# Casa Alberto > [!noteinfo] [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]]· Pàgina actualitzada el 25.09.2026 · #enllumenantelbuit #vallfosca #Pallars La *casa forta* d'[[../03. Envall|Envall]]. - Carmen, Trini (viva, [[../../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla]]?), [[files/pepita-casa_alberto.jpg|Pepita]], Josep Maria (vivo, [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]), Elvira, Emiliet la seva dona Leonor. De les germanes, la **Carmen** era viva el 2023 i tenia vuitanta i escaig anys; la **Pepita** es va casar a Barcelona i **va morir jove**, cap als trenta-cinc i amb dues criatures, i les dues s'assemblaven tant que a les fotos costa distingir-les. L'**Elvira** es va casar amb el **Sebastià** de [[Casa Senterada]], tiet de la [[Laura]]: és el matrimoni que lliga les dues cases.[^al5] Els germans no són tots de la mateixa mare: la primera va morir jove i el pare es va tornar a casar amb una parenta. **Qui és de quin matrimoni, però, no està clar.** La [[Laura]] diu que del segon només n'és **el Josep Maria**, que és de la seva edat. El [[Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]] en compta més: que la Pepita, el Josep Maria i la Trini «són germans d'una altra dona», i de la Carmen dubta. Les dues versions coincideixen en el que importa —dues mares, i la primera morta jove, que és la de l'Emiliet— i es contradiuen en el repartiment.[^al8] Una tercera veu, la del Pepito de Ribera, de la Pobleta, diu que la segona dona era d'[[Obeix]], sense saber de quina casa.[^al14] %%cuidado es delicado%% A la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], de Casa Alberto en diuen que era **el cacic del poble**: la casa més bona, «sempre anaven amb advocats», i ho volien tot per a ells —«si allà hi havia un trosset […] que no servia d'això, allà se vol repregar d'ell»—. És la mateixa fama que hi ha darrere del [[../04. Historia d'Envall#Matajutges|malnom d'Envall]].[^al15] A la casa no hi vivia només la família. Hi havia **un home llogat**, el Lluís, que era de la casa del Manco, i **un noi castellà**, l'Àngel, que dormia en una habitació del que avui és el refugi: entre tots plegats, vuit, nou o deu persones.[^al9] ### El que se'n diu de la mare de l'Emiliet %%cuidado es delicado%% **Diuen que a la mare de l'Emiliet** —que va morir jove, que està enterrada al [[Cementiri d'Envall|fossar]] de baix, i que va fer que el pare es tornés a casar— **la van enverinar**, i que la van trobar morta al balcó prenent el sol. Qui ho explica hi posa al davant un avís, «això és delicat», i tot seguit diu d'on li ve: «m'ho van dir **els de la casa que tenien ràbia als d'una altra casa**». No hi ha res més que ho sostingui: ni acta, ni una segona veu, ni ningú que ho hagi vist. El que hi ha és la ràbia entre dues cases i una dona morta jove, que en aquells anys no demanava cap explicació extraordinària.[^al11] ### Quinze persones A la casa forta no hi vivia només la família. Entre els fills, els parents, **un home llogat** i **un noi castellà** que dormia en una habitació del que avui és el refugi, s'hi arribaven a comptar **quinze persones**.[^al12] %%cuidado es delicado%% Sobre què volia dir això, el Josep Plasencia no s'hi posa fi: els **mossos** eren, diu, «una institució d'esclavitud que ha arribat avui en dia» — gent que treballava a canvi de menjar i dormir, i cinc euros el cap de setmana per baixar al bar. Sovint eren persones que de criatures havien estat posades amb les vaques i que gairebé no parlaven: «retrasse mentals socials, de falta d'estímul». I era socialment acceptat: la casa entenia que els feia un favor, perquè no tenien on anar i no es casarien mai.[^al13] ### Les cases que van comprar **Casa Bigodé no era d'Alberto.** Era una casa a part, i antiga, de quan a la part de baix del poble n'hi havia més; els d'Alberto la van comprar i el nom s'hi va quedar. El mateix va passar amb **Casa Rosa** o **Casa Roseta**, una caseta petita que hi havia aquí davant, amb porta pròpia, que la Laura ja no va conèixer habitada.[^al10] Casa Bigodé és avui el refugi de l'[[Envall Coop]], que la va agafar en lloguer amb opció de compra. I quan el poble es va començar a repoblar, l'Emiliet va ser dels primers a vendre: una casa al Josep Plasencia, perquè li interessava que pogués continuar vivint al poble, i, amb el Josep fent de mitjancer, la casa de davant a una parella de fora que la va arreglar.