# Recull d'oficis i relats antics (al Pallars i al Pirineu) > [!Noteinfo] > **Assumpció Batalla** — Extractes de [Recull d'oficis i relats antics (al Pallars i al Pirineu) | Garsineu Ediciones](https://garsineu.com/es/llibres_edit_detall.php?codi=24094) — 2019 — [[../../Lecturas/Books highlights/Recull d'Oficis I Relats Antics (al Pallars i al Pirineu)|Highlights]] — Pàgina actualitzada el 20.03.2024 · #Pallars #enllumenantelbuit #territory #historical-memory #readings #AssuncióBatalla #books #video ![[files/Recull oficis i relats antics.jpg|300]] ## La mestressa pallaresa No he llegit mai *La perfecta casada* de Fray Luís de León, però per les referències que en tinc crec que les dones de pagès ultrapassarien totes les recomanacions que aquest sant baró fa al sexe femení. De fet, avui se'l titllaria de masclista. Caldria fer-ne una edició actualitzada. Bé, aquestes mestresses, quasi totes analfabetes, eren un pou de saviesa i de saber estar. La feina d'aquelles abnegades treballadores, entre elles la meva mare, començava amb la claror del dia i durant tota la jornada estaven a disposició de qualsevol necessitat o malaltia que pogués patir algun membre de la família o del cabal pertinent. Tenint en compte que el clan familiar es componia de deu o més persones, encara calia afegir-hi criada, mosso, pastor ilo altres treballadors que feien falta en un moment donat a la hisenda. Ella, la mestressa, quan s'aixecava el personal, ja tenia el foc encès i a punt per fer les torrades ja que, en acabar de donar menjar als animals, els homes esmorzaven per tot seguit marxar cap al tros a treballar ajudats per aquells fidels servidors com eren bous, rucs, mules i matxos, que suplien els tractors del nostre temps. La mainada també exigia la seva atenció. I no eren pocs. Cada germandat estava formada per sis o més criatures i, ajudada pels padrins i per les tietes, procurava que anessin endavant. Això no vol dir que no se'n quedés algun pel camí. Vet aquí la resposta a l'envelliment de l'individu, ja que deien que en sobreviure les penúries de la infancia, estava immunitzat contra totes les epidèmies. En no haver-hi llum elèctrica, aigua corrent ni carretera, el dia a dia seguia sempre la mateixa rutina: endreçar la casa, rentar i apedaçar la roba (en ser de cotó i vellut, quan es mullava i s'apallissava amb la paleta, s'esquinçava molt fàcilment), fer mitjons, samarretes, jerseis amb llana d'ovella, que elles mateixes filaven i tenyien, etc. I encara els sobrava temps per anar al defora a collir raïms, plegar ametlles i olives, fer tota la feina dels horts i tenir cura dels animals de corral. Per la seva banda, els homes s'encarregaven dels treballs més feixucs com ara llaurar, sembrar, podar, fer caure ametlles i olives, anar a moldre el gra, fer parets, arreglar camins, segar, escombrar corrals i treure el fem cap als bancals per adobar-los, arreplegar alfals, etc. Però quan els calia ajuda, sempre hi acudia la dona. Ella mai no acabava la feina i entre nit i dia feia tota mena de conserves, melmelades, vinagretes, sabó i formatge amb llet d'ovella o cabra i, sobretot, la matança del porc, on calia ser una experta per aconseguir un màxim aprofitament i una conservació optima i saborosa. Confitat, secallones, xoriços, llard, botifarres, sagí, cansalada enrotllada, etc. D'aquesta manera, aconseguia rebost per a tot l'any. També es feien el pa. L'administració dels queviures era molt important. Amb tantes boques per alimentar, calia fer mans i mànigues perquè els arribessin d'un any per l'altre. Això em fa pensar que, de teca bona, no en menjaven a dojo, sinó molt de tant en tant. Ara bé, aquestes grans dames pageses practicaven el do de l'hospitalitat: sempre acollien amb estima totes les visites, rics i pobres, i disposaven de quelcom llaminer per obsequiar-les. Una anècdota curiosa que recordo és la d'una família amiga, quan la Ràdio Pirenaica va proposar de fer una guerra incruenta (sense sang) el 18 de juny de l'any 1959, segurament una mena de manifestació o vaga general. Aquesta bona gent, en sentir parlar d'una altra lluita, s'esfereien. Quan l'hereu va voler berenar pernil, la mare li va dir que mengés confitat ja que, si havien de fugir, el "cuixot" se l'endurien al