# ENVALL ## *Amb un altre, un* Text tracte de *[[../../Lecturas/Bibliografía/Camins de quietud - Maria Barbal|Camins de quietud]]* de **Maria Barbal**. DE VEGADES PENSO si s'ha di que els pobles tenen el seu àngel de la guarda, com de xics ens deien a la canalla: «Cada persona té un àngel que l'empara.» Si no és així, estaria ben trobat. Si teníem queixes les hi podríem encolomar. El d'[[../03. Envall|Envall]] podria ser un de menudet, amb vestit gris, cinturó de cuiro i cara nostàlgica. Sonen les onze al campanar de [[../territori/La Pobleta de Bellveí|la Pobleta de Bellveí]]. En aquest estiu de sequera, que amenaça una [[../../Fragmentarium/Tardor|tardor]] generosa de [[../../Fragmentarium/Fungo|bolets]], 13 de setembre, ens posem en marxa. Hem girat a la dreta, en veure el rètol d'[[../03. Envall|Envall]]. Sembla que hi ha 2,7 quilometres i ens disposem a caminar-los. L'interrogant del que ens espera m'emociona. Mentre ens preparem, calçat i gorra per a la marxa, veig un home, escolrit i baixet, el pit un xic enfonsat, que s'acosta pel camí, retorna. Surto a trobar-lo i enceto conversa amb ell. Ara sé que es diu [[../territori/Casa Juanxic|Pau]] i que es a punt de complir vuitanta-nou anys. Te un fill casat a la ciutat i el pugen a veure sovint. Està eixerit i segurament és un home prudent. M'explica amb contenció que és d'[[../03. Envall|Envall]], que «per temps» hi havia hagut catorze cases; ell n't va veure dotze. A la pregunta de si hi queda algú, respon d'una manera pintoresca: «Amb un altre, un.» ^4f9b64 [[../03. Envall|Envall]] consta com a abandonat des del 1984, però després de conèixer el Pau, penso que ell el vetlla des de la [[../territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], on viu ia fa bastants anys. Hi té dues cases, a [[../03. Envall|Envall]], «però ara tot hi cau». Fa un gest amb el braç, que indica baixada, i afegeix que ell també va cap avall, «i, doncs, qué hi farem». Potser, anys enrere, confiava recuperar les cases, condicionar-les. Qui sap. El cert és que el Pau avui és àgil i en pot fer uns quants més, d'anys. Em sembla que, mentre ell hi sigui, [[../03. Envall|Envall]], el que en queda, serà guardat a distància. Fa calor i les torres elèctriques exhalen una mena de crepita-ció desficiosa. S'agraeix l'ombra que, al llarg del camí, sempre en pujada, ens aniran oferint freixes i alzines. També hi ha roures, disposats al llarg del barranc, a la dreta. I boixos. Quan ja fa uns tres quarts 'hora que caminem veiem un pra on peixen un ramat de vaques. N'anirem trobant de tant en tant. La pujada no decau, però el camí no arriba a ser dur. El poble se'ns presenta de sobte, elevat, a la banda esquerra. Se sent l'atmosfera de solitud. Una casa. Dues, tres. Encara els teulats s'aguanten en part, però les portes i finestres són, poc o molt, obertes. En aquest moment penso en el Pau parlant-ne. «Com nosaltres, que anem cap amunt i, en acabat, cap avall... Com jo.» Es consola de la decadència del poble en la seva decadència. De les cases, les portes exteriors resten tancades. Entrant, a la dreta, un edifici ample pot haver estat una de les cases «grosses» del poble. N'hi ha una, construida a la penya, que sembla que tingui un bony. En sobresurt un roc. Més enlla, després d'un pas estret, ple de brolla, trobem l'[[../territori/Sant Jaume d'Envall|església]], amb una heura menuda, que sembla només acariciar part de la façana. Un boix sec, emergit en perpendicular de la paret, se situa sota el rosetó. La porta és de fusta i té una bústia petita, on posa «*[[../territori/Sant Jaume d'Envall#El _buson_|Buzón]]*», potser col•lo-cada amb la ingènua esperança d'un donatiu. La porteta que la tancava ha estat arrancada. Obrim el forrellat i un panorama de destrucció ens glaça. Un tarter d'enderrocs: bigues, teules, trossos de paret enguixada, adorns de l'altar jeuen en total promiscuitat. Estranyament, resta força sencera la paret interior rere l'altar. Té un treball en guix. dues columnes amb capitell corinti, un arc de mig punt amb adorns vegetals. I més detalls. Els extrems laterals estaven pintats, potser en un estadi anterior. Es conserva part d'un altar lateral. Hi ha la pintura d'un sant o santa, amb túnica blava. Unes escales, a la dreta de l'entrada, pujaven al pis, des d'on devien oir missa o cantar. Es conserven les dues baranes de fusta, un xic motllurada. També resta oberta la porta del que devia ser la sagristia. ^200a3b Després de mirar aquestes restes veig [[../03. Envall|Envall]] amb una Ilum diferent. És evident que hi hagué intenció que fos un poble viu per sempre. M'imagino un capellà enèrgic, que demanava ajut i que va fer col locar la bústia. I potser una mestressa molt devota. O una rivalitat entre dues cases que repercutia en millores. El que queda clar és que l'església d'[[../03. Envall|Envall]] tenia pretensions. De nou a fora, fermo la porta i passo el forrellat. Fa estrany tancar el buit. Miro cap amunt: el campanar se sosté, sense campanes. Per darrere es veu destruit. I m'adono d'un detall. Damunt de la porta, en rajola de cerámica, com destrossada d'un cop de roc, encara s'hi llegeix: «*Iglesia*. 1.» Ben mirat, aquest poble té una bona situació i no queda gaire lluny de la [[../territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], de la carretera. Retornem per on hem vingut, però explorem una entrada que hi ha seguint uns metres camí amunt. Efectivament, la resta del poble se'ns fa present en una sèrie de cases en [[../../Fragmentarium/Ruinas|ruines]]. Hi ha una barrera d'esbarzers defensant-les. Trobem unes vaques peixent en un camp. El Pau ens ha dit el que hem anat veient. Que algú explota els millors trossos per criar bestiar. L'última descoberta és, per aquest mateix segon camí, de retorn i, a l'altra banda del poble, una font amb la inscripció de l'any 1923, seca avui, com el barranc que té a sota. Va ser feta amb gràcia i té unes escales al costat. De baixada trobem una parella que també ha arribat caminant. Hi parlem uns instants. Es disposen a mirar el poble. Anem a un ritme més lleuger. La sort d'[[../03. Envall|Envall]] em commou perqué he conegut el Pau, que cada matí deu iniciar el camí del seu poble i, moderat per la vida, el desfà al cap de poc sense mai arribar-hi. Avui ha trobat uns caminants aventurats que anaven a [[../03. Envall|Envall]]. Ell ja se'l sap. ![[files/IMG_3213.jpeg]] Barbal, M. (2001) *[[../../Lecturas/Bibliografía/Camins de quietud - Maria Barbal|Camins de quietud]]*. Edicions 62