Sant Jaume d'Envall - Ouroboros lab

# Sant Jaume d’Envall, abans Sant Martí > [!noteinfo] > [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[../03. Envall|Envall]], [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[../12. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 19.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang ![[files/sant jaume d'envall.jpg]] Sant Jaume d’Envall, 22 gener 1968 © Arxiu Gavín de les Avellanes. El lloc d’Envall pot ser identificat amb el topònim _Invalle_, on l’any 834 se situen unes terres que foren venudes per Levesind a la congregació del monestir d’Alaó per dos sous. Envall es correspondria amb el lloc d’_Invalle_ de la interpolació de _l’auctoritas de_ l’acta fundacional del monestir de Gerri. L’any 1220 Guillem Bellera confirmava a l’abat de Gerri la donació que, anteriorment, li havia fet de la vila d’Envall. Motiu de conflicte entre els comtes de Pallars i els abats de Gerri, Envall fou inclòs en el pariatge del 1368, conforme la jurisdicció del lloc i les rendes que se’n derivaven es tindrien _communiter et pro indiviso_ entre ambdós senyors. La senyoria de Gerri sobre el terme d’Envall perdurà fins a la fi de les senyories al segle XIX. En la butlla del papa Alexandre III de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri, de l’any 1164, consta l’església de Sant Martí _de Evalli_. D’aquesta església, no en tornem a tenir notícies fins el 1777, en què, com a possessió de Gerri i sota l’advocació de sant Jaume, era sufragània de Sant Feliu de la Pobleta de Bellvei, dependència que es manté en l’actualitat. _Catalunya Romànica_ (Vol. XV, p. 78). Recuperat de _Sant Jaume d’Envall, abans Sant Martí (la Torre de Cabdella) | enciclopedia.cat_. (2019). Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-denvall-abans-sant-marti-la-torre-de-cabdella ‌ ## Els retaules, un per un Quan es parla del «retaule d'Envall» s'està parlant de **tres coses diferents**, i cadascuna té la seva procedència. Val la pena separar-les, perquè les dues explicacions que corren pel poble —*el va fer el Carlí* i *va sortir de Casa Senterada*— **no es contradiuen: parlen de retaules distints**. | | Què és | D'on diuen que ve | On és ara | |---|---|---|---| | **El de Santa Anna** | de fusta | la tradició oral el relaciona amb **la casa dels frares** que després va comprar la família de [[Casa Senterada]]. Podria haver passat de la casa a l'església, o haver-lo deixat els mateixos frares; no consta qui el va donar ni quan[^7] | a la [[La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]], baixat amb el jeep als anys 80. L'estàtua actual no és l'original ([[#^a6b898\|vegeu més avall]]) | | **L'altre retaule de fusta** | de fusta, **datat el 1610** | no consta d'on ve; la inscripció diu qui el va fer pintar: **Joan de Sant Martí**[^9] | a la [[La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]]. Dels dos que es van baixar, aquest és el que es va restaurar; de l'altre diuen que no tenia valor[^1] | | **El de guix** | guix, «rotllo modernista franquista» | **fet per [[El Carli\|el Carlí]]**, que també hauria fet el de Casa Solduga[^6] | **encara a l'església**, en runa | La hipòtesi de la casa dels frares la planteja la [[Laura]], i no com a record propi sinó com una cosa que quadra: **«a aquella època un retaule així no a tot arreu se'n feien ni sabien fer»**. La Laura confirma que a l'edifici actual de Casa Senterada hi havia hagut frares i que, quan van marxar, la família va comprar la casa; no diu amb certesa qui va traslladar o donar el retaule. Aquest fil permet relacionar la casa amb l'[[../04. Historia d'Envall|antic convent de trinitaris de Serraspina]], però no demostra que fossin la mateixa comunitat ni fixa el recorregut de la peça.[^7] La del Carlí la dona el [[Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]], dins de l'església, assenyalant el que en queda.