# Els acordionistes de la Vall Fosca: relats, vivències, episodis, record Emili March i Jordana · 2018 · [Exercici de memòria V: els acordionistes de la Vall Fosca | Llibreria Online de Tremp](https://www.lasingratalla.com/etnografia/200314-exercici-de-memoria-v-els-acordionistes-de-la-vall-fosca.html) · [[../09. Bibliografia Vall Fosca|Bibliografia Vall Fosca]] · #vallfosca #enllumenantelbuit #Pallars #books ## Josep Buñesch Ricou Josep Buñesch Ricou va ser un bon alumne i és una excel lent persona. La seva mare, la Rosario, era filla de casa Bellet d'[[../territori/Obeix|Oveix]], casada en segones núpcies amb l'[[../territori/Cementiri d'Envall|Emili]] de [[../territori/Casa Alberto|casa Alberto]] d'[[../03. Envall|Envall]]. Per raons de veinatge de les dues cases al poble d'[[../territori/Obeix|Oveix]], he mantingut sempre una gran relació d'amistat amb tota la seva família. El Josep M., des de la seva residència d'[[../03. Envall|Envall]], es desplaçava a la [[../territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] tots els dies, per assistir al col·legi. Va ser un alumne avantajat que es feia estimar de debò. A l'hora de dinar, i els dies que feia mal temps, trobava sempre aixopluc a casa dels seus oncles del Casanou. Compartia l'escolaritat amb els seus cosins, el Joaquim i el Josep M., i participava en totes les activitats escolars amb total exemplaritat. Els seus pares em convidaven tots els anys a casa seva, el dia de la xolla de les ovelles. A mig mati sortíem de la [[../territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] amb mossèn David i l'Arturo per arribar-hi poc abans de l'hora de dinar. Aquest era un espectacle gastronomic difícil de superar. De petit, no li coneixia la seva afició a l'acordió; en canvi, sabia de la seva gran sensibilitat per la música. Durant la seva joventut ja li ballava pel cap comprar-se algun instrument musical. El servei militar a Melilla li va possibilitar compartir aquesta mateixa afició amb un company de Burgos. Posiblement el seu enamorament pel ball 'hagi condicionat també a l'ho-ra de fer el seu aprenentatge musical. La decisió de comprar-se un acordió no la va prendre fins que es va jubilar. Un Guardine de seixanta baixos i una bona acadèmia de música, a la qual acudeix regularment, són els eixos que han revitat aquella il·lusió que tenia de jove. Al Josep M., com molts altres, l'acordió l'ajuda a omplir el seu lleure i passar- s'ho bé, en la més estricta soledat o en companyia de la família i dels amics. Quan es presenta un esdeveniment social o familiar no dubta a acudir-hi amb el seu preuat acordió. A les trobades veinals d'[[../03. Envall|Envall]], que se celebren tots els anys, no hi falta mai la seva aportació musical per a animar la festa. En quasi totes les festes majors de la comarca que tenen lloc durant l'estiu, et trobaràs sempre amb el Josep M. i la seva esposa, la Pepita, gaudint del ball, que ha estat sempre i continua essent la seva gran passió. Des de fa molts anys, no resideix a la Vall. Els estudis li van permetre deixar les ovelles al seu poble natal d'[[../03. Envall|Envall]] i anar-se'n a treballar a la banca a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. La seva familia, com tantes altres, va emigrar a la capital durant la dècada dels anys seixanta per a buscar una millora a la precarietat que patien al poble. [[../../Territorium/La Pobla de Segur|La Pobla]] és el seu Iloc de residència durant l'estiu, una estada anyal que els dona l'oportunitat de recordar les seves amistats i visitar aquells indrets més estimats del Pallars, entre els quals, [[../03. Envall|Envall]] i [[../../Projects/Archivio progetti/Museu de Camins/Soriguera|Soriguera]] ocupen un lloc preferent. El Josep M. es considera un vallfosquí de pedra picada, per motius d'origen, no pas de residencia. Es mereix, amb tots els honors, formar part del grup d'acordionistes de la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]. ## La Festa Major d'Envall El primer dia de la Festa Major, quan el jovent van anar a buscar les coques a la cambra per a portar-les a l'església per a la seva benedicció i repartiment entre el públic, es trobaren que havien desaparegut totes. Com que no les trobaven en cap lloc del poble es van dirigir rapidament a la [[../territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] per a pregar-li al pastisser que en fes un altra fornada i poder-les tenir a punt al-menys durant la tarda al començament del ball. Una vegada fets els contactes pertinents, van poder esbrinar que havia estat el jovent de la [[../territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] els que durant la nit anterior havien entrat a la cambra i se'ls les havien endut. Per sort, no havien fet el mateix amb el bot del vi. La batussa que es va armar entre els uns i els altres