coll, cosa que no podrien fer amb la tupina plena de costellam llardós. ## Estalviar Crisi! Una paraula que està d'actualitat, malgrat que molts dels que som, i en dono gràcies a Déu, no sabem què és l'escassetat de veritat i tampoc com s'ha de fer per estalviar. Serveixi d'exemple el fet que, uns mesos abans de tancar, el restaurant El Bulli tenia totes les taules reservades, malgrat saber que l'àpat costaria un ronyó i ser conscients que a l'endemà, d'aquella despesa, no els en quedaria res, com no fos un mal de panxa. Sembla ser que la crisi és selectiva i tan sols escomet els pobres. Els avantpassats que visqueren a la primera meitat del segle xx, entre plagues, pandèmies, sequeres i guerres, sí que ens en podrien donar raó, d'aquestes privacions. Recordo relats, ja siguin veritat o no, que ens explicaven els padrins, de què tot seguit us faré un resum. L'hivern és el temps de la matança del porc i als pobles era costum de fer un present o un tastet entre veins. Cada mestressa, quan mataven el porc, feia uns paquetets amb una mica de cada embotit, cansalada o magra que havien fet el dia del mandongo, i els regalava als amics. Ara bé, quan el mataven els altres, aquests l'hi retornaven, cosa que venia a ser una manera de menjar-lo fresc més sovint. Es diu que un any una veina, per culpa de privacions o tragèdies, no va matar "pastiu". Tot i això, aquesta mestressa, estalviant els presents rebuts, va poder fer una tupina de confitat per tenir recapte a l'estiu a l'hora de segar i [[../../Fragmentarium/El batre|batre]]. La meva besàvia Carme explicava que va anar de visita a una masia veina i, essent prop de Tots Sants, li varen ensenyar el rebost on tenien provisions de bona part de la matança de l'any anterior. Llavors, ella va comentar: "Oh! Que bé! Com us ho feu per tenir tant romanent al temps que som?" La mestressa li va contestar que el secret era no menjarne. "Així, per què el voleu?", li va recriminar la forastera. Una experiència viscuda per mi en començar a fer de mestra és quan vaig dir a una mare que la seva nena passaria a llegir la segona cartilla. Aquesta em va contestar que, com a premi, li donaria un ou per sopar. Altres pobres dones anaven pels camins a recollir les femtes dels animals de peu rodó, que fan unes boles grosses i no embruten. Se n'omplien el davantal per portar-les al seu hort i adobar la terra per tal de tenir unes hortalisses ufanoses a la primavera. La meva padrina sempre duia la falç i el soquet, una mena de manyopla de fusta, quan anava cap al tros, i tota l'herba que trobava la segava per donar-la als conills o altres animals. D'aquesta manera, aconseguia dues fites: una, alimentar el bestiar; i l'altra, mantenir nets i sense brossa els corriols. Si ho voleu més miseriós encara, us explicaré la historia de l'os del pernil. La dita deia: "Donaràs més tombs que l'os del Capvila". Es veu que, en una placeta del meu poble anys enrere, totes les cases de la rodalia donaven gust a l'escudella amb el mateix os. Sel passaven d'una a l'altra cada dia i així anava donant voltes. M'han dit que a les Castelles el portava un home que, per un cèntim, el deixava bullir a cada olla una estoneta. Li deien el "substanciero" El meu pare explicava que amb un company del poble, quan no tenien res de bo a fer, jugaven a batre's en lluita. Ell deia que quasi sempre el guanyava. Es va donar el cas, però, que un bou es va estimbar roques avall i, en quedar malferit, el van sacrificar i van repartir la carn entre tots els veins del poble. Llavors, el company de lluita va comengar a agafar força i a guanyar-lo. Comentari: "Si pogués anar tip de carn de bou uns dies més, et guanyaria sempre!" ## Aprofitar Si preguntem al jovent d'ara què vol dir 'aprofitar', de ben segur que no ho saben. Es com si parléssim d'un abocador a fadrins de principis del segle passat. ==Sobretot als pobles i masies, on la gent es dedicava a l'agricultura i ramats, no es produia cap residu.