[^6] Com que un retaule franquista de guix no pot ser obra d'un carlí del segle XIX, la hipòtesi és que l'autor sigui el fill Gómez, el Paleta o mestre d'obres: vegeu [[El Carli|El Carlí]]. Dels tres, **només d'un se sap qui el va pagar**. El del 1610 porta la inscripció al mateix retaule: «…pintar lo present retaule Joan de Sant Martí», l'any 1610. És la fórmula del donant, el que el va fer pintar i el va pagar.[^9] Qui era aquest Joan de Sant Martí, no se sap. Sant Martí és també l'advocació antiga de l'església d'Envall; si hi ha res més que la coincidència, tampoc. Davant d'aquelles taules, a la Pobleta, hi ha qui diu que **les cares dels sants són cares de gent d'Envall**, com feia Miquel Àngel, que va posar els enemics a l'infern i els amics al cel. A en Marco, tres de les cares li semblen la mateixa, i algú respon: «deuen ser la família de Senterada».[^9] %% #no-public — 16.6.2023, a l'església de la Pobleta. A 25:09–25:16 surt una altra data, «1.700 i...», d'una altra peça que no s'identifica. A 27:07–29:16 es reconeixen sants a les taules: Sant Domènec i Sant Pere Màrtir (tots dos dominics), Santa Llúcia amb els ulls, Sant Llorenç amb les graelles, Sant Jordi, la Dolorosa i la Magdalena; i «aquella taula de Santa Anna és aquella». No consta de quin retaule són, ni si són d'Envall o de la mateixa Pobleta. %% ## El rescat ![[Laura#^0c2859]] Considerat l'abandó de l'església, durant la dècada dels '80, els veins de la Pobleta (el mossén amb el Quimet i el Josep de Casa Marxant) van baixar en jeep els retaules de Sant Jaume d'Envall per evitar la destrucció o el robatori. Qui ho va fer ho explica en primera persona.[^1] La iniciativa va ser del Josep de Casa Marxant: veia que l'església queia i va anar a trobar el mossèn. «Jo li vaig dir: mossèn, hem d'anar a buscar els retaules». Tenia un jeep llarg. Van pujar ell, el mossèn i el Quimet i van buidar primer la sagristia de tota la roba, que es guardava en una calaixera «molt guapa i plena de roba»; la calaixera es va acabar fent malbé. Els retaules els van lligar amb cordes **als laterals del jeep**, a la intempèrie, per no destrossar-los als revolts del camí. Va ser quan ja hi havia carretera, cap al final dels setanta o el principi dels vuitanta.[^2] Del mateix viatge en van baixar també un bon nombre de talles: «tot el jeep ple de sants». D'aquells sants, el Josep no n'ha tornat a veure cap —«mai més n'he vist cap»—, i ell mateix hi resta importància dient que no eren sants de valor. Van desaparèixer igualment. Dels dos retaules, un està datat el **1610**; de l'altre diuen que no en té, de valor, i no es va restaurar. Que a una església tan petita hi hagués tants sants té una explicació, i la dona el Feliu de Casa Manuel: «hi havia l'acostum de fer moltes promeses». Per una malaltia o pel que fos: si em curo, prometo comprar la imatge de tal santa. Les cases donaven sants a l'església.[^10] El que sí que es conserva és el Sant Jaume, i el que recorda tothom d'ell és el cap: «si el cos fa dos pams, el cap fa un altre pam». De l'operació en queda una frase que el Josep li va dir al mossèn i que la resumeix bé: «Mossèn, aquest jeep quedarà batejat per tota la vida». Les dues versions del que va passar a la sagristia no acaben d'encaixar. La [[Laura]] recorda que van reventar la porta i es van endur el que hi havia a la calaixera; el Josep recorda haver-ne tret ell mateix la roba per salvar-la. Poden ser dos moments diferents —el robatori abans, el rescat després—, però de moment queda com a pregunta oberta. La clau de l'església ha anat canviant de mans: la tenia el Josep, ara la té el Feliu, i també n'han tingut la Maria Àngels i la Carmeta. ![[files/retaule envall santa anna.jpeg]] El retaule de Santa Anna. L'estàtua no es l'original: la va comprar la Roser de [[Casa Joanxic]] cap al 2015.