# Casa Capvert > [!noteinfo] > Actualitzat el 14.09.2026 Quan va arribar el Josep, havia cases com la Casa Capvert amb parets de tres pisos... ara no queda ni el primer. Aqui en casa Capvert, (Capvert i els de [[Casa Botiguer]] eren cosins... havia el Pep i el seu germá Victor que hauria de tener 85 anys ara) i el Pep va dir al Josep: «la Camila de Capvert va tirar el meu germá per la fenestra (la que dona al carrer major) i es va quedar mort, es va morir! I va venir la tia de aquella casa, va matar un cunill, le va ficar les tripes al cap i nosequé, i va resuscitar. Estava mort! Estava mort!» La mateixa caiguda, explicada des de l'altra casa, és a [[Casa Botiguer#^caiguda-del-victor|Casa Botiguer]]. Camila queda de cinc germanes. > [!question] Grafia > Preguntat el [[Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]] (setembre del 2026), respon que **la gent ho diu «Capert»**, però que no sap com s'escriu. Queda així separada la forma oral de la grafia. > L'única forma **escrita** documentada és **Capvert**, que [[../materiales/Barbal - Envall|Joaquim Barbal]] fa servir dues vegades a *Una vida a la Vall Fosca* —una d'elles a la dita «Eh, que ja baixa Capvert!»—, i és la que es manté aquí. > Les dues no es contradiuen necessàriament: *cap vert* en pallarès pot donar [kaˈpɛrt], amb la pèrdua de la v del grup, de manera que «Capert» seria simplement com sona *Capvert*. És una hipòtesi fonètica, no una etimologia comprovada; el que sí que és cert és que la transcripció automàtica de l'àudio del 8 de juny vacil·la entre «cap verd», «cap berta» i «Capert» al mateix passatge. ## Tornar al cap de cinquanta anys Una de les filles de la casa va marxar molt petita i va tornar **al cap de mig segle**, un dia, a veure-ho. El que es va trobar va ser la casa caiguda, i se'n va anar enfadada. Ës el revers exacte de la primera nit de la [[Casa Mosquera|Marina]] de [[Casa Mosquera]]: dues dones que tornen després de cinquanta o seixanta anys, i una troba casa i l'altra troba runa. %%cuidado es delicado: Qui ho explica ho conta amb impaciència. El judici que hi posa és doble: de la casa en general diu **«tenen molt mala hòstia»**, i de l'escena la despatxa amb **«bueno, això… gent gran, saps?»**, després de retreure-li en veu alta què s'esperava trobar — «l'oli al foc?». Però l'escena, despullada d'això, és el revers exacte de la primera nit de la [[Casa Mosquera|Marina]]: dues dones que tornen després de cinquanta o seixanta anys, i una troba casa i l'altra troba runa.[^cv10] %% ## Una gràcia del poble Quan el [[Barranc d'Envall|barranc]] baixava terbolinat de pluja, a [[../03. Envall|Envall]] hi havia qui deia **«Eh, que ja baixa Capvert!»**. Joaquim Barbal ho recull entre la picaresca del lloc, i explica que el nom ve de l'amo de la casa, «un personatge un xic peculiar, segons sembla».[^cv1] De qui era aquell home no en sabem res més que aquesta línia. És, però, la fama més antiga que tenim d'aquesta casa, i no és del barranc: és del caràcter de qui hi vivia. %%cuidado es delicado: ==El judici d'ara —el de la secció de dalt, «tenen molt mala hòstia»— diu exactament el mateix que la dita de Barbal, amb cent anys de diferència i sense que ningú hagi dit mai que l'un vingui de l'altre. Es pot escriure com a coincidència documentada (la casa arrossega fama de caràcter des de fa un segle) sense afirmar cap herència, però la frase d'ara és de gent viva i identificable: si va al cos, hi ha d'anar sense la citació.==%% També és una de les dues vegades que Barbal escriu el nom amb la grafia *Capvert*, que és l'argument de la caixa de dalt. [^cv1]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Tremp: Garsineu, 1999), capítol «Envall». [[../materiales/Barbal - Envall|Transcripció al vault]]. [^cv10]: [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 13:26–14:05. [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]].