fou molt gran. A mitja tarda, el forner de la [[../territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] es presentava a [[../03. Envall|Envall]] amb els corres-ponents sacs de coques i intentava reconduir la pau entre tot el jovent dels dos pobles oferint-los la nova fornada que havia fet i resaltant que, recent fetes, resultaven encara molt millors que les primeres. Alguns octogenaris del poble, que foren els protagonistes d'aquest disbarat, encara ho recorden amb tot l'humor i amb tot tipus de detalls. Constitueix un motiu de debat prou jocós i divertit per a omplir els moments tertulians que es donen durant l'any, quan s'aproximen els esdeveniments festius. ^2c68e1 ## Festes majors en general A la Vall hi havia una persona molt coneguda que anava majoritariament a totes les festes majors. A l'hora d'anar a dinar o a sopar, es presentava a una de les cases més conegudes del poble: Cridava a la mestressa pel seu nomi després de saludar-la efusivament li deia: «He pensat que, avui que és Festa Major, hauràs preparat un bon dinar i no et vindrà d'un més a taula.» «És clar que sí. Estic ben contenta que hagis vingut», li responia ella. S'asseia amb tots els altres convidats i des del primer moment, amb el seu característic tarannà i amb els seus originals acudits, s'erigia com a protagonista principal. En acabar, s'acomiadava de la mestressa felicitant-la pel bon dinar que els havia servit i, amb el to ironic que el caracteritzava, li deia: «Veus, carallot, encara m'hauries de pagar per haver vingut; sense la meva parti-cipació, això hagués semblat un funeral.» «Ja ho pots tornar a dir. Es ben ve-ritat», li responia ella. Una vegada es va presentar, en acabar el sarau, a casa Sabater d'[[../territori/Obeix|Oveix]]. S'hi va trobar amb la padrina Carme, que encara estava remenant tupins i cas-seroles a la vora del foc i li digué: «Carme, no tens pas cap llit buit per a anar a jeure una estona.» La meva padrina, mirant-se'l amb cara enfadada, li con-testà que tots els llits de casa estaven ocupats i que ella pensava fer una be-caina al banc del foc. Ell li va replicar que si no hi havia cap llit buit, no li quedava cap altre remei que fer el mateix i es va posar a jeure a l'altre banc, amb uns roncs que fotia de mil dimonis. L'endemà al matí, abans de marxar, no va desaprofitar el temps i després de menjar-se un bon esmorzar, es va acomiadar de la meva padrina tot dient-li que havien estat prou bé a la vora del foc i que no havia enyorat pas el llit. ## El cotxe de línia que parava a cada font ![[files/cotxe de línia.jpg]] <span class="caption">El cotxe de línia de La Primera de Flamisell[^1] (data desconeguda)</span> Amb molta més saviesa literaria, el germà Ricard Serra, fundador de l'Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista, descrivia el seu primer viatge a la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]] acompanyant un grup d'excursionistes. I ho feia d'aquesta manera: «Havíem pujat al cotxe de línia de la Primera del Flamisell a [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla de Segur]]. Despassada Senterada, el runruneig del vell cotxe de línia ressonava a les pedres de les cases esdevingudes condensadors solars. Els nostres ulls s'en-lairaren vers la direcció del Montsent de Pallars, que havíem de pujar, i vers el refugi de la Colomina, on havíem de passar una setmana entre repos i ascensions. »Però la lengua se'ns encastava al paladar per la set. El xofer ho sabia. I, comprensiu, a cada poble ens deia: "Apa!, baixeu a fer un traguet a la font, que us espero". Fins i tot va parar a algun lloc on hi havia font però no poble. »Aquella nit, el Refugi de l'Estany Gento estava ple i haguérem de dormir a la sala de maquines de la central hidroelèctrica. El runruneig dels motors era pitjor que el del cotxe de línia. Somiarem que un vell vaixell navegava per la [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]] i misteriosa. Sort que al dia següent ens esperava el poètic camí cap al refugi de la Colomina, aquelles inoblidables nits de luna triant i fitant el cim que faríem l'endemà i aquella platja amb sorra i tot, però plena de vaques, al lac Frescau, que batejaríem com la platja més "bestial" de Catalunya». --- Text extracte de: March i Jordana, E. (2018). _Els acordionistes de la Vall Fosca: relats, vivències, episodis, records_. Garsineu Edicions. [^1]: "La Primera del Flamisell" era el nom d'una companyia d'autobusos que operava a la regió del Pallars Jussà, a la província de [[../../Territorium/Lleida|Lleida]], Catalunya. Aquesta empresa prestava serveis de transport públic en una zona muntanyosa, cobrint rutes que connectaven diferents poblacions de la vall del riu Flamisell. [La Primera del Flamisell](https://www.perplexity.ai/search/hablame-detalladamente-de-la-p-NYwQ4x94R5aTdLqQzXswPw)