# Casa Joanxic > [!noteinfo] > [[../../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[../00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[../03. Envall|Envall]], [[../08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[../12. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 24.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang > [!info] > > - Pau Nadal i Lluïsa. Fills: Ramón Nadal ([[Concos|conco]][^1]), vivia a la Poblet i es va morir de COVID 2020), Roser filla del pau i germana del Ramonet, minionya no bons records de la la Vall del [[Riu Flamisell|Flamisell]]) > - Pauet tenia animals a Envalls i als 80 i pico es va trencar la cama i va a la residencia de [[../../Territorium/La Pobla de Segur|la Pobla]] . > - Gerard, Judit, Josep, Roi (primer nascut després del Ramón, no es familia del Pau) ^c38aed El Pau apareix en [[../materiales/Barbal - Amb un altre, un|Barbal - Amb un altre, un]] de la Maria Barbal i en [[../materiales/Barbal - Envall|Una vida a la vall Fosca]] de Joaquim Barbal. ![[../materiales/Barbal - Amb un altre, un#^4f9b64|Amb un altre, un]] --- Havia una noia de [[../../Projects/Museu de Camins/Vilamur|Vilamur]] %%Via de contrast territorial: [[../_contactes|Museu de Camins]].%%, la Lluïsa, que va a viure a [[../03. Envall|Envall]] casada amb el Joanxic, en Pau Nadal. Venia de un poble més gran, amb més gent i mes viu (més obert i viu), allá a la Vall de Siarb. Quan la Lluïsa va pujar a [[../03. Envall|Envall]] pel [[El camí vell d'Envall|camí vell]] en una mula amb tot l'*ajuar* en caixes de fusta, encara no conexia el seu futur home, en Pau, i on anava a viure. No es van portar mai be... mai. %%Els veins diuen que el Pau era molt maco cap a fora pero que maltratava la seva dona.%% El Pau era petitet, com fent honor al nom de la seva casa, en canvi la Lluïsa era alta, més alta del normal, però anava caminant corbada, com si no volgués imposar-se al marit. Les veïnes diuen que des que va deixar la casa de la plaça del Portal (en el que els veïns anomenen *el barri d'[[../03. Envall|Envall]]* de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]) i el seu marit per a anar a la residències per a ancians d'Esterri d'Àneu, caminava més recta. La Lluïsa semple deia «no em enterreu amb el Pauet, no em enterreu amb el Pauet». Ella va morir a la residència d'Esterri d'Àneu, ell a la de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. Ara están en dos nínxols separats, una damunt de l'altre en el cementiri de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. Encara em pregunto si per a la Lluïsa això és estar prou lluny[^2].[^3] ^b1e2a3 El Ramonet es el fill del Pau i de la Lluïsa, va morir per COVID als 65 anys i está enterrat amb la mare. ### El que se'n conserva, de la Lluïsa D'ella, el que a la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i a [[La Plana de Mont-ros|la Plana]] es recorda és que era **bona persona i treballadora**. Un dia a la setmana baixava a la Pobleta a buscar pa —pans grans, per a tota la setmana—, i el pujava a coll o amb un animal. En arribar a casa **n'amagava**, perquè quan no hi hagués prou menjar hi hagués pa. I la llet: quan podia, treia llet de les vaques i la feia cabre. El que amagava ho repartia entre les criatures **i la seva sogra**, que tampoc no estava ben tractada.[^4] El mateix gest el recorden des de l'altra banda, i per una altra boca. A la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] expliquen que la gent que pujava cap aquí se la trobava i li comprava **xoriços**, i que ella els tenia **amagats sota la cendra de la llar de foc**, tapats, i els venia d'amagat.[^5] I una escena que la situa sencera. Una dona del poble li posava **una injecció cada dia a les dotze**, i la Lluïsa hi arribava puntual. Un dia van tocar la una i no havia vingut: **com que aquell dia no feia sol, no sabia quina hora era**. Qui ho explica ho tanca amb el que ho explica tot: «no sabíem ni llegir ni escriure».[^6] És exactament la mateixa manera de comptar el temps que descriu la [[Laura|Laura]] des de [[Serraspina]], mirant la roca de ponent per saber quan calia recollir els animals: **el sol era el rellotge, i sense sol no hi havia hora**. Els últims anys els va passar en una residència, i allà hi va estar cuidada i contenta. Guardava les joies de les companyes que s'anaven morint, i li pintaven les ungles. «Segurament devia ser l'època més bonica de la seva vida.»