== Fins i tot, les pedres tenien aprofitament. Quan a l'hivern no tenien cap feina precisa, les pedres que havien sobresortit llaurant, les trasladaven cap a la vora del tros i les empraven per fer paret seca als llocs on hi havia desnivell, a fi d'evitar els esllavissaments de terra. Els excrements dels animals (sen diu "fem") eren aproitats per, una vegada fermentats, adobar els camps de con-reu, i estalviar així de comprar adobs químics. La llenya dels arbres morts o la de podar tenia la missió d'escalfar la família durant les llargues nits d'hivern i també coure els aliments que menjaven la gent i alguns animals. Un aprofitament curiós és el cas de les branques d'oliver que, quan les podaven, en feien manadets dits "arnells". Els penjaven d'uns ganxos que hi havia al corral de les ovelles i aquestes es menjaven aquella brosta amb molt de gust. En treure'ls d'allí, els posaven a les gabies dels conills, que pelaven les branques i xuclaven la saba deixant-les tan eixutes que ja les podies posar al foc perqué cremaven com la teia. Quan collien les olives i les duien al molí per extreure'n l'oli, de la pela i el pinyol triturats i escorreguts, sen deia "rullols". Aquests eren la menja preferida pels porcs, aixi com també l'excés de fruita caiguda dels arbres i glans. Les verdures com ara naps, remolatxes, peles de tota mena, trumfes de rebuig, cols, etc., les empraven per bullir-les a la caldera i, cada matí, adobat amb segó o trit, que és la pellofa del blat, ho donavem per esmorzar als porcs i a l'aviram. Els olis que arreplegavem en netejar el trullol i les tenalles, aixi com el greix de porc barrejat amb l'aigua i sal sosa, ens servien per fer el sabó. Dels relleus o residus dels àpats, se n'alimentaven els gats i els gossos. Dels sarments dels ceps, que també es podaven, en feiem gavells, aquells que ara fan servir per coure els calçots. Nosaltres els guardàvem a la vora del tros per fer una xera quan tenfem fred mentre plegàvem olives. De les pelofes del raim i la barrusca, després de colar el vi de la tona i premsades, en dèiem "bria", que guardavem per donar-la a les ovelles amanides amb farinot (cereal molt). Els papers de diari (n'hi havia pocs), les paperines de la compra i altres servien per embolicar els entrepans, fer blondes retallades per folrar els tinells i per encendre el foc. La cendra que cada matí trèiem del caliu, [[../../Themarium/El río/Lavar ropa en el río|la utilitzàvem per fer la bugada]], netejar la plata i l'alpaca, i foragitar el pugó de les hortalisses, o si més no al femer. El vidre, ampolles de cava, etc. eren per posar la conserva de tomata o per anar a comprar begudes de barril. El vi, quan es tornava agre, l'empraven per conservar bitxos (pebrots), coliflor, olives, [[../../Fragmentarium/Fungo|bolets]], etc., i per vinagre. I com a súmmum de l'aprofitament, m'ha vingut a la memoria un relat que se'm va ocórrer en visitar diversos hospitals aquest dies passats i veure la quantitat de teca que fa cap a la brossa. Una monja filla de Collmorter, un poblet a prop de Tremp, era l'administradora de l'Hospital de Sant Pau a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]], quan aquest era una institució benefactora dels pobres a mitjans del segle passat. Diu que, als caps del jardí que l'envoltava, hi tenia una franja de rosers i, al darrera, una corralina de porcs, que es menjaven el que quedava als plats dels acollits, les triadures de la cuina i quelcom més, és clar. Quan eren grassos, cridava un parent del poble per matar-los i fer-ne longanisses, confitat i magres, que es tornaven a menjar els residents. El meu fill Pau, que és un entès en nutrició animal (n'està doctorat), em diu que això és propagació de bacteris i que ara està prohibit. No obstant això, em trec el barret davant d'aquesta religiosa pallaresa que, de les deixalles, en treia botifarres. <iframe width="100%" height="400" src="https://www.youtube.com/embed/2fKjKkI_KWo?si=SWFs-A_4OE7p0ARo" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen></iframe> ## Batalla - El carter rural El de carter rural, tot i la seva dedicació i bon servei, és un ofici que està poc reconegut. Fins i tot ara, en celebrar la seva patrona, la Verge del Pilar, queden eclipsats per la parafernalia dels cossos militars i de la Guardia Civil. Recordo el carter del meu poble. Anava muntat en una somera baixeta i, a l'home, alt com un sant Pau, les cames li balancejaven a banda i banda de l'animal, quasi rasant el terra. ==Allà quasi tot són masies i lliurava les cartes a les cases que trobava a peu del camí principal, mentre que deixava les altres a les de més a la vora. Dos cops per setmana, les havíem d'anar a buscar juntament amb els diaris, que sempre llegiem amb retard.