[^al16] Emiliet de Casa Alberto i Pep de [[Casa Botiguer]] eran de la mateixa quinta, es van morir els dues a l'ùltim any i mig... havien anat a la mili junts... els dos mes grans que es van marxar als 20 i pico (l'[[Cementiri d'Envall|Emili Buñesch]] Fondevila 7-5-1933 / 8-11-2020, Casa Alberto, enterrat a [[../03. Envall|Envall]]). De petits feien bestieses, com anar a caçar esquirols amb una escopeta als 10 anys, tenien fures per caçar conills a les que donaven llet. - [[Cementiri d'Envall|Emili Buñesch]] (o Bunyesch) d'[[../03. Envall|Envall]] es va casar amb la Leonor Navarro de [[../../Projects/Museu de Camins/Soriguera|Soriguera]][^1] el 1962 (hi ha una [referencia a la boda](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS210-62-T2-187) a l'arxiu comarcal però no hi ha molta concordancia amb el document a l'arxiu). - Montse Buñesch i Navarro, filla de ca l'Alberto d'[[../03. Envall|Envall]], passa els estius a [[../../Projects/Museu de Camins/Soriguera|Soriguera]] amb els cosins i els tiets, i els dies de vacances amb la família a [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla de Segur]] i [[../../Territorium/Camarasa|Camarasa]].1 5 anys dedican-se a la [[../../Arte/Pintura|pintura]], Montse exposa per primera vegada algunes de les seves obres al refugi Casa Bigodé d'[[../03. Envall|Envall]] a l'estiu del 2024. Que aquesta primera exposició tingui lloc a [[../03. Envall|Envall]] és un homenatge especial al seu pare [[Cementiri d'Envall|Emili]], qui sempre va desitjar veure aquest poble ple de vida altre cop. - Josep Buñesch Ricou, [[../materiales/Els acordionistes de la Vall Fosca#Josep Buñesch Ricou|acordeonista]]. ![[files/festa-major-envall01.jpg]] <span class="caption">Festa Major a [[../03. Envall|Envall]], cap al 1955-56, a la pujadeta de davant del mur de Casa Alberto. Asseguda a terra, la Carmen, germana de la [[files/pepita-casa_alberto.jpg|Pepita]] de Casa Alberto. Una altra germana, a la dreta al fons, entre dos homes, l'Elvira, la dona del Sebastià (amb el cigar a la boca, a la seva esquerra) de [[Casa Senterada]], tiet de la [[Laura]]. La nena del vestit amb la ratlla blanca és la mateixa [[Laura]].[^al6] Foto: arxiu familiar [[Laura]] Fité Monje.</span> ![[files/Pepita.jpeg]] <span class="caption"> Segons la [[Laura]] de [[Casa Senterada]], la noia de la foto no és la Pepita, és la Carmen.[^al7] </span> --- ![[files/Gavín - Casa Alberto 01.jpg]] ![[files/Gavín - Casa Alberto 02.jpg]] <span class="caption">Casa Alberto, 21 juliol 2002 © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> ![[files/casa alberto nov2023.jpeg]] <span class="caption">Casa Alberto, 7 novembre 2023. Foto: [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]]</span> ### Josep Buñesch Ricou > Josep Buñesch Ricou va ser un bon alumne i és una excel lent persona. La seva mare, la Rosario, era filla de casa Bellet d'[[Obeix|Oveix]], casada en segones núpcies amb l'[[Cementiri d'Envall|Emili]] de casa Alberto d'[[../03. Envall|Envall]]. Per raons de veinatge de les dues cases al poble d'[[Obeix|Oveix]], he mantingut sempre una gran relació d'amistat amb tota la seva família. > > El Josep M., des de la seva residència d'[[../03. Envall|Envall]], es desplaçava a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] tots els dies, per assistir al col·legi. Va ser un alumne avantajat que es feia estimar de debò. A l'hora de dinar, i els dies que feia mal temps, trobava sempre aixopluc a casa dels seus oncles del Casanou. Compartia l'escolaritat amb els seus cosins, el Joaquim i el Josep M., i participava en totes les activitats escolars amb total exemplaritat. > > Els seus pares em convidaven tots els anys a casa seva, el dia de la xolla de les ovelles. A mig mati sortíem de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] amb mossèn David i l'Arturo per arribar-hi poc abans de l'hora de dinar. Aquest era un espectacle gastronomic difícil de superar. > > De petit, no li coneixia la seva afició a l'acordió; en canvi, sabia de la seva gran sensibilitat per la música. Durant la seva joventut ja li ballava pel cap comprar-se algun instrument musical. El servei militar a Melilla li va possibilitar compartir aquesta mateixa afició amb un company de Burgos. > > Posiblement el seu enamorament pel ball 'hagi condicionat també a l'ho-ra