Central de Capdella - Ouroboros lab

# La central hidroelèctrica de Capdella > [!noteinfo] > Textos del [Museu Hidroelèctric de Capdella](https://museuhidroelectricdecapdella.cat/) · Pàgina actualitzada el 14.07.2024 · #pallars #vallfosca #enllumenantelbuit #ca-lang - Las obras empezaron la primavera de 1912 construyendo, en solo 90 días, 40 km de carretera desde [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla de Segur]], hasta el paraje donde se construiría la central. - El proyecto consistia en construit canales subterráneos para "conducir el agua hasta el lago regulador: Estany Gento. Los lagos están todos situados por encima de los 2.000 metros sobre el nivel del mar. - La Central de Capdella no era de la Canadença. > [!info]- > > La central hidroeléctrica de Capdella es va posar en marxa a finals de gener de 1914. La formen 5 grups, conjunt de turbina (de color verd) i alternador (de color gris). Les maquines han funcionat al llarg d'aquests 100 anys. > > La producció de la central és de 25.000 kWh. Les turbines consumeixen 700 //s. Els alternadors treballen a una tensió de 11.800 volts. > > A la central hi van arribar a treballar, en torns, fins a 40 persones. A la década dels 90 del segle XX es va automatitzar, ivan deixar de treballar-hi persones. Es controla remotament des de Lleida. > > En tant sols 3 minuts la central es pot aturar o posar en marxa. La força mecánica de l'aigua es transforma en energia eléctrica a l'alternador. > > Per posar en marxa la central cal que li arribi energia eléctrica. Aquest corrent original el subministraven dos dinamos. > [!Links] Relacionat > - [[Molinos#Cambra d'aigua de Molinos|Molinos > Cambra d'aigua de Molinos]] > - [[../../Lecturas/Articles highlights/Catalunya il·luminada gràcies a la Vall Fosca|../../Inbox/Articles highlights/Catalunya il·luminada gràcies a la Vall Fosca]] (highlights) > - [Catalunya il·luminada gràcies a la Vall Fosca - Are.na](https://www.are.na/block/29404490) ![[../../Docs/Icons/pdf-icon.svg#icon]] > - [[Hospital de cartró de Capdella]] ![[files/centralcabdella01.jpg]] ![[files/centralcabdella02.jpg]] ![[files/centralcabdella03.jpg]] ![[files/centralcabdella04.jpg]] ![[files/centralcabdella05.jpg]] ![[files/centralcabdella06.jpg]] Central hidroelèctrica de Capdella, 18.05.2024 ## Capdella: la primera gran central elèctrica de Catalunya. 1911-1914 Les reserves d'aigua de la vall van contribuir a foriar les idees d'empresaris i de polítics visionaris que juntament amb l'esforç humà van tirar endavant un projecte titànic, que va contribuir al ressorgiment industrial de Catalunya. Els beneficis socials i econòmics de la producció d'energia elèctrica van ser incalculables, tan per a Catalunya com per a aquesta vall pirinenca tradicionalment agrícola i ramadera. Anticipació, estore humà i autosuficiència van garantir l'éxit d'un projecte que va executar-se en un temps rècord: 27 mesos. *Aquest [museu](https://museuhidroelectricdecapdella.cat/) rendeix homenatge a Energía Eléctrica de Cataluña, S.A. (EEC) i a/s homes i a les dones que van fer aquesta obra magna per tornar la vida a la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]] i portar la llum a Catalunya.* ## El problema energétic Del 1841 al 1900 Catalunya va cremar 17.223 milions de tones de carbó de les quals 15.579 eren d'origen estranger, concretament de Cardiff (Gal·les). Hi havia, dones, una situació de dependència del carbó estranger. A més, aquesta energia resultava molt cara i impedia el desenvolupament de sectors que necessitaven forns per als seus processos. A principi del segle XX, el preu del carbó va pujar encara més com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), en la qual s'enfrontaven Austria-Hongria, Alemanya i Itália contra França, Rússia i el Regne Unit. Va ser al començament del segle XX quan es van começar a utilitzar energies alternatives amb més frequència. L'energia hidràulica va ser el recurs més usat en aquest ressorgiment de la indústria catalana. El