== He contactat amb una nissaga de carters rurals, que ja compleix la cinquena generació fent aquest ofici. El Josep Torra, carter de Sant Salvador de Toló, em mostra el nomenament del seu besavi com a carter interí del poble 1'1 d'abril de 1876. La paga que rebia per aquesta feina era de doscentes pessetes; no especifica si mensuals o anuals. També guarda un retall del diari La Vanguardia, on es publica el lliurament de la medalla d'or al Mèrit Postal al seu pare el dia de la jubilació. Diu que, a més del seu poble, havien de repartir el correu a Fontsagrada, Gavet, Sant Cerni, Suterranya, Aransís, els Obacs, Perolet, Castellnou, Merea, Mas de Gillem, Toló i Matassolana. Aquest recorregut, ja sigui a peu o a cavall, és imposible de dur a terme en un dia, així que el carter anava dos cops per setmana a cada llogaret. Al segle XIX, a causa de la mancança de camins de carro, les tartanes que feien el transport de viatgers i mercaderies passaven pel poble de Sant Salvador, provinents de Tarragona i Lleida, i continuaven de camí cap a [[../../Territorium/Barcelona|Barcelona]]. La que portava el correu tenia l'arribada a les tres de la matinada. El Josep explica que un avantpassat seu, que devia ser un xic tronera, ja no se n'anava dormir, sinó que es passava la vetllada fent gresca i partides de cartes amb els traginers i conductors de tartanes. Arribada la correspondència, l'anava a repartir. Quina manera de despertar la gent! En acabar de fer el recorregut, s'atipava i se n'anava a dormir tot el dia. Les cartes o diaris eren pocs i els desplaçaments es feien a peu o a cavall. Quan a principis del segle passat va arribar la carretera a Tremp passant pel port de Comiols, el servei de carteria va quedar instal lat als pobles grans com ara Isona, Tremp o [[../../Territorium/La Pobla de Segur|La Pobla de Segur]]. A cadascun, hi posaren una estafeta i, des de allí, feien el repartiment de la correspondència de manera més àgil i aplausida. A cada funcionari, li assignaven tan sols els pobles de la rodalia. En el cas del Josep, en un principi l'anava a buscar a Isona, i darrerament a Tremp. Però en un moment se'ls va complicar la tasca, ja que en anar a un poble amb comerços, telèfon i metge, la gent encomanava tots els menesters al carter. Excepte pa i comestibles, que ja n'hi havia al poble, els feien encarrecs de tota mena, sobretot anar a cal metge i a la farmàcia. Havien d'explicar la dolença del malalt al doctor, i aquest receptava al seu criteri; tret de quan hi veia gravetat o considerava mal entesos els símptomes, cas en què donava avís que passaria a visitar-lo aquell mateix dia. Feta la recepta, calia anar a comprar la medecina. De records i anècdotes, en té un fotimer i les reviu amb joia quan me les explica. Diu d'un botiguer molt insistent que volia vendre-li arengades i, en no voler-les-hi, en revenja, li va desligar l'animal perquè marxés lliurement cap a casa. Per sort, les bèsties tenen seny i va esperar l'amo. Feien de missatger entre quarters de la Guardia Civil i encàrrecs per telefonar a familiars llunyans, ja que tan sols hi havia telèfon públic als pobles grans. ==També eren confidents de secrets de families i havien de lliurar les cartes d'amagat.== Recorda el cas d'una casada que festejava per carta amb un altre i ell, el carter, havia de retenir les missives fins que ella les anés a recollir o enviar. Al final, l'afer es va descobrir, va haver-hi separació i la dona sen va anar amb l'amant. Llavors, aquella xicota, com a agrament als serveis que li havia fet, el volia pagar amb favors sexuals. Ei, aquella madam era estrangera, no pas pallaresa! Un altre servei que feien era llegir les cartes als padrins i analfabets. Els mals de cap els arribaven quan feia tronada, ja que havien de travessar el riu de Gavet pel gual, quan no hi havia pont. L'animal, en trobar la rubinada, es negava a creuar-lo, ja que no veia on trepitjava. Amb els forts corrents, ells tampoc podien passar-lo. En algun cas, havien d'esperar hores fins que l'aigua tornés a baixar clara. No