de fer el seu aprenentatge musical. La decisió de comprar-se un acordió no la va prendre fins que es va jubilar. Un Guardine de seixanta baixos i una bona acadèmia de música, a la qual acudeix regularment, són els eixos que han revitat aquella il·lusió que tenia de jove. > > Al Josep M., com molts altres, l'acordió l'ajuda a omplir el seu lleure i passar- s'ho bé, en la més estricta soledat o en companyia de la família i dels amics. Quan es presenta un esdeveniment social o familiar no dubta a acudir-hi amb el seu preuat acordió. A les trobades veinals d'[[../03. Envall|Envall]], que se celebren tots els anys, no hi falta mai la seva aportació musical per a animar la festa. > > En quasi totes les festes majors de la comarca que tenen lloc durant l'estiu, et trobaràs sempre amb el Josep M. i la seva esposa, la Pepita, gaudint del ball, que ha estat sempre i continua essent la seva gran passió. Des de fa molts anys, no resideix a la Vall. Els estudis li van permetre deixar les ovelles al seu poble natal d'Envall i anar-se'n a treballar a la banca a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. La seva familia, com tantes altres, va emigrar a la capital durant la dècada dels anys seixanta per a buscar una millora a la precarietat que patien al poble. La [[../../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla]] és el seu Iloc de residència durant l'estiu, una estada anyal que els dona l'oportunitat de recordar les seves amistats i visitar aquells indrets més estimats del Pallars, entre els quals, [[../03. Envall|Envall]] i [[../../Projects/Museu de Camins/Soriguera|Soriguera]] ocupen un lloc preferent. > > El Josep M. es considera un vallfosquí de pedra picada, per motius d'origen, no pas de residencia. Es mereix, amb tots els honors, formar part del grup d'acordionistes de la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]. March i Jordana, E. (2018). *[[../materiales/Els acordionistes de la Vall Fosca|Els acordionistes de la Vall Fosca: relats, vivències, episodis, records]].* Garsineu Edicions. [^1]: Els llaços entre la [[../../Projects/Museu de Camins/Vall de Siarb, Museu de Camins|Vall de Siarb]] i la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]] es creen també amb el matrimoni entre la Lluïsa de [[../../Projects/Museu de Camins/Vilamur|Vilamur]] i el Pau de [[Casa Joanxic]]. ## La casa, avui A la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] no hi ha discussió sobre quina era la casa bona d'[[../03. Envall|Envall]]: «era la millor casa que hi havia».[^al1] Tenia moltes terres, casa, paller i era tot junt, dues cases més, i una **borda molt gran a [[Serraspina]]** —la que alimenta la hipòtesi de l'antic convent. De l'edifici no en queda gairebé res: està enfonsat, i el que se'n veu és **un balconet**. El [[Cementiri d'Envall|Josep Maria Buñesch]] viu a Barcelona i té pis a la [[../../Territorium/La Pobla de Segur|Pobla]]. Els veïns el assenyalen com **la persona que més pot explicar** del que queda d'Envall: «és el que et pot donar més informació». Sobre les morts recents de la casa, els records no acaben de coincidir: parlen de dos germans, d'algú que va morir «a l'octubre» i de si eren mitjos germans de mare. La làpida del [[Cementiri d'Envall|cementiri]] és el document que mana: **Emili Buñesch Fondevila, 8 de novembre de 2020**. [^al1]: [Conversa amb Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023](../audio/2023.06.08%20-%20La%20Pobleta.%20Anna,%20Josep%20i%20Feliu%20-%20transcripci%C3%B3.md), min. 12:50–13:40 i 26:06–26:45. [^al2]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Lleida: l'autor, 1999), capítol «Envall», comentaris del Pau Nadal, Joanxic. [[../materiales/Barbal - Envall|Transcripció al vault]]. [^al3]: [[../audio/2023.06.07 - Josep, dolmen, segadora|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 05:03–06:14. [^al4]: [[../audio/2023.06.07 - Josep, história i visita del Poble|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 16:52–18:15 (la comuna i el primer vàter), 17:58–18:15 (els dos forns) i 19:39–21:51 (les teules). ## La casa del gra Tenia casa, paller i era tot junt, i a [[Serraspina]] la borda més gran del poble: una anyada l'Alberto hi va fer **set-cents cavallons de blat**, sense comptar el que collia aquí baix.