[^7] Diuen que la Lluïsa va patir maltractament a casa, que el marit «si parlaves amb ell semblava un sant» i a dins era una altra cosa, que ella anava a l'hivern sense mitges ni res, i que ell no li donava diners. Ho sabia tot el poble. %% #no-public El que no surt a la pàgina i es queda aquí, per decisió expressa de la Laura, que ho va demanar dues vegades a la gravació del 7.11.2023 —«no pots posar noms ni de cases ni res d'això», perquè «els fills encara són vius»—: que la Lluïsa **va patir maltractament** a casa, que el marit «si parlaves amb ell semblava un sant» i a dins era una altra cosa, que ella anava a l'hivern sense mitges ni res, i que ell no li donava diners. Ho sabia tot el poble. Marco i la Laura convenen a la mateixa gravació de conservar **només el que parla bé d'ella**, que és el que hi ha a dalt, i de no entrar en el detall. Conversa del 7 de novembre de 2023, min. 02:08:19–02:16:18. **Segona font, independent i anterior** (Hotel Arturo, 10 de juny de 2023, min. 02:05:25–02:07:04). A la Pobleta expliquen el mateix sense saber què diu la Laura, i amb dues escenes concretes: que ell «semblava la millor persona del món, carinyós, petitet» i que no ho era; que **ella s'escalfava al foc vell, al fons de la casa vella, i ell li treia la llenya i li apagava el foc**; i que **el dia de la festa major ella menjava en un racó mentre el pare i el fill menjaven a taula a part**. Ho explica l'Anna Claró, i una segona veu de la taula hi posa l'escena de la festa major, que diu haver vist ell mateix. La Laura demana que això no es publiqui; el que hi ha aquí és que **ja no depèn d'una sola boca**. %% En Pau al *Llar de Felip* va explicar a la Anna Clarós que un d'[[../03. Envall|Envall]] va apareixer mort per el camí i que ell savía qui lo havia matat. En qualsevol cas ningú va obrir boca i aquell home es va enterrar sense fer-se justicia. i el Joanxic, 50 anys després encara estava diuen «jo se qui jo va matar, jo ho se». Segón l'Anna aquesta história es d'abans de la guerra —«molt abans»—, i ella hi afegeix dues coses: que el mort **diu que era de Casa Capvert, però que no n'està segura**, i que del que sí que hi ha record al poble és **d'un de Capvert que es va penjar**.[^8] Maria Barbal en *[[../../Lecturas/Bibliografía/Camins de quietud - Maria Barbal|Camins de quietud]]* diu que en Pau tenia 89 anys quan ho va conèixer de camí a [[../03. Envall|Envall]]. L'edició del llibre que he tingut en mà és de 2001, això vol dir que a Pau havia de ser del 1910, més o menys. ^a537e0 ## Els fills Dels dos fills del Pau i de la [[#El que se'n conserva, de la Lluïsa|Lluïsa]] se'n conserva poca cosa i gairebé tota dolorosa, i tots dos tenen descendència o família viva. %%cuidado es delicado Dels dos fills del Pau i de la [[#El que se'n conserva, de la Lluïsa|Lluïsa]] se'n conserva poca cosa i gairebé tota dolorosa, i tots dos tenen descendència o família viva. De la **Roser**: que la van enviar de minyona a Barcelona, a fregar a casa d'un parent, i que quan pujava a l'estiu encara li'n tocava més aquí; que no en té bon record, i que s'emociona quan se li'n pregunta. Del **Ramon**: que **va començar a parlar cap als sis anys**, i que qui ho explica ho lliga amb el que descriu Violant i Simorra sobre les criatures posades soles amb les bèsties i sense ningú amb qui parlar — «retard social», no altra cosa. Va viure sempre amb el pare; quan el van portar a la residència, ja gran, hi va anar ell també, amb cinquanta anys i entre avis, i **pujava fent autostop** a netejar els bancals de dalt. Va morir de covid el 2020 i està enterrat amb la mare.[^9]%% %% #no-public **El Ramon, segons el Pepito de Ribera** (8.11.2023, [[../audio/2023.11.08 - Laia singla, Pepito - Bar Felip|transcripció]], min. 09:49–10:48). Surt parlant de la bassa de Joanxic, a [[Serraspina]]: el Ramon havia mort feia dos o tres anys. Marco precisa que és fill de la Lluïsa i del Pau i que vivia a la residència de la Pobla. El Pepito: «aquell noi no estava gaire bé», «no sabia de gran cosa»; que era molt bo, però que no estava bé. De la covid, ni ell ni la Laia no n'estan segurs; a Marco li han dit que sí. %% ## D'on ve el nom **Joanxic és Joan Xic**, i ho diu qui va recollir els noms de les cases de boca dels últims que hi van viure: «Junxic vol dir Joan. Junxic, és Joan Xic. **Si hi havia un senyor petitet.**»[^10] No és una etimologia de despatx: és la manera com funcionen aquí els noms de casa. **Alberto, Miquel, Pau i Joan Xic són quatre noms de persona** —«normalment són noms estranys»—, i els altres venen d'ofici o de malnom: Botiguer, Bigodé. Ara bé, el nom de casa se separa de la persona i li sobreviu: «A l'Emili li diuen Alberto, però és Emili. O Salvador de Miquel és Salvador, però és de casa Miquel. **Però Miquel, potser fa quatre-cents anys que no hi ha cap Miquel allà.**»[^10] **I convé dir clarament en quin ordre van les coses: el nom és molt anterior al Pau.