consum d'energia va augmentar molt del 1890 al 1935, cosa que indica el grau de desenvolupament de Catalunya. A partir del 1910, la indústria ja prioritzava l'electricitat d'origen hidräulic davant de l'electricitat originada amb carbó per al transport del corrent electric a larga distância. D'aquesta manera el carbó anava perdent protagonisme. ## Emili Riu i Periqueta (Sort 1881 - Madrid 1933) Precursor del projecte de la central hidràulica de Capdella i polític controvertit, és un dels personatges més oblidats de la recent història del nostre país. Procedent d'una família humil de Sort, va aconseguir tirar endavant un projecte visionari que no va comptar amb el recolzament de les institucions polítiques ni del món financer de la Catalunya de principi del segle XX. El 18 de novembre de 1911 va constituir a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]], ajuntament amb empresaris franco-suissos la companyia *Energía Eléctrica de Cataluña, S.A. (EEC)* concesionària de les obres de Capdella. Políticament Iligat al Partit Liberal, es va presentar a les eleccions al Congrés de 1901 a 1916 i va guanyar-les, per la demarcacio de Sort-Vielha (a la qual pertanyia la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]), amb un programa ambiciós que volia subsanar les mancances més urgents com: la millora de les comunicacions, els aprofitaments hidroelectrics i les línies de tren. El fet qué visqués a Madrid, que defensés idees nacionalistes i que els habitants de la demarcació Sort-Vielha consideressin que *"s'havia venut les aigües als estrangers"* van fer que morís sense aconsequir el merescut reconeixement. ## La conca del Flamisell La [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]] és una de les valls més altes dels Pirineus, amb una alçada mitjana de 1.200 metres; amb territoris situats entre els 800 metres en les parts més baixes i els gairabé 3.000 de l'imponent cim de Peguera. - Vall Fosca 1.200 m - Esterri d'Àneu 800m - Vielha 900 m **Precipitació anual** Es de 1.200 ml, majoritàriament en forma de neu. **Temperatura mitjana** És de 10,5 °C. El 2 de febrer de 1956 l'estany Gento va registrar la temperatura més baixa d'Espanya: - 32°C **Materials geològics** Predominen els granits, les pissarres i les conglomerat remodelats per l'acció del gel i de l'aigua. **Vegetació** Els boscos mediterranis de rouredes i alzinars que trobem al sud de la vall són substituits per damunt dels 1.200 m per pinedes i prats alpins. Curiosament totes les pinedes que trobem actualment a la vall Fosca són plantacions, ja que les origináries van ser desforestades a causa de la manca de pastures per alimentar els milers de caps de bestiar que hi havia a la vall fa més de dos seales. ## Els estanys La vall Fosca és el paradís de l'aigua; infinitat de rius, fonts i estanys pinten de blau els paratges de la vall. El Flamisell és el riu que vertebrador; s'alimenta de 28 estanys que tenen una reserva d'aigua de 50.000.000 m3. Els estanys ocupen antigues cubetes excavades pel gel sobre substrats de granít i pissarra. Formen tres conques: la de l'estany Gento, la de l'estany Tort i la de la zona de Rus. - Gento - 2.154 m - 3,29 km/2 - 3.300.000 m3 - Mar - 2.331 m - 2,70 km/2 - 13.640.000 m3 - Tort - 2.188 m - 3,18 km/2 - 7.120.000 m3 - Colomina - 2.309 m - 0.70 km/2 - 3.680.000 m3 - Reguera - 2.312 m - 2.20 km/2 - 753.000 m3 Les aigües de la conca del Flamisell van ser les primeres d'Espanya a ser aprofitades per produir energia hidroelèctrica. El primer projecte de l'aprofitament de les aigües d'aquests inhospits paratges el van redactar tècnics francesos, al maig de 1911, per encàrrec del Sr. Emili Riu. ## Les comunicacions À principi del segle XX les comunicacions a les comarques pirinenques eren deficients. Es tardava 28 hores per cobrir una distância de 240 km, actualment és fa en menys de 3 hores. **La carretera: 30 km en 90 dies** Al 1910 les comunicacions a la vall Fosca es feien per camins de ferradura, i eren transversals, per aixo la primera gran obra que va projectar EEC va ser la carretera d'enllaç amb [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla de Segur]]. Les obres van iniciar-se el novembre de 1911. 