins ara que el parentiu amb [[Casa Beneta]] era **«l'únic nus corroborat»**, perquè el deien l'Anna i el Josep per separat. **No és així, i convé dir-ho clar.** Qui ho diu el 10 de juny és l'**Anna**, tancant el paràgraf del Gómez: *«Amb la Beneta era un germanastre de l'home de la Beneta.»*[^ec1] I l'endemà passat, a [[../03. Envall|Envall]], **qui treu el tema és en Marco, no el Josep**: *«sembla que el germà del marit de la Dolors… era fill del que diuen el Carlí».* El Josep respon a una altra cosa —que el Carlí és qui va fer el retaule— i **no confirma cap parentiu**.[^ec9] És la mateixa mecànica que amb l'enverinament de [[Casa Beneta]]: una història sentida a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] la nit abans, portada l'endemà a una altra conversa i retornada després com si fos una segona font. **La segona font de debò arriba un any més tard, i és el Cisco**, que diu pel seu compte que la Dolores «també venia d'aquesta família» i que el seu marit, el **Tonet**, hi entronca.[^ec8] Ara sí que n'hi ha dues — amb la reserva que la frase del Cisco surt trencada. ## El retaule El que el Josep diu, dins de l'església mateix, és que el retaule de guix de [[Sant Jaume d'Envall|Sant Jaume]] —«rotllo modernista franquista, amb guix, rotllo escultura»— **el va fer un artista que en deien el Carlí, que era de la Pobla i que havia fet el de Casa Solduga**.[^ec2] La descripció suggereix una obra de postguerra, però **no és una datació documental**. Ara bé: si aquesta datació aproximada és correcta, **el militar del segle XIX no podria haver fet el retaule**. La hipòtesi coherent és que l'autor fos el seu fill Gómez, el Paleta o mestre d'obres; encara falta una prova documental que l'identifiqui. ### La Pobla o Sort Això era el que no encaixava: el Josep el situa **a la Pobla** i l'Anna situa el Gómez **a Sort**. El Cisco ajuda a separar les dues coses: les **cases de Sort** són propietat, mentre que l'altar i el panteó els situa probablement a la Pobla. Un mestre d'obres pot haver tingut béns en un lloc i haver treballat en un altre. **Però el Cisco no esmenta el retaule d'Envall**: aquest continua sent una atribució oral del Josep, no un encàrrec comprovat dins la llista del Cisco. **El que encara no es pot tancar** és el *poble* de la transcripció, que no s'ha comprovat. I convé no confondre les dues coses: **on tenia béns** i **on treballava** no han de coincidir. La diferència Pobla/Sort probablement no és una contradicció, sinó dues dades de naturalesa diferent sobre el mateix Gómez, també anomenat *el Paleta*. ## Qui ve de qui El Cisco ho explica des de dins, però de pressa i saltant generacions, i la transcripció es trenca justament als parentius. Això és el que queda **dit amb claredat**: - **La Conxita és la seva besàvia** — «la padrina del meu pare», que és com ell ho corregeix quan s'hi encalla. Ell mateix ho resumeix d'entrada: *«jo vinc d'aquí»*. - **Dels quatre fills del matrimoni amb el pastor, una és la seva padrina.** - **Dolores de [[Casa Beneta|Beneta]] és la mare del Josep Maria, i el Josep Maria és el pare del [[Casa Beneta|Jordi]]** — i, diu, «la mare de la mestra aquesta que va morir». - **La família també era parenta dels d'[[Estavill]].** I això és el que **diu però no es pot fer servir**: la frase on explica per on entra el marit de la Dolores —«el seu marit **Tonet**, que venia d'una germana d'aquests…»— surt trencada. Una nova passada automàtica tampoc no recupera el grau exacte. **No es pot reconstruir aquest parentiu ni identificar Tonet amb l'Antonio Font Portella a partir dels àudios.**[^ec3] > [!question] El que això deixa obert > Qui era exactament el *Tonet* del Cisco i per quina branca connecta amb la Conxita. El nom **Antonio Font Portella** queda apartat d'aquesta reconstrucció fins que aparegui la font de l'anotació anterior. > I un punt que no quadra: el Cisco fa la Dolores **mare** de la mestra, i a [[Casa Beneta]] la mestra és la **mare del Jordi**, que seria nora seva i no filla. O són dues mestres, o una de les dues atribucions balla. ## La carta: negada primer, trobada després Aquesta és la part que val per ella sola. L'Anna va explicar la història **baixant del poble** a una noia de la família. La resposta va ser rotunda: **«No és veritat, Anna, això no és cert.»** I no era només ella: a la família es contava una altra versió —que aquell home havia mort, però que **no estava casat**— i l'Anna, que l'havia sentida tantes vegades, **va arribar a creure-se-la i a negar la seva pròpia**. «Jo m'ho vaig creure, ho negava… clar, jo m'he de creure la família». **Tres o quatre anys després**, la mateixa noia la va trucar: *«Anna, vaig trobar la carta que ho explica tot.»* Amb la carta va aparèixer també **la roba de la Conxita** i **l'habitació que s'havia portat de Madrid**, que encara es conserva.