# Casar-se > [!noteinfo] > [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]] · Pàgina creada el 09.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca Casar-se en una casa de pagès no era, sobretot, una qüestió sentimental: era una operació sobre la casa. Els **capítols** decidien qui heretava, i per tant amb qui s'havia de casar qui. Això es veu net a la [[Laura|història de la família de la Laura]], on una viuda es nega a casar-se amb el germà del marit mort i li amenacen de desheretar el fill. La [[Laura|Laura de Casa Senterada]] no ho dissimula ni ho idealitza: ![[Laura#Casar-se]] ## Un dia de fira per a això El que no consta enlloc més és que la cosa tenia lloc i data. Un dels tres dies de la [[Fira Ramadera de la Pobleta|fira d'octubre]] es considerava el dia d'aparellar parelles, amb la mateixa lògica de tracte que el bestiar, i amb la mateixa regla de fons: casa rica amb casa rica. ## Per què es quedaven solters L'explicació de la Laura és econòmica i no sentimental, i inverteix el tòpic. No és que no hi hagués noies: és que **les noies no volien la feina**. Entrar en una casa de pagès volia dir cavar, segar i recollir herba sense maquinària, i a més arribar-hi de forastera, amb la sogra al davant i la jerarquia de la casa ja feta —«allí arribava la noia nova, i ella era la forastera; els altres eren de casa». Preferien anar a servir, aprendre de modista o col·locar-se en un poble gran. I no hi havia sortida: «havies d'aguantar tota la vida, que era molt trist». > [!Links] Relacionat > - [[Fira Ramadera de la Pobleta]] · [[Fer cumó]] — les altres formes de tracte i d'obligació > - [[Laura]] — d'on ve aquest testimoni ## Els capítols matrimonials Casar-se en una casa amb terres no era només casar-se: era **signar davant de notari com es repartiria tot abans que existís ningú a qui repartir-ho**. Els **capítols matrimonials** —figura del dret civil català— fixaven el dia del casament qui seria hereu i què tocaria a cadascú, per endavant i per supòsits: si el primer fill és baró, això; si la primera és filla, l'hort de tal; si n'hi ha cinc, així; i la legítima per a aquell. El [[Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]] els ha tingut a les mans: els de [[Casa Alberto]] eren a casa Batlle i els va veure quan hi van anar amb el notari. L'**Emiliet i la Leonor** s'hi van casar, i els seus padrins també. Ho resumeix sense embuts: «al final era **un intercanvi econòmic**».[^1] I això és l'altra cara del sistema de l'hereu. L'hereu s'ho quedava gairebé tot —«el 95%»— i els altres, «a buscar-se la vida», amb un tros petit, un percentatge o una mula. Però **s'ho quedava tot amb la càrrega a sobre**: mantenir els pares, mantenir la casa, i que si hi ha goteres cal venir a arreglar-les. Josep creu que els germans de l'Emiliet, quan van veure el que era, van pensar «vaya marrón» — i de fet ell els va oferir renunciar-hi, i no el van voler rellevar.[^2] *(Un detall de com es feien les coses: a [[Casa Alberto]] **els dos barons es van casar amb dues germanes**, totes dues de [[../../Projects/Museu de Camins/Soriguera|Soriguera]] — la Leonor i la dona del Josep Maria.)*[^3] [^1]: [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 01:17:39–01:19:38. [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]]. [^2]: *Ibíd.*, min. 01:19:38–01:21:50. [^3]: *Ibíd.*, min. 01:17:13–01:17:39.