# Serraspina Serraspina (o Serra Espina), terme comú que és comú amb [[../03. Envall|Envall]], la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], [[Beranui]] i Gramenet. ## Per què s'hi anava a plets Serraspina és la raó de bona part dels plets que van donar a [[../03. Envall|Envall]] el seu [[../04. Historia d'Envall#El malnom|malnom]]: era terra comuna i era bona, i els límits no sempre estaven clars. El cas que ha quedat escrit és el de la boixera —una mata de boix que separava una finca de l'[[Casa Alberto|Alberto]] d'una altra de [[Casa Capvert|Capvert]], bona perquè hi remugava el bestiar—, i que els va tenir anys al jutjat: > «Vós sabeu lo temps que van anar per justícia? Ec! Les vegades que jo he só vist l'abogat allí. Ell, pla que hi feve negoci. Oh, los va costar d'arreglà-ho, tots dos eren del morro fort!»[^1] El final que hi posa el Pau és el que fa que això no sigui una anècdota sinó el resum del poble: **«No res, tot plegat pra amprés abandonà-ho tot!»** %% #no-public **El plet d'ara (persones vives, no es publica).** Els plets de Serraspina no s'han acabat. - **Laia Singla**, 8.11.2023 ([[../audio/2023.11.08 - Laia Singla - Bar Felip|transcripció]], min. 04:57–07:58). Marco li pregunta pel conflicte del **Jordi de Beneta** amb Serraspina. Ella dona dues versions. La del Jordi: com que Serraspina és comunal i hi tenen accés els pobles que en formen part —Envall, Gramenet, que ha desaparegut però té propietaris—, ell hi té dret a pasturar, i els qui ja hi porten el bestiar li fan barrera. La de l'altra banda: «nosaltres no t'estem fent barrera, però tu hi vols anar sense pagar». Hi ha hagut diversos judicis i, segons ella, «sempre ha sortit culpable»; hi afegeix un judici sobre ell («té una visió una mica distorsionada»), que és seu i no s'ha de fer servir. Encara hi ha judicis, diu. La mare del Jordi era la llevadora, la Dolors de [[Casa Beneta]]. Després Marco explica la seva trobada amb ell, baixant des de Serraspina: que es va espantar quan li va parlar de la foto de l'àvia i del terreny del costat del cementiri, que es va tranquil·litzar quan va veure per Facebook que Marco no era «la síndica» (així ho dona la transcripció), i que després va trucar a l'Anna Claró per demanar-li informació. Hi surt també el parentiu per Mentui. - **Josep Ribera, el Pepito de Ribera**, 8.11.2023 ([[../audio/2023.11.08 - Laia singla, Pepito - Bar Felip|transcripció]], min. 03:59–05:20). Diu que Serraspina és un comú de veïns de la Pobleta, Envall i Gramenet; que els de Gramenet —la família de la parella de la Laia— «es van entendre amb els veïns» i els en van donar un bocí; i que amb el Jordi de Beneta, que hi vol portar els animals, hi ha conflicte, mentre que «aquell de l'Alberto encara volia bé que tot allò de seu». Parla d'«el fill que va morir» de Casa Alberto sense que quedi clar qui és. %% ## Mig any vivint a dalt A Serraspina es vivia mitja part de l'any. El Pau de Casa Joanxic ho explica amb les xifres a la mà: «lo poble, la mitat de l'any févom vida damon», quedant-se a les bordes, cadascú a la seva —«oh, si semblave un poble»—, i a les de l'[[Casa Alberto|Alberto]] hi arribaven a ser una vintena entre la gent de casa, els garbers i els dallaires. Una anyada, l'Alberto hi va fer **set-cents cavallons de blat**, que a un quartà per cavalló són unes **cent setanta-cinc quarteres de forment**, sense comptar el que collia a baix al poble.[^2] I hi havia set o vuit fonts, «a qual millor a la comarca». El Pau ho tanca amb la frase que val per tot: «Allò ere una riquesa. Al poble sort n'hi tenívom, de Serra-Espina.» Abans de tot això hi passava el **camí ral**: pujava de Gerri cap a Peramea i el Pla de Corts, travessava Serraspina pel mig i seguia cap a [[Gramenet]], la Coma i fins a Cabdella. Per allà es feia **el tragí de la sal**, amb les bèsties carregades d'anada i de tornada, i encara en queden prou trossos de paret per resseguir-lo. Al punt on es troben els termes d'Envall, [[Beranui]] i Gramenet hi ha les restes del sòcol d'una **capelleta de santa Bàrbara**, feta pels del Batlle de Gramenet en memòria d'un pastor que els va matar un llamp. «Després, quan la guerra, la van fotre al carall.»