3.000 homes treballant a pic i pala van construir 30 km de carretera en tan sols 90 dies. Una gran fita si es tenen en compte els pocs mitians técnics de què es disposava i la duresa del terreny. La diligència i celeritat són inqùestionables, tan sols una dada comparativa: els 12 km que separen Tremp de [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla de Segur]], es van construir, uns anys abans, en més de 2.900 dies. La construcció de la carretera va permetre inaugurar una línia de transport de passatgers i mercaderies des de [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla de Segur]] a Capdella, trencant aixi l'aillament de la vall. L'empresa encarregada del serve va ser *La Primera del Flamisell*, fundada l'any 1913 pel Sr. Jaume Espot, vei de la Torre de Capdella. **Funiculars, cartilets i aeris** Els 2 km en vertical que separen el campament de la central de Capdella del cim de la muntanya van ser salvats amb la construcció d'un funicular que funcionava elèctricament. Partia de la cota 1.100 fins a arribar als 2.150 m, amb un pendent mitjà del 45%. Des d'aquí, un carrilet de 5 km -tirat per animals- arribava a l'estany Gento. Després, es va motoritzar i va continuar en funcionament fins als anys vuitanta del segle XX. El funicular va funcionar fins a l'any 1980, quan es va posar en serverel modern telefèric de Sallente - estany Gento. La distribució de materials des de l'estany Gento a la resta d'estanys es va ter amb carrilets, vagonetes i aeris, i allà on era impossible installar-los s'hi va arribar amb la força humana. Als mesos d'hivern, quan es gelaven els estanys, 5 hi acumulaven fins a 3 metres de gruix de gel. Llavors, les vies dels carrilets s hi col locaven directament a sobre. **Telefonia i correus** La dispersió d'equipaments en el territori motivà que es creés una xarxa propia de correus i telefonia. El 1913 una xarxa telefònica enlaçava la zona dels estanys amb el campament de la central de Capdella i, des d'aquí, una línia fins a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. Paradoxalment, avui en dia no existeix cobertura telefònica a la zona dels estanys. ## Abans de la Ilum El 1911, a la vall Fosca, el concepte modern de comunicacions basat en les carreteres encara no havia arribat. La vall era agrícola i ramadera. Als pobles es barrejaven cases, quadres, pallers i eres, gent i bestiar. Es treballava moltes hores i a casa només s'hi passava més temps al Ilarg hivern. Hi havia 1.400 habitants, 19 pobles i 300 cases. D'aquestes cases, tres marcaven el ritme de la vida. L'excedent de mà d'obra i els pactes entre aquestes cases feia que els sous fossin molt baixos. Qui volia viure a la vall no tenia moltes opcions. Hi havia 12.000 ovelles, molt bestiar de peu rodó i bestiar bovi de treball. Molts pastors practicaven la transhumância i portaven les ovelles a passar els hiverns al pla de Lleida; el bestiar de peu rodó donava lloc a grans negocis i fires, unes de les més importants es feien a la Pobleta de Bellveí. Actualment predomina el bestiar boví de carn. ## Els campaments La gran quantitat d'obres que es van abordar simultàniament i la distância física que les separava va provocar que s'haguessin de muntar diferents campaments, els quals van albergar fins a 4.000 treballadors. Les condicions meteorològiques adverses, la duresa dels treballs i l'ailament eren les característiques dels campaments situats a la cambra d'aigues, a l'estany Gento, l'estany Tort i la zona de Rus, tots per sobre dels 2.000 metres d'alçada. L'actual campament de la central de Capdella, originàriament s'anomenava Colonia Eléctrica. A part dels edificis de serveis, incloia també els barracons dels treballadors, estructures simples de 60 m/2 sense ventilació ni condicions higièniques que tenien 28 literes cadascun. Si