[^al2] Des de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], la finca de Casa Alberto es recorda com **la segona o la tercera més gran de tota la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]**.[^al17] I hi tenia màquina. Dins de la borda encara hi ha les restes d'una **segadora de tracció animal** —la casa se la va comprar—, amb una part de l'anell de fusta de la roda encara posada. Està oxidada i podrida, i el problema no seria treure-la sinó portar-la fins a la carretera.[^al3] Al costat, [[Casa Mosquera]] és el revers exacte: l'única casa d'[[../03. Envall|Envall]] sense era ni paller, amb la borda lluny i les vaques a [[Serraspina]]. Dues economies dins d'un poble de set cases. ## El forn, la comuna i les teules De les coses que aquesta casa tenia i les altres no, n'hi ha tres que valen com a retrat. **El forn.** A [[../03. Envall|Envall]] n'hi havia dos, aquí i a [[Casa Botiguer]], i **cada casa hi feia el pa un dia a la setmana**, torn a torn. És la prova que la casa forta no era només la que tenia més terra: era la que tenia l'equipament que els altres feien servir.[^al4] **La comuna.** Al poble no hi havia cap lavabo —tothom anava al corral, entre dues vaques—, i els d'aquesta casa se'n van fer una: **una fusta amb un forat**, amb un tub que baixava per la façana i sortia a l'hort. Era l'única del poble. El primer vàter de debò no hi va arribar fins que el va instal·lar el Josep, ja en la reconstrucció.[^al4] **Les teules.** Les que queden al poble són **fetes a mà, a la cuixa**, i és aquí davant on encara se'n veuen: «es veuen les ditades, i es veu la forma de la cuixa».[^al4] El Josep no sap on es feien; des de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] expliquen que es compraven allà baix i es pujaven a coll de ruc. ## L'era, on es ballava L'era d'aquesta casa tenia, a [[../03. Envall|Envall]], un paper que anava més enllà de batre-hi. Ho recorda la [[Laura|Laura de Casa Senterada]]: ![[Laura#^ball-era]] [^al5]: [[Laura|Laura Fité Monje]], conversa telefònica, 20 de juny de 2023, min. 05:00–06:20 i 12:47–14:35. [[../audio/2023.06.20 - Trucada Laura|Transcripció completa]]. [^al6]: *Ibíd.*, min. 04:20–05:00, 09:20–10:15 i 11:45–12:50. La datació la dóna ella: nascuda el 1946, s'hi posa nou o deu anys. [^al7]: [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Conversa amb la Laura Fité Monje a la Plana de Mont-ros]], 7 de novembre de 2023, min. 08:57–09:25 i 40:28–41:10, amb el llibre al davant: «posa Pepita i **no era la Pepita**… la Pepita quan van fer això ja estava morta». [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Transcripció completa]]. *(A la trucada del 20 de juny de 2023 la Laura havia identificat la Carmen a la foto de festa major, però la del llibre encara no l'havia vista: «tinc una foto que t'enviaré», min. 05:14.)* [^al8]: [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Conversa amb la Laura Fité Monje a la Plana de Mont-ros]], 7 de novembre de 2023, min. 42:29–43:33; i [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 03:07–03:30. Es podria tancar amb les làpides del [[Cementiri d'Envall|fossar]] o amb el registre parroquial. [^al9]: *Ibíd.*, min. 49:14–49:46. [^al10]: *Ibíd.*, min. 34:30–35:35. [^al11]: [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 02:38–03:30. [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]]. [^al12]: *Ibíd.*, min. 24:25–24:50; i [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Laura Fité Monje]], 7 de novembre de 2023, min. 49:14–49:46, que els compta un per un. [^al13]: [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 24:50–25:28. La descripció és general i no es refereix a cap casa en concret. [^al14]: [[../audio/2023.11.08 - Laia singla, Pepito - Bar Felip|Josep Ribera, el Pepito de Ribera]], bar de la Pobleta, 8 de novembre de 2023, min. 05:30–05:52. [^al15]: [[../audio/2023.11.08 - Laia singla, Pepito - Bar Felip|Josep Ribera, el Pepito de Ribera]], bar de la Pobleta, 8 de novembre de 2023, min. 02:59–03:34 i 10:54–11:13. [^al16]: [[../audio/2023.11.10 - Historia Josep|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 10 de novembre de 2023, min. 00:18–01:08, 07:21–08:09 i 09:50–12:32. [[../audio/2023.11.10 - Historia Josep|Transcripció completa]]. [^al17]: [[../audio/2023.06.08 - Llum i normalització (Feliu I Anna)|Conversa amb l'Anna Claró, el seu marit i el Feliu]], la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 01:05–01:12.