[^3] Foto: [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]], juny 2023 ^a6b898 ![[files/santjaumeenvall.jpg]] No está clar si el petit Sant Jaume de fusta ja estava a l'esglesia de la Pobleta o si va baixar amb els retaules. Foto: [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]], juny 2023 ^3dcebb ## Com era per dins De l'interior no en queda res, i el que se'n sap ve del que recorden els qui hi van entrar. La [[Laura]] hi insisteix en una cosa que la fa diferent: **el cor feia tota la volta**. No era el cor del fons que tenen gairebé totes les esglésies de poble —el de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], sense anar més lluny—, sinó **un segon pis amb baranes que voltava l'església en forma d'U**, ample al davant de l'altar major, amb els bancs, i seguint per totes dues bandes. A sota hi havia els dos altars laterals. «Com la de la Plana», diu, i hi afegeix que **eren les úniques de la vall amb aquesta forma**.[^4] ## La campana De campana n'hi havia **una de sola** —el campanar no dona per a més, i a les fotografies se'n veu una i una finestra a sobre—, i avui és a la sagristia de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. El que se'n contava a Envall és que **es va fer a [[Estavill]], en un forn**, i que la van haver de pujar **a llom d'un animal**, perquè pesava molt i no hi havia carretera.[^5] El juny del 2023, remenant la sagristia de la Pobleta, encara hi era: «hi ha una campana; com és que hi ha una campana?» —«potser és la d'Envall».[^11] ## Els ous de Pasqua Envall no tenia capellà propi. Per Pasqua hi anava el de la Pobleta a dir missa, i la canalla l'acompanyava a cantar-la; el Pepito de Ribera hi anava cap al 1943, amb vuit o nou anys. Després, amb una cistella, **anaven per les cases «a plegar els ous»**. Era la paga del capellà, que passava a beneir les cases amb l'aspersori. Cada casa en donava segons el que era —les riques, sis, set o una dotzena; les pobres, quatre o cinc—, i la més rica era la de l'[[Casa Alberto|Alberto]]. Amb una part d'aquells ous el capellà els pagava a ells: **l'endemà de Pasqua feien una truitada** per berenar.[^8] Per la festa major de Sant Jaume hi tornaven. Eren quatre i cantaven la missa.[^8] No era cosa d'Envall: al bar de la Pobleta ja ho van dir, que a tots els pobles es feia igual, i l'endemà a [[Estavill]] el Josep Maria de Casa Perutxo ho confirmava — hi anava el jovent, a plegar-los.[^ou1] ## Ruines El taulat de la església va caure als 90 i algo. Tenia una volta amb tres coros i un retaule de guix. Tres cors en una església de poble petit és molt, i el Josep Plasencia ho subratlla: «hi havia un cor aquí, allí hi havia un cor i allí hi havia un cor; vull dir que per ser una església de poble petit, tenia això». De la volta de canó en queden la central i les dues laterals, a punt de caure. A dins encara hi ha el **confessionari** i els rosetons i les motllures de guix.[^6] I hi ha un nom que fins ara no constava. El retaule de guix —«rotllo modernista franquista, amb guix, rotllo escultura»— **el va fer un artista que en deien [[El Carli|el Carlí]], que era de la Pobla i que havia fet el de Casa Solduga**.[^6] És un fil que es pot estirar: si va treballar per a més d'una casa, en queda rastre. El nom, però, no és d'un sol home, i per això no basta per posar una firma sota el retaule. **El Carlí** és, d'origen, un militar carlí del segle XIX que va arribar a [[Bretui]] —i que òbviament no pot haver fet un retaule de postguerra—. El malnom va baixar al seu fill, **el Gómez**, també anomenat *el Carlí* i «el Paleta», enviat a França i mestre d'obres. Les formes automàtiques *Carli/Carlin* s'han normalitzat com **Carlí** i no indiquen una tercera generació. Tot això és a [[El Carli|la pàgina del Carlí]], amb el que falta per comprovar documentalment. L'edifici és de l'Ajuntament, que hi ha intervingut dues vegades per aturar la ruïna: tapar el teulat quan es van treure les xapes d'uralita de l'[[Hotel Arturo|Arturo]], i refer el teulat del campanar quan estava a punt de caure. **Les dues dates ballen** entre el 2004 i el 2014 i caldria fixar-les.