** Un Joan Xic petitet va donar nom a la casa en algun moment que no sabem, i la casa el va conservar generació rere generació, com Casa Miquel ha conservat el seu —«potser fa quatre-cents anys que no hi ha cap Miquel allà»—. El **Pau Nadal**, nascut cap al **1911**, és l'últim que hi va viure: arriba al final d'aquesta cadena, no al principi. Que ell fos també petitet, doncs, **no explica el nom: hi coincideix**. I la coincidència és el que la fa bonica — un nom posat segles enrere que torna a caure bé, per atzar, a l'últim home que el porta. ### Quan va néixer el Pau El **1911** surt d'un càlcul: Maria Barbal escriu que en tenia **vuitanta-nou** quan el va conèixer pel camí d'Envall, i se'n va restar l'any de l'edició que hem tingut a les mans, la del 2001. Però l'edició no diu quin any va ser la trobada. La **làpida** en diu una altra cosa. L'Anna Claró la va llegir dues vegades, amb cinc dies de diferència: el 8 de juny de 2023, acabada de tornar del cementiri de la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], **mort el 2008 i nascut el 17**;[^11] el 10 de juny hi torna i hi afegeix el seu dubte, 17 o 14, perquè el situa de la quinta del seu pare, que era del 14.[^12] Del 1917 al 2008 són **noranta-un anys**, i llavors els vuitanta-nou de Barbal cauen el 2006. ## El Pauet i la clavellinera Hi ha una cosa petita del Pau que val la pena no perdre. Quan [[../materiales/Barbal - Envall|Joaquim Barbal]] escriu sobre [[../03. Envall#La clavellina|la clavellinera]] que va quedar florint sola en una finestra d'[[../03. Envall|Envall]] buit, **és el Pauet qui li fa saber que la planta s'ha mort**. Barbal hi puja a acomiadar-se'n i no hi torna mai més. Val la pena perquè encaixa amb el que se'n diu, d'ell, a tot arreu: el que es quedava al poble quan no s'hi quedava ningú, i el que sabia les coses. ## La senyal de Casa Joanxic ![[../materiales/JUANCHIC_EMBALL.pdf|JUANCHIC_ENVALL]] És una **[[Marques de bestiar|marca de bestiar]]**: el signe amb què la casa marcava els seus animals, a foc o a pega, després de xollar i abans de pujar-los a la muntanya, per poder-los reconèixer quan tots els ramats tornaven a baixar barrejats. Al [[Central de Capdella|Museu Hidroelèctric de Capdella]] en tenen un recull d'una trentena, i d'aquest en diuen que és **un dels més bonics de tots**.[^13] [^1]: Els [[concos]] del Pallars. [Fa 26 anys Solsona celebrava la primera Trobada de Concos](https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/6942/fa-26-anys-solsona-celebrava-primera-trobada-concos). [Hogares monofiliales y soltería: los concos del Pallars Jussà - Dialnet](https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7754759) [^2]: Tinc les seves fotos i ni tan sols m'atreveixo a ajuntar-les en aquesta pàgina. [^3]: [[../audio/2023.06.10 - Hotel Arturo|Conversa de grup a l'Hotel Arturo]], [[La Pobleta de Bellveí|la Pobleta de Bellveí]], 10 de juny de 2023, min. 02:05:25–02:12:12. Allà la situen internada **a la Pobla i després a Lleida**, no a Esterri d'Àneu, i diuen que **va morir ella primer**. [^4]: [[../audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Conversa amb la Laura Fité Monje a la Plana de Mont-ros]], 7 de novembre de 2023, min. 02:13:28–02:16:18. [^5]: [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 20:10–20:40. Són **dues fonts independents** del mateix gest —amagar menjar i repartir-lo— recollides a cinc mesos de distància i sense que cap dels dos sabés què deia l'altre. [^6]: *Ibíd.*, min. 02:08:17–02:09:13. [^7]: *Ibíd.*, min. 02:12:36–02:13:18. [^8]: *Ibíd.*, min. 01:44:29–01:46:28. [^9]: [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 14:53–21:14. [[../audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]]. [^10]: [[../audio/2023.06.07 - Josep, história i visita del Poble|Josep Plasencia]], [[../03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 47:58–48:46. És l'única font del projecte que explica el nom, i és la que sosté escriure **Joanxic** i no *Juanxic* ni *Junxic*. [^11]: [Conversa amb Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí, la [[La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023](../audio/2023.06.08%20-%20La%20Pobleta.%20Anna,%20Josep%20i%20Feliu%20-%20transcripci%C3%B3.md), min. 02:39–02:55. Hi diu que hi havia anat «ahir» i que ho va veure a la pedra. Al tram no s'hi pronuncia el nom. El mateix dia, a la [[../audio/2023.06.08 - Anna, Susanna, visita a la Mola|visita a la Mola]], min. 26:01–26:29, hi dona el 1917 i «dos mil vuit o així». [^12]: *Ibíd.*, min. 01:46:28–01:46:40 i 02:12:03–02:12:25. [^13]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](../audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 02:01–02:37 i 19:09–21:12.