# L'ofici de Tenebres > [!noteinfo] > [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]] · Pàgina creada l'11.09.2026 · actualitzada el 19.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca Per Setmana Santa, a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], l'església es quedava **a les fosques i en silenci**. Era l'**ofici de Tenebres**. El nom, ells mateixos l'han de buscar: «jo no sé com se'n diu», diu el Josep; «l'ofici de Tenebres», «oficina teneble, jo crec».[^ot1] ## Tot fosc, i tothom callat El que primer recorden és el silenci. «Es quedava tot callat, tothom callat.»[^ot2] I d'aquella fosca en corria una broma: que algú fotia un crit perquè li havien pres la cartera. El mateix Josep se'n riu tot seguit —«si no en teníem una, la cartera»—, de manera que és una broma de poble i prou.[^ot2] L'Anna hi dóna l'explicació rebuda, i és exactament la que dóna la litúrgia: «era perquè imitava el terratrèmol de quan Cristo va morir. I la foscor perquè hi va haver un eclipsi.»[^ot3] ## El soroll Després de la foscor, el soroll. Es feia amb **les matraques i el carrau** —«allò també se'n diu carrau»—, amb els peus, amb el que fos. I sobretot amb els **armats**, que eren els qui portaven les llances: picaven a terra amb la llança i amb l'espasa, de cara al **monument**. El Josep ho havia fet: «jo ho feia, veus? Ho havia fet, la llança i picar, i picar amb el soroll, i amb l'espasa, amb les espases de front al monument.»[^ot4] D'aquell moment se'n deia, en la fórmula que s'ha fet servir a tot arreu, **matar els jueus**. Ve de la teologia medieval que responsabilitzava els jueus de la mort de Crist, i era prou general perquè un dels quaranta i escaig noms catalans de l'instrument sigui, directament, **mata-jueus**.[^ot5] A la Pobleta, a la matraca també en deien així, *matajueus*. Una de les dones ho recorda de petita: a les tres, l'hora que moria Jesucrist, «va, corre, fot soroll, que matarem jueus».[^ot14] Del soroll en diuen dues coses: que «feia molt teatre» i que «feia d'impressió». I que no era desordre: hi havia **un moment**, dins de l'ofici, en què estava manat. ## Les campanes mudes i els sants tapats Tres coses més, que acompanyen la mateixa setmana: - **No es tocaven les campanes.**[^ot6] - **S'amagaven els sants**, «tots amagats», i es tapaven amb **draps negres**.[^ot6] - **S'havia de passar pels carrers tocant les matraques.**[^ot7] Amb les campanes mudes, la matraca era el que quedava per convocar la gent als oficis: feia de campana.[^ot5] ## Què era L'ofici de Tenebres eren els maitines i laudes dels tres últims dies de Setmana Santa, cantats la vigília, al vespre. A l'església s'hi posava el **tenebrari**, un canelobre triangular de ciris que s'anaven apagant un per un a mesura que avançava l'ofici, fins que l'últim —el del vèrtex— es retirava darrere de l'altar i l'església quedava a la fosca. El nombre de ciris varia segons l'ús: quinze a l'ús romà, i la fitxa de la Granadella en compta un per cadascuna de les dotze lliçons en llatí. Aleshores venia el soroll, el *strepitus*, que en la forma reglada era el mestre de cerimònies picant amb la mà oberta el banc o el llibre i tothom imitant-lo, i que es llegia —tal com diu l'Anna— com el terratrèmol de la mort de Crist.[^ot8] Els **armats** són la confraria vestida de soldats romans que munta guàrdia davant del monument del Dijous Sant i que marca el pas picant a terra amb una llança llarga amb la punta ferrada.[^ot9] Al Pallars encara se'n fan: a **Talarn**, al Pallars Jussà, i a **Esterri d'Àneu** i **Tírvia**, al Sobirà.