[^2] El que hi pujava no era tot blat. La borda de [[Casa Mosquera]] era la que quedava més lluny del poble, i la casa hi tenia les vaques —«tenia las vacas per… per Serraspina», ho diu en castellà el marit de l'última dona que hi va néixer—. És l'única casa d'[[../03. Envall|Envall]] que no tenia ni era ni paller a baix: la seva vida de bestiar es feia aquí dalt.[^3] ## Les cabanes de pedra Pels bancals i pels marges n'hi ha un munt, i encara se'n troba alguna al mig del bosc amb la porta de fusta posada. La raó és pràctica: qui anava a segar o a llaurar tenia mitja hora a peu fins a casa, i en un marge s'hi feia una cabaneta per aixoplugar-se si es posava a ploure i per deixar-hi les eines.[^4] És la categoria que explica el nom del [[Serra de la Cabaneta|dolmen de la Cabaneta]]: quan el poble va trobar una llosa grossa amb un buit a sota, ja tenia la paraula feta. ## El turó de les Cases I encara més enrere: sobre el barranc de Serraspina hi ha un tossal que els d'Envall anomenaven **lo turó de les Cases**, on «per Déu sap quan» hi havia hagut un grupet de cases. Tenien la font al vessant que dóna a [[Beranui]], i encara hi és. **Es diu que eren els amos de Serraspina** —«diven, eh? Jo no asseguro lo que no sé». El Pau hi afegeix el que ell mateix hi va fer de canalla, amb el Joan de [[Casa Senterada]], i és una petita història de com desapareixen les coses: anaven desfent les parets i fent-les rodolar cingle avall. «Un dia vai arrencar una solera agafada amb argamassa, i que em va costar… Podeu contar quines tombarelles donave vessant avall! Oi, érom canallota i no savívom pas lo que févom.»[^5] *El nom que els vells hi donaven, «Montforners o Collforners», el mateix Barbal el corregeix en nota: es referia a **Pouforniu**.* ## Bruixes > Alguns dels informants actuals recorden encara que, durant la seva infantesa, les mares o àvies els amonestaven tot dient: «Si no t’acabes les sopes, baixaran les bruixes de Serraspina!». Tanmateix, entre tots els informants entrevistats, un únic testimoni va ser capaç de vincular encara aquell espai amb els suposats aplecs bruixescos. La recent defunció d’aquest darrer informant il·lustra a la perfecció la fragilitat ja esmentada i la necessitat de recollir i realçar aquest patrimoni abans de la seva desaparició definitiva: > P. Havíeu sentit a dir que les bruixes es reunien de nit? > R: Hi ha un pilar que està vora Gramenet, un pilar de pedra. No recordo com li deien, d’aquell pilar. Perquè allí diu que hi eren les bruixes, també. A la trencada d’[[../03. Envall|Envall]] i Gramenet. A dalt del bosc aquell, estic prou tip de veure’l, aquell pilar. I allí diu que hi anaven les bruixes sempre. Diu que feven reunions allí. Ara, jo què sé... > P: Al capdamunt de la serra? > R: Sí, sí. Allà on trenquen els termes d’un costat i l’altre. > P: Com li’n diuen, d’aquest lloc? > R: Li’n diuen el Santet de Serraspina. Entrevista a Pepe de Sort de Paüls, 2010. En *[[../materiales/Castell - Se’n parlave... i n’hi havie.pdf|Se’n parlave... i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent]]* --- > Confessió sota turment. > E interrogat digué que tenia vint o XXI anys quoant aprengué y ha apresa de la art de bruyxeria, y que li’n mostrà sa mare de ell deposant en sa casa matexa de ell deposant, en lo loch de Monrós. Y encara no era casat en aquelles hores. Y li dix que no digessa ni anomenàs a Jhesús. Y la primera veguada anaren los dos, ell ab dita sa mare y altra gent hy havia, anaren a Serra Espina. Y eren-hy na Ramona de Monrós que ja ere casada ab un que se deye Ramon Larrassa, y na Margarida de Rugall que ja ere casada al abadiat de Gerre, que ara són preses. Y com foren a Serra Espina trobaren allí molta altra gent, bé bon ramat, de caval. Y havia-ni un a caval en un rosinot gran, que era home ab la barba blancha, lo quoal ere lo diable. 