cobraven res per fer les comandes. En tot cas, acceptaven la voluntat i, com heu pogut llegir, hi havia *voluntats* de tota mena. ## El ramader Suposo que 'ramader' vol dir amo del ramat, i de ramats, antigament, tan sols n'hi havia d'ovelles o de cabres ja que, d'altres animals grossos, ningú no en tenia gaires i en cap cas un ramat, que vol dir quantitat. Jo penso que és un dels oficis més antics del món, excepte aquell femení que sen duu la fama. Els homes primitius, en poblar la Terra, ja devien comprendre que amansint algunes bestioles i buscant-los pastures tindrien futur i, a poc a poc, els anirien domesticant. En temps passats, cada família pallaresa era propietaria d'un petit o gran ramat. D'ell, en treien un benefici en diners i alimentació, aprofitaven les herbes de la finca i els excrements els servien per adobar els camps. Aquells animals eren molt sans, tant que quasi feien realitat la dita "la mer... de la muntanya no fa pudor". No obstant aix, el creixement era lent i, com a molt aviat, no els podien vendre fins al cap de l'any. La carn que proporcionaven era dura i basta. En deien de moltó. No fa pas gaires anys, a la Vall d'Aran i a França, encara se la menjaven. Quan despopaven els corders cap als tres mesos, aprofitaven la llet per fer formatge i fer descansar la mare abans de tornar-la a prenyar, així que els animalets havien de buscar-se la vida als peixents. Per aquest motiu, el creixement resultava tan lent. Llavors, podia donar-se el cas que algun negociant de bestiar els comprés per engreixar-los al corral donant-los barreges de cereals en abundancia (el pinso no es coneixia) i, d'aquesta manera, millorar la carn i guanyar uns calerons. Segons l'edat que tenien, els corders canviaven de nom. Els mascles, a l'any, sels capava i passaven a dir-se moltons. Aquesta cirurgia els feia engreixar més ràpidament i produia una carn més saborosa. A les corderes futures mares, a l'any, els deien borregues, i la seva cria no era gaire ufanosa; als dos anys eren primales; al tercer any, terçades; i al quart, quartades. Els compradors en coneixien l'edat per les dents. Al segon any, els en cauen dos, una de cada costat; al tercer any, dues més; i al quart, les dues últimes i ja tan sols els queden els queixals. A la mandíbula superior, els remugants no hi tenen dentadura. La manera de vendre el bestiar podia ser a pes, a ull o a l'escandall, entre d'altres. A pes, es passaven un a un per la romana, feina feixuga. A ull, es feia un capmàs de tots plegats i sels posava un preu mitja. A l'escandall, era més detallista i calia ser un expert per dominar la situació i treuren el màxim profit. Calia fer paquets d'onze animals, més o menys de la mateixa mida i pes. Se'n matava un i el pes d'aquest en canal seria el dels altres restants. Segons la tria, el valor podria baixar o pujar multiplicat per deu. De totes maneres, de sempre ha existit la picaresca i els ramaders han emprat mil estratègies per fer pujar la valua del seu ramat. Una tàctica podia ser convidar a fer una "mossada i trago" al comprador al mateix temps que atipaven els animalons per fer-los més pesents. O bé, aixecar-se cada nit per donar-los menjar a dojo fins que arribava el dia i hora de pesar-los. Si els venien a ull, els amos jugaven amb avantatge, coneixien el pes de cadascun i l'import que en volien cobrar. Ah! Però alguna vegada passava que si shavia apujat el preu i el ramader no se n'havia assabentat, sense radio ni televisió, o als diaris, podia ser que el comprador acceptés el preu sense regatejar. D'això, se'n deia acceptar "al mot". Llavors, quedava el dubte als venedors d'haver demanat pocs diners. Darrerament, per tal d'evitar pèrdues en la cabana ramadera, la Unió Europea va començar a repartir ajudes economiques per cada cap de bestiar. Una anècdota curiosa és la que van descobrir els tècnics del Departament de Ramaderia quan efectuaven la comprovació de si la sol·licitud corresponia amb el ramat declarat. Resultava que en un corral hi havia un corredor circular i els animals passaven dues vegades pel lloc on els comptaven a fi d'augmentar-ne el nombre de caps. I és que la precarietat aguditza l'enginy! #enllumenantelbuit #territory #readings #AssuncióBatalla #Pallars #books