[^ot10] A la Pobleta, la cerimònia dels ciris ja no la recorda gairebé ningú. Qui l'explica a l'església, el juny del 2023, és una de les dones, i no com a record: la té del [[Serraspina|Roig]], l'arqueòleg que fa molts anys que puja a la vall, que sembla que la va deduir a partir de la matraca que s'hi va trobar. Ella la situa a les tres de la tarda del Dijous Sant, l'hora de la mort: les espelmes en triangle, «el de l'ull de Déu», una cançó, una resposta i una espelma apagada, fins que en quedava una de sola a dalt de tot i el capellà l'amagava. Llavors, la foscor i el soroll. El Dissabte Sant, d'aquella llum amagada s'encenia el ciri pasqual, i aquí, diu, es feia una mena de foc. La matraca sí que l'han vista; els llums, no: un oncle seu, de vuitanta-vuit anys, en té «un petit record».[^ot15] Aquí, en canvi, hi ha un desacord petit i sense resoldre. L'Anna diu que les matraques les havia tocades **a Sort** i que aquí no: «a Sort, però aquí no», «bueno, però no hi venia jo, llavors». El Josep insisteix que a la Pobleta també se'n feien: «i aquí també».[^ot11] ## La guàrdia dels armats El Feliu de Casa Manuel, que és del 1953, n'havia fet diversos anys. Feien guàrdia al monument per torns: **quatre armats, una hora**, i relleu. L'Ajuntament els pagava el tip, el menjar, allà mateix.[^ot16] Quan ell tenia tretze o catorze anys, la gran il·lusió era arribar a armat: als disset ja t'hi deien, perquè els grans plegaven i hi pujaven els joves.[^ot16] Al cor de l'església, recorda una de les dones, només hi pujaven els homes. La seva generació, als setanta, hi va pujar —les noies, a reivindicar-lo—, i els grans s'enfadaven. I la nit del Dijous Sant, allà dalt, s'hi menjava xoriço i s'hi bevia vi.[^ot17] ## El Calvari, i la processó de la nit L'ofici de Tenebres no era tot el que hi havia. La **[[Laura]]** recorda la resta de la Setmana Santa a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], i el que descriu és una posada en escena sencera.[^ot13] El divendres al matí, els joves pujaven **al Calvari** — el camí que surt del poble cap a la carretera de Montcortès i tomba amunt cap a la muntanya, amb les estacions del Via Crucis. I a la nit es feia **la processó pel poble**. Anaven els **armats** —«armat vol dir armat, o soldat, o romans»—, amb les llances, marcant el pas i fent soroll amb els pals. Hi anava **la samaritana**: una noia del poble, vestida i arreglada, i cada any una de diferent. Hi anaven **els caputxins**, vestits de negre fins a terra i amb un gorro alt al cap, i portaven bastonets: **tothom havia d'anar completament callat**, i qui deia res se'l feia callar. Tothom duia un ciri, i la llum era aquella. Els **homes** carregaven el Sant Crist. Les **dones** portaven la Mare de Déu dels Dolors — «les noies de vint, vint-i-cinc anys, que eren valentes». I hi havia qui hi anava **complint una promesa**: descalç, i algun **amb una cadena a cada peu**. El camí no era de ciment, era de pedra. El Feliu hi posa l'hora: el divendres, **a dos quarts de vuit del matí**, es feia el viacrucis cap al [[La Pobleta de Bellveí#El calvari dels porcs|Calvari]], que és a dalt d'una muntanya. I hi havia un home que hi pujava descalç carregant la creu, **la mateixa que encara és a l'església**.[^ot18] Una de les dones recorda les cadenes —«a mi em va impressionar»— i diu que encara ho havia vist als primers anys setanta.[^ot18] Dels cants, el Feliu encara en canta una estrofa de la Passió, la de Sant Pere quan sent cantar el gall, i una altra que es cantava després de la processó i que és d'aquí: «la cançó de la Pobleta es canta a la Pobleta». La processó feia la volta al poble fins a la plaça de baix i tornava a pujar, i els cants eren tots en llatí.