# Bellvei ## Castell de Bellvei Les [[../../Fragmentarium/Ruinas|ruines]] de l'antic poble de Bellvei es troben a la serra d'Espina, a 4 km, en direcció nord-est, de la Pobleta de Bellveí. El castell de Bellvei (Belvidin) figura entre els sis castells amb els quals el comte Artau I de Pallars Sobirà dotà la seva muller Llúcia en la carta d'esposalles datada vers el 1057. Com en el cas del Puig de Segur, cal relacionar l'abandonament del lloc de Bellvei, esdevingut probablement entre el segle XIII i el començament del segle XV, amb la fundació al pla, vora el Flamicell, de la nova Pobleta de Bellveí. L'any 1381 la Pobleta tenia nou focs i consta ésser del comte de Pallars. (PBM) Aquest castell apareix documentat per primera vegada l’any 1037 en la concòrdia feta entre l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallès i Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, en la qual s’esmenta la torre que fou de Tedbert, anomenada Bellvei. Aquesta torre fou una fortalesa menor del terme de Castellet i originà un petit llinatge de cavallers a partir del segle XII cognomenat Bellvei. El 1186 ja s’esmenta un Guillem de Bellvei que donà al monestir de Sant Cugat un honor en el terme de Calders. Segons el fogatjament del 1358 el senyor de Bellvei posseïa trenta-dos focs al seu castell. El 1338 Guillem de Bellvei donà en feu el castell de Lavit al cavaller Arnau Cadell. Les restes del castell de Bellvei poden relacionar-se amb la torre de planta circular molt modificada que es pot veure entremig de les edificacions de Can Roig, dins del poble, prop de l’església parroquial. *Catalunya Romànica* (Vol. XV, p. 78). Recuperat de *Castell de Bellvei | enciclopedia.cat*. (2019). Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-bellvei ## Sant Joan i Sant Vicenç de Bellvei La vila de Bellveí és esmentada l’any 1082 —si bé el castell apareix en la documentació a mitjan segle XI— quan Beatriu donà a Santa Maria de Gerri una terra situada a _Belvezin_. Novament la vila de _Belvecinio_ és citada l’any 1085, com a terme on se situa el castell de Perabruna. Pere de Perabruna, en el seu testament datat entre el 1182 i el 1199, deixà a Gerri diverses terres situades a _Belvedin_. Malgrat la forta presència que sembla que tenia el monestir de Gerri a la zona de Bellvei, la jurisdicció del lloc, més concretament de la Pobleta de Bellvei, era dels comtes de Pallars. L’església parroquial de Bellveí, dedicada a sant Joan i sant Vicenç, apareix esmentada en un document, datat entre el 1010 i el 1033, de devolució del monestir de Senterada al bisbe d’Urgell, Ermengol, que el jutge Miró de Bellera s’havia apropiat indegudament. En el mateix acte li fou retornat el patrimoni del monestir, ampliat; i així, el comte Bernat li feu donació de l’església de Sant Joan i Sant Vicenç de Bellvei, amb els seus delmes. En el document del 1082 esmentat més amunt, el cementeri de Sant Vicenç és citat com a límit de les terres donades, i es fa constar que la dècima de Sant Vicenç i Sant Joan no s’inclou en el llegat. Aquest mateix any, l’església de Sant Joan i Sant Vicenç era donada pel comte Artau II de Pallars Sobirà al monestir de Gerri. Entre el 1082 i el 1105 fou sostreta, però, de la jurisdicció del cenobi, car l’any 1105, el bisbe Ot d’Urgell l’hi restituí. En la butlla del papa Alexandre III del 1164 de confirmació de béns a favor de Gerri, s’inclou l’església de Sant Joan de Bellveí. Dels documents es desprèn, doncs, que la possessió d’aquesta església fou al llarg del segle XI una font de controvèrsia que acabaria amb el retorn de l’església, l’any 1105, al patrimoni del monestir de Santa Maria de Gerri, que la devia posseir d’antic, en una data anterior al 1010 o al 1033. Entre els segles XIII i XIV s’anà formant al pla la nova vila anomenada Pobleta de Bellveí, que substituí la vila de Bellveí. Durant un cert temps, però, l’església parroquial continuà essent Sant Joan, fet que motivà que al principi del segle XV s’edifiqués un nou edifici dins el nucli urbà de la Pobleta i s’aterrés el vell de Sant Joan. La nova església, afavorida per Isabel i Arnau Alamany de Toralla, fou dedicada a sant Feliu. El document conservat especifica que l’església de Sant Joan fou derruïda el 9 de juny de 1421. *Catalunya Romànica* (Vol. XV, p. 78). *Sant Joan i Sant Vicenç de Bellveí (la Torre de Cabdella) | enciclopedia.cat*. (2019). Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-i-sant-vicenc-de-bellvei-la-torre-de-cabdella