[^ec5] ### On és: a Casa Batalla, a Paüls **I l'Anna diu on és tot això, amb poble i amb casa.** Ho diu seguit, en deu segons, i la primera passada de model se n'havia empassat la meitat. Primer el poble, tancant la descripció de l'habitació: *«l'habitació d'aquesta dona, que és una habitació increïblement portada de Madrid, que era l'habitació del Carlí. **Està a [[Paüls]].**»* I tot seguit, perquè algú de la taula ho pregunta: > — A casa… Anna, com es diu la casa? > — **Casa Batalla.** > — Ah sí, **Casa Batalla**!​[^ec1] *(Comprovat a l'àudio per en Marco, i dit tres vegades per l'Anna al llarg de la conversa.)* Ho havia dit abans, en nomenar qui la va trobar: «la va trobar la Clara…, **és la família de casa, de casa de Paüls**» (01:37:36). **Amb això el testimoni sobre la carta passa a tenir una adreça concreta:** l'Anna la situa a **Casa Batalla, a [[Paüls]]**, amb la roba de la Conxita i el dormitori portat de Madrid. Fins que la carta no es vegi i s'autentiqui, però, continua sent **un testimoni oral de primera mà sobre un document**, no una confirmació documental disponible. I **tanca la volta sencera**. La casa on és la carta és la mateixa que la família va comprar *després* del tracte: a la Conxita i al mosso els van donar una borda que era de Casa Pere, i «després van comprar a Casa Batalla».[^ec1] Per això la Conxita surt a la vall amb els dos noms —de Casa Pere i de Batalla—: **són el seu origen i la seva destinació**, i no el mateix moment. És un dels pocs casos del projecte en què algú afirma haver vist **un paper que confirmaria una història oral que la mateixa família donava per falsa** —i en què la persona que la contava ja havia deixat de defensar-la—. La verificació queda pendent de veure'l. A la conversa d'[[../03. Envall|Envall]] de l'11 de juny, en Marco ho recorda a mitges —«crec que han trobat la carta del Carlí que escrivia des de Madrid»— i ho situa bé: «hi va haver tota una branca d'història, absolutament entre la llegenda i els xafarders».[^ec4] La carta és, ara mateix, **el document més important d'aquest fil, i no l'hem vist**. ## La cançó A la mateixa taula, algú recorda que **la seva mare cantava una cançó** que explicava això mateix: una senyora que tenia una filla molt guapa, que va anar a missa i, en tornar, ja no la va trobar; i la mare que se'n va a demanar al capità que li torni. En diuen *la de la presó de Lleida*, i més d'un dels presents la sap.[^ec7] No és prova de res —és una cançó tradicional que corre per tot arreu— però diu alguna cosa de per què aquesta història s'ha aguantat tant bé a la vall: **ja hi havia un motllo on encaixava**. ## Què falta - **Anar al cementiri.** El **panteó «família Gómez»**, a l'entrada — la Pobla, molt probablement. És la comprovació més barata de tot el projecte: un cognom i unes dates escrits a la pedra. **Si alguna cosa d'aquest fil es pot verificar sense demanar permís a ningú, és aquesta.** - **Les creus de pedra que semblen de fusta.** Si són d'ell i n'hi ha «una a cada poble», es poden fotografiar i comparar, i llavors hi ha una obra reconeixible. Val la pena mirar-les als fossars de la vall, començant pel d'[[Cementiri d'Envall|Envall]]. - **L'altar de la Pobla.** Qui el va fer i quan. És l'obra més gran que se li atribueix i la que més fàcilment tindrà paper a l'arxiu parroquial o municipal. - **El nom real de les persones de la nissaga.** El Cisco dona el cognom —**Gómez**— i el grau —*general*—, però cap nom de pila i cap paper. *Carlí* segueix sent el malnom. I del grau, desconfiar-ne: coincideix amb el general carlí més famós, que no pot ser aquest home. - **La font d'«Antonio Font Portella».** El nom era en una anotació anterior de [[Casa Beneta]], però no surt als àudios revisats i en Marco no en recorda la procedència. - **El «encara me'n recordo jo»** del min. 01:56. Cal aclarir si el Cisco recorda personalment el mestre d'obres o recorda que se'n parlava; la frase no crea tota sola una generació més. - **On es va enregistrar** la conversa del 24 de juny de 2024 amb en Francisco Fornons, i **de quina casa és** ell. El nom ja el tenim; el lloc i la casa, no. - **Veure la carta.** L'Anna diu que existeix, que l'ha llegit i que està en mans d'una família de la vall. Per on: per l'Anna. - **El treball de batxillerat.** L'Anna diu que **una noia de la família va fer un treball de recerca de batxillerat** sobre aquesta història. Si existeix, és el document més complet que hi ha i ja té les fonts ordenades. Hi va lligada **la Inès**, que és per qui l'Anna es queda amb la versió llarga de la frase.[^ec1] - **El min. 01:40:53 de l'Hotel Arturo.** Una escolta humana pot afinar la frase, però ja no s'utilitza la diferència *Carlí/Carlin* per construir una tercera generació. - **Casa Solduga.