94 Y ballaren y cantaren allí. Hi·lls digué y manà que anàssen a fer mall. Y lo dit home era lo diable, que sa mare lo·y havia dit ja que lo diable hy seria. Y féu-lo jurar sobre uns paperots negres que de allí avant lo tindrie per senyor. Y feren-li reneguar de nostre Senyor y de la sua beneyta mare y dels sancts y de los sanctos patres. Y tantbé li feren reneguar del \[±8\]. Y feren una creu en terra y la·y feren besar y \[retre fe\] que \[a ela\]. Y lo diable lo se espolsà a ell per darrera, y als altres tantbé. Y de allí anfora anaren a Montrós y mataren un bou y dos o tres minyons, no sap de qui eren ni de qui no. > Interrogatori sota turment. > E més dix que com li amostrà de la art de bruyxeria eren a les farrages prop lo prat de Monrós, que goardaven les ovelles parides, d’esta manera, que la dita na Johana li digué que si volia apendre del art de bruyxeria que hauria molt de bé y prou dinés, y de fet li digué que si volia anar lo digous segons següent ab ella y ell deposant li dix que seria content. Y ayxí lo digous propsegüent la dita Johana Coell lo anà a cerquar y no lo·y trobà. Y aprés lo altre digous hy tornà a cerquar-lo y·ll trobà. Y ayxí los dos anaren de nit a Serra Spina. Y ab ells hy eren Jaumot de Puyo y na Margarida de Rugall, que ara són açí presos. Castell, P. (2009). *[[../materiales/Castell - 2009 - La persecució senyorial de la bruixeria al Pallars.pdf|La persecució senyorial de la bruixeria al Pallars]]* ## Les bordes, una per una La Laura les enumera com les tenia al cap de criatura, que és com es feia la volta: la de **Miquel** —l'única que encara aguanta—, la d'**Alberto**, que era molt gran, la de **Capvert**, petiteta, la del **Botiguer** una mica més amunt, la de **Casa Senterada**, i la de **Joanxic**, que va ser l'última que va quedar. Totes aquestes, més o menys juntes a dalt. **La de [[Casa Mosquera|Mosquera]] no**: aquella queda a part, més avall, en un altre lloc — i és allà mateix on hi ha **la Font de la Capella**, on pujaven a buscar aigua els dies de calor mentre segaven.[^6] Fonts n'hi havia moltes. A la bassa de Joanxic, recorda el Pepito de Ribera, hi van morir de cop **vuit vaques i el toro** mentre bevien; la paraula que fa servir és *rai*, i sembla que parla d'un llamp.[^s13] ## Els ossos de la borda de Miquel A la borda de Miquel hi van sortir ossos, i la història corre en dues versions. La de l'Emiliet de [[Casa Alberto]], que aleshores tenia uns quinze anys: la borda es va cremar cap als anys quaranta, i refent-la, en aixecar unes lloses per aprofitar-les, hi van trobar ossos a sota, que van llençar en una riba dels voltants. I la dels germans de Casa Nou de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], parents dels de l'Alberto i més joves, que la devien saber de sentir-la: que un mosso de l'Alberto llaurava allà dalt i amb la rella va aixecar una llosa, i a sota hi havia ossos. Pot ser la mateixa cosa vista de dues maneres: remenant lloses per refer la borda, o llaurant.[^s10] %% #no-public **Com descriu el Josep el mosso** (10.11.2023, [[../audio/2023.11.10 - Coche Josep borda Miquel|transcripció]], min. 00:40–01:05): «tenien un mosso que no sé de quin poble era, que era mig parent d'ells i que era un home una mica… potser tenia algun retard mental o potser era un home així una mica estrany, i el tenien a casa d'Alberto treballant a canvi de menjar i dormir». No en diu el nom. Lliga amb el que el Josep explica dels mossos a [[Casa Alberto#Quinze persones|Casa Alberto]]. %% Pel que en van descriure, el [[Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]] hi llegeix **una tomba de lloses**, medieval, d'aquelles fetes entre lloses i sense taüt. I si allà dalt s'hi enterrava gent, hi havia alguna cosa més que bordes: o un poble, o el convent.[^s10] No seria l'únic lloc habitat de la serra. A l'altra banda de Serraspina hi ha **Puig Forniu o Mont Forniu** —el *Pouforniu* de Barbal—, documentat com a poble, amb una mena de casa forta. I la **borda d'Alberto**, arrambada a la cabanera, és d'una mida estranya per al Pallars: edificis molt grans, una era interior amb una paret molt alta i unes pedres «bestials». Al Josep li fa pensar en una casa anterior, amb paller i era.