[^6] El Josep hi veu un futur possible —«queda com un equipament»—: un local, un local social, un pis de lloguer, si l'Ajuntament ho volgués.[^6] Com va passar a ser municipal ho explica ell mateix més tard. Quan l'Ajuntament va obrir l'[[../03. Envall#L'expedient de ruïna|expedient de ruïna]] que afectava diverses cases del poble i l'església, va requerir al Bisbat que l'arreglés o la tirés. El Bisbat no s'hi volia gastar res, i la hi va donar, amb una condició: que l'ús que s'hi faci **no sigui contrari a la fe cristiana**. No vol dir que l'hagi de fomentar, matisa el Josep; vol dir que no s'hi pot fer qualsevol cosa. Com encaixa aquesta donació, que és recent, amb les dues intervencions municipals d'abans, no està clar.[^12] ![[files/santjaume01.jpg]] ![[files/santjaume02.jpg]] Sant Jaume d’Envall, 21.07.2002 © Arxiu Gavín de les Avellanes. ![[files/santjaume-loida.jpg]] Sant Jaume d’Envall, 14.06.2023 © Foto: [[../../Ecosistema/Loida Camats Quer|Loida Camats Quer]] ## El _buson_ ![[files/buson.jpg]] ![[files/buson2.jpg]] Fotos: [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]], juny 2023 ![[../materiales/Barbal - Amb un altre, un#^200a3b|Barbal - Amb un altre, un]] [^1]: Josep Montaner, de Casa Marxant, en conversa amb Anna Clarós i Feliu Martí, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 14:50–18:31. [[../audio/2023.06.08 - La Pobleta. Anna, Josep i Feliu - transcripció|Transcripció completa]]. [^2]: Ibíd., min. 20:34–20:53: «cap als 80, 78-85», i la precisió que aleshores ja hi havia carretera. [^3]: _Ibíd._, min. 01:16:43–01:17:03: «la van comprar el Roser de Joanxic fa potser vuit anys». A la conversa del 13 de juny en deia deu o dotze. [^4]: [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Conversa amb la Laura Fité Monje a la Plana de Mont-ros]], 7 de novembre de 2023, min. 55:22–56:17. [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Transcripció completa]]. [^5]: _Ibíd._, min. 51:41–52:11 i 01:13:58–01:14:40. Ho dona com a cosa sentida a explicar, no com a record propi. [^6]: [[../audio/2023.06.07 - Josep, história i visita del Poble|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 44:45–46:44, dit dins de l'església. El nom del **Carlí** i **Casa Solduga** surten a 45:05–45:20 i **no estan verificats**: el Josep hi arriba de memòria. La grafia del malnom s'ha normalitzat com **Carlí**. [^7]: [[Laura|Laura Fité Monje]], conversa telefònica, 20 de juny de 2023, min. 00:48–01:18. [[../audio/2023.06.20 - Trucada Laura|Transcripció completa]]. Les dues passades de transcripció difereixen en la direcció del moviment —si el retaule va sortir de la casa o hi va arribar—; el que s'explica al poble és que en va sortir cap a l'església. [^8]: [[../audio/2023.11.05 - Bar Felip, Pepito|Josep Ribera, el Pepito de Ribera]], bar de la Pobleta, 5 de novembre de 2023, min. 03:48–04:40; i [[../audio/2023.11.08 - Laia singla, Pepito - Bar Felip|conversa del 8 de novembre de 2023]], min. 00:53–02:26. [^ou1]: [[../audio/2023.11.06 - Josep Maria - Estavill - Segona pasada|Josep Maria Mentui]], Casa Perutxo, Estavill, 6 de novembre de 2023, min. 46:53–47:25. [^9]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Conversa a l'església de Sant Feliu]], la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 24:13–27:57: la inscripció, llegida en veu alta a 25:39–26:40; les cares, 24:13–24:26 i 27:42–27:50. Veus de dona, i en Marco. [^10]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Feliu Martí Canut]], de Casa Manuel, a l'església de Sant Feliu de la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 20:15–20:28. [^11]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Conversa a l'església de Sant Feliu]], la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 53:29–53:59; veus de dona. [^12]: [[../audio/2023.11.10 - Historia Josep|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 10 de novembre de 2023, min. 37:30–38:32. [[../audio/2023.11.10 - Historia Josep|Transcripció completa]].