s'hagués de resumir amb una sola paraula el campament, aquesta seria autosuficiència. ## La colônia obrera Colônia obrera autosuficient. Al seu voltant es van crear una série de serveis, la majoria propietat de l'EEC com comerços, l'escorxador, la cantina, l'hotel, l'escola i equipaments d'oci com el cinema, la biblioteca i les pistes de tennis. La colônia, la integraven homes majoritàriament andalusos i murcians, mentre que el contingent d'estrangers el formaven portuguesos, italians i turcs. Els dies 11 i 12 de juny de 1913, els treballadors van iniciar una vaga per demanar millores en l'alimentació, l'allotjament i un augment del salari que era de 4,50 ptes./dia. Els habitants de la vall, on la conflictivitat laboral era nulla, recorden la vaga com una riuada d'homes que envaïen els camps del voltant del campament. Una vegada finalitzades les obres, a la colônia s'hi van establir 40 famílies. L'insigne pedagog Artur Martorell va organitzar els estius de 1917 ¡1918 unes colonies a Capdella amb la voluntat d'inculcar als nens els valors del paisatge, la natura i la tècnica. Els alumnes que hi assistien eren de les escoles franceses i de l'ajuntament de [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]], amb la voluntat d'integrar els dos estrats socials. ## El paisatge abans i després La vall Fosca va passar en pocs mesos d'ésser agrícola i ramadera a convertir-se en una vall industrial. L'arribada de 4.000 treballadors, les construccions i la posada en funcionament de la central en un temps rècord van provocar que els habitants de la vall haguessin d'assimilar ràpidament els canvis socials, culturals i econòmics que aixo va comportar. Les millors condicions laborals dels treballadors de la central van provocar un exode de ma d'obra de les explotacions agràries, la qual cosa va causar una davalada del sector i, en consequência, la desaparició de molts oficis tradicionals (basters, traginers, arreuaires i vailets). L'èxode dels treballadors del món agrari va provocar que els terratinents de la zona (que fins aquell moment haven tingut mà d'obra molt barata) entressin en conflicte amb els propietaris de l'EEC. Les divergències es van superar amb la signatura del conveni de beneficiaris de la llum, segons el qual es va acordar que els fills de la vall gaudirien a perpetuitat de descomptes en la facturació de la llum. El 1927 el preu del kW es va fixar en 0,35 pessetes; un preu molt elevat per a l'epoca però en ser a perpetuitat, els actuals 0,0021 € han esdevingut un preu simbòlic. --- | | | | ----------------------------- | -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- | | ![[files/IMG_3494.jpeg\|300]] | Als anys 50 amb la venda d'una mula es pagava la construcció d'una casa. 1900 - 50 a 75 cèntims/jornal 1936 - 8 pts/jornal (dallaires, paletes i segadors) 1948 - 25 pts/jornal 1951 - 32 pts/jornal 1934 - 13,5 pts/dia Fecsa 1950 - 11.000 pts/any (916 pts/mes) 1962 - 1.500 pts/mes Fecsa | --- ![[files/75fc4d_8f5fceefaadb4120a5f33ce6d6c5b535~mv2.jpg.webp|300]] Jurat de l'empresa FECSA al funicular de l'Estany Gento, anys '60. © Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Foto: [Andreu Gelabert i Magret](https://fernandolazaroocho.wixsite.com/misitio-6?lightbox=dataItem-k9bbmkck3). ![[files/75fc4d_08a26880bb9c4266aaffad7472cc111b~mv2.jpg.webp|300]] Central Hidroelèctrica de Capdella, any 1968. © Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Foto: [Andreu Gelabert i Magret](https://fernandolazaroocho.wixsite.com/misitio-6?lightbox=dataItem-k9bbmkcm8). ![[files/75fc4d_e6c8aac42aec425eb223b151c5e16513~mv2.jpg.webp|300]] Visita a la Central Hidroelèctrica de Capdella de l'enginyer de monts de l'Estat, anys '60. © Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Foto: [Andreu Gelabert i Magret](https://fernandolazaroocho.wixsite.com/misitio-6?lightbox=dataItem-k9bbmkcn4) > [!Links] Relacionat > - [Litigi per l'aigua dels Pirineus - directa.cat](https://directa.cat/litigi-per-laigua-dels-pirineus/)