** L'altre encàrrec atribuït: és la via curta per identificar l'autor del retaule. - **[[Eva Perisé|Albert Velasco]]**, que està investigant els retaules de les cinc esglésies de la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]. > [!Links] Relacionat > - [[Sant Jaume d'Envall]] — el retaule > - [[Casa Beneta]] — el fil familiar, i la Conxita rebesàvia del Jordi Font > - [[Bretui]] — d'on era la Conxita > - [[../09. Bibliografia Vall Fosca|Bibliografia]] #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca [^ec1]: [[../audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Anna Clarós]], Hotel Arturo, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], 10 de juny de 2023, min. 01:34:15–01:43:08. La transcripció automàtica va molt deformada en aquest tram: *Berlín*, *Bretull* i *Beretull* són **Bretui**; *Galmeria* és **Almeria**; *casa Perep* és **Casa Pere**; *pa ús* i *Paús* són **[[Paüls]]**. **El tram 01:40:26–01:42:22 s'ha repassat a l'àudio** (15.09.2026): hi apareix l'intercanvi sobre **Casa Batalla**, que la sortida del model s'havia empassat, i **desapareix** la frase «Llavors el Gómez és fill del Carlí», que no s'hi diu. La frase següent, *«com a buscar el pare»*, té una diarització contradictòria i pot ser una pregunta d'en Marco; no s'atribueix a l'Anna. Les variants automàtiques *Carli/Carlin* s'han normalitzat editorialment com **Carlí** i no es consideren persones diferents. [[../audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Transcripció completa]]. [^ec2]: [[../audio/2023.06.07 - Josep, história i visita del Poble|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 44:45–45:20, dit dins de l'església. I [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], 11 de juny de 2023, min. 06:33–06:41: «el Carlí és el que va fer el retaule d'Envall, que és el que va fer lo de Casa Solduga». [^ec3]: [[../audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Anna Clarós]], 10 de juny de 2023, min. 01:40:53. *(Fins al 15.09.2026 aquesta nota citava també el [[Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]] com a segona font independent. **No ho és**: al min. 06:11 de l'11 de juny qui diu el parentiu és en Marco, i el Josep contesta sobre el retaule. Vegeu [^ec9].)* [^ec4]: [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Marco Noris]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 06:41–07:07. [^ec5]: [[../audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Anna Clarós]], 10 de juny de 2023, min. 01:39:18–01:40:26. [^ec6]: *Ibíd.*, min. 01:41:28–01:42:34. [^ec7]: *Ibíd.*, min. 01:37:43–01:38:09. La canten dues persones diferents de la taula; una hi precisa que la seva àvia no en cantava cap de Lleida. [^ec13]: **Peracalç**, poble disseminat del municipi de Baix Pallars, dins l'antic terme de Montcortès de Pallars, al vessant meridional de la serra de Peracalç. *Gran Enciclopèdia Catalana*, s.v. «Peracalç». *(La transcripció automàtica hi dona `Precals` i `precals`; la forma la va identificar en Marco d'oïda. La grafia oficial és amb **a**: Peracalç.)* [^ec12]: Al min. 01:40:38, la transcripció completa de [[../audio/2023.06.10 - Hotel Arturo]], el repàs a l'àudio d'en Marco (15.09.2026) i dues passades automàtiques no coincideixen. El repàs d'en Marco hi sent **«estava molt malament»** i no «Llavors el Gómez és fill del Carlí». Al min. 01:40:47, la transcripció completa etiqueta *«Com a buscar el pare...»* com a **Marco Noris**, mentre que una altra diarització ho dona a l'Anna. Es tracta com una intervenció dubtosa, possiblement interrogativa, no com a testimoni de l'Anna. [^ec10]: **Pascual Madoz**, *Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar*, Madrid, 1845, s.v. «Pobleta de Bellvehí». El fragment és al vault, dins de [[La Pobleta de Bellveí]]. [^ec9]: [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Marco Noris i Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 06:11–06:41. En Marco hi porta la història sentida a l'Hotel Arturo la nit del 10; el Josep hi respon només sobre l'autoria del retaule — «el Carlí és el que va fer el retaule d'Envall, que és el que va fer lo de Casa Solduga, que era un escultor». [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]]. [^ec8]: [[../audio/2024.06.24 - Cisco, el Carlí|Francisco Fornons Gallart]], *el Cisco*, 24 de juny de 2024, min. 00:06–04:51. És besnét de la Conxita per la branca del mosso, de manera que és la primera versió que ve de dins de la família. La transcripció és automàtica i no s'ha repassat a l'àudio: hi ha *Bretull* i *Betui* per **[[Bretui]]**. Una segona passada amb Large v3 Turbo reforça **Pobla/Puebla** per a l'altar i el panteó i manté *«encara me'n recordo jo»*, però no resol el parentiu amb la Dolores i el Tonet. [[../audio/2024.06.24 - Cisco, el Carlí|Transcripció completa]].