[^s11] Sobre el convent, el Josep hi posa l'escala que toca. A la muntanya, un convent no era Poblet: era una casa amb tres o quatre frares, un hort, una capelleta, una sala i tres habitacions. Com el que diuen que hi havia abans del pont del Diable, a tocar d'[[Estavill]], del qual avui no queden més que quatre pedres.[^s11] ## L'altre comú: Ruixou Serraspina era terra comuna d'Envall, la Pobleta, Beranui i Gramenet, i avui és comunal i de l'Ajuntament. N'hi havia un altre, a la dreta d'Envall anant cap a Montcortès: **Ruixou**, comú d'Envall, Cabestany, Bretui i Montcortès. Aquest no es va desamortitzar de la mateixa manera: avui és d'una **societat de veïns**, i anava per accions, una per casa. Queda dins del terme de Baix Pallars.[^s12] ## Qui pot tancar el que hi havia De tot el que queda obert aquí —si hi va haver convent, de qui era, quan es va desfer— hi ha algú que ja ho ha escrit, i té casa a dues hores de camí. La fitxa del **despoblat de Serraspina** a la *Catalunya romànica* la signa **Roig i Deulofeu**.[^7] I l'[[Antist|Agustí Hereu]], parlant d'[[Antist]], diu que **la part d'aquí de la *Catalunya romànica* l'ha escrit «el Roig», l'arqueòleg d'aquí**; el mateix «Roig» que abans associa als dòlmens de la zona i que sembla te casa a Antist.[^8] ## El Prat dels Frars Hi ha, a Serraspina, **un prat que en diuen el Prat dels Frars**. La Laura el relaciona amb la compra de la casa i d'algunes terres als frares, però ho formula com una deducció —«suposo que»— i el tram de l'àudio està molt deformat.[^9] El convent de trinitaris a la muntanya de Serraspina no depèn d'aquesta hipòtesi: està documentat pel Madoz. El **Prat dels Frars** i la **Font de la Capella** poden ajudar a situar-ne la memòria i l'emplaçament, però no demostren que les terres i la casa es compressin en una sola operació ni que aquells frares fossin els mateixos que van ocupar la casa d'Envall. [^1]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Lleida: l'autor, 1999), capítol «Envall», comentaris del Pau Nadal, Joanxic. [[../materiales/Barbal - Envall|Transcripció al vault]]. [^2]: Ibíd. [^3]: [[../audio/2023.06.07 - Josep|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, per la borda i per l'absència d'era i paller; i conversa amb el marit de la Maria Capdevila Cairol, [[../03. Envall|Envall]], 16 de juny de 2023, min. 01:13–01:23. [[../audio/2023.06.16 - Casa Mosquera|Transcripció completa]]. Vegeu [[Casa Mosquera]]. [^4]: [[../audio/2023.06.07 - Josep, dolmen, segadora|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 04:32–05:03. [^5]: Ibíd. [^6]: [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Conversa amb la Laura Fité Monje a la Plana de Mont-ros]], 7 de novembre de 2023, min. 02:31:33–02:32:09 i 02:37:18–02:37:52. [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Transcripció completa]]. [^7]: Roig i Deulofeu, A. (1993). «Despoblat de Serraspina». A *Catalunya romànica*, XV: *El Pallars*. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vegeu [[../09. Bibliografia Vall Fosca|la bibliografia]]. [^8]: [[../audio/2024.06.22 - Agustí Hereu 03 - Antist|Agustí Hereu]], [[Antist]], 22 de juny de 2024, min. 46:11–46:31 (els dòlmens, i el nom de l'Albert Roig) i 51:57–52:41 (que va escriure la part d'aquí, on para i que no deixarà el material). [^9]: *Ibíd.*, min. 02:35:07–02:38:41. La Laura diu «suposo que va comprar la casa [...] i va comprar algunes terres»; el nom del prat s'hi entén, però no la relació jurídica exacta entre totes les propietats. [^s10]: [[../audio/2023.11.10 - Coche Josep borda Miquel|Josep Plasencia]], en cotxe, 10 de novembre de 2023, min. 00:03–03:06. [^s11]: [[../audio/2023.11.10 - Coche Josep borda Miquel|Josep Plasencia]], en cotxe, 10 de novembre de 2023, min. 03:19–06:15. [^s12]: [[../audio/2023.11.10 - 03 Josep en coche - L-512|Josep Plasencia]], en cotxe, 10 de novembre de 2023, min. 00:02–01:02. [^s13]: [[../audio/2023.11.08 - Laia singla, Pepito - Bar Felip|Josep Ribera, el Pepito de Ribera]], bar de la Pobleta, 8 de novembre de 2023, min. 09:00–10:08.