[^ot19] Ja no es fa, i fa molts anys que no es fa: la filla de la Laura, nascuda als anys setanta, diu que ella ja no ho va arribar a veure. ## Quan es va deixar de fer L'ofici de Tenebres, com a tal, va desaparèixer amb la reforma de la Setmana Santa de Pius XII, del novembre del 1955, que va tornar els oficis a l'hora real i va suprimir un cerimonial que venia del segle IX.[^ot8] Si el Josep és del 1935, això vol dir que el que recorda és d'abans dels vint anys: els anys quaranta i primers cinquanta, l'última tongada en què això es feia. Què hi va posar el punt final aquí, no se sap. El Josep hi barreja la guerra —«nosaltres abans, els matàvem abans aquí; i hi va haver la guerra»— i, preguntat si allò es feia o s'havia fet, respon «hòstia, i tant».[^ot12] %% #no-public — apunts de treball - Si alguna cosa d'aquest material va al fresc, aquí hi ha el contrari exacte del projecte: una nit a l'any en què l'església **organitzava** la foscor i el silenci, en una vall que vint anys abans havia signat el [[../02. Llums a la foscor#^contracte-27|contracte de la llum]] i que es definiria per l'electricitat. Decisió del Marco. - Les comprovacions bibliogràfiques i d'escolta tenen la seva casella única a [[../_Dubtes i comprovacions]]. - De la gravació del 16.6.2023 a l'església (Feliu de Casa Manuel): - Els cants, tal com surten a la transcripció, sense escoltar: «Jesucristo, la pasió nostra, tots la veu de contemplar, / així com ho feu, Sant Pere, quan sentiu el gall cantar» (48:52–49:07); i «L'església de la Pobleta és l'hermosura de poble / és font de pau i hermosura... una cosa amb tanta aventura» (49:40–49:50). Algú en va oferir una còpia del text (50:26). I a 50:40: «tot en llatí, avui encara». - 44:37–45:02, tram confús: una dona diu que l'home de la creu «ho feia perquè se li va morir un fill», i algú li respon que no; el Feliu parla de l'estiu del 1973, d'un Jaume que es va morir aquell any i de la mili a l'octubre. No escrit. - 48:05–48:37: noms dels qui feien els papers de la processó, i un noi que es va quedar cec i no va sortir més de casa. Fora. - 32:07: la Celeste parla d'una música que reconstrueix la música feta per dones, i de la idea de posar totes les dones cantant al cor. Per al projecte; decisió del Marco. %% > [!Links] Relacionat > - [[../02. Llums a la foscor|Llums a la foscor]] — la foscor, i què la treia > - [[La Pobleta de Bellveí]] — el poble i la seva església, Sant Feliu > - [[Sant Jaume d'Envall]] — l'església d'Envall, sufragània de la Pobleta > - [[L'ataüt comunal]] — l'altra cosa que es guardava a les esglésies de la vall > - [[../04. Historia d'Envall#La Festa Major|La Festa Major]] — l'altra meitat d'aquesta conversa [^ot1]: [Conversa amb Josep Ribera i Anna Claró Canut, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 16 de juny de 2023](../audio/2023.06.16%20-%20Pobleta%20-%20tenebres%20-%20Josep%20Ribera.md), min. 02:12–02:25. La transcripció encara no s'ha repassat a l'àudio i la diarització hi va desplaçada; vegeu-ne la capçalera. [^ot2]: *Ibíd.*, min. 00:08–00:29. [^ot3]: *Ibíd.*, min. 01:12–01:22. La transcripció dóna «una eclipsa». Els dos motius són els dels evangelis: el terratrèmol, Mateu 27,51; la foscor sobre la terra, Lluc 23,44-45. [^ot4]: *Ibíd.*, min. 00:42–00:50 i 01:26–01:45. [^ot5]: «Matraques», Festafesta.cat, https://festafesta.cat/matraques/ (consultat l'11 de setembre de 2026), que recull els més de quaranta noms de l'instrument —entre els quals *mata-jueus*— i l'ús de convocar als oficis en absència del toc de campanes. La fórmula «matar jueus» consta igualment a la fitxa «Setmana Santa a la Granadella», Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, Generalitat de Catalunya, https://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Setmana-Santa-i-Pasqua/Setmana-Santa-a-la-Granadella: «l'ús de matraques i carraus per matar jueus». [^ot6]: [Conversa amb Josep Ribera i Anna Claró Canut, la Pobleta de Bellveí, 16 de juny de 2023](../audio/2023.06.16%20-%20Pobleta%20-%20tenebres%20-%20Josep%20Ribera.md), min. 02:02–02:08. [^ot7]: *Ibíd.*, min. 02:12. [^ot8]: «Setmana Santa a la Granadella», Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, Generalitat de Catalunya (dotze lliçons en llatí i un ciri apagat del canelobre triangular després de cada lliçó); i Javier Navascués, «El Oficio de Tinieblas, una desaparecida tradición con once siglos de antigüedad», *El Debate*, 18 d'abril de 2025, https://www.eldebate.com/historia/20250418/oficio-tinieblas-desaparecida-tradicion-once-siglos-antiguedad_288370.html, per al tenebrari de quinze ciris, el *strepitus* i la supressió amb el decret *Maxima redemptionis nostrae mysteria* de Pius XII. *(Les fonts consultades donen el 16 i el 19 de novembre del 1955 per al decret; aquí es diu només «novembre del 1955».)* [^ot9]: Manel Carrera i Escudé, «Armats, manaies i estaferms», Festes.org, 13 d'abril de 2025, https://www.festes.org/ca/articles/view.php?id=39. [^ot10]: Feliu Sirvent, «Les processons a l'Alt Pirineu, manifestacions de cultura popular i religiosa», *Viure als Pirineus*, 16 d'abril de 2022, https://www.viurealspirineus.cat/articulo/societat/processons-l-alt-pirineu-tradicio-cultura-popular/20220416143327032165.html. [^ot11]: [Conversa amb Josep Ribera i Anna Claró Canut, la Pobleta de Bellveí, 16 de juny de 2023](../audio/2023.06.16%20-%20Pobleta%20-%20tenebres%20-%20Josep%20Ribera.md), min. 00:30–00:42. [^ot12]: *Ibíd.*, min. 01:03 i 01:45–01:54. Els dos passatges són curts i la diarització no els separa bé; si el que talla la tradició és la guerra, la reforma del 1955 o el buidatge del poble, és cosa de tornar-l'hi a preguntar. [^ot13]: [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Conversa amb la Laura Fité Monje a la Plana de Mont-ros]], 7 de novembre de 2023, min. 15:47–22:32. [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Transcripció completa]]. La seva germana i la Immaculada van fer de samaritana; l'home que anava amb cadenes era el pare d'una amiga seva. [^ot14]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Conversa a l'església de Sant Feliu]], la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 12:58–13:23; veu de dona. [^ot15]: *Ibíd.*, min. 12:22–17:46; veu de dona. La litúrgia el situa la vigília, al vespre: vegeu [[#Què era]]. [^ot16]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Feliu Martí Canut]], de Casa Manuel, a l'església de Sant Feliu de la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 46:46–47:53. [^ot17]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Conversa a l'església de Sant Feliu]], la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 31:32–33:34; veu de dona. [^ot18]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Feliu Martí Canut]], de Casa Manuel, a l'església de Sant Feliu de la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 42:44–43:24; i veus de dona, 44:14–45:09. [^ot19]: [[../audio/2023.06.16 - Feliu - Iglesia Pobleta|Feliu Martí Canut]], de Casa Manuel, a l'església de Sant Feliu de la Pobleta